999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
En l'ensenyament de la plstica, les lnies pedaggiques que s'han seguit tradicionalment s'han fonamentat en el desenvolupament de la creativitat infantil, l'aprenentatge i domini de les tcniques i els mitjans d'expressi i la seva relaci o estudi de les arts plastiques. En general les estratgies i sistemes metodolgics que s'han emprat han estat ms implcits que explcits i, en moltes ocasions, desvinculats d'una visi curricular que cohesions tots els seus components. En els darrrs anys, s quan s'ha produit el canvi ms important, reconeixent el perfil disciplinari de la materia i definint-ne tant els aspectes cognitius, expressius i formatius, com la importancia de coneixer i utilitzar una metodologia didactica adient.
Resumo:
La gran cantidad de libros y papeles escritos alrededor de la guerra civil aspaola 1936-1939 han prestado relativamente poca atencin al examen de la evolucin econmica de esapaa durante aquellos aos y, ms en particular, al desarrollo de la actividad econmica y de los modos de produccin industrial en Catalua durante el mismo perodo, que, as pues, por un conjunto de circunstancias han quedado, en algunos aspectos, marginados de dichos estudios. [. . .]
Resumo:
L'educaci superior espanyola ha sofert un procs d'expansi generalitzat a partir de la segona meitat de la decada deis vuitanta. Malgrat aixo, aquesta expansi no pot ser analitzada conjuntament, ates que durant el mateix perode es fan efectives les transferencies de competencies en materia d'educaci a set comunitats autonomes que comencen a dur a terme poltiques universitaries no sempre concurrents. En aquest article abordarem el model catala d'expansi niversitaria i el seu finanament, fent emfasi en els problemes derivats d l'expansi i les seves possibles solucions. Per fer-ho, utilitzarem la segent estructura: en primer lloc, en l'apartat 2 es descriuen els elements basics del procs d'expansi (especialment la creaci de les cinc noves universitats) i la situaci resultant tal i com es presenta en l'actualitat. Sense aquestes descripcibns no cobrarien sentit les analisis ms especfiques sobre el finanament, que es presenten en els apartats 3 i 4.
Resumo:
Informe sobre l'evoluci de les mesures de seguretat i sostenibilitat adoptades al Laboratori de fotografia de la Facultat de Belles Arts des de la seva creaci i de la incidncia i beneficis que el projecte d'innnovaci docent ha suposat. La gesti integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docncia experimental dels estudis de grau de les Facultats de Belles Arts A: VALLE MART, J. (coord.) et al. Els procediments normalitzats de treball en la gesti integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docncia experimental de les facultats de belles arts. Vdeos i documents. Barcelona: Publicacions i Edicions de la UB, 2010. Format llibre i DVD. ISBN: 978-84-475-3477-7.
Resumo:
Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingstica i, en conseqncia, tamb la poltica lingstica que se'n desprn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dcada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvrsies ideolgico-terminolgiques del 'bilingisme' versus la 'diglssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procs dit de 'normalitzaci lingstica' en qu ara ens trobem immersos. s des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingisme' dimonitzat -per la seva suposada automtica evoluci cap a la 'substituci'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' ms aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organitzaci lingstica pblica que paradoxalment pot arribar ser, per, problemtica i contraproduent sin es va adaptant als canvis que el nostre context poltico-econmico-tecnolgic va experimentant.
Resumo:
L'article presenta el plantejament i desenvolupament d'una recerca acci per al desenvolupament de la competncia transversal capacitat crtica i autocrtica de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s'ha desenvolupat dins de diverses assignatures d'alguns ensenyaments de la UB (Cincia i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Qumica) i l'hem iniciat sis professors i professores novells amb l'objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratgies de treball per promoure el pensament crtic i autocrtic dels estudiants universitaris. Aquest projecte s'ha portat a terme mitjanant un procs de recerca acci que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexi sobre la nostra prpia prctica docent. A partir d'aquesta reflexi es van dissenyar una srie d'activitats per promoure aquesta competncia transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d'aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han perms que l'alumnat pugui desenvolupar el pensament crtic i autocrtic en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competncies especfiques, activitats, proves d'avaluaci, etc.), i que alhora pugui ser crtic amb el seu procs d'aprenentatge. Aix tamb ha perms desenvolupar un dels reptes de l'espai europeu d'educaci superior (EEES), en qu es pretn donar a l'estudiant un rol ms important en el procs d'aprenentatge.
Resumo:
En el presente trabajo se lleva a cabo una revisin histrica de los estudios realizados sobre el bilingiiismo, concretndose, fundamentalmente, en las dos grandes hiptesis tericas en torno al mismo. Se analizan, a continuacin, las investigaciones que apoyan tanto a la hiptesis de "sistemas lingiiisticos separados" como a la hiptesis de un "nico sistema". Por ltimo se hace una presentacin de los trabajos que han sido ms relevantes en la investigacin actual. De esta forma se presentan los estudios de carcter psicofisiolgico, la relacin entre bilingiiismo y psicologia cognitiva, la medicin del bilingismo y la teoria del cdigo dual aplicado al bilingismo. El texto termina planteando una serie de consideraciones de carcter metodolgico y la propuesta de un modelo que va a ser objeto de un segundo escrito sobre dicha temtica.
Resumo:
L'article s'inicia relflexionant sobre la concepci actual de la familia i de com les seves activitats socioeducatives poden potenciar el desenvolupament de la convivncia i la promoci de l'acceptaci de la diferncia. Continuem presentant a les famlies multiculturals que s'han format a partir de l'adopci i de l'acolliment i analitzant alguns dels grans interrogants que plantejen aquestes prctiques socioeducatives per a que aquestes famlies puguin atendre a les necessitats dels nens i nenes i formin ciutadans i ciutadanes capaos de conviure en una societat plural. Per ltim, obrim alguns aspectes a la discussi.
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s fer conixer els resultats d'un estudi sobre la visi que els llibres de text de I'poca franquista donaven de la llengua i la literatura catalanes. S'han estudiat molts aspectes de la poltica educativa del rgim franquista i de l'acci repressora contra la llengua i la cultura catalanes; en aquests estudis, pero, no s'ha utilitzat gaire una font importantssima per a conixer la ideologia que s'intentava de transmetre a travs del sistema escolar: els llibres de text. s per aixo que m'ha semblat oport de realitzar una analisi deis llibres de text de literatura per veure fins a quin punt aquests llibres reflectien la poltica anihiladora de la llengua i de la cultura catalanes empresa pel rgim franquista.
Resumo:
La Reforma del sistema educatiu, innovadora en alguns aspectes, ha assignat algun espai a la Literatura Infantil i Juvenil (d'ara endavant, LIJ) en els dissenys curriculars. Pero ho ha fet d'una manera implcita, tacita, gaireb en complicitat amb el professor que vulgui recrrerhi en les seves activitats d'aula. Com que no es tracta d'un contingut, ni d'un objectiu d'aprenentatge en ella mateixa, la seva presencia esta diluida en les previsions curriculars. Pero hi so. En aquestes pagines intentar de presentar un conjunt de raons i referencies que avalin l'efectivitat de la utilitzaci de la LIJ en l'ambit escolar, que supera la del seu s com a mer recurs didactic.
Resumo:
En el presente trabajo se lleva a cabo una revisin histrica de los estudios realizados sobre el bilingiiismo, concretndose, fundamentalmente, en las dos grandes hiptesis tericas en torno al mismo. Se analizan, a continuacin, las investigaciones que apoyan tanto a la hiptesis de "sistemas lingiiisticos separados" como a la hiptesis de un "nico sistema". Por ltimo se hace una presentacin de los trabajos que han sido ms relevantes en la investigacin actual. De esta forma se presentan los estudios de carcter psicofisiolgico, la relacin entre bilingiiismo y psicologia cognitiva, la medicin del bilingismo y la teoria del cdigo dual aplicado al bilingismo. El texto termina planteando una serie de consideraciones de carcter metodolgico y la propuesta de un modelo que va a ser objeto de un segundo escrito sobre dicha temtica.
Resumo:
L'article presenta una visi global de la problemitica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caracter sbcioterritorial dels impactes, associats a la seva preskncia en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gesti actualment vigents. Desprs d'examinar els residus en relaci amb la producci industrial, i la producci i "eliminaci", dels residus industrials des de la dimensi territorial, es fa un reph de les poltiques de gesti, sobre la base de diferents palsos productors, i s'estudien les implicacions socio-poltiques dels models de gesti, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al cepla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunyau. A les conclusions s'enceta una reflexi a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anilisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions tebriques i epistemologiques de cara a una visi social dels problemes ambientals.
Resumo:
Aquest article t com a objecte establir la relaci existent entre les formes materials que adopta el creixement urbi i les caracteristiques del mercat del sl i del m rcat immobiliari. La proposici inicial de la qual es parteix s l'afirmaci e la dependncia de les primeres respecte al grau de desenvolupament del mercat; i aix en dos aspectes: primer, en l'origen d'una determinada forma urbaba; segon, en la seva posterior evoluci. El cas analitzat, el procs de creixement urb de Lleida en uns anys de gran creixement econmic -canvi agrcola basat en l'especialitzaci fruitera i en la difusi de les granges d'estabulaci ramadera- i demogrfic -41.464 habitants el 1940, 106.814 habitants el 1981- pretn servir per treure unes remarques qenerals, formulades en el present treball com a hiptesis, que poden orientar aquelles recerques que busquen en les caracterstiques d'una formaci social la variable independent que ha de permetre la comprensi d'unes morfologies. El marc eneral de referncia s la teoria sobre la "producci de l'espai", encara que matisada i acotada a aquells aspectes que poden ser ms rellevants en la comprensi del sorgiment de les formes materials urbanes.
Resumo:
La implementaci dels nous graus requereix la integraci dels conceptes i metodologies relacionades amb la seguretat, la prevenci de riscos laborals i la protecci del medi ambient. En aquest context, un equip de professorat de les facultats de Belles Arts (UB, UPV, UCLM) ha desenvolupat un projecte d'innovaci docent, una de les parts fonamentals del qual, ha estat la ideaci i la creaci d'un model de procediment normalitzat de treball (PNT) i la seva aplicaci en experincies pilot realitzades en diverses prctiques als tallers i laboratoris. El PNT s'ha mostrat com una eina bsica per a l'autoaprenentatge, que, aix mateix, garanteix l'adquisici de les competncies transversals relacionades amb la seguretat i la sostenibilitat.
Resumo:
Per perpetuar-se a si mateixa, qualsevol societat, en qualsevol temps o lloc, necessita la confluencia de la reproducci de les especies i de la producci de bns. La relaci entre I'una i I'altra ha tingut diverses configuracions histbriques. En les societats occidentals actuals el sistema socio-econbmic pot ser vist constituyt pels dos subsistemes bisics, caracteritzats per I'esfera industrial -produir per a I'exterior- i l'esfera domestica -producci per al consum familiar-. Addicionalment, s'hi pot incloure un tercer subsistema: I'esfera pblica, la qual t un paper bhicament redisuibutiu. L'objectiu general del treball s el d'analitzar el paper del treball domestic en la reproducci social. Des del marc tebric establert es despren que cada famlia, per garantir la seva supervivtncia i reproducci, combinari tres tipus d'ingressos: I'ingrs monetari (assalariat i no assalariat), els serveis proporcionats per les administracions pbliques (salari social) i el treball domtstic. El seu pes relatiu variari segons el grup social al qual pertany la famlia. Consegentment, per a qualsevol mesurament del treball domestic mnimament realista, els grups socials s'han de considerar de manera separada a fi d'establir les necessitats de cada grup. L'objectiu concret va ser el d'establir una mesura relativa del treball domestic, s a dir, analitzar la proporci de les necessitats totals de la famlia cobertes per la producci domestica en relaci els altres dos mitjans, s a dir: l'ingrs monetari i els serveis pblics. El treball de camp es dugu a terme a ]'kea Metropolitana de Barcelona durant el mes de febrer de 1990.
