Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII

El fet que la pintura decorativa del darrer quart del Set-cents sigui una de les manifestacions plàstiques més interessants de la producción catalana del moment ha estat el motor impulsor de la nostra dedicació al tema dins el marc del projecte de recerca ACAF/ART. Així, centrarem la nostra ponéncia en els programes decoratius del palaus barcelonins d'aquest període.

Presión demográfica, relaciones de clase y producción agrícola en la región de Gerona (1768-1862)

El objetivo de este artículo es doble. El carácter empírico del trabajo hace que su objetivo más inmediato sea el de caracterizar el crecimiento económico de una región históricamente definida. Los datos disponibles sobre la población y la producción agraria en el nordeste catalán dejan entrever, para el período 1768-1862, un crecimiento demográfico y un proceso de extensión de los cultivos nada sorprendentes, pero sus características no encajan con las interpretaciones tradicionales y fáciles de un crecimiento unilineal. El avance de cultivos comercializables como el vino, el aceite y el corcho permite compensar el creciente déficit de trigo de la región, pero no repercute en una pérdida de importancia del cultivo de este cereal, que se mantiene durante todo el período como el producto primordial y básico de la economía agraria gerundense. Un crecimiento económico de este tipo sólo puede ser valorado a partir de un análisis pormenorizado de la organización del trabajo agrario y de las relaciones de clase que condicionan esta organización. La región de Gerona se convierte así en un laboratorio para reflexionar sobre la importancia de las relaciones humanas en los procesos económicos. Es este marco teórico el que permite hablar de un segundo objetivo del trabajo, que no es otro que el de desarrollar una idea central: sólo el análisis de las relaciones de clase permite conocer y comprender el desarrollo histórico -y por lo tanto las características del crecimiento económico- de una sociedad

Noves aportacions al coneixement florístic de l'Empordà - III

New records of some vascular plants in the Empordà (NE of Iberian Peninsula) are given. Some of them are new for this area. We make several annotations about chorology of these taxa. Coronilla repanda (Poir.) Guss. subsp. dura (Cav.) Cout. and Ranunculus nodiflorus L. are indicated for the first time in Catalonia

Pairalisme, història del dret i història de les relacions socials al camp català. Algunes reflexions

En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexió general, que convida a una comparació en l'àmbit europeu, es proposa l’anàlisi dels canvis en la concepció i en les practiques de la “propietat” que caracteritzaren el període comprès, a Catalunya, entre les campanyes unitàries de la dècada de 1880 sobre la codificació i la discussió abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es farà referència als debats sobre l’emfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- així com a la necessitat d'estudiar, si aquest és el cas, les pràctiques de resistència social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relació els dos tipus de reflexió, la retòrica del dret apareixerà com una arma ideològica en mans dels propietaris, però es revelaran algunes pràctiques judicials que simultàniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els “posseïdors de la terra”. Aquesta utilització del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos teòrics dels juristes, sinó que trencarà definitivament la unitat del discurs pairalista

Història del llibre, les biblioteques i la lectura

L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la història del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre país en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisió bibliogràfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels àmbits estudiat. En altres apartats, s'identifiquen les principals línies de recerca i les diverses accions destinades a la difusió. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions són un indicador de l'interès que els temes estudiats susciten entre la comunitat científica i bibliotecària, i posen de relleu l'amplitud cronològica i la multiplicitat de mirades amb què s'aborden els estudis i els projectes.

El Fons documental de Jordi Verrié i Faget, una aportació a la història de l'educació catalana

El febrer de 2001 moria a Santa Cristina d’Aro Jordi Verrié i Faget, personatge polifacètic que al llarg de la seva vida s’havia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passió pels llibres i del seu interès per la nostra història educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental és el punt de partida d’aquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verrié, contextualitzar el seu fons i valorar què significa per la nostra pedagogia. Aquest és un reconeixement a Jordi Verrié i a la seva tasca, que representa una important aportació a la història de l’educació catalana

La Història oral com a patrimoni cultural immaterial: estudi de cas

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història

La Història oral com a patrimoni cultural immaterial: estudi de cas

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història

Anàlisi “shift share” de l’evolució del cens de porcí a Espanya (1962-2005)

El desenvolupament de la ramaderia intensiva s’ha produït mitjançant aglomeracions espacials de les explotacions ramaderes. El sector porcí és un dels principals exponents d’aquesta aglomeració i concentració espacial. Per això s'ha realitzat el present PFC amb l'objectiu d'estudiar el procés de concentració de la producció porcina a les diferents Comunitats Autònomes entre els anys 1962 i 2005, investigant els efectes diferencials i d’assignació de l’anàlisi “shift share”. Es conclou que en els anys estudiats hi ha hagut dos pols d'aglomeració de la cabana porcina, Catalunya+Osca i la Regió de Múrcia, que han estat cabdals en l'abastiment dels mercats.

L’humanisme a l’Espanya dels segles XV i XVI. Estat de la qüestió

L'objectiu d'aquest estat de la qüestió és analitzar com s'ha tractat historiogràficament l'entrada d'un corrent intel·lectual i cultural nou com és l'humanisme. A partir de la bibliografia suggerida pels principals manuals especialitzats d'Història d'Espanya es veu com l'objecte d'estudi aquí contemplat genera dues escoles interpretatives: per una banda, aquells autors hispanistes i d'influència hispanista que defensen un humanisme vinculat amb Erasme de Rotterdam i centrat en la religió i l'espiritualitat. Així mateix, els autors que segueixen aquesta interpretació destaquen la feina del Cardenal Cisneros com a promotor de profundes transformacions en el clergat espanyol i com a promotor de la fundació de la Universitat d'Alcalà, lloc on es va desenvolupar aquest tipus d'humanisme. Per altra banda, la segona escola interpretativa la formen autors espanyols que prenen com a referència a Luis Gil Fernández. Aquests contemplen la recuperació dels autors grecollatins, dels temes i les formes clàssiques com la fita fonamental de l'humanisme. Segons aquesta escola, els estudis de gramàtica i la pedagogia són també objectius dels autors humanistes.

Les exposicions del Guernica de Picasso

Aproximació al procés de creació del Guernica de Pablo Picasso i a la seva presentació pública, a través de les exposicions de caràcter temporal i les corresponents a les col·leccions dels museus en les quals es va dipositar, per a poder reconstruir la història d’una de les icones mundials de l’art modern universal. El treball atent a la creació, contingut simbòlic i característiques principals de l’obra, a les circumstàncies històriques que la van envoltar, als itineraris expositius, els discursos museogràfics i les condicions de la seva presentació pública: al Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París de 1937, al Museu d’Art Modern de New York (MoMA), al Museo Nacional del Prado i al Museu Nacional Centre de Artes Reina Sofía de Madrid, institució que acull actualment l’obra. Al llarg del treball es descriu el procés de transformació de la seva significació en funció del context en el qual s’insereix en cada moment, des d’un instrument de propaganda política, icona de l’art modern occidental, fins a la seva consideració com a obra mestra en la articulació de l’art espanyol modern i contemporani.

Els polítics de Lleida al Trienni Liberal (1820-1823)

En aquest estudi es pretén analitzar la composició social i ideològica dels quatre consistoris municipals que es van formar a la ciutat de Lleida al Trienni Liberal. A l'inici d'aquesta nova etapa històrica ja es va comprovar com els individus (sobretot nobles) que van controlar l'Ajuntament de Lleida al sexenni absolutista posterior a la Guerra del Francés van perdurar, per tant, no es produir cap revolució. Tot i que poc a poc aquests elements més absolutistes i com a màxim més identificats amb el liberalisme més moderat i proper al tradicionalisme van anant deixant pas a una nova classe dirigent política procedent dels sectors socials més dinàmics (professions liberals i activitats comercials), la qual va fer-se amb el consistori lleidatà a l'any 1823, va ser el triomf dels "exaltats". Aquesta experiència va finalitzar amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la posterior destrucció del règim constitucional.

Ferran VII "el cruel": la repressió dels Liberals a la Lleida de la Dècada Ominosa

En este estudio se pretende analizar la represión efectuada por el gobierno absolutista de Fernando VII durante su segunda reinstauración, la historiográficamente llamada Década Ominosa, hacia los liberales a Lleida. Mientras que los realistas solicitaron premios y prerrogativas por los servicios prestados en defensa de la Religión y la Monarquía las autoridades absolutistas implantaron de nuevo la censura, prohibieron cualquier vestigio legislativo liberal, depuraron los antiguos funcionarios constitucionales, a los milicianos nacionales, a los miembros de la Junta Patriótica y a los políticos liberales en general. Por tanto, el indulto y el perdón general del año 1824 fue insuficiente, sobretodo en la medida que permitió represaliar de manera arbitraria a cualquier individuo relacionado con cualquier espacio de poder durante el Trienio Liberal. Finalmente cabe destacar la exoneración de los derechos civiles y los oficios que sufrieron figuras liberales tan relevantes como los escribanos Marià Hostalrich o Francesc Xavier Soldevila.

La repercusión del régimen constitucional en la Iglesia de Lleida durante el trienio liberal

A principios del año 1820 la revolución de Rafael de Riego instauró el régimen liberal en España. La Iglesia de Lleida se adaptó correctamente al nuevo modelo político. Pero la obra legislativa de las Cortes liberales perjudicó gravemente a todas las estructuras políticas, económicas y sociales de la institución eclesiástica. Con la radicalización del gobierno liberal se produjo la ruptura de las relaciones de los con el Ayuntamiento de Lleida, quiénes al poco tiempo sufrieron la persecución y la represión de las autoridades liberales. Por tanto, el balance del período liberal fue muy negativo y su impacto enorme.