Perfils. Montserrat Tura

Montserrat Tura és consellera de Justícia de la Generalitat. Del 2003 al 2006, ho va ser d’Interior i, abans d’entrar al Govern, va ser alcaldessa de Mollet durant 16 anys. Destaca pel seu coratge i decisió a l’hora d’afrontar reptes polítics, per la seva capacitat de gestió i pel seu compromís ineludible amb la democràcia i el país. Ha estat present en la signatura del conveni de col·laboració entre la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG i el Consell General del Poder Judicial que ha tingut lloc a la Facultat de Dret

L'Associació de teixidors de Vic

Es presenten les conclusions sobre la composició social de les associacions de teixidors de Vic al segle XIX en el marc de la fabricació de teixits de cotó i en comparació amb altres assosciacions existents

Cent anys del professor Joaquim Carreras i Artau

Homenatge a la figura, més aviat desconeguda, del filòsof gironí Joaquim Carreras i Artau, autor d’un treball de qualitat, silenciós i constant, útil, intel·lectual i pedagògic, segons l’autor de l’article

Un Codi ètic

Reflexió arran de la publicació del codi deontològic del COBDC. En destaca el principi de no discriminar, en l’exercici de la professió, cap document, assumpte, usuari o col•lega. També incideix en el compromís del professional de mantenir-se al dia en coneixements i habilitats professionals, la qual cosa contribueix a l’excel•lència en el treball

Les Compravendes al detall i a crèdit en el món artesà: El cas dels especiers i els candelers: El cas dels especiers i els candelers

Estudi de com el crèdit va tenir un paper molt important en les compravendes al detall en els gremis dels especiers (o apotecaris) i cerers a la Barcelona baixmedieval. Es pretén extrapolar les conclusions per aquests dos col•lectius a altres grups socioprofessionals similars. Es parteix de la teoria que aquest paper del crèdit va ser ben diferent que el desenvolupat en les pràctiques mercantils, bancàries i rendistes

Una proposta d'itinerari cultural a l'entorn de l'art

Reflexió sobre les possibilitats que tenen els espais d’art contemporani de les comarques gironines de constituir-se en punts de referència importants com a dinamitzadors de turisme cultural

Art a Girona, de la resistència a la normalització

Repàs de l’activitat artística, concretament de la producció d’art contemporani, a les terres gironines, especialment als nuclis de Girona, Figueres i Olot entre les dècades dels 40 als 80

Frederic-Pau Verrié, Premi 2002 de l’Institut del Patrimoni Cultural de la UdG

Descripció de la vida i obra de Frederic-Pau Verrié, amb motiu de l’atorgament del Premi 2002 de l’Institut del Patrimoni Cultural de la UdG. La Revista de Girona recull el discurs que va fer en l’acte de lliurament del Premi, i l’autor aprofita per fer una ressenya del premiat

Algunes observacions sobre pintures gironines d’època barroca de temàtica santnarcisiana

Descripció de les pintures que hi ha a la capella de Sant Narcís de l’església de Sant Feliu de Girona, què són d’època barroca. L’article s’escriu després d’una restauració de la capella, què dóna més lluminositat a les pintures. En el context de monogràfic dedicat a Sant Narcís

El Lloc de la ciutat

Descripció de la ciutat de Gerunda com a fundació romana, a partir del reconeixement i valoració d’ alguns trams del circuit de la Força Vella de Girona

La Ciutat tardoantiga de Gerunda, bressol del cristianisme gironí

Reconstrucció de l’aspecte físic de la ciutat de Girona durant el s. III i la primera dècada del s. IV, centrat en la primera comunitat cristiana de la ciutat

Reviu la vil·la romana de Tossa

Descripció de les actuacions al jaciment arqueològic de la vil•la romana dels Ametllers de Tossa de Mar, durant l’estiu del 2000. La finalitat d’aquestes actuacions era realitzar un recorregut coherent i atractiu des del punt de vista museístic i turístic, per tal de presentar el jaciment als habitants i als visitants de la vil•la

Roses a l'antiguitat tardana: el cementiri de Santa Maria

Article sobre els resultats de les excavacions a Roses que daten de entre l’antiguitat tardana i els inicis de l’alta edat mitjana, concretament es tracta del cementiri de Santa Maria

Noves aportacions a l'estudi dels orígens de Gerunda

Revisió de les teories sobre els orígens de Gerunda. Es tracten aspectes com ara el nom de la ciutat, la situació topogràfica i la planta del municipi romà, la localització sobre el perímetre emmurallat que envolta la ciutat romana i la troballa de ceràmica indígena anterior a la conquesta romana

Algunes notes a l'entorn de la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de Dalt (Girona)

Es presenten notes sobre el jaciment arqueològic de la vil·la del Pla d'Horta a Sarrià de Dalt, com ara, la descripció de la situació i planta de l’edifici, els resultats de sondejos de les habitacions i la cronologia del jaciment i les fases d’ocupació