Procés de transició del batxillerat a la universitat: factors d’èxit

La problemàtica de la transició batxillerat-universitat és avui un fenomen de preocupació i un tema de debat. La revisió de la recerca posa de manifest que, en l’anàlisi de la transició a la universitat, s’han fet estudis que descriuen resultats acadèmics al final d’un determinat període i seguiments de cohorts específiques en referència a centres específics1 però, no s’ha produït, un plantejament comprensiu i profund que permeti constatar el conjunt de factors psicosocials relacionats amb la qualitat de les transicions acadèmiques. La transició a la universitat és un procés complex que comporta per a l’estudiant canvis personals i vitals significatius, amb conseqüències que afecten també el marc social.

El rendiment i la trajectòria acadèmica en els dos primers anys a la Universitat

La problemàtica de la transició batxillerat-universitat és avui un fenomen de preocupació i un tema de debat. La revisió de la recerca posa de manifest que, en l’anàlisi de la transició a launiversitat, s’han fet estudis que descriuen resultats acadèmics al final d’un determinat període i seguiments de cohorts específiques en referència a centres específics1 però, no s’ha produït, un plantejament comprensiu i profund que permeti constatar el conjunt de factors psicosocials relacionats amb la qualitat de les transicions acadèmiques. La transició a la universitat és unprocés complex que comporta per a l’estudiant canvis personals i vitals significatius, amb conseqüències que afecten també el marc social. El treball desenvolupat s’emmarca en les línies actuals de l’estudi de la transició a la universitat, representades en els treballs de Terenzini (1993) i Pautler (1996) sobre les trajectòries de transició dels estudiants d’EUA o els estudis de Yorke (1998) que analitzen les trajectòries d’abandonament i fracàs universitari a la Gran Bretanya. L’interès d’aquest acull tant la perspectiva de l’impacte de la transició sobre la persona - com el propi procés afecta a la persona -, com la perspectiva del procés, és a dir, quins recursos personals i contextuals permeten reduir l’impacte de la transició i facilitar l’adaptació al canvi de les persones queaccedeixen a la universitat. En aquest sentit l’estudi presenta un model que tracta de captar la interacció dels factors personals i contextuals que expliquen les diferents trajectòries de transicióa la universitat: de continuïtat o d’abandonament, d’èxit en la integració o de fracàs en la superació dels problemes generats per la discontinuïtat d’ambients educatius.

Modernitat i barbàrie. A propòsit de 'Modernidad y Holocausto', de Zygmunt Bauman

A partir de l'obra Modernidad y Holocausto (2006), de Zygmunt Bauman, l"article pretén realitzar una reflexió sobre la barbàrie nacionalsocialista posant de manifest que fou un esdeveniment modern i que sense la modernitat difícilment es pot explicar. Bona prova d'això són els seus ingredients (l'enginyeria social, la ciència i la burocràcia) que a través dels quals es va poder fer realitat la seva fatal execució. A més, amb el propòsit que no torni a succeir un esdeveniment semblant, mostra les respostes que s'han dut a terme des de la Pedagogia al llarg de la història. Seria Auschwitz convertit en una lliçó per a tota la humanitat, com també podria ser-ho el Gulag o Hiroshima.

The unsolved puzzle of neuropathogenesis in glutaric aciduria type I.

Glutaric aciduria type I (GA-I) is a cerebral organic aciduria caused by deficiency of glutaryl-Co-A dehydrogenase (GCDH). GCDH deficiency leads to accumulation of glutaric acid (GA) and 3-hydroxyglutaric acid (3-OHGA), two metabolites that are believed to be neurotoxic, in brain and body fluids. The disorder usually becomes clinically manifest during a catabolic state (e.g. intercurrent illness) with an acute encephalopathic crisis that results in striatal necrosis and in a permanent dystonic-dyskinetic movement disorder. The results of numerous in vitro and in vivo studies have pointed to three main mechanisms involved in the metabolite-mediated neuronal damage: excitotoxicity, impairment of energy metabolism and oxidative stress. There is evidence that during a metabolic crisis GA and its metabolites are produced endogenously in the CNS and accumulate because of limiting transport mechanisms across the blood-brain barrier. Despite extensive experimental work, the relative contribution of the proposed pathogenic mechanisms remains unclear and specific therapeutic approaches have yet to be developed. Here, we review the experimental evidence and try to delineate possible pathogenetic models and approaches for future studies.

Coordination between zinc and phosphate homeostasis involves the transcription factor PHR1, the phosphate exporter PHO1, and its homologue PHO1;H3 in Arabidopsis.

Interactions between zinc (Zn) and phosphate (Pi) nutrition in plants have long been recognized, but little information is available on their molecular bases and biological significance. This work aimed at examining the effects of Zn deficiency on Pi accumulation in Arabidopsis thaliana and uncovering genes involved in the Zn-Pi synergy. Wild-type plants as well as mutants affected in Pi signalling and transport genes, namely the transcription factor PHR1, the E2-conjugase PHO2, and the Pi exporter PHO1, were examined. Zn deficiency caused an increase in shoot Pi content in the wild type as well as in the pho2 mutant, but not in the phr1 or pho1 mutants. This indicated that PHR1 and PHO1 participate in the coregulation of Zn and Pi homeostasis. Zn deprivation had a very limited effect on transcript levels of Pi-starvation-responsive genes such as AT4, IPS1, and microRNA399, or on of members of the high-affinity Pi transporter family PHT1. Interestingly, one of the PHO1 homologues, PHO1;H3, was upregulated in response to Zn deficiency. The expression pattern of PHO1 and PHO1;H3 were similar, both being expressed in cells of the root vascular cylinder and both localized to the Golgi when expressed transiently in tobacco cells. When grown in Zn-free medium, pho1;h3 mutant plants displayed higher Pi contents in the shoots than wild-type plants. This was, however, not observed in a pho1 pho1;h3 double mutant, suggesting that PHO1;H3 restricts root-to-shoot Pi transfer requiring PHO1 function for Pi homeostasis in response to Zn deficiency.

Delayed Cyclic Activity Development on Early Amplitude-Integrated EEG in the Preterm Infant with Brain Lesions.

Background: Maturation of amplitude-integrated electroencephalogram (aEEG) activity is influenced by both gestational age (GA) and postmenstrual age. It is not fully known how this process is influenced by cerebral lesions. Objective: To compare early aEEG developmental changes between preterm newborns with different degrees of cerebral lesions on cranial ultrasound (cUS). Methods: Prospective cohort study on preterm newborns with GA <32.0 weeks, undergoing continuous aEEG recording during the first 84 h after birth. aEEG characteristics were qualitatively and quantitatively evaluated using pre-established criteria. Based on cUS findings three groups were formed: normal (n = 78), mild (n = 20), and severe cerebral lesions (n = 6). Linear mixed models for repeated measures were used to analyze aEEG maturational trajectories. Results: 104 newborns with a mean GA (range) 29.5 (24.4-31.7) weeks, and birth weight 1,220 (580-2,020) g were recruited. Newborns with severe brain lesions started with similar aEEG scores and tendentially lower aEEG amplitudes than newborns without brain lesions, and showed a slower development of the cyclic activity (p < 0.001), but a more rapid increase of the maximum and minimum aEEG amplitudes (p = 0.002 and p = 0.04). Conclusions: Preterm infants with severe cerebral lesions manifest a maturational delay in the aEEG cyclic activity already early after birth, but show a catch-up of aEEG amplitudes to that of newborns without cerebral lesions. Changes in the maturational aEEG pattern may be a marker of severe neurological lesions in the preterm infant.

Roger Mas i el territori : La influència de la cultura catalana en l'obra del cantautor Roger Mas i el seu vincle amb el paisatge del Solsonès

Aquest treball intenta posar de manifest la relació que s'estableix entre les persones, en aquest cas un artista, i el seu context. A través de la seva obra es coneixen les concomitàncies o les diferències que l'apropen o l'allunyen del seu paisatge.

El discurs publicitari en català: la catalanitat a les marques de begudes catalanes

Aquest tesina posa de manifest la gran importància que té la publicitat per a configurar els imaginaris col·lectius, així com identitaris, i la manera com aquests serveixen per identificar-nos com a grup. Per mitjà no només de l'anàlisi de les campanyes publicitàries sinó també de la llengua de l'etiquetatge, el domini web, els patrocinis, les col·laboracions i les iniciatives que cada marca duu a terme, el lector i consumidor es fa una idea de quins són els elements icònics i verbals que ens defineixen com a poble i de quina manera cadascuna d'aquestes els empra per transmetre la seva versió de la catalanitat

Construcció d'identitats en joves rubinencs d'origen marroquí

El fort caràcter industrial de Rubí, (Vallès Occidental), ha fet que des dels anys 60 la ciutat tingui un alt percentatge d’immigrants. Si a la dècada dels 60 i 70 van ser persones d’arreu de l’estat les que van emigrar a la nostra ciutat, als 2000 els nouvinguts han estat gent de països d’arreu del món, principalment del Marroc i Sud Amèrica. Els protagonistes del nostre treball són precisament joves que van néixer al Marroc i que van arribar a Rubí durant la seva adolescència. Ara tenen entre 18 i 23 anys. Amb aquest estudi hem volgut analitzar quins són els factors que més influeixen en la creació de la seva identitat i caracteritzar-la, parant especial atenció en la influència de la família, de l’escola o d’aquells amb qui interaccionen a l’espai públic. El treball també posa de manifest les notables diferències entre nois i noies, sobretot en l’ús de l’espai públic, i com això afecta directament a la construcció de la identitat de les joves

Anàlis d'una experiència d'integració de les TIC als projectes de treball global desenvolupada a l'aula d'educació infantil

Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.

L’educació intercultural. Un repte a l’aula de P4 d’una escola de la comarca de la Garrotxa

Des de l’educació intercultural es pretén aconseguir una societat més justa i igualitària capaç de respectar la diversitat cultural sense prejudicis, fomentant el diàleg i la convivència com una possibilitat per apropar les diferents cultures, on la participació dels diferents agents educatius és fonamental. Aquest treball mostra la investigació realitzada en una aula, d’infants de quatre anys d’una escola de la comarca de la Garrotxa, per valorar si la seva pràctica educativa segueix una línia intercultural. S’ha fet ús d’una metodologia qualitativa per mitjà de l’observació, l’entrevista i l’anàlisi de documents que ha posat de manifest la importància del professorat en tenir una actitud positiva cap a la comprensió i interacció entre diferents cultures per tal de caminar cap a la interculturalitat.

Barnbyn Skå (Skå, la vila dels infants) 1947-1972: L’experiència terapèutica de Gustav Jonsson amb infants «irrecuperables»

The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.

What determines the wavelength of self-organized shoreline sand waves?

Shoreline undulations extending into the bathymetric contours with a length scale larger than that of the rhythmic surf zone bars are referred to as shoreline sand waves. Many observed undulations along sandy coasts display a wavelength in the order 1-7 km. Several models that are based on the hypothesis that sand waves emerge from a morphodynamic instability in case of very oblique wave incidence predict this range of wavelengths. Here we investigate the physical reasons for the wavelength selection and the main parametric trends of the wavelength in case of sand waves arising from such instability. It is shown that the existence of a minimum wavelength depends on an interplay between three factors affecting littoral drift: (A) the angle of wave fronts relative to local shoreline, which tends to cause maximum transport at the downdrift flank of the sand wave, (B) the refractive energy spreading which tends to cause maximum transport at the updrift flank and (C) wave focusing (de-focusing) by the capes (bays), which tends to cause maximum transport at the crest or slightly downdrift of it. Processes A and C cause decay of the sand waves while process B causes their growth. For low incidence angles, B is very weak so that a rectilinear shoreline is stable. For large angles and long sand waves, B is dominant and causes the growth of sand waves. For large angles and short sand waves C is dominant and the sand waves decay. Thus, wavelength selection depends on process C, which essentially depends on shoreline curvature. The growth rate of very long sand waves is weak because the alongshore gradients in sediment transport decrease with the wavelength. This is why there is an optimum or dominant wavelength. It is found that sand wave wavelength scales with λ0/β where λ0 is the water wave wavelength in deep water and β is the mean bed slope from shore to the wave base.

Aplicació del Value Stream Map (VSM) en un sistema de producció de feltres insonoritzants per a l'automòbil

Actualment en el sector industrial, les organitzacions tenen el repte d'optimitzar els seus sistemes productius per a millorar en quant a preu, qualitat i nivell de servei i poder adaptar-se a les exigències dels clients (excel·lència productiva). El present anàlisi, es basa en l'optimització d'una cadena de producció de feltres insonoritzants per a l'automòbil a través de l'eliminació de les pèrdues existents (operacions que no aporten valor afegit al producte final). Per dur-ho a terme, la metodologia emprada és el Value Stream Map (VSM). El VSM és una tècnica desenvolupada sota el model de gestió de la producció Lean Manufacturing, molt visual i entenedora, permet visualitzar i entendre l'estat actual d'un procés. Aquesta, abarca a tota la organització, i te per objectiu recolzar-la en el procés de redisseny dels seus entorns productius per assolir un estat futur millor que possibiliti obtenir resultats en un periode curt de temps. L'objectiu principal de l'estudi, és aplicar l'eina VSM com a mètode per a l'eliminació de les mudes o malbarataments que impedeix la consecució d'una cadena Lean amb el cas concret d'un sistema productiu de feltres insonoritzants. En la primera part del projecte s'introdueix al lector en la teoria del pensament Lean (quins principis té i quins són els objectius) com a marc teòric. Aquí es detalla el procediment, així com les característiques per a la correcta elaboració del VSM actual, per al seu corresponent anàlisi i per a la seva representació del estat futur. En una segona part del projecte, s'exposen les etapes que constitueixen la cadena de producció d'estudi i es duu a terme l'elaboració del Value Stream Map, on es posen de manifest les ineficiències del flux que conformen la línia de producció. Per últim s'analitzen els fluxes, s'identifiquen les pèrdues de la cadena, i a partir d'aquests, es dissenyen i es proposen projectes i accions que permitin establir línies d'actuació per a un millor estat futur. L'estudi ha permés demostrar la validesa del VSM com a eina per a facilitar la consecució i assoliment de millores en la productivitat, competitivitat i rendibilitat dels diferents processos de l'organització en la línia de fabricació de feltres insonoritzats.