La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

Cl gene cluster encoding several small nucleolar RNAs: a comparison amongst trypanosomatids

Small nucleolar RNAs (snoRNAs) are small non-coding RNAs that modify RNA molecules such as rRNA and snRNA by guiding 2'-O-ribose methylation (C/D box snoRNA family) and pseudouridylation reactions (H/ACA snoRNA family). H/ACA snoRNAs are also involved in trans-splicing in trypanosomatids. The aims of this work were to characterise the Cl gene cluster that encodes several snoRNAs in Trypanosoma rangeli and compare it with clusters from Trypanosoma cruzi, Trypanosoma brucei, Leishmania major, Leishmania infantum, Leishmania braziliensis and Leptomonas collosoma. The T. rangeli Cl gene cluster is an 801 base pair (bp) repeat sequence that encodes three C/D (Cl1, Cl2 and Cl4) and three H/ACA (Cl3, Cl5 and Cl6) snoRNAs. In contrast to T. brucei, the Cl3 and Cl5 homologues have not been annotated in the Leishmania or T. cruzi genome projects (http//:www.genedb.org). Of note, snoRNA transcribed regions have a high degree of sequence identity among all species and share gene synteny. Collectively, these findings suggest that the Cl cluster could constitute an interesting target for therapeutic (gene silencing) or diagnostic intervention strategies (PCR-derived tools).

Parts, places, and perspectives : a theory of spatial relations based an mereotopology and convexity

This thesis suggests to carry on the philosophical work begun in Casati's and Varzi's seminal book Parts and Places, by extending their general reflections on the basic formal structure of spatial representation beyond mereotopology and absolute location to the question of perspectives and perspective-dependent spatial relations. We show how, on the basis of a conceptual analysis of such notions as perspective and direction, a mereotopological theory with convexity can express perspectival spatial relations in a strictly qualitative framework. We start by introducing a particular mereotopological theory, AKGEMT, and argue that it constitutes an adequate core for a theory of spatial relations. Two features of AKGEMT are of particular importance: AKGEMT is an extensional mereotopology, implying that sameness of proper parts is a sufficient and necessary condition for identity, and it allows for (lower- dimensional) boundary elements in its domain of quantification. We then discuss an extension of AKGEMT, AKGEMTS, which results from the addition of a binary segment operator whose interpretation is that of a straight line segment between mereotopological points. Based on existing axiom systems in standard point-set topology, we propose an axiomatic characterisation of the segment operator and show that it is strong enough to sustain complex properties of a convexity predicate and a convex hull operator. We compare our segment-based characterisation of the convex hull to Cohn et al.'s axioms for the convex hull operator, arguing that our notion of convexity is significantly stronger. The discussion of AKGEMTS defines the background theory of spatial representation on which the developments in the second part of this thesis are built. The second part deals with perspectival spatial relations in two-dimensional space, i.e., such relations as those expressed by 'in front of, 'behind', 'to the left/right of, etc., and develops a qualitative formalism for perspectival relations within the framework of AKGEMTS. Two main claims are defended in part 2: That perspectival relations in two-dimensional space are four- place relations of the kind R(x, y, z, w), to be read as x is i?-related to y as z looks at w; and that these four-place structures can be satisfactorily expressed within the qualitative theory AKGEMTS. To defend these two claims, we start by arguing for a unified account of perspectival relations, thus rejecting the traditional distinction between 'relative' and 'intrinsic' perspectival relations. We present a formal theory of perspectival relations in the framework of AKGEMTS, deploying the idea that perspectival relations in two-dimensional space are four-place relations, having a locational and a perspectival part and show how this four-place structure leads to a unified framework of perspectival relations. Finally, we present a philosophical motivation to the idea that perspectival relations are four-place, cashing out the thesis that perspectives are vectorial properties and argue that vectorial properties are relations between spatial entities. Using Fine's notion of "qua objects" for an analysis of points of view, we show at last how our four-place approach to perspectival relations compares to more traditional understandings.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

Molecular dissection of Arabidopsis thaliana endodermis development, structure and function

In vascular plants, the endodermis establishes a protective diffusion barrier surrounding the vasculature preventing the passive, uncontrolled entry of nutrients absorbed by the plant. It does so by means of a differentiation feature, the "Casparian Strip" (CS), a highly localized cell wall impregnation made of lignin, which seals the extracellular space. Although the existence of this differentiation feature has been intensively described, the mechanisms establishing this hallmark remain obscure. In this work I report, the developmental sequence of events that leads to a differentiated endodermis, in the plant model Arabidopsis thaliana. In addition, my descriptive approach gave important insights as to how these cells define membrane domains involved in the directional transport of nutrients. I also participated in characterizing a new transmembrane protein family, the CASPs, localized to the membrane domain underlying the CS, which we accordingly named the Casparian Strip membrane Domain (CSD). Our molecular analysis indicates that these proteins drive CS establishment. To identify more molecular factors of CS establishment, I performed a forward genetic screen. This screen led to the identification of 11 endodermis permissive mutants, which we named schengen (sgn) mutants. The causative mutations have been mapped to 5 independent loci: SGN1 to SGN5. SGN1 and SGN3 encode Receptor Like Kinases involved in the correct establishment of the CSD. A lack of those kinases leads to an incomplete CSD, which gives rise to interrupted CS barriers. Interestingly, SGN1 seems to also regulate CSD positioning to the middle of endodermal transversal walls. SGN4 encodes an NADPH oxidase involved in lignin polymerization essential for CS formation. The sgn5 mutant induces extra divisions of cortical cells strongly affecting the cell identity, but also leading to incorrect differentiation. A thorough characterization of the sgn2 mutant will follow elsewhere, yet preliminary results indicate that SGN2 encodes an Acyl-CoA N-acyltransferase. . In summary, with my work I have contributed a first set of molecular players of Casparian strip formation and initiated their characterization. Eventually, this might lead to an understanding of the molecular mechanisms of CS establishment in A.thaliana . This in turn will hopefully help to better understand nutrient uptake in higher plants and their response to environmental stresses. - Au sein des plantes vasculaires, l'endoderme représente un tissu protecteur mettant en place une barrière imperméable, empêchant n'importe quel élément de rejoindre les tissus conducteurs par simple diffusion. Cette barrière, appelée « Cadre de Caspary », correspond à une lignification de la paroi de l'endoderme et donne lieu à un cloisonnement de l'espace intercellulaire. Bien que cet élément de différenciation soit décrit en détail, sa mise en place reste incomprise. Cette étude indique la suite d'événements aboutissant à l'établissement du cadre de Caspary chez la plante modèle Arabidopsis thaliana. De plus, ce travail apporte de nouvelles connaissances expliquant comment ces cellules définissent des domaines membranaires importants pour le transport des nutriments. Nous décrivons une nouvelle famille de protéines membranaires, les CASPs (« CAparian Strip membrane domain Proteins »), localisées dans un domaine membranaire longeant le cadre de Caspary : le domaine de Caspary (CSD). L'analyse moléculaire des CASPs indique qu'elles dirigent la formation du cadre de Caspary. Par ailleurs, une approche génétique directe nous a permis d'identifier 11 mutants ayant un endoderme perméable. Nous avons nommé ces mutants Schengen, en référence à la zone de libre échange européenne. Les mutations impliquées dans ces mutants affectent 5 gènes désignés de SGN1 à SGN5. SGN1 et SGN3 produisent des protéines de type kinases (« Receptor-like Kinases », RLK) qui participent à la délimitation du CSD. L'absence de ces kinases aboutit à un domaine CSD incomplet, se traduisant par un cadre de Caspary discontinu. De plus, SGN1 semble réguler le positionnement du CSD au milieu de la paroi transversale de l'endoderme. SGN4 produit une enzyme de type NADPH oxydase impliquée dans la polymérisation du cadre de Caspary. Dans le mutant sgn5, on observe une division anormale des cellules du cortex créant ainsi une nouvelle couche cellulaire incapable d'achever sa différenciation en endoderme. Quant à la mutation sgn2, bien que nous pensons qu'elle affecte une Acyl-CoA N-acyltransferase, sa caractérisation ne sera réalisée que prochainement. Au final, ce travail procure de nouveaux éléments sur l'établissement du cadre de Caspary qui pourraient être importants afin de comprendre comment les plantes sélectionnent leurs nutriments et résistent à des conditions environnementales parfois hostiles. - De par leur immobilité, les plantes terrestres n'ont pas d'autre choix que de puiser leurs ressources dans leur environnement direct. La plante extrait du sol les nutriments qui lui sont nécessaires et les redistribue grâce à des tissus conducteurs. Afin de ne pas s'intoxiquer, il est donc essentiel de pouvoir sélectionner les éléments entrant dans la racine. Etonnement, ce n'est pas la surface des racines qui permet ce contrôle mais un tissu interne appelé endoderme. Ce dernier forme une barrière imperméable qui entoure chaque cellule et crée une jointure permettant de bloquer le passage des éléments entre les cellules. Cette structure, appelée « cadre de Caspary », oblige les éléments à entrer dans les cellules de l'endoderme et à être ainsi sélectionnés. Bien que cette structure soit décrite en détail, sa mise en place reste incomprise. Cette étude indique la suite d'événements qui aboutit à la formation du cadre de Caspary chez la plante modèle Arabidopsis thaliana. Ce travail apporte également de nouvelles connaissances expliquant comment ces cellules définissent, organisent et dirigent le transport des nutriments. Nous décrivons comment certains éléments de la cellule, les protéines CASPs (CAsparian Strip membrane domain Proteins), sont organisées un domaine particulier des membranes afin de créer une plateforme de construction longeant le cadre de Caspary : le domaine de Caspary (CSD). Afin de déterminer ce qu'il se passerait si une plante ne possédait pas de cadre de Caspary, nous avons réalisé une mutagénèse, ou approche génétique directe, et identifié 11 mutants (individu ayant un gène défectueux conduisant à la perte d'une fonction) ayant un endoderme perméable. Nous avons nommé ces mutants schengen, en référence à la zone de libre échange européenne. Les mutations impliquées dans ces mutants affectent 5 gènes désignés de SGN1 à SGN5. Les gènes SGN1 et SGN3 produisent des protéines de type kinases (« Receptor-like Kinases », RLK) servant à l'établissement de la plateforme de construction. L'absence de ces kinases aboutit à une base incomplète, se traduisant par un cadre de Caspary discontinu. Qui plus est, la kinase SGN1 semble réguler le positionnement de la plateforme au milieu de l'endoderme. Le gène SGN4 est par contre, impliqué dans la construction à proprement dite du cadre de Caspary. Dans le mutant sgn5, on observe une nouvelle couche de cellules ressemblant à de l'endoderme mais incapable de former correctement une barrière identique au cadre de Caspary. Quant au dernier mutant, sgn2, bien que cette étude fournisse des indices permettant de comprendre pourquoi le mutant sgn2 est défectueux, nous n'expliquerons ce cas que prochainement. En résumé, ce travail procure de nouvelles connaissances sur l'établissement du cadre de Caspary qui pourraient être importantes afin de comprendre comment les plantes sélectionnent leurs nutriments et résistent à des conditions environnementales parfois hostiles.

Militarism and Melodrama: The Cultural Work of Combat Death

This essay examines the role of melodrama in the American war film, focusing on three post-WWII examples. The main argument centers on the natural alliance between melodrama and militarism based on a shared intolerance for the notion of death as meaningless and in vain. Both melodrama and military ideology employ elaborate rhetorical and narrative strategies to enfold deaths into larger systems of meaning, such as the nation, or in more personal terms, as a rite of passage. One of the most common narrative devices present in the military melodrama is the death that converts survivors to the values of the virtuous victim. The essay examines the shared conventions and different strategies of the following three films: Sands of Iwo Jima (1949), Platoon (1986), and Top Gun (1986).

Drugs Associated with Hepatotoxicity and their Reporting Frequency of Liver Adverse Events in VigiBase (TM) Unified List Based on International Collaborative Work

BACKGROUND Challenges exist in the clinical diagnosis of drug-induced liver injury (DILI) and in obtaining information on hepatotoxicity in humans. OBJECTIVE (i) To develop a unified list that combines drugs incriminated in well vetted or adjudicated DILI cases from many recognized sources and drugs that have been subjected to serious regulatory actions due to hepatotoxicity; and (ii) to supplement the drug list with data on reporting frequencies of liver events in the WHO individual case safety report database (VigiBase). DATA SOURCES AND EXTRACTION (i) Drugs identified as causes of DILI at three major DILI registries; (ii) drugs identified as causes of drug-induced acute liver failure (ALF) in six different data sources, including major ALF registries and previously published ALF studies; and (iii) drugs identified as being subjected to serious governmental regulatory actions due to their hepatotoxicity in Europe or the US were collected. The reporting frequency of adverse events was determined using VigiBase, computed as Empirical Bayes Geometric Mean (EBGM) with 90% confidence interval for two customized terms, 'overall liver injury' and 'ALF'. EBGM of >or=2 was considered a disproportional increase in reporting frequency. The identified drugs were then characterized in terms of regional divergence, published case reports, serious regulatory actions, and reporting frequency of 'overall liver injury' and 'ALF' calculated from VigiBase. DATA SYNTHESIS After excluding herbs, supplements and alternative medicines, a total of 385 individual drugs were identified; 319 drugs were identified in the three DILI registries, 107 from the six ALF registries (or studies) and 47 drugs that were subjected to suspension or withdrawal in the US or Europe due to their hepatotoxicity. The identified drugs varied significantly between Spain, the US and Sweden. Of the 319 drugs identified in the DILI registries of adjudicated cases, 93.4% were found in published case reports, 1.9% were suspended or withdrawn due to hepatotoxicity and 25.7% were also identified in the ALF registries/studies. In VigiBase, 30.4% of the 319 drugs were associated with disproportionally higher reporting frequency of 'overall liver injury' and 83.1% were associated with at least one reported case of ALF. CONCLUSIONS This newly developed list of drugs associated with hepatotoxicity and the multifaceted analysis on hepatotoxicity will aid in causality assessment and clinical diagnosis of DILI and will provide a basis for further characterization of hepatotoxicity.

Cardenolides in nectar may be more than a consequence of allocation to other plant parts: a phylogenetic study of Asclepias

The primary function of secondary plant metabolites is thought to be defence against herbivores. The frequent occurrence of these same noxious compounds in floral nectar, which functions primarily to attract pollinators, has been seen as paradoxical. Although these compounds may have an adaptive purpose in nectar, they may also occur as a nonadaptive consequence of chemical defence in other plant parts. If nectar chemistry reflects physiological constraints or passive leakage from other tissues, we expect that the identity and relative concentration of nectar cardenolides to be correlated with those of other plant parts; in contrast, discordant distributions of compounds in nectar and other tissues may suggest adaptive roles in nectar. We compared the concentrations and identities of cardenolides in the nectar, leaves and flowers of 12 species from a monophyletic clade of Asclepias. To measure putative toxicity of nectar cardenolides, we then examined the effects of a standard cardenolide (digoxin) on the behaviour of bumblebees, a common generalist pollinator of Asclepias. We found that the average cardenolide concentrations in nectar, leaves and flowers of the 12 Asclepias species were positively correlated as predicted by nonadaptive hypotheses. However, significant differences in the identities and concentrations of individual cardenolides between nectar and leaves suggest that the production or allocation of cardenolides may be independently regulated at each plant part. In addition, cardenolide concentrations in leaves and nectar exhibited no phylogenetic signal. Surprisingly, bumblebees did not demonstrate an aversion to digoxin-rich nectar, which may indicate that nectar cardenolides have little effect on pollination. Although the idea that discordant patterns of secondary metabolites across tissue types may signal adaptive functions is attractive, there is evidence to suggest constraint contributes to nectar secondary chemistry. Further work testing the ecological impacts of such patterns will be critical in determining the functional significance of nectar cardenolides