Necessitats dels familiars de pacients amb càncer

El càncer produeix un impacte a la família en totes les seves esferes, la família ha de modificar les seves rutines familiars i adoptar nous rols. En el moment del diagnòstic del càncer, a cada família hi ha una persona que assumeix el rol de cuidador principal. Aquest cuidador és el que s’ocupa del malalt a casa i fa d’enllaç entre la família i l’equip sanitari. En front del càncer, la família i el cuidador tenen un conjunt de dubtes, d’inquietuds, de preocupacions que s’acaben traduint en necessitats. L’equip sanitari i Infermeria especialment ha d’atendre aquestes necessitats i ajudar a satisfer-les. Objectiu: L’objectiu principal d’aquest treball es descriure quines són les necessitats que presenten la família i el cuidador dels pacients oncològics. Metodologia: Es va dur a terme una revisió de la literatura entre setembre del 2013 i maig del 2014. Es va utilitzar la base de dades Pubmed, a més de pàgines web i llibres. Es van obtenir un total de 75 fonts, 56 en angles, 18 en espanyol i 1 en català. Resultats: La bibliografia agrupa les necessitats de les famílies i els cuidadors en 7 grans categories: físiques, psicològiques i emocionals, socials, de informació i formació, econòmiques, de transport i espirituals. Pel que fa a necessitats més especifiques, algunes de les més freqüents són tenir informació sobre el pronòstic del malalt, assegurar-se de que l’equip sanitari està donant la millor atenció possible al malalt. Sembla haver-hi una relació entre el grau de no satisfacció de les necessitats i el grau d’ansietat i depressió en la família i el cuidador. Els autors consultats no coincideixen en afirmar si la majoria del les necessitats es veuen satisfetes o no. Conclusions: La família i el cuidador d’un pacient amb càncer també han de rebre atenció per part dels professionals. En moltes ocasions la família treu importància a les seves necessitats per tal de que l’equip sanitari es centri només en el malalt. Infermeria té un paper fonamental en detectar les necessitats dels familiars i cuidadors i en ajudar a satisfer-les, de manera que la família estigui en les millors condicions possibles per cuidar del malalt. Paraules clau: Càncer, família, cuidador, necessitats familiars, rol d’Infermeria

El funcionament de la coalició entre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa (2002-2012)

Aquest estudi té per objectiu descriure el funcionament de la coalició entre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, centrant l’atenció en el disseny de l’aliança a partir dels acords electorals firmats i el repartiment de càrrecs electes. Té la voluntat de constatar si els resultats obtinguts per cada formació són equilibrats en funció dels resultats obtinguts per cada una d’elles en el cicle electoral 1999-2000. L’objecte d’estudi és la coalició ICV-EUiA que ha funcionat en l’arena electoral, parlamentària i de govern. Es prenen Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa com actors principals, i es té en compte el pes important que té Izquierda Unida com a referent i suport d’EUiA, com a company de grup parlamentari al Congrés dels Diputats i com a soci de coalició a les eleccions europees. Trobem altres actors, com són el Partit dels Comunistes de Catalunya, el PSUC Viu o el Partido Comunista de España, que acaben influint dins d’EUiA i d’IU. Pel seu costat, hi ha d’altres actors que influeixen a ICV, com són el Partit Verd Europeu i els seu aliats a nivell d’Espanya com Equo o els membres d’Espacio Plural.

Informe sobre la evolución de las emigraciones del Perú a España. Repercusiones en el mercado de trabajo peruano y tendencias de futuro en los próximos 10 años

Este informe pretende analizar los antecedentes de la migración internacional con la crisis económica, y de manera específica, la estructura del empleo en el Perú y cómo éste afecta y afectará la emigración. A continuación presento el contenido del informe el que tiene cuatro partes mutuamente complementarias: Primero.- Evolución de la emigración peruana en los últimos 17 años desde 1990 al2007. Para el efecto se utilizan datos oficiales para analizar las características sociodemográficas de la migración. Segundo.- Se analizan los impactos de la emigración en el mercado de trabajo y los acontecimientos que sucedieron en los dos últimos años, fecha en la que la migración empieza a ser afectada por la crisis económica, en particular en el último año. Para el efecto, acompañamos datos del censo de población y vivienda y el censo económico del 2007 elaborado por el Instituto Nacional de Estadística e Informática (INEI) del gobierno peruano. Tercero.- Se analiza la relación entre la migración y las redes sociales de los migrantes con sus familiares y las asociaciones de migrantes. Los datos para esta parte del informe están basados en entrevistas informales a familiares, a retornantes, a potenciales migrantes.; además uso datos de un estudio previo que desarrollé en el año 1998 y 1999 sobre las asociaciones de peruanos en España. Cuarto.- Presento los posibles escenarios futuros en los próximos años a la luz de los cambios, las tendencias y los hechos que sucedieron en los últimos 19 años. Se pone especial énfasis a o que puede suceder en el campo laboral, el retorno de migrantes a sus países y el comportamiento de las remesas y su impacto en la economía doméstica de las familias que los reciben.

The skill paradox: Explaining and reducing employment discrimination against skilled immigrants

Using a social identity theory approach, we theorized that recruiters might be particularly biased against skilled immigrant applicants. We refer to this phenomenon as a skill paradox, according to which immigrants are more likely to be targets of employment discrimination the more skilled they are. Furthermore, building on the common ingroup identity model, we proposed that this paradox can be resolved through human resource management (HRM) strategies that promote inclusive hiring practices (e.g., by emphasizing fit with a diverse clientele). The results from a laboratory experiment were consistent with our predictions: Local recruiters preferred skilled local applicants over skilled immigrant applicants, but only when these applicants were qualified for a specific job. This bias against qualified and skilled immigrant applicants was attenuated when fit with a diverse clientele was emphasized, but not when fit with a homogeneous clientele was emphasized or when the hiring strategy was not explained. We discuss the implications of our findings for research on employment discrimination against skilled immigrants, including the role of inclusiveness for reducing discriminatory biases.

Col.legi d' educadors socials de Catalunya: un nou i necessari instrument al servei de la professió

Sempre és difícil assignar un origen a les iniciatives socials perquè, la majoria de vegades, solen resultar conseqüència de l'esforç col.lectiu de moltes persones i institucions. De totes formes podríem dir que del Col·legi Professional se'n parla, en molts dels àmbits de l'educació social, des de mitjans dels anys vuitanta. De fet, ja en la I Trobada d'Educadors Especialitzats Faustino Guerau (Barcelona, octubre de 1988), en parlar de les formes organitzatives del col.lectiu professional, ja va fer aparició aquest objectiu. Però llavors, ni tan sols existien associacions d'educadors en tot l'Estat espanyol, ni una Federació que les coordinés. El tema es reprèn en el I Congrés d'Educadors de Pamplona (març de 1987) i en el X Col.loqui Internacional de la AIEJI(J) (Barcelona, novembre de 1989). La prioritat es fixà en la creació de la Diplomatura i en això es posaren tots els esforços fins 1991. Després va seguir un període de crisi en les Associacions d'Educadors que se supera a finals del 1993. D'aquesta crisi se'n surt col·lectivament, amb una sèrie d'objectius entre els que ocupa un espai central el Col·legi Oficial. Així doncs, en el I Congrés de l'Educador Social d'abril de 1995 a Múrcia, un dels àmbits temàtics oberts fou el del Col·legi Professional. Més en concret, l' Associació Professiona1 d'Educadors Socials de Catalunya -APESC-, escull des del 1994, aquesta com una de les seves fites fonamentals per al bienni 1994-96. I en aquesta línia inicia des del 94 diferents contactes instituciona1s, polítics, amb altres col.lectius professionals, a1umnes ...

Aportació al coneixement florístic de les Guilleries i del Collsacabra (Catalunya Oriental), III

En la present nota indiquem un seguit de novetats corològiques per a la flora vascular dels massissos de les Guilleries i del Collsacabra.

The Impact of Supervisor's Advice, Codes of Conduct, Accountability and Moral Attentiveness of Individuals on Discriminatory Behaviour Against Immigrants.

Past studies on the personnel selection demonstrated that a supervisor's advice to discriminate can lead to compliant behaviours. This study had the aim to extend past findings by examining what can overcome the powerful influence of the hierarchy. 50 Swiss managers participated to an in-basket exercise. The main task was to evaluate Swiss candidates (in-group) and foreigners (out-groups: Spanish and Kosovo Albanians) and to select two applicants for a job interview. Main results were the effect of codes of conduct to prevent discrimination against out-group applicants in the presence of a supervisor's advice to prefer in-group members. But, when participants were accountable to an audience, this beneficial effect disappears because participants followed the supervisor's advice. The second aim was to assess if the difference in responses between participants was related to their difference in moral attentiveness. Results showed some significant relationships but not always in the direction expected.

Notes breus (flora). Nasella neesiana (Trin. & Rupr.) Barkworth and N. mucronata (Kunth) R.W. Pohl in Barkworth dues gramínies al·lòctones noves a Catalunya

Nota breu de flora que fa referència a la presència al NE del Principat de dues espècies noves de Nasella (N. neesiana i N. Mucronata), originàries de l’ Amèrica del Sud

[Notes breus (fauna)] Primera citació de brema blanca (Abramis bjoerkna) a Catalunya i noves introduccions de peixos exòtics (Alburnus alburnus, Sander lucioperca i Silurus glanis) a diverses conques catalanes = First record of white bream (Abramis bjoerkna) in Catalonia (Spain) and new introductions of exotic fish (Alburnus alburnus, Sander lucioperca and Silurus glanis) into Catalan river basins

En aquesta nota es recullen noves observacions de diverses espècies de peixos exòtics obtingudes en un mostreig efectuat de febrer a maig de 2003, en catorze embassaments de Catalunya

Estudio cualitativo sobre factores psicosociales de riesgo en profesionales de enfermería (Catalunya-España).

Peer-reviewed

Learning analytics in practice: setting up a laboratory for action research at the Universitat Oberta de Catalunya

Since its inception in 1994 as a purely online university, the Universitat Oberta de Catalunya(UOC) has been able to position itself among the main universities of the Catalan and Spanish university systems. Most of the students at the UOC (currently more than 60,000) are adults who have a profile that could hardly fit into the traditional university system, thus finding in the UOC an opportunity to start or continue their higher education grades, in a very innovative environment. The intensive use of ICT for both theteaching/learning processes and management allowsresearchers and practitioners to obtain data aboutwhat takes place in the UOC Virtual Campus, which is continuously being improved according to suchfindings.

El Turisme de memòria a Catalunya: realitat i perspectives d'un model incipient

Catalunya disposa a l’actualitat de nombrosos equipaments culturals destinats a la difusió memorial mitjançant la pràctica turística creant-se, tanmateix, les primeres estructures en xarxa per tal de fer que aquests espais disposin d’un relat conjunt, element indispensable en el qual recolzar-se a l’hora d’emprendre qualsevol estratègia de difusió. El model català, però, pot dir-se que està en fase embrionària, i des d’aquest moment en endavant ens correspon als professionals i acadèmics treballar de cara a la seva consolidació. Aquest estudi posa les bases per a la investigació en clau turística sobre els Espais de Memòria

La comunicació política en els governs de coalició a Catalunya (2003-2014) : un estudi de cas comparat entre els governs tripartits i els de CiU

La gran assignatura pendent en la formació de governs de coalició és la definició d’estratègiesque garanteixin prèviament un bon funcionament durant la legislatura. No en va, l’èxit d’un govern d’aquestes característiques,en termes de cohesió i estabilitat al llarg de tot el mandat, depèn no només de factors com la combinatòria de socis o la distribució del poder sinó també de les pautes de funcionament intern i extern incorporades als acords coalicionals com la comunicació interna i externa. En efecte, la comunicació constitueix un dels patrons de conductamés rellevants a l’hora de palesar l’activitat col·lectiva i sectorial dels governs, i una font d’estabilitat interna en cas que s’executi de manera eficaç i a satisfacció dels socis. L’anàlisi d’aquest factor té especial importància a Catalunya, doncs, després de més de trenta anys d’autonomia política, segueix sent l'única de les comunitats autònomes de l’Estat governada sempre per més d'un partit polític i que més ha desplegat la dinàmica coalicional.