Closure of large intrathoracic airway defects using extrathoracic muscle flaps.

BACKGROUND: Prospective assessment of pedicled extrathoracic muscle flaps for the closure of large intrathoracic airway defects after noncircumferential resection in situations where an end-to-end reconstruction seemed risky (defects of > 4-cm length, desmoplastic reactions after previous infection or radiochemotherapy). METHODS: From 1996 to 2001, 13 intrathoracic muscle transpositions (6 latissimus dorsi and 7 serratus anterior muscle flaps) were performed to close defects of the intrathoracic airways after noncircumferential resection for tumor (n = 5), large tracheoesophageal fistula (n = 2), delayed tracheal injury (n = 1) and bronchopleural fistula (n = 5). In 2 patients, the extent of the tracheal defect required reinforcement of the reconstruction by use of a rib segment embedded into the muscle flap followed by temporary tracheal stenting. Patient follow-up was by clinical examination bronchoscopy and biopsy, pulmonary function tests, and dynamic virtual bronchoscopy by computed tomographic (CT) scan during inspiration and expiration. RESULTS: The airway defects ranged from 2 x 1 cm to 8 x 4 cm and involved up to 50% of the airway circumference. They were all successfully closed using muscle flaps with no mortality and all patients were extubated within 24 hours. Bronchoscopy revealed epithelialization of the reconstructions without dehiscence, stenosis, or recurrence of fistulas. The flow-volume loop was preserved in all patients and dynamic virtual bronchoscopy revealed no significant difference in the endoluminal cross surface areas of the airway between inspiration and expiration above (45 +/- 21 mm(2)), at the site (76 +/- 23 mm(2)) and below the reconstruction (65 +/- 40 mm(2)). CONCLUSIONS: Intrathoracic airway defects of up to 50% of the circumference may be repaired using extrathoracic muscle flaps when an end-to-end reconstruction is not feasible.

Biofilm formation at the solid-liquid and air-liquid interfaces by Acinetobacter species

The members of the genus Acinetobacter are Gram-negative cocobacilli that are frequently found in the environment but also in the hospital setting where they have been associated with outbreaks of nosocomial infections. Among them, Acinetobacter baumannii has emerged as the most common pathogenic species involved in hospital-acquired infections. One reason for this emergence may be its persistence in the hospital wards, in particular in the intensive care unit; this persistence could be partially explained by the capacity of these microorganisms to form biofilm. Therefore, our main objective was to study the prevalence of the two main types of biofilm formed by the most relevant Acinetobacter species, comparing biofilm formation between the different species. Findings: Biofilm formation at the air-liquid and solid-liquid interfaces was investigated in different Acinetobacter spp. and it appeared to be generally more important at 25°C than at 37°C. The biofilm formation at the solid-liquid interface by the members of the ACB-complex was at least 3 times higher than the other species (80-91% versus 5-24%). In addition, only the isolates belonging to this complex were able to form biofilm at the air-liquid interface; between 9% and 36% of the tested isolates formed this type of pellicle. Finally, within the ACB-complex, the biofilm formed at the air-liquid interface was almost 4 times higher for A. baumannii and Acinetobacter G13TU than for Acinetobacter G3 (36%, 27% & 9% respectively). Conclusions: Overall, this study has shown the capacity of the Acinetobacter spp to form two different types of biofilm: solid-liquid and air-liquid interfaces. This ability was generally higher at 25°C which might contribute to their persistence in the inanimate hospital environment. Our work has also demonstrated for the first time the ability of the members of the ACB-complex to form biofilm at the air-liquid interface, a feature that was not observed in other Acinetobacter species.

Participle Preposing and Other Related Phenomena in Old Spanish and Old Catalan

El participi i altres fenòmens relacionats en el Castellà i el Català antic

Semántica y sintaxis de los términos negativos en su evolución diacrónica

Des d’un punt de vista sincrònic, s’ha realitzat en els últims anys una sèrie d’estudis, dins el marc de la gramàtica generativa, sobre la negació no tant sols en les llengües romàniques sinó també en les germàniques. Les conclusions a les que s’han arribat a partir d’aquestes investigacions es troben resumides en aquesta comunicació

Los determinantes y los cuantificadores en español medieval y moderno

Estudi i anàlisi lingüístic sobre els determinants en espanyol modern i espanyol medieval

La sintaxis de los determinantes en el Cantar de Mío Cid

Comunicació on s'analitza l'article en el 'Cantar del Mio Cid' i el sistema de demostratius en l'espanyol medieval

Alternancia de códigos en la expresión del caso partitivo

En esta comunicación pretendemos aportar evidencias empíricas a favor de la estructurade los nominales propuesta por Martí (1994: 94). De acuerdo con este análisis los nominales indefinidos son cuantificadores SQ que seleccionan una proyección funcional de caso partitivo (encabezada en español por de)

Análisis discursivo de ser y estar: aspectos de la periodización de sus usos y valores

En esta comunicación se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicación de la naturaleza del cambio lingüístico que comporta la progresiva sustitución de ser por estar en castellano medieval y en la periodización de este cambio. La comunicación se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripción de la distribución de estos verbos en el Cantar de Myo Çid, obra en la que estar se atestigua únicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El último apartado presenta una propuesta de análisis en la línea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmáticas en la línea de la Teoría de la Relevancia

La formació de connectors complexos finals i causals

En aquesta comunicació s’analitza un aspecte de la codificació sintàctica de la llengua escrita, la formació de connectors hipotàctics complexos que introdueixen causes

In-vitro cell exposure studies for the assessment of nanoparticle toxicity in the lung: a dialog between aerosol science and biology

The introduction of engineered nanostructured materials into a rapidly increasing number of industrial and consumer products will result in enhanced exposure to engineered nanoparticles. Workplace exposure has been identified as the most likely source of uncontrolled inhalation of engineered aerosolized nanoparticles, but release of engineered nanoparticles may occur at any stage of the lifecycle of (consumer) products. The dynamic development of nanomaterials with possibly unknown toxicological effects poses a challenge for the assessment of nanoparticle induced toxicity and safety.In this consensus document from a workshop on in-vitro cell systems for nanoparticle toxicity testing11Workshop on 'In-Vitro Exposure Studies for Toxicity Testing of Engineered Nanoparticles' sponsored by the Association for Aerosol Research (GAeF), 5-6 September 2009, Karlsruhe, Germany. an overview is given of the main issues concerning exposure to airborne nanoparticles, lung physiology, biological mechanisms of (adverse) action, in-vitro cell exposure systems, realistic tissue doses, risk assessment and social aspects of nanotechnology. The workshop participants recognized the large potential of in-vitro cell exposure systems for reliable, high-throughput screening of nanoparticle toxicity. For the investigation of lung toxicity, a strong preference was expressed for air-liquid interface (ALI) cell exposure systems (rather than submerged cell exposure systems) as they more closely resemble in-vivo conditions in the lungs and they allow for unaltered and dosimetrically accurate delivery of aerosolized nanoparticles to the cells. An important aspect, which is frequently overlooked, is the comparison of typically used in-vitro dose levels with realistic in-vivo nanoparticle doses in the lung. If we consider average ambient urban exposure and occupational exposure at 5mg/m3 (maximum level allowed by Occupational Safety and Health Administration (OSHA)) as the boundaries of human exposure, the corresponding upper-limit range of nanoparticle flux delivered to the lung tissue is 3×10-5-5×10-3μg/h/cm2 of lung tissue and 2-300particles/h/(epithelial) cell. This range can be easily matched and even exceeded by almost all currently available cell exposure systems.The consensus statement includes a set of recommendations for conducting in-vitro cell exposure studies with pulmonary cell systems and identifies urgent needs for future development. As these issues are crucial for the introduction of safe nanomaterials into the marketplace and the living environment, they deserve more attention and more interaction between biologists and aerosol scientists. The members of the workshop believe that further advances in in-vitro cell exposure studies would be greatly facilitated by a more active role of the aerosol scientists. The technical know-how for developing and running ALI in-vitro exposure systems is available in the aerosol community and at the same time biologists/toxicologists are required for proper assessment of the biological impact of nanoparticles.

El proceso de codificación sintáctica de la causalidad en las lenguas románicas medievales

En esta comunicación vamos a examinar los patrones que sigue la codificación sintáctica en los conectores causales resultantes de procesos de gramaticalización. Tal como observó Givón (1979:107), la dirección de los procesos de codificación puede producirse desde el discurso a la sintaxis. Esta idea se ha retomado en teorías más recientes como, por ejemplo, la Teoría de la Relevancia, desarrollada en distintos trabajos de Sperber y Wilson, entre otros. La aplicación de esta teoría en el ámbito de los conectores discursivos ha sido llevada a cabo por distintos autores, entre los cuales destaca Blakemore. El propósito de nuestro trabajo residirá en integrar las ventajas de un análisis pragmático discursivo como la citada Teoría de la Relevancia con una teoría sintáctica formal de la gramaticalización, concretamente la que proponen dentro del marco de la gramática generativa Roberts y Roussou (2003). Esto permitirá profundizar, por un lado, en el tipo de codificación de las instruccions lingüísticas que aportan los conectores (información procedimental) y, por otro, en la relación lógico-discursiva entre las proposiciones y en la propia estructura del nexo

Pronoms àtons i tònics en funció d’objecte a les estructures de doblament de clític del català antic

En aquest treball descriurem algunes de les estructures que integren pronoms tònics en funció d’objecte directe o d’objecte indirecte i examinarem les dades relatives a les configuracions de doblament de clític i de pronom tònic aïllat en català antic. L’apartat 2 presenta la identificació i descripció de les dades que estudiarem, les quals han estat extretes del Corpus del Català Antic constituït sota el projecte Vers una Sintaxi Històrica del Català. A l’apartat 3 s’examina la freqüència de les estructures esmentades i les dues seccions següents se centren en l’estudi de la forma ell en contrast amb a ell. A 6 s’ofereix una explicació general de la posició que ocupen els pronoms tònics dins la frase i a 7 es fa una comparació de les dades del català antic amb les del portuguès antic. Finalment, a 8 se citen els resultats d’aquest estudi preliminar

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval

Los nexos causales y finales en el Curial e Güelfa: descripción de una sincronía histórica

En este estudio se examinan las estructuras que expresan causa yfinalidad en el Curial e Güelfa. El estudio cuantitativo de los nexossimples y compuestos evidencia que el autor sigue un modelo retóricoacotado por la tradición de la scripta medieval catalana. A diferenciade los primeros textos, la lengua del Curial es una prosa trabada,alejada de la oralidad, en la que los nexos no suelen ser ambiguos y,por tanto, no se precisan inferencias pragmáticas para interpretar lasrelaciones lógicas existentes entre las proposiciones

Foco oracional y polaridad: en torno a una asimetría entre el español y el catalán

En aquest estudi s’examina la perifèria esquerra del català antic en comparació amb la del castellà antic, i es descriuen les diferències més rellevants