Aptitudes communicationnelles et formations à la communication en oncologie : Discussion critique

Cet article consiste en une discussion critique de la question de la communication en matière de prise en charge du patient atteint de cancer et de l'enseignement des aptitudes communicationnelles en oncologie. Nous avons d'abord essayé de définir les contours de ce qu'est (ou devrait être) une communication adéquate en oncologie, pour ensuite aborder les concepts sous-tendant les formations à la communication dans ce domaine, le problème des recommandations d'experts et du type dominant d'évaluation se rapportant à ces formations ainsi que les contenus enseignés et ainsi véhiculés.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

HRM Practices, Intrinsic Motivators, and Organizational Performance in the Public Sector

This article aims to determine the impact of human resource management (HRM) practices on public service motivation (PSM) and organizational performance. Based on a survey of Swiss cantonal public employees (N = 3,131), this study shows that several HRM practices may be considered as organizational antecedents of PSM and strong predictors of perceived organizational performance. Fairness, job enrichment, individual appraisal, and professional development are HRM practices that are positively and significantly associated with PSM and perceived organizational performance. Moreover, these results suggest that HRM practices are stronger predictors than either PSM or organizational commitment when explaining the individual perception of organizational performance.

The impact of communication skills training in oncology: a linguistic analysis.

This study aimed to investigate the impact of a communication skills training (CST) in oncology on clinicians' linguistic strategies. A verbal communication analysis software (Logiciel d'Analyse de la Communication Verbale) was used to compare simulated patients interviews with oncology clinicians who participated in CST (N = 57) (pre/post with a 6-month interval) with a control group of oncology clinicians who did not (N = 56) (T1/T2 with a 6-month interval). A significant improvement of linguistic strategies related to biomedical, psychological and social issues was observed. Analysis of linguistic aspects of videotaped interviews might become in the future a part of individualised feedback in CST and utilised as a marker for an evaluation of training.

Designing pheromone communication in swarm robotics: Group foraging behavior mediated by chemical substance

In swarm robotics, communication among the robots is essential. Inspired by biological swarms using pheromones, we propose the use of chemical compounds to realize group foraging behavior in robot swarms. We designed a fully autonomous robot, and then created a swarm using ethanol as the trail pheromone allowing the robots to communicate with one another indirectly via pheromone trails. Our group recruitment and cooperative transport algorithms provide the robots with the required swarm behavior. We conducted both simulations and experiments with real robot swarms, and analyzed the data statistically to investigate any changes caused by pheromone communication in the performance of the swarm in solving foraging recruitment and cooperative transport tasks. The results show that the robots can communicate using pheromone trails, and that the improvement due to pheromone communication may be non-linear, depending on the size of the robot swarm.

Mathématique et statistique en science de l’information et en science de la communication: infométrie mathématique et infométrie statistique des revues scientifiques

L’application de la mathématique et de la statistique à l’étude des phénomènes informationnels a entraîné la naissance en science de l’information d’un nouvel axe de recherche et de développement, l’infométrie. Après avoir montré l’intérêt de cette application mais aussi avoir mis en garde contre certains abus et contre certains mauvais usages, nous présentons quelques exemples d’infométrie mathématique et d’infométrie statistique appliquées aux revues scientifiques. Ils illustrent l’étendue et l’efficacité des analyses qui peuvent être faites sur une ou plusieurs variables informationnelles.

E-publishing development and changes in the scholarly communication system

New and alternative scientific publishing business models is a reality driven mostly by the information and communication technologies, by the movements towards the recovery of control of the scientific communication activities by the academic community, and by the open access approaches. The hybrid business model, mixing open and toll-access is a reality and they will probably co-exist with respective trade-offs. This essay discusses the changes driven by the epublishing and the impacts on the scholarly communication system stakeholders' interrelationships (publishers-researchers, publishers-libraries and publishers-users interrelationships), and the changes on the scientific publishing business models, followed by a discussion of possible evolving business models. Whatever the model which evolves and dominates, a huge cultural change in authors' and institutions publishing practices will be necessary in order to make the open access happen and to consolidate the right business models for the traditional publishers. External changes such as policies, rewarding systems and institutions mandates should also happen in order to sustain the whole changing scenario.

A Small World Perspective on Urban Systems

The theory of small-world networks as initiated by Watts and Strogatz (1998) has drawn new insights in spatial analysis as well as systems theory. The theoryâeuro?s concepts and methods are particularly relevant to geography, where spatial interaction is mainstream and where interactions can be described and studied using large numbers of exchanges or similarity matrices. Networks are organized through direct links or by indirect paths, inducing topological proximities that simultaneously involve spatial, social, cultural or organizational dimensions. Network synergies build over similarities and are fed by complementarities between or inside cities, with the two effects potentially amplifying each other according to the âeurooepreferential attachmentâeuro hypothesis that has been explored in a number of different scientific fields (Barabási, Albert 1999; Barabási A-L 2002; Newman M, Watts D, Barabàsi A-L). In fact, according to Barabási and Albert (1999), the high level of hierarchy observed in âeurooescale-free networksâeuro results from âeurooepreferential attachmentâeuro, which characterizes the development of networks: new connections appear preferentially close to nodes that already have the largest number of connections because in this way, the improvement in the network accessibility of the new connection will likely be greater. However, at the same time, network regions gathering dense and numerous weak links (Granovetter, 1985) or network entities acting as bridges between several components (Burt 2005) offer a higher capacity for urban communities to benefit from opportunities and create future synergies. Several methodologies have been suggested to identify such denser and more coherent regions (also called communities or clusters) in terms of links (Watts, Strogatz 1998; Watts 1999; Barabási, Albert 1999; Barabási 2002; Auber 2003; Newman 2006). These communities not only possess a high level of dependency among their member entities but also show a low level of âeurooevulnerabilityâeuro, allowing for numerous redundancies (Burt 2000; Burt 2005). The SPANGEO project 2005âeuro"2008 (SPAtial Networks in GEOgraphy), gathering a team of geographers and computer scientists, has included empirical studies to survey concepts and measures developed in other related fields, such as physics, sociology and communication science. The relevancy and potential interpretation of weighted or non-weighted measures on edges and nodes were examined and analyzed at different scales (intra-urban, inter-urban or both). New classification and clustering schemes based on the relative local density of subgraphs were developed. The present article describes how these notions and methods contribute on a conceptual level, in terms of measures, delineations, explanatory analyses and visualization of geographical phenomena.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.