The human CFTR protein expressed in CHO cells activates aquaporin-3 in a cAMP-dependent pathway: study by digital holographic microscopy.

The transmembrane water movements during cellular processes and their relationship to ionic channel activity remain largely unknown. As an example, in epithelial cells it was proposed that the movement of water could be directly linked to cystic fibrosis transmembrane conductance regulator (CFTR) protein activity through a cAMP-stimulated aqueous pore, or be dependent on aquaporin. Here, we used digital holographic microscopy (DHM) an interferometric technique to quantify in situ the transmembrane water fluxes during the activity of the epithelial chloride channel, CFTR, measured by patch-clamp and iodide efflux techniques. We showed that the water transport measured by DHM is fully inhibited by the selective CFTR blocker CFTRinh172 and is absent in cells lacking CFTR. Of note, in cells expressing the mutated version of CFTR (F508del-CFTR), which mimics the most common genetic alteration encountered in cystic fibrosis, we also show that the water movement is profoundly altered but restored by pharmacological manipulation of F508del-CFTR-defective trafficking. Importantly, whereas activation of this endogenous water channel required a cAMP-dependent stimulation of CFTR, activation of CFTR or F508del-CFTR by two cAMP-independent CFTR activators, genistein and MPB91, failed to trigger water movements. Finally, using a specific small-interfering RNA against the endogenous aquaporin AQP3, the water transport accompanying CFTR activity decreased. We conclude that water fluxes accompanying CFTR activity are linked to AQP3 but not to a cAMP-stimulated aqueous pore in the CFTR protein.

ICR a partir de traços d'escriptura natural captats amb un bolígraf digital

Aquest projecte consisteix en la realització d’una anàlisi de diferents reconeixedors de caracters manuscrits, concretament de nombres, per a una possible implantació en la digitalització de formularis en la industria. Al llarg del document s’estudien dos reconeixedors diferents, concretament l’incorporat al paquet "Tablet PC and Recognition Pack" de Microsoft i el Heloise Hse, proporcionat per la Universitat de Berkeley a Califòrnia.

On the current existence of a coccidial line of development in the malaria parasites: a theory

Most opinion favors the origin of the malaria parasites from a coccidial ancestor. It is assumed that whatever the process through which the coccidia differentiated into a Plasmodium this phenomenon very probably occured millions of year ago, and during that differentiation process the original coccidia vanished. Therefore it has never repeated. At the light of some experiments the existence, at the present time, of a coccidial cycle of development in the malaria parasites, is proposed. The conection routes and mechanisms through which the malaria parasite changes to a coccidial life, and the routes in reverse are exposed. Transmission of the malaria-coccidial forms is suggested.

Disease-causing mutations improving the branch site and polypyrimidine tract: pseudoexon activation of LINE-2 and antisense Alu lacking the poly(T)-tail.

Cryptic exons or pseudoexons are typically activated by point mutations that create GT or AG dinucleotides of new 5' or 3' splice sites in introns, often in repetitive elements. Here we describe two cases of tetrahydrobiopterin deficiency caused by mutations improving the branch point sequence and polypyrimidine tracts of repeat-containing pseudoexons in the PTS gene. In the first case, we demonstrate a novel pathway of antisense Alu exonization, resulting from an intronic deletion that removed the poly(T)-tail of antisense AluSq. The deletion brought a favorable branch point sequence within proximity of the pseudoexon 3' splice site and removed an upstream AG dinucleotide required for the 3' splice site repression on normal alleles. New Alu exons can thus arise in the absence of poly(T)-tails that facilitated inclusion of most transposed elements in mRNAs by serving as polypyrimidine tracts, highlighting extraordinary flexibility of Alu repeats in shaping intron-exon structure. In the other case, a PTS pseudoexon was activated by an A>T substitution 9 nt upstream of its 3' splice site in a LINE-2 sequence, providing the first example of a disease-causing exonization of the most ancient interspersed repeat. These observations expand the spectrum of mutational mechanisms that introduce repetitive sequences in mature transcripts and illustrate the importance of intronic mutations in alternative splicing and phenotypic variability of hereditary disorders.

Captant la recerca : interconnexió entre el repositori institucional (Dipòsit Digital UB) i el Gestor de RECerca (GREC)

Un dels objectius del repositori institucional de la Universitat de Barcelona, el Dipòsit Digital (DD), és difondre en obert els resultats de la recerca dels investigadors de la universitat, principalment els publicats en revistes científiques. Per fer-ho possible es necessari treballar conjuntament amb les aplicacions ja existents a la UB i especialment amb el gestor de la recerca, GREC. &br& &br& En aquesta comunicació es presenta el projecte d'interconnexió entre el DD i el GREC. La finalitat és que qualsevol investigador de la UB introdueixi, una única vegada, les dades referents a qualsevol publicació resultant de la seva recerca, incloent-hi el document corresponent, i que aquesta informació i aquest material estigui a l'abast de tothom des del repositori.

I si deixem de parlar de preservació digital? Variacions sobre un tema de David Rosenthal, amb un poutpourri final amb la CDLib Orchestra

La preservació digital de la que parla la nostra literatura professional està plena de mites que pensem que s'han d'anar tombant un darrera l'altre, en aquesta presentació us els mencionarem.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.