1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
Teixint Cultures s un projecte de recerca-acci comunitari que intenta promoure des de I'educaci d'adults, I'aprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos Iingstics que les mares d'origen afric tenen en la seva llengua familiar. El programa atn a mares d'origen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu crrec (la majoria de les quals t altres fills en edat escolar que assisteixen a la tarda a la biblioteca per fer els deures escolars). Tot el projecte esta vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradici oral provinents del continent afric per posteriorment elaborar materials educatius bilinges (en catal i en les seves llenges) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques pbliques com pels centres educatius. El programa es realitza de forma setmanal, al llarg de dues hores, a la biblioteca pblica infantil d'en Massagran de Salt. Les mares expliquen contes i llegendes rellevants de la seva infncia en la seva llengua i, a partir de diferents activitats de narraci, traducci i dramatitzaci de les histries basades en una metodologia de a dual-language D, elaboren textos escrits i narracions orals en catal i en la seva llengua. Posteriorment sn les mateixes participants les que editen els contes a I'ordinador i elaboren digitalment un llibre de contes bilinge. Les sessions s'han registrat en udio i vdeo i hem estudiat el procs d'implementaci del programa i les estratgies multilinges utilitzades per les participants, els educadors i voluntaris. Els resultats evidencien el progrs de les dones en I'aprenentatge del catal, la modificaci de les seves actituds lingstiques i de la seva autoimatge, aix com I impacte positiu del programa a la comunitat pel que fa al reconeixement dels recursos lingstics i culturals de les minories tniques.
Resumo:
En el present projecte hem analitzat els determinants de les trajectries educatives dels i les adolescents d'origen immigrant, centrant I'atenci en el paper de les seves famlies davant de I xit o fracs escolar del seu fillla. Amb aquest objectiu, I'estudi combina tcniques quantitatives i qualitatives. Per una banda hem analitzat les dades longitudinals del Panel de Famlies i lnfancia, que ens permeten fer un seguiment de les trajectries educatives i personals de 248 alumnes d'origen immigrant que al 2006 estudiaven I'ESO al llarg de la seva adolescncia, i identificar els factors socials responsables de la seva diversificaci. Els resultats indiquen que malgrat presentar actituds bastant favorables als estudis i I'assoliment educatiu, concentren diverses situacions de vulnerabilitat a la llar (dificultats socioeconmiques, estructures familiars atpiques, i erosi de capital social), que incideixen negativament sobre els seus rendiments acadmics. Per altra, hem realitzat 59 entrevistes semi-estructurades per a complementar i facilitar la interpretaci dels resultats obtinguts a la recerca quantitativa i copsar les narratives dels propis protagonistes. Aquestes entrevistes s'han realitzat a: una submostra de les famlies d'aquests alumnes, seleccionades en funci de perfils dxit o fracs educatiu de la trajectria del menor (46), una submostra d'estudiants resilients (a), i una srie d'agents educatius i socials, que inclou membres d'equips directius de centres escolars, AMPA i entitats dedicades a I'atenci a la infncia i les famlies (5). El projecte que presentem t una clara vocaci de servei pblic. L'objectiu s incrementar el coneixement de factors "extraescolars" que poden condicionar I xit escolar dels estudiants d'origen immigrant. Aquest coneixement constitueix la base per al disseny i orientaci de programes d'acompanyament a les famlies dels infants en situaci de risc. La nostra voluntat (que reflecteix el principal objectiu de I'lnstitut dinfncia i Mn Urb, instituci6 que impulsa el projecte) s contribuir a la transferncia de coneixement que pugui ser d'utilitat pels agents que treballen directament sobre les qestions que estudiem.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en la realitzaci d'un informe actualitzat i ampli sobre la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a Catalunya en dos grups dedat (0-17 i 18-29) i s'ha centrat en els mbits socio-demogrfic, educatiu i jurdic, des duna perspectiva comparativa internacional proporcionada pel projecte UNICEF Innocenti Children of Immigrant Families in 8 Affluent Countries (2009). Sha treballat amb dades quantitatives, qualitatives i bibliogrfiques de diverses fonts primries i secundries. Per realitzar aquest informe, shan ampliat els indicadors dInnocenti en dos sentits: a) afegint, quan ha estat possible, els ja elaborats i experimentats per lequip investigador al I i II Informes sobre Infncia i Immigraci a Catalunya en el marc del CIIMU els anys 2002 i 2005, aix com els desenvolupats als captols Infancia e Inmigracin dels dos volums La Infancia en Cifras en Espaa (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) els anys 2006 i el 2007 sobre una mostra del padr 2005 i amb projecci pel conjunt de lestat; b) afegint una anlisi jurdica transversal dels diferents marcs que regulen la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a la Uni Europea, Espanya, Catalunya i les cartes de drets internacionals, i sha contrastat aquestes regulacions amb lanlisi de casos obtinguts amb treball de camp etnogrfic a dues comarques (de Barcelona i Girona) que han perms illustrar les contradiccions de la seva aplicaci. Daltra banda, seguint amb la perspectiva aplicada en estudis i informes precedents, labordatge ha perms analitzar comparativament la situaci dels fills i filles de famlies immigrades amb els seus coetanis dorigen autcton, pel que fa a les condicions de vida i les oportunitats socials en un sentit ampli. La Memria que sannexa consta de 4 grans apartats: 1) Sociodemografia, 2) Educaci, 3) Marc jurdic, 4) Joves de famlies immigrades.
Resumo:
Aunque el tema de la participacin en losdistintos espacios de la vida comunitariaha irrumpido con fuerza en los ltimostiempos, el sector universitario apenas haincorporado el debate de la participacinen su funcionamiento universitario. Laparticipacin estudiantil ha sido, y siguesiendo en la mayora de los casos, simblica.En este contexto, el artculo quepresentamos profundiza en el anlisis dela participacin de los estudiantes en laestructura acadmica universitaria a partirde un estudio realizado en la Universidadde Girona. Nos centramos en los resultadosderivados de la aplicacin de uncuestionario electrnico a los estudiantespara conocer sus propias percepciones ypuntos de vista en relacin con su participacin en la universidad. A partir deeste anlisis planteamos las orientacionesy estrategias que se configuran comoelementos y recursos favorecedores de laparticipacin estudiantil, tratando aspectosdiversos como la mejora de la informacin,la necesidad de estrategias para facilitar la adaptacin de los estudiantes a la dinmica de los rganos de gobierno oel reconocimiento del carcter formativode la participacin
Resumo:
En esta nota se introducen algunos ajustes a los datos presupuestarios disponibles sobre los ingresos y los gastos de las comunidades autnomas con el fin de corregir las distorsiones generadas por la forma en la que se han contabilizado algunas partidas. Las series ajustadas se utilizan para analizar la evolucin de las finanzas regionales durante la crisis actual y la parte final de la expansin precedente. El ejercicio ayuda a poner en perspectiva la actual controversia sobre las finanzas autonmicas. En ella se suele poner el acento en la dureza de los recortes de los ltimos ejercicios, olvidando la temeraria explosin del gasto durante los aos anteriores al comienzo de la crisis. Cuando se toma el perodo en su conjunto, el proceso de consolidacin presupuestaria que comienza en 2010 aparece como una correccin parcial y tarda de los excesos de aos anteriores. De cara al futuro, convendra tomar medidas que ayuden a hacer menos procclico el patrn de gasto autonmico. Aunque esto ya se hace en parte en la nueva Ley de Estabilidad Presupuestaria, se argumenta que sera conveniente crear un Fondo de Estabilizacin Presupuestaria para facilitar el alisamiento del gasto regional.
Resumo:
El dolor crnic peditric s un problema molt important. Malgrat que la informaci disponible s molt menor que en adults, els informes publicats no deixen lloc a cap mena de dubte. Per una banda els treballs epidemiolgics realitzats en la poblaci general mostren que els problemes de dolor crnic sn habituals entre la poblaci infantil i adolescent, mentre que, per una altra, els estudis fets amb poblaci clnica apunten que el dolor crnic peditric s causa important de desajust social i un dels problemes que ms perjudiquen la qualitat de vida dels nens, i dels seus familiars, a tots els nivells. Lobjectiu fonamental daquest treball era avanar en el oneixement dels factors psicosocials relacionats amb lexperincia del dolor crnic, de manera que a llarg termini aquesta informaci ens permets plantejar i contrastar programes de prevenci secundria pel dolor i la discapacitat crnics. Han participat un total de 92 joves amb edats compreses entre els 14 i 16 anys (79% de resposta positiva), dels quals el 64.2% eren noies. Majoritriament experimentaven problemes de dolor abdominal. Els resultats han mostrat que, en efecte, els adolescents amb dolor crnic (dolor igual o superior a tres mesos) tenenuna pitjor qualitat de vida que els nois dedat semblant per sense problemes crnics de dolor. Especficament, destaquen dentre els factors estudiats: els pensaments catastrfics, lestat afectiu, i certes actituds i alguns tipus destratgies dafrontament dels nens. Les reaccions dels pares davant la conducta de dolor dels seus fills tamb resulta ser un factor de risc que cal considerar: les conductes dels pares tendents a minimitzar el problema estaven relacionades significativament amb el dolor i la discapacitat dels seus fills/es.
Resumo:
El Grup de Recerca dAccs a lHabitatge de la Universitat Rovira i Virgili ha portat a terme durant lany 2011 una srie dactivitats grcies a lajuda concedida per la convocatria de lAGAUR PBR-DGR 2010, que ha donat suport al Grup tant de forma directa (per exemple, en viatges i dietes) com indirecta (grcies a lajuda prestada per la Sra. Helaine Cristina Madeira Santos, becria de suport al Grup de Recerca, que ha portat a terme tasques de coordinaci i investigaci). Aix, el Grup ha portat a terme tasques dinvestigaci (per exemple, la signatura dun Conveni amb lAgncia de lHabitatge de Catalunya amb la finalitat de portar a terme en el termini de 3 anys lelaboraci dun marc legislatiu sobre les tinences intermitges en el Dret catal); tasques de formaci (grcies a la participaci en Congressos i Jornades); esta coordinant una xarxa sobre grups dhabitatge (per exemple, mitjanant un Congrs internacional sobre habitatge celebrat a Granada); ha publicat llibres i articles cientfics (per exemple, la publicaci dels treballs presentats en les III Jornades Internacionals de Housing de 2010); i finalment cal destacar que lactivitat del Grup ha tingut un gran impacte en els mitjans de comunicaci. Tot aquest treball ha perms al Grup arribar a unes conclusions sobre el status quo de lhabitatge a Espanya, per exemple les mancances del mercat dhabitatge en propietat i en lloguer i els aspectes que cal reformar quant al rgim tributari i processal daquestes formes de tinena immobiliria. La principal conclusi, per, s la necessitat de regular noves formes dentendre la tinena de la terra tot seguint els models ja presents en altres pasos europeus (principalment, Anglaterra i Irlanda), com la propietat compartida i la propietat temporal, figures en les quals est aprofundint actualment el Grup de recerca.
Resumo:
As a result of globalization and free trade agreements, international trade is enormously growing and inevitably putting more pressure on the environment over the last few decades. This has drawn the attention of both environmentalist and economist in response to the ever growing concerns of climate change and urgent need of international action for its mitigation. In this work we aim at analyzing the implication of international trade in terms of CO2 between Spain and its important partners using a multi-regional input-output (MRIO) model. A fully integrated 13 regions MRIO model is constructed to examine the pollution responsibility of Spain both from production and consumption perspectives. The empirical results show that Spain is a net importer of CO2 emissions which is equivalent to 29% of its emission due to production. Even though the leading partner with regard to import values are countries such as Germany, France, Italy and Great Britain, the CO2 embodied due to trade with China takes the largest share. This is mainly due to the importation of energy intensive products from China coupled with Chinese poor energy mix which is dominated by coal-power plant. The largest portion (67%) of the global imported CO2 emissions is due to intermediate demand requirements by production sectors. Products such as Motor vehicles, chemicals, a variety of machineries and equipments, textile and leather products, construction materials are the key imports that drive the emissions due to their production in the respective exporting countries. Being at its peak in 2005, the Construction sector is the most responsible activity behind both domestic and imported emissions.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a lInstitut Desenvolupat a School of Comparative American Studies adscrit a la University of Warwick, Regne Unit, entre 2011 i 2012. Aquest projecte analitza en primer lloc la mobilitzaci popular del primer liberalisme i la formaci de les primeres organitzacions poltiques liberals que es constituren a partir de les societats secretes i es propagaren a travs dels principals centres de sociabilitat liberal: les societats patritiques. En segon lloc mitjanant lestudi de la mobilitat dels liberals entre lEspanya metropolitana i el virregnat de Nueva Espanya demostra com es dibuix un nou model poltic basat en el federalisme. El tercer aspecte danlisi s com els exiliats catalans a Anglaterra reberen el suport de la Foreign Bible Society perqu havia mantingut contactes des dels primers anys vint amb lalt clergat espanyol. El darrer aspecte de la recerca abasta lestudi de lespai urb en relaci amb les prctiques poltiques dels ciutadans a partir de lanlisi de la formaci i ampliaci de les places de la ciutat de Barcelona durant la primera meitat del segle XIX.
Resumo:
Arran de les jornades deducadors del febrer de 2007 es va constituir un grup de treball deducadors per crear un programa per a la mobilitat segura. Aquesta proposta va sorgir de la necessitat detectada per la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil (SSPRJJ), com a conseqncia de la reforma del Codi penal. Arran daquesta nova legislaci sha incrementat el nombre dusuaris que ingressen als serveis penitenciaris per aquests tipus de delictes. El grup deducadors per a la mobilitat segura crea aquest Programa per donar eines als educadors de presons i als usuaris des de la vessant socioeducativa. En la creaci daquest programa hem tingut el suport del Servei Catal de Trnsit, dexperts de lequip de Formacci en la matria de formaci de formadors i la Secci dEducaci, Cultura i Esports del Departament de Justcia. Aquest suport sha objectivat amb laportaci de material, llibres, revistes..., aix com la supervisi i validaci del que tot seguit exposarem. Lestructuraci del programa es compon de dos blocs. En una primera part trobem el que sn els continguts, s a dir, tot el referent al marc teric del programa. En aquesta part sexpliquen tots els conceptes bsics relacionats amb la mobilitat segura. La seva finalitat s donar suport a les sessions del programa. Aquesta part terica es divideix en tres apartats: factor hum, via i entorn i vehicle. El factor hum s com a tots tres, per la qual cosa aquesta divisi s purament analtica i ens serveix per poder esbrinar els factors que influeixen en la mobilitat. En un segon lloc hi trobem totes les dinmiques i unitats didctiques per dur a terme la part prctica del Programa. La metodologia emprada en les prctiques s la del R-O-A-C que consisteix en: primer, fase de reflexi (R) en qu es tracta dextreure les idees prvies dels usuaris, el que pensen, saben i creuen al voltant del punt tractat; segon, oferir (O) als usuaris noves experincies perqu incrementin coneixements, millorin habilitats o es replantegin actituds; tercer, aplicar (A) els continguts socioeducatius; quart, conclusi (C) per donar sentit a tots els continguts. Cal destacar la presentaci de les dinmiques en fitxes individuals que faciliten que els professionals puguin treballar i avaluar les sessions individualment segons el seu criteri.
Resumo:
El projecte Teixint Cultures s un projecte de recerca-acci comunitari que intenta promoure des de lmbit de leducaci dadults, laprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos lingstics que les mares dorigen afric tenen en la seva llengua familiar. El programa es porta a terme des duna biblioteca pblica infantil, i atn a mares dorigen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu crrec. Tot el projecte est vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradici oral provinents del continent afric per posteriorment elaborar materials educatius bilinges (en catal i en les seves llenges) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques pbliques com pels centres educatius. Els resultats s'agrupen entres mbits a) descripci de les caracterstiques metodolgiques i organitzatives que han fet possible el projecte; b) impacte del projecte en les participants (aprenentatge del catal, actituds, satisfacci i autoestima, prctiques al voltant de la narraci i la lectura de contes a la llar); i c) impacte del projecte a la biblioteca i al context local de la poblaci de Salt. El futur del projecte es relaciona amb el Pla d'Entorn lligat amb l'establiment de relacions de continutat famlia-escola, implicaci de les entitats i associacions de persones estrangeres i el tractament educatiu de la llengua familiar de l'alumnat.
Resumo:
A Catalunya els discursos acadmics i de l'administraci han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relaci entre l'escola, la famlia i l'entorn s clau per l'xit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evoluci, en la prctica el canvi s lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistncies en les dues institucions, famlia i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relaci marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teric i, sobretot, empric s'ha centrat en la relaci entre la famlia immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentar, la creaci del que hem anomenat dinmiques positives de relaci i comunicaci en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famlies, tot i que tamb l'espai fsic en que es donen aquestes relacions s important. Respecte a la organitzaci del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gesti observem aquells ms facilitadors de la relaci i la comunicaci amb i entre les famlies i aquells ms desincentivadors. Aix s, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famlies que sn mltiples i complexes.
Resumo:
Este trabajo analiza la evolucin y competitividad de las exportaciones espaolas de vino en el mercado mundial desde la dcada de 1960. Con ello explora las respuestas de la industria vincola durante la globalizacin del vino. Analiza el comportamiento evolutivo del sector por tipos de vinos y el peso relativo de las exportaciones en volumen, valor y precios unitarios en el mercado mundial. El estudio de la ventaja comparativa del comercio exterior se realiza a travs del ndice de Ventaja Competitiva Revelada (VCR) o ndice de Balassa. Demuestra que pese al fabuloso crecimiento de las exportaciones entre 1960 y 2011 la industria espaola sigue especializada en vinos de bajo coste y en exportaciones a granel. Aunque mejor la calidad y crecieron las exportaciones de vinos embotellados con denominacin de origen, la competitividad del sector muestra serias debilidades que la sitan entre las ms bajas de los pases especializados.
Resumo:
Las administracionespblicas de los pases avanzadosestn llevando a caboiniciativas para gestionar lainformacin y la comunicacinde riesgo y emergencias mediantesitios web concebidos ydiseados para ello. Estos sitiosestn pensados para facilitarinformacin a los ciudadanosen caso de emergencias, perotambin contienen informacintil para los expertos y las autoridades.En este trabajo, y ala luz de la legislacin espaolasobre emergencias, se comparanlos sitios de la administracinautonmica catalana y delgobierno de Espaa con lossitios de tres pases de referencia:Estados Unidos, Francia yReino Unido. Al mismo tiempose propone una metodologasimple para llevar a cabo unacomparacin que permita extraerconclusiones y plantearrecomendaciones en un aspectode la gestin de la informacin que puede resultar clave para salvar bienes materiales y vidas humanas.
