Sedaci�� intravenosa per procediments endoscòpics digestius: satisfacci�� dels pacients i perfil de seguretat.

o INTRODUCCI��N: Las exploraciones endoscópicas digestivas son molestas para el paciente. El objetivo principal del trabajo es evaluar la satisfacci��n de los pacientes después de la sedaci��n por un anestesi��logo. MATERIAL Y MÉTODO: se seleccionaron 50 pacientes. Se administró una pauta de sedoanalgesia con midazolam, fentanilo y propofol. RESULTADOS: Ningún paciente precisó ventilaci��n manual. La complicaci��n más frecuente al alta fue dolor abdominal. Todos los pacientes valoraron la experiencia como buena o muy buena. CONCLUSIONES: La sedaci��n intravenosa para endoscopias digestivas aumenta la satisfacci��n de los pacientes, manteniendo un perfil de seguridad adecuado.

Victimologia del desenvolupament : Incidència i repercussions de la victimitzaci�� i la polivictimitzaci�� en joves catalans

L'elevada freqüència de victimitzaci�� en nens, nenes i adolescents és una realitat que ha impulsat l’aparici�� de la denominada victimologia del desenvolupament, en la qual s’emmarca aquest projecte. Des d’aquesta perspectiva, s’han entrevistat 123 joves, d’entre 12 i 17 anys (M= 14,28 i DT= 1,43) atesos en 13 centres de salut mental de la província de Barcelona, sobre les seves experi��ncies de victimitzaci�� relatives a delictes comuns, victimitzaci�� per part de cuidadors, victimitzaci�� per iguals i/o germans, victimitzaci�� sexual, victimitzaci�� indirecta/ser testimoni i victimitzaci�� per Internet. Alhora s’han avaluat les característiques i el perfil dels victimaris, així com el malestar psicològic i la presència de psicopatologia en les víctimes. Un 99,2% dels menors ha patit alguna forma de victimitzaci�� al llarg de la seva vida i un 85,4% l’ha sofert en el darrer any. Gran part de les victimitzacions s’inicien durant la infància, estan vinculades a persones conegudes, de l’entorn habitual del menor, i són comeses per un agressor de sexe masculí. Si bé no totes aquestes formes de victimitzaci�� suposen delictes punibles al nostre país, sí que configuren una part important de la biografia del menor que cal considerar i valorar, donades les implicacions que poden arribar a tenir en el seu desenvolupament. Els resultats confirmen que la victimitzaci�� i, especialment, l’acumulaci�� d’experi��ncies victimitzants tenen un efecte negatiu en l’estat emocional del menor, cosa que fa que, en els adolescents polivictimitzats, s’obtinguin nivells més elevats de psicopatologia general, així com de simptomatologia internalitzant i externalitzant.

Educaci�� visible, eficient i d'èxit. L'escola intel•ligent

La creaci�� de sistemes educatius competencials, que responen a polítiques estratègiques i a la necessitat de crear un segell propi i comú amb una clara visi�� de futur de compromís i de qualitat, afavoreix la construcci��, promoci�� i consolidaci�� de centres educatius excel·lents i intel·ligents, on els conceptes de millora contínua, qualitat, diversitat i efici��ncia es troben institucionalitzats i afavoreixen un més alt grau de satisfacci�� a tota la comunitat educativa

L’ administraci�� local catalana i la seva relaci�� amb el fet religi��s

El present treball no pretén aprofundir en la disciplina jurídica del dret eclesi��stic de l’ Estat, ja que en aquest sentit existeixen nombrosos treballs i molt bons que aborden el tema de forma magistral. El principi de llibertat religiosa i de culte que informen el dret eclesi��stic espanyol, atorga als individus i a les col•lectivitats diverses maneres d’ expressar la seva religi��, formes que han d’ estar regulades per no topar amb les limitacions que qualsevol dret fonamental es pot trobar, sobretot la llibertat de les altres persones i l’ ordre públic, per això, calia des de les diferents legislacions tant estatal com autonòmica, abordar el tema des d’una òptica objectiva i laica. L’ encarregat de la defensa dels drets i llibertats fonamentals, continguts al títol I de la Constituci�� espanyola, és el Tribunal Constitucional a través del recurs d’empara, l’ anàlisi d’ algunes sentències d’ aquest Tribunal ens ha acostat a l’ estudi doctrinal dels diferents principis generals i de les seves limitacions. Per altra banda, les administracions més pròximes a la ciutadania són les administracions locals, són elles, a través dels instruments que la llei els hi permet, las qui han d’aplicar el fet religi��s en l’ àmbit territorial on despleguen la seva potestat en relaci�� a les matèries pròpies de la seva competència. L'objectiu d'aquest treball, és buscar i relacionar amb quines eines es troben les Entitats Locals, per fer front a la diversitat religiosa i de culte, producte del canvi social que ha generat bàsicament el moviment migratori. La llei, faculta a l’ administraci�� local perquè adopti determinades posicions a través de la seva declaraci�� de voluntat o la seva potestat reglamentaria, dins els límits que la pròpia llei li exigeix. És en aquest marc, on s’ han analitzat els actes administratius, les ordenances i reglaments que poden afectar a la llibertat religiosa o el dret de culte de dues Corporacions locals de la demarcaci�� de Girona. Per últim, fem una reflexi�� a mode de conclusi��, sobre quines actuacions en relaci�� al fet religi��s queden sota l’ autonomia local i en quina intensitat una administraci�� local, que no pot imposar més limitacions que les imprescindibles per a preservar els drets fonamentals, pot influir en el fet religi��s.

El Creuament d'indicadors de fonts diferenciades : instrument de millora en l'anàlisi i la planificaci�� de les polítiques públiques de seguretat

El Projecte que aquí es presenta, té la voluntat d’aprofundir en una nova metodologia -emprada en altres països del nostre entorn europeu-, consistent en l’encreuament de varies fonts d’informaci��. En aquest cas, les dues principals i, fins els moment, utilitzades en les anàlisis de l’estat de la seguretat a Catalunya; la pròpiament estreta del registre policial i la de la victimitzaci�� i la percepci�� ciutadana. Aquest anàlisi se centra en l’àmbit territorial de la ciutat de Barcelona i en els seus 10 districtes. De manera més específica, l’anàlisi pretén mostrar la correlaci�� entre ambdós resultats i la consistència dels diferents indicadors triats, tant respecte el nivell de victimitzaci�� com respecte la percepci�� de seguretat i la valoraci�� de la policia. Aquest estudi, doncs, pretén esdevenir una eina útil per a la diagnosi, ja sigui respecte un determinat àmbit territorial o tipologia delinqüencial, mitjançant la definici�� de determinats blocs d’indicadors prou fiables i, que alhora, puguin ajudar a la presa de decisions dels òrgans directius de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participaci��. Així com senyalar, en quins àmbits concrets és aconsellable l’estudi, la planificaci�� i el desenvolupament de polítiques públiques de seguretat. Alhora que, amb l’establiment d’aquest estudi de manera peri��dica, es podrà disposar d’unes sèries temporals suficientment estables, així com facilitar el seguiment, l’evoluci�� i avaluaci�� de l’àmbit concret analitzat.

Mecanismes de Neocolonialisme: l'actual influència francesa i britànica al Camerun i a Ghana

Al llarg dels últims 50 anys, el concepte de neocolonialisme ha adquirit una importància central en el debats entre polítics i activistes sobre les dependències que encara afecten les antigues colònies, tot i que no hi ha consens sobre el seu significat exacte ni s’han desenvolupat eines per mesurar-lo. Aquest working paper té l’objectiu d’operativitzar el concepte de neocolonialisme per permetre’ns mesurar, amb una certa precisi��, si aquest fenomen és present en un país determinat. Per ferho, es planteja un marc conceptual que inclou indicadors sobre la influència econòmica, política, financera i militar de les antigues potències colonials sobre les excolònies, i que s’aplica a dos casos d’estudi: el Camerun i Ghana. L’article descobreix que França conserva amb el Camerun una relaci�� neocolonial en tots els sentits, mentre que el Regne Unit només manté sobre Ghana una influència econòmica i un lleuger control financer. En termes més generals, aquest paper identifica una tendència cap a la multilateralitzaci�� i la privatitzaci�� de les relacions, i estima que el marc conceptual és raonablement funcional.

Dificultats de convivència entre els grups d'estrangers i d'autòctons als barris del nord de l'Hospitalet de Llobregat i afectaci�� en la seguretat

Per a realitzar aquest estudi he triat la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat perquè, té els principals condicionants necessaris per a aquest treball de recerca: en primer lloc aquesta ciutat és una de les ciutats de Catalunya que, en termes absoluts i relatius, ha acollit d’una forma més accelerada, un flux migratori en la darrera dècada. Generalment em referiré als barris del nord de la ciutat, que són els que han hagut de suportar una major pressi�� migratòria i on, segons les dades oficials, actualment l’índex d’immigraci�� es situa prop del 40 per cent. En segon lloc aquesta ciutat ha viscut uns processos de transformaci�� urbanístic econòmic i social en aquest període que, lògicament han influït en la seguretat, tan en les seves vessants objectives com en les subjectives. En tercer lloc perquè des de les administracions s’han desenvolupat des de fa anys diferents projectes de seguretat i convivència (desplegament dels Mossos d’Esquadra, policia de proximitat, programes de mediadors, educadors de carrer, etc.) que, amb tota seguretat, han pogut tenir impacte sobre la percepci�� general de la seguretat. El problema de seguretat objecte d’aquesta recerca està ubicat doncs, com ja he exposat, en els barris nord de l’Hospitalet de Llobregat , concretament els barris de Collblanc, La Torrassa, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas. En relaci�� a aquest espai analitzaré minuciosament cinc aspectes: Els principals conflictes socials, les relacions d’aquests conflictes amb la seguretat, els principals riscos potencials o amenaces socials, la percepci�� del risc i la seguretat que té la poblaci�� autòctona i immigrada en relaci�� al seu entorn, les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i d’autòctons de la ciutat. En aquest treball s’estudiaran tots els fenòmens que envolten a la seguretat d’una forma integral, intentant transgredir els límits de les simples estadístiques per a aprofundir en un nivell d’estudi més qualitatiu basat en les enquestes. Malgrat no passaré per alt les dades objectives, en aquest treball ultrapassaré l’estadi dels simples riscos objectius per analitzar en profunditat l’essència de les pors individuals i col·lectives. Sense oblidar que la ciutat és un espai viu i variable, on de manera permanent es produeixen transformacions que afecten d’una forma més o menys directa, però en definitiva indiscutible a la seguretat. L’objecte d’aquesta recerca serà situar al fenomen de la immigraci�� dins el complex procés de la (in)seguretat, per això un element clau del meu treball serà el de l’estudi de les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i autòctons de la ciutat, ja que entenc que aquest és un dels factors més crítics del complex procés de la (in)seguretat, si entenem aquest fet com una evoluci�� multi direccional en el qual tots els actors formen part activa i passiva del propi fenomen.

Mediaci�� penal adulta i reincidència. El grau de satisfacci�� dels infractors i les víctimes

Els objectius de l’estudi són determinar els efectes de la mediaci�� penal sobre la reincidència, establir els criteris de satisfacci�� de les víctimes i imputats, conèixer els efectes del procés de mediaci�� penal en el canvi motivacional de les parts implicades i elaborar un registre valoratiu del grau de satisfacci�� dels participants en la mediaci��. Es van analitzar els fonaments teòrics de la mediaci�� penal i les investigacions més destacables sobre el procés, i el seus efectes sobre la reincidència i la satisfacci�� de les víctimes i imputats. En segon terme, es va dur a terme un treball de camp dividit en quatre etapes, una primera amb el buidatge dels 888 expedients relatius als casos de mediaci�� penal atesos. A continuaci�� es va analitzar la reincidència a la informàtica judicial del imputats. En tercer lloc, es va construir l’escala de valoraci�� de la satisfacci�� i, finalment, es va aplicar la mateixa per via telefònica a una mostra de 213 subjectes. Els resultats demostren com les dades obtingudes pel Servei de Mediaci�� són concordants amb les d’altres països (grau d’acords, sessions realitzades, etc.), té un efecte reductor de la reincidència i mostra uns nivells de satisfacci�� elevats dels seus participants. Malgrat aquests resultats, no es va poder establir una relaci�� directa entre la reincidència i la satisfacci��. La proposta d’emfatitzar la rellevància de la mediaci�� penal adulta com a eina reductora de la reincidència delictiva posterior permet establir un volum elevat d’acords i garanteix un nivell de satisfacci�� elevat en els membres participants. Els resultats obtinguts obliguen a continuar la recerca de la mediaci�� per conèixer més a fons els seus efectes.

Salut mental i execuci�� penal

La recerca vol complimentar l’encàrrec de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci�� i Justícia juvenil, feta al Centre d’Estudis Jurídics i Formaci�� Especialitzada respecte al coneixement de la problemàtica de les persones sotmeses a sancions penals que pateixen algun tipus de trastorn mental. L’interès de la recerca es centra en conèixer l’abast del fenomen de la salut mental en l’execuci�� penal a nivell quantitatiu i conèixer més a fons les característiques i particularitats del col•lectiu afectat, per tal de poder millorar la seva atenci�� des dels serveis d’execuci�� penal i la seva derivaci�� un cop finalitzat el compliment de la pena o mesura. En la primera part de l’estudi s’aproxima al col•lectiu de persones afectades de trastorns mentals que es troben complint una pena de presó o una mesura de seguretat a Catalunya durant un període determinat de temps. Concretament la mostra la composen els interns penitenciaris de les presons ubicades a les comarques de Barcelona que durant l’any 2005 van passar com a mínim un dia per una unitat de psiquiatria dels centres penitenciaris: CP Homes Barcelona, CP Quatre Camins, CP Brians 1 i la Unitat Hospitalària Penal Penitenci��ria. També formen part de l’estudi les persones sotmeses a mesures de seguretat de les comarques de Barcelona que estaven d’alta durant l’any 2005. S’analitzen nombroses variables que descriuen aquest col•lectiu i la manera en que s’adapten al compliment de la pena. També es compara aquest grup de persones amb altres col•lectius de penats sense problemes mentals declarats. La segona part de l’estudi recull mitjançant la tècnica Delphi, l’opini�� de professionals i experts vinculats al tema de la salut mental i l’execuci�� de penes, a qui s’ha preguntat sobre diverses qüestions clau. Concretament se’ls ha preguntat pel diagnòstic de les persones penades amb trastorns mentals, el seu tractament, les propostes de derivaci�� i les perspectives de futur en aquest tema. S’ha posat especial èmfasi en les previsions i estimacions que fan eles experts sobre les possibilitats futures de la sanitat penitenci��ria i les propostes de soluci�� i millora dels principals problemes detectats per ells mateixos.

El Consum de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies pisoctròpiques, per menors d'edat, en llocs públics del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona

Com ja he indicat en més d’una ocasi�� al llarg d’aquest Màster, l’elecci�� del tema sobre el que versa aquest Projecte final respon, en bona part, a l’interès que em va suscitar la qüesti�� durant el temps que vaig estar ocupant el lloc de cap del Servei d’Assessorament Jurídic de la Direcci�� General de la Policia. Entre les funcions que aquesta unitat tenia assignades hi havia la tramitaci�� dels procediments sancionadors incoats per les denúncies efectuades pels cossos de policia local i la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, per infraccions a la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecci�� de la seguretat ciutadana. Al Servei d’Assessorament Jurídic li va correspondre la responsabilitat d’iniciar la tramitaci�� de les denúncies esmentades, tan bon punt es va engegar el procés de desplegament de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra com a policia ordinària i integral, en substituci�� de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat, a l’octubre de 1994. A mesura que s’anava produint el desplegament, la funci�� de tramitar les actes esteses per la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i per les policies locals, es va anar assumint pels serveis territorials d’Administraci�� en què es va estructurar la Direcci�� General de Seguretat Ciutadana (en l’actualitat, Direcci�� General de la Policia).

Avaluaci�� i predicci�� del risc de reincidencia en agressors sexuals

En el marc de la intervenci�� penitenci��ria amb agressors sexuals, té una especial rellevància la predicci�� de risc del seu comportament futur, atenent les greus repercussions que poden arribar a tenir les reincidències, tant per a les possibles víctimes com des de la perspectiva de l’impacte medi��tic i pànic moral que generen. En el context internacional, gran part de l’esforç investigador en aquesta matèria ha anat adreçat a l’estandarditzaci�� de protocols per avaluar el risc de reincidència d’aquests subjectes i orientar la presa de decisions envers ells i la seva vida fora del règim penitenciari. Un dels instruments més novedosos per a la predicci�� del risc d’agressi�� sexual és el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desenvolupat per un equip d’investigadors canadencs. El treball que aquí es presenta s’inscriu en el marc de l’aplicaci�� pràctica d’aquests procediments predictius al nostre país. L’objectiu principal és aplicar l’SVR-20, de manera retrospectiva, a una mostra d’agressors sexuals per avaluar la capacitat predictiva d’aquest instrument i, així, poder anticipar la possible reincidència dels subjectes. Per aconseguir aquest objectiu, la puntuaci�� total del SVR-20 ha estat correlacionada amb la reincidència veritable, considerant el tractament com una variable a tenir en compte. La regressi�� logística ha estat utilitzada per examinar el calibratge del model. Aquesta anàlisi avalua el grau de correspondència entre les probabilitats predites (de reincidència) i la reincidència esdevinguda. L’SVR-20 prediu correctament el 55% dels no-reincidents i el 16% dels reincidents. Podem afirmar que aquest model prediu molt millor la reincidència que la no-reincidència. A més, la predicci�� millora quan hi incloem la variable de tractament. Aquest estudi és el primer a Catalunya que avalua la validesa predictiva d’un instrument d’avaluaci�� del risc de violència sexual. Futures recerques haurien de centrar-se a estimar un punt de tall per a l’SVR-20 que permeti classificar els subjectes de risc de reincidència dels subjectes segurs.

Els Robatoris silenciosos a Sant Cugat del Vallès : conseqüència d'un determinat model urbanístic?

Robatoris a l’interior d’habitatges n’hi ha hagut sempre amb més o menys intensitat. Fins fa poc modus operandi tradicional consistia en assaltar aquells habitatges on hi pogués haver béns de cert valor econòmic, durant períodes d’estiu i aprofitant sempre l’absència dels seus propietaris. Va ser a mitjan de l’any 2006 quan l’anomenada primera i segona corona metropolitana van començar a patir una onada de robatoris on el tret comú denominador era que el qui assaltaven actuaven quan els propietaris dormien i actuaven amb una manca d’escrúpols a l’hora d’emprar la violència si aquests esdespertaven. Més tard aquests tipus de delicte es va estendre a tot el territori català, principalment a les comarques de Tarragona i de Girona. El que té de nou aquesta forma delictiva és que es realitza el robatori amb els habitants de la casa a dins, normalment dormint. Per tant ja no és un delicte únicament contra la propietat sinó també contra la llibertat de les persones i, si s’utilitza violència contra els propietaris dels habitatges, contra la seva integritat física. La forma de cometre aquests delictes va fer que es coneguessin com a robatoris silenciosos, terme que va passar de l’àmbit policial a l’àmbit periodístic, o potser va ser al revés.

Anàlisi de les diverses polítiques públiques de seguretat per abordar la problemàtica de les bandes de joves, organitzats i violents d'origen llatinoamericà a Catalunya

L’objecte de l’estudi és conèixer la problemàtica social i policial que genera l’arribada de nous grups juvenils organitzats i violents a Catalunya i en concret a l’àrea metropolitana de Barcelona. Valorar quines han estat fins ara les actuacions de les administracions públiques i en concret en l’àmbit policial davant aquesta nova realitat. Així com proposar les mesures i iniciatives que es poden dur a terme, per evitar que aquest nou fenomen no es converteixi amb un greu problema de seguretat, en la nostra societat.

Protecci�� i detecci�� preventiva de la violència masclista a Terrassa

La violència que pateixen les dones esdevé un fenomen que afecta totes les cultures, grups socials i edats d’arreu del món i, per tant, Catalunya no n’està exempta. Es tracta d’un fenomen universal que, fruit del sistema patriarcal, és present a gairebé totes les cultures i a tots els nivells socials i econòmics i està vinculat a les mancances de les nostres societats pel que fa a les cotes d’igualtat. La violència contra les dones és el resultat més greu d’unes relacions socials basades en la discriminaci�� per raó de sexe. Si la violència masclista és una greu vulneraci�� dels drets humans bàsics de les dones i la definici�� actual de “seguretat pública” és aquella que la presenta com a les “actuacions dels poders públics adreçades a la protecci�� de les persones i béns davant possibles agressions d’origen humà o natural i que comprèn les mesures de prevenci�� i protecci�� eficaces en l’assegurament dels drets i llibertats dels ciutadans ide les ciutadanes”, la violència masclista, doncs, esdevé un objectiu prioritari per a les polítiques públiques de seguretat en un Estat de dret. Així doncs, en el cas de Terrassa estan sent eficaces i eficients les polítiques públiques implementades per reduir i minimitzar la violència masclista?

Drogues d’abús en detinguts al jutjat de guàrdia: repercusi�� a l’àmbit de l’execuci�� penal i l’Administraci�� de justícia

L’estudi de la saliva com a matriu d’anàlisis de drogues d’abús en conductors es fa des dels anys 80. Els investigadors trobaven dificultats però el major inconvenient va ser l’existència de tècniques analítiques no prou sensibles per a la detecci�� de les drogues. A finals de les anys 90 la saliva es va considerar un fluid molt adequat i es van anar publicant treballs que investigaven aquesta temàtica. No obstant això encara no n ’hi ha molts treballs, especialment al nostre país. A Catalunya no s’han fet estudis encara que s’ha contribuït en alguns projectes realitats fora de la nostra comunitat. Objectius: Obtenir dades del consum de drogues d’abús en una mostra de conductors de vehicles a motor. Obtenir dades dels tòxics més freqüents trobats en les mostres analitzades. Relacionar el consum de tòxics amb alteracions en la conducta o conduccions temeràries en la poblaci�� que es sotmet a l’estudi. Metodologia: Estudi d’una mostra de subjectes que són aturats per la Guàrdia Urbana de Barcelona, Girona ,Tarragona i policia local de el Prat de Llobregat conduint vehicles a motor. Obtenci�� d’una mostra de saliva als subjectes que es consideren que poden trobar-se sota la influència de les drogues. Anàlisis de les mostres per immunoassaig mitjançant el kit Cozart DDS com a test de camp i confirmaci�� dels resultats per cromatografia de gasos i espectrometria de masses. Resultats: Es descriuen en els resultats obtinguts, les freqüències de consum, les principals drogues d’abús trobades i es valoren els símptomes clínics que presentaven els subjectes. Conclusions: Les drogues d’abús estan presents en conductors de vehicles a motor. El kit utilitzat per la determinaci�� de drogues a peu de carretera és una bona eina atès que es confirmen els resultats especialment per a la cocaïna i opiacis.