Implantació de SAP R/3 a una empresa del sector oleic

Implementació de SAP en una empresa del sector oleic per tal d'incorporar la informació corporativa en una infraestructura única que permeti tenir les dades d'una forma centralitzada, segura i fiable. Reestructuració dels processos, eliminant tasques repetitives i activitats que no aportin valor afegit, per millorar el servei al client.

Tecnologies mòbils aplicades al sector turístic

En aquest projecte es duu a terme un treball d'investigació amb la finalitat d'implementar una aplicació per a smartphones que ofereixi una experiència integral en el sector turístic de la ciutat de Reus.

Implantació ERP SAP en empresa del sector alimentari

Amb aquest treball es pretén oferir d'una forma global una implantació d'un sistema ERP a una empresa fictícia basant-nos en els principis de la metodologia estàndard ASAP.

Estereotipos publicitarios. El estereotipo del ama de casa en la actualidad en la publicidad de productos del sector de la limpieza en el hogar

En l'estudi que es presenta a continuació, s'analitza l'estereotip de mestressa de casa a la publicitat televisiva actual. Per a això, s’examinen les anteriors dècades amb la finalitat de seguir l'evolució d'aquest estereotip fins a l'actualitat, donant interès en els spots corresponents al sector neteja de la llar. Com a resultat de l'anàlisi, es podrà conèixer si hi ha hagut canvis, i quin tipus de canvis s'han produït.

Mobilitzacions del sector agrari valencià : Llauradors de l'arròs en el Parc Natural de l'Albufera

El present estudi rau en analitzar les diferents formes d'organització i mobilització emprades pels llauradors de l'arròs de l'Albufera per a mantenir la viabilitat del seu producte.

Distintiu de garantia de qualitat ambiental per a equipaments culturals: aplicació pilot en biblioteques

El DGQA per a Equipaments Culturals és un distintiu per a la certificació ambiental de biblioteques i museus. L’objectiu del projecte és avaluar el distintiu mitjançant una aplicació pilot en 26 biblioteques de la província de Barcelona, i proposar millores tant per al distintiu com per a les biblioteques. També es pretén fer recerca sobre l’ecoetiquetatge de serveis, ja que és un àmbit poc desenvolupat, i sobre el sistema d’estudi, les biblioteques. Una anàlisi de les ecoetiquetes a nivell mundial, considerant 4 macroregions, ha permès caracteritzar les ecoetiquetes i determinar la situació actual dels serveis en l’ecoetiquetatge. Hi han variacions en el nombre de categories entre ecoetiquetes, i el percentatge de categories de serveis és, en general, reduït (8% de mitjana). Els subsectors serveis dominants són els d’Hosteleria, serveis de neteja i comerç. No hi ha cap experiència de certificació ambiental de serveis culturals, per tant, l’ecoetiquetatge de serveis culturals és un àmbit nou. El sistema d’estudi són 26 biblioteques de la província de Barcelona. L’aplicació del distintiu a aquestes s’ha dut a terme realitzant treball de camp a cadascuna per tal de determinar el seu estat ambiental. Posteriorment, s’han analitzat les dades per establir el grau de compliment de cadascuna. La majoria de les biblioteques (85%) compleixen més de la meitat dels criteris bàsics, i un 60% superen la puntuació mínima de compliment dels criteris opcionals. Els resultats obtinguts han permès avaluar la viabilitat de la implantació del distintiu, a través de l’anàlisi de cadascun dels seus criteris. Per tal de millorar les possibilitats d’èxit en la implantació del distintiu, s’han aportat un seguit de propostes a nivell individual i col·lectiu. S’ha realitzat una fitxa per a cadascuna de les 26 biblioteques, per tal d’orientar els gestors de les biblioteques en l’adopció de mesures per a l’acompliment dels criteris. També s’han inclòs propostes a l’avaluació dels criteris, dirigides als gestors del distintiu.

Economic structure and key sectors analysis of greenhouse gas emissions in Uruguay

This paper identifies the key sectors in greenhouse gas emissions of the Uruguayan economy through input-output analysis. This allows to precisely determine the role played by the different productive sectors and their relationship with other sectors in the relation between the Uruguayan productive structure and atmospheric pollution. In order to guide policy design for GHG reduction, we decompose sectors liability between the pollution generated through their own production processes and the pollution indirectly generated in the production processes of other sectors. The results show that all the key polluting sectors for the different contaminants considered are relevant because of their own emissions, except for the sector Motor vehicles and oil retail trade, which is relevant in CO2 emissions because of its pure, both backward and forward, linkages. Finally, the best policy channels for controlling and reducing GHGs emissions are identified, and compared with the National Climate Change Response Plan (NCCRP) lines of action.

Let's talk: public evaluation of large projects: variational inequialities, bilevel programming and complementarity. a survey

Large projects evaluation rises well known difficulties because -by definition- they modify the current price system; their public evaluation presents additional difficulties because they modify too existing shadow prices without the project. This paper analyzes -first- the basic methodologies applied until late 80s., based on the integration of projects in optimization models or, alternatively, based on iterative procedures with information exchange between two organizational levels. New methodologies applied afterwards are based on variational inequalities, bilevel programming and linear or nonlinear complementarity. Their foundations and different applications related with project evaluation are explored. As a matter of fact, these new tools are closely related among them and can treat more complex cases involving -for example- the reaction of agents to policies or the existence of multiple agents in an environment characterized by common functions representing demands or constraints on polluting emissions.

Power and selection of contract terms: The case from the Brazilian orange juice sector

ABSTRACT We propose a model to explain how contract terms are selected in the presence of a form of economic power: contract power. The orange juice sector is used to illustrate an analysis that demonstrates the effects of contract power on the economic organization of the sector. We define contract power as the ability to exploit contractual gaps or failures of contractual provisions, which are strategically left incomplete. Empirical evidence from content analysis of antitrust documents supports the logic of contract power in the orange juice sector in three forms: avoiding changes to payment methods from weight to solid contents (quality); using information asymmetries to manipulate indexes that calculate the formula of orange prices; and deliberately harvesting oranges late in order to dehydrate the fruit, which consequently reduces weight and price. The paper contributes to understanding the selection of contract terms and the debate about how antitrust offices can deal with this issue.

The evolution of universities' relations with the business sector in Brazil: What national publications between 1980 and 2012 reveal

ABSTRACT This paper addresses the changes in university-industry relations in Brazil regarding innovation activities. It is based on a survey of articles published in major national journals or presented at the most relevant Brazilian and regional conferences, between 1980 and 2012. The year 1980 was chosen due to the creation of the Technological Innovation Offices (NITs), which was the first government initiative to encourage knowledge transfer from universities to companies; the second was the Innovation Act of 2004. Our assumption was that after the Act the number of academic papers on this subject would increase, bringing new ideas and propositions of models to enhance this relationship. The methodology employed a qualitative, exploratory approach, using bibliographical research and a bibliometric analysis of 247 papers. Literature review of international studies shows the discussion of problems and suggestions for improvements, while in Brazil there is still a debate on whether this collaboration should occur, and if this is a legitimate role for the university. Despite the numerical growth, the content analysis showed few papers on new configurations and procedures for partnership management. We conclude that university-industry relations are not a regular and totally accepted process in Brazilian public universities, which reflect an ideological bias against cooperation with firms.

MPWC : Manage projects, workers and contacts

El proyecto nace de la necesidad de implementar una herramienta de gestión a medida para la empresa Sonicon Systems S.L., dado que la herramienta actual no se adapta completamente a los requerimientos y, en algunos casos, es compleja o dispone de demasiada información.

Implementació dels mòduls SD i MM del sistema SAP R/3 en una empresa del sector metal·lúrgic

SAP R/3 és un software estàndard de gestió empresarial que engloba tots els processos iactivitats d’una companyia i permet el disseny de l’aplicació a les necessitats de l’empresa.Diferents avantatges, com ara disposar d’una base de dades única, han fet escollir aquestsistema a una empresa del sector metal•lúrgic com a eina de gestió:Aquest projecte té com a objecte la implantació de dos dels mòduls que inclou el sistemaSAP R/3, concretament el mòdul SD (Sales and Distribution), amb el qual es controlen lesvendes de l’empresa, i el mòdul MM (Material Management), mòdul amb el qual es controlatot el que fa referència als materials, la gestió d’estocs i tota la gestió de compres del’empresa

Financial constraints and the failure of innovation projects

Theoretical and empirical approaches have stressed the existence of financial constraints in innovative activities of firms. This paper analyses the role of financial obstacles on the likelihood of abandoning an innovation project. Although a large number of innovation projects are abandoned before their completion, the empirical evidence has focused on the determinants of innovation while failed projects have received little attention. Our analysis differentiates between internal and external barriers on the probability of abandoning a project and we examine whether the effects are different depending on the stage of the innovation process. In the empirical analysis carried out for a panel data of potential innovative Spanish firms for the period 2004-2010, we use a bivariate probit model to take into account the simultaneity of financial constraints and the decision to abandon an innovation project. Our results show that financial constraints most affect the probability of abandoning an innovation project during the concept stage and that low-technological manufacturing and non-KIS service sectors are more sensitive to financial constraints.

Lean Management (LM): Bases, eines i avantatges de la seva utilització al Sector Sanitari. Aplicació del LM a l’hospital St. Rafael de Barcelona per optimitzar el flux de pacients a la consulta externa de Traumatología.

Aquest projecte presenta, per una banda, una revisió del Lean Management i de l'estat actual de la seva aplicació al sector sanitari. Es descriuen els principis i la filosofia en què es basa aquest sistema, les eines i tècniques que li són pròpies, així com les avantatges que aporta cadascuna d’elles a l'empresa en general i, més concretament, al sector sanitari. D'altra banda, també descriu una petita aplicació pràctica de la metodologia Lean per al control de fluxos de pacients al servei d’atenció ambulatòria de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, amb l’objectiu de disminuir el temps total que els pacients tarden en ser atesos pel metge, a través d’eines que alhora aporten valor afegit a tant a pacients com a professionals.

Implantació SAP ERP en el sector retail amb les BestPractices

L'objectiu del present TFC és dur a terme una implantació de SAP en una PIME del sector Retail mitjançant les BestPractices i comprovar que és possible realitzar aquesta implantació amb uns costos reduïts, un temps limitat i, el més important, uns riscos molt baixos i controlats.