La llengua i la literatura catalanes en els llibres de text de l'època franquista

L'objectiu d'aquest article és fer conéixer els resultats d'un estudi sobre la visió que els llibres de text de I'época franquista donaven de la llengua i la literatura catalanes. S'han estudiat molts aspectes de la política educativa del régim franquista i de l'acció repressora contra la llengua i la cultura catalanes; en aquests estudis, pero, no s'ha utilitzat gaire una font importantíssima per a conéixer la ideologia que s'intentava de transmetre a través del sistema escolar: els llibres de text. És per aixo que m'ha semblat oportú de realitzar una analisi deis llibres de text de literatura per veure fins a quin punt aquests llibres reflectien la política anihiladora de la llengua i de la cultura catalanes empresa pel régim franquista.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (Segles XIV i XV)

Aquest article és un resum de la tesi doctoral titulada Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV), on s'ha analitzat el funcionament real de la servitud catalana medieval. Així doncs, el seu objectiu ha estat estudiar tots els mals usos i tots els homenatges servils aplicats i rebuts per una sola senyoria, els remences de la qual van participar activament en les dues guerres que van emprendre contra els seus senyors a final del segle XV. La senyoria escollida, l'Almoina del Pa de la Seu de Girona, és, sense cap mena de dubte, representativa del que succeïa en la diòcesi gironina. El fet que s'hagin conservat la majoria dels llibres de comptes dels seus pabordes ha permès estudiar el funcionament real i l'evolució dels pagaments derivats de la servitud en una sola senyoria i durant més de cent anys.

Una aproximació a l’estudi tècnic dels suports dels frontals d’altar romànics atribuïts als tallers de Vic i Ripoll

Aquest treball s’inclou dins la línia de recerca de la Secció de Conservació-Restauració delPatrimoni que es centra en l’estudi tècnic dels suports de fusta de frontals i retaules percaracteritzar-los i aportar noves informacions sobre els materials constitutius, els seussistemes de construcció i el seu origen. En aquest cas, l’estudi es centra en pintura sobretaula catalana del segle XII.La selecció de peces i l’acotació del tema van sorgir arrel d’un treball fi nal de màster (setembre2009) en el que ja es van estudiar els suports d’un conjunt de taules de fusta policromades dels segles XI, XIII i XIV custodiades al Museu Episcopal de Vic (MEV)...

Siluro-Devonian graptolite stratigraphy of the Catalonian Coastal Ranges

Two facies characterize the Silurian and lower Devonian of the Catalonian Coastal Ranges, namely euxinic and pelagic carbonate facies. The first, is represented by black shales in which the atavus, acinaces, cyphus, triangulatus, convolutus, ?sedgwickii, ellesae and tumescens zones have been recognized. The graptolite succesion is far from complete on present evidence, but this is probably due to unfavorable environmental (taphonomic) conditions. This facies is similar to that prevailing throughout the Iberian massif and most of western Europe. The pelagic carbonate facies is peculiar to the Pridoli and lower Devonian and corresponds to the facies type prevailing in the Western Mediterranean Area. It is characterized by the nodular texture of limestones and marls, with all gradations between nodular limestones, marls and slates. Massive nodular limestone, occur in the lower part of the sequence (La Creu Formation) while the alternation of limestones, marls and slates charaterizes the upper part (Olorda Formation). Orthoconic cephalopds, crinoids, conodonts and tentaculites are the most common fossils present; graptolites occur in some shale horizons in the lower part of the Olorda Formation. These graptolites give strong indications of the uniformis and hercynicus zones (Lochkovian). The uppermost part of the sequence has not provided any graptolite fauna, but according their dacrioconarid fauna it corresponds probably to the Pragian.

Paleozoic stratigraphy of the Central and Northern part of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain)

The Paleozoic stratigraphic succession in the Catalonian Coastal Ranges spans the interval from Cambrian(?) to Carboniferous, with only one break, separating the pre-Carboniferous part of the sequence from the Carboniferous. The oldest rocks exposed form a sequence of schists, fine grained sandstones, gneisses (laminar pre-Hercynian intrusions), marbles, orto- and para-amphibolites and calcsilicate rocks. comparison with other localities iuggests an Early Cambrian age (or perhaps in part older). Upwards the sequence becomes more monotonous andconsists only of schists (or slates where themetamorphic grade is lower) and thin fine-grained sandstone layers (Cambrian-Ordovician). Still higher in the sequence, an altemation of greywackes and slates is found, with interlayered mud-supported conglomerates at its lower part and acid volcanic rocks which occur throughout the whole sequence. This part of the sequence has provided the oldest faunas known in the Catalonian Coastal Ranges, which indicate the Caradoc. Finally, in its uppermost part, the Ordovician sequence contains some thin limestone layers that contain Ashgill faunas. The Silurian, from Llandovery to Lower Ludlow, consists of black graptolitic shales with dolerite sills, whilst the upper Ludlow, Pridolian and Devonian consist of nodular limestones and marls withpelagic and hemipelagic faunas. The youngest Devonian faunas found correspond in general to the Emsian. The existence of a gap at this point of the sequence suggests the possibility that part of the Devonian could have been eroded. The Carboniferous is characterized by a thick culm sequence (Visean to Westphalian?), resting on thin chert and limestone layers (Tournaisian and Visean). A comparison with neighbouring areas shows a similarity regarding succession and facies with other Paleozoic massifs around the Western Mediterranean.

The Hercynian structure of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain)

In the Catalonian Coastal Ranges, Paleozoic sedimentary and meta-sedimentary rocks crop out in severa1 areas, intruded by late tectonic Hercynian granitoids and separated by Mesozoic and Tertiary cover sediments. Large structures are often difficult to recognize, although a general east-west trend can be observed on the geological map. Deformation was accompanied by the development of cleavages and regional metamorphism. Green-schist facies rocks are prominent throughout the Ranges, while amphibolite facies are restricted to small areas. In low-grade areas, the main deformation phase generated south-facing folds with an axial plane cleavage (slaty cleavage in metapelitic rocks). The intersection lineation (Ss/Sl) and the axes of minor folds trend cast-west, as do all mapable structures. Late deformations generated coarse crenulations, small chevrons and kink-bands, all intersecting the slaty cleavage at high angles. In medium- to high-grade areas no major folds have been observed. In these areas, the main foliation is a schistosity and is often folded, giving centimetric to decimetric, nearly isoclinal intrafolial folds. In schists, these folds aremuchmore common than inother lithologies, and can be associated with a crenulation cleavage. All these planar structures in high-grade rocks are roughly parallel. The late Hercynian deformational events, which gave rise to the crenulations and small chevrons, also produced large (often kilometric) open folds which fold the slaty cleavage and schistosity. As aconsequence, alternating belts with opposite dip (north and south) of the main foliation were formed. With respect to the Hercynian orogenic belt, the Paleozoic outcrops of the Catalonian Coastal Ranges are located within the northern branch of the Ibero-Armorican arc, and have a relatively frontal position within the belt. The Carboniferous of the Priorat-Prades area, together with other outcrops in the Castellón Province, the Montalbán massif (Iberian Chain) and the Cantabrian zone (specially the Pisuerga-Carrión Province) probably form part of a wide area of foreland Carboniferous deposition placed at the core of the arc.

L'èxit en les trajectòries formatives obligatòries i postobligatòries en contextos multiculturals

Estudi empíric centrat en els i les immigrants de la comarca catalana del Garraf, amb una mostra de 102 alumnes, estudiants de 4t de secundària obligatòria i secundària postobligatòria, que representen el 58% de la població estrangera escolaritzada. S'ha tractat de descriure la problemàtica de les transicions simultànies i els factors que influeixen a l'hora de construir el seu projecte professional i d'assolir els seus objectius acadèmics i professionals. Definits els constructes de transició i resiliència i descrita la població (perfil) i la seva història migratòria, l'instrument de mesura emprat i construït ad hoc ha estudiat diferents variables com l¿autoconcepte, les expectatives i d'altres. Els resultats han generat diverses recomanacions educatives que cal tenir en compte en situacions d¿educació de persones immigrants a Catalunya, que porten cap a la instauració d'un model de comunitat escolar acollidora.

L'èxit en les trajectòries formatives obligatòries i postobligatòries en contextos multiculturals

Estudi empíric centrat en els i les immigrants de la comarca catalana del Garraf, amb una mostra de 102 alumnes, estudiants de 4t de secundària obligatòria i secundària postobligatòria, que representen el 58% de la població estrangera escolaritzada. S'ha tractat de descriure la problemàtica de les transicions simultànies i els factors que influeixen a l'hora de construir el seu projecte professional i d'assolir els seus objectius acadèmics i professionals. Definits els constructes de transició i resiliència i descrita la població (perfil) i la seva història migratòria, l'instrument de mesura emprat i construït ad hoc ha estudiat diferents variables com l¿autoconcepte, les expectatives i d'altres. Els resultats han generat diverses recomanacions educatives que cal tenir en compte en situacions d¿educació de persones immigrants a Catalunya, que porten cap a la instauració d'un model de comunitat escolar acollidora.

Historia del Instituto de Estudios Norteamericanos de Barcelona (1951-62)

Esta ponencia deriva del estudio previo: "la Historia del Instituto Norteamericano de Barcelona, 1951-1962", y sostiene como hipótesis de partida que esta institución, cultural y académica, impulsada desde la sociedad cívica catalana, fue, en su etapa preformativa como en la inmediatamente previa a su consolidación, un fiel reflejo y termómetro del giro político de los Estados Unidos de América respecto del Estado Español en el anterior siglo XX. Su centro de interés radica a nuestro entender en el estudio de la metabolización de ese cambio en un segmento de la sociedad catalana y en la mutua instrumentalización, que no por desigual, ambas partes pusieron en práctica, eso sí, con finalidades ya distintas, coincidentes u opuestas.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

La present recerca s’emmarca doncs, a l’eix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigració (PNI), sobre la integració de la nova població catalana i de la societat d’acollida en una cultura pública comuna, mantenint la cohesió social. Entenem la integració com un procés dinàmic d’apropament i empatia recíprocs entre la persona migrada i la societat d’acollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferència i en la seva igualtat per tal d’ enriquir al conjunt social. Apostem per la integració des d’un enfocament intercultural de diàleg i intercanvi, on el reconeixement de la condició de ciutadania, és indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integració: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martínez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcció de la ciutadania des de la diversitat ètnica i cultural avançant així cap a una autèntica interculturalitat. Es parteix d’un concepte d’integració bidireccional, dinàmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat d’aquesta recerca és identificar els elements clau de l’estat actual de la integració dels joves migrats a Catalunya, per això cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procés de la integració d’aquesta joventut al context català. La metodologia serà un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. L’estudi descriptiu es complementarà amb grups de discussió de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en l’acompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funció de l’objecte a valorar, sota una lògica de complementarietat (Bericat, 1998). En l’estudi per enquesta, s’aplicarà el “Qüestionari de cohesió social entre joves” elaborat per Palou (2009). Per l’aproximació qualitativa, es faran grups de discussió amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodològic permetrà que aquesta anàlisi en profunditat tingui per fruit línies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivència i la cohesió social.La integració a una cultura pública comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigració 2009-2012) passa per l'Administració més propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a través de les polítiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes d’actuació en aquest nivell, bé sigui en clau d’acollida i coneixement de la llengua i l’entorn com d’integració al teixit social i associatiu del barri o municipi.Més enllà de la política pública local, l’aplicabilitat del projecte que es presenta també troba un altre encaix en les polítiques educatives de Catalunya i, més concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesió social. Educació i convivència intercultural (Departament d’Educació, 2007), Dins de les seves línies estratègiques, aquest Pla contempla el reforç de la xarxa estable de l’entorn escolar amb la col•laboració dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'àmbit social, cultural o esportiu), a través d’iniciatives com els Plans Educatius d’Entorn (PEE).

Intervención quirúrgica de papilomas víricos múltiples

Se denomina papiloma vírico a una tumoración benigna y circunscrita de la piel, altamente vascularizada, que puede presentarse en forma aislada o múltiple. El agente causante es el Papova virus.

L'àmbit temàtic de la saviesa en l'obra de Ramon Llull : Exemples extrets del Llibre de meravelles, del Romanç d'Evast e Blaquerna i del Llibre de virtuts e de pecats

Estudi de l'àmbit temàtic de la saviesa en l'obra de Ramon Llull, tot analitzant els exemples dedicats a aquest concepte.

Macromicets de l'illa de Menorca.II.

Donem a conèixer els resultats de les prospeccions micològiques realitzades a Menorca entre els anys 1980 i 1988, i els presentem en forma de catàleg. S'han estudiat 193 tàxons (10 Ascomycetes i 183 Basidiomycetes), dels quals 127 creiem corresponen a citacions noves per a l'illa, entre els quals destaquem: Agaricus pequinii (Boud.) Konr. & Maubl., Amanita boudieri Barla, Dermoloma pseudocuneifolium Henrink, Hebeloma sarcophyllum (Peck) Sacc., Inocybe tenebrosa Quél., Psathyrella ammophila (Dur. & Lev.) Orton, Lactarius cistophilus Bon & Trimb. Russula seperina Dupain i Battarraea phalloides (Dicks.) Pers