Identificación y descripción de las características de un líder global

El liderazgo ha sido definido de diferentes maneras por cientos de autores debido al contexto en el que estudian este concepto. Ninguna de estas definiciones es errónea pero algunas han tomado mayor importancia debido a los diferentes factores que enfrenta la sociedad. Desde hace unos años los países se han abierto a diferentes mercados lo cual les ha permitido eliminar las barreras políticas, económicas y culturales existentes. Esto ha llevado a que los líderes deban evaluar la nueva forma de dirigir y direccionar las organizaciones. Este es tan solo uno de los ejemplos que han llevado a modificar el concepto de liderazgo, añadiendo los nuevos retos a los que se ven enfrentados los líderes. En este trabajo de grado se estudia el que se considera uno de los mayores retos de los siglos XX y XXI: la globalización. Este fenómeno ha acercado al mundo a través del intercambio de información, de bienes, de servicios, de conocimientos y sobre todo de cultura. Esto se ha logrado a través de nuevas tecnologías, nuevos servicios de comunicación y transporte, de la ciencia y los avances de la industria. El nuevo líder debe romper la barrera nacional y abrirse a mercados extranjeros, para esto debe contar con ciertas características que le permitirán entender los diferentes mercados y a las personas que se encuentran en este. En este trabajo se identifican las que se consideran las principales características de un líder global; estas son el resultado de la investigación de diferentes autores y estudios.

Gestión de la cadena de suministros desde la dinámica de sistemas. Aproximación al mejoramiento de la toma de decisiones

El objetivo de este trabajo es hacer un estudio sobre la cadena de suministros en organizaciones empresariales desde la Dinámica de Sistemas y como esta puede aportar al desempeño y el control de las cadenas de suministros. Se buscará Abordar el cocimiento sobre tres perspectivas de Supply Chain y su relación con la dinámica de sistemas. También se buscará identificar los tipos de integración en las actividades de la gestión en la cadena de suministros y sus horizontes de planeación. Por último, se pretende analizar las aplicaciones de Supply Chain Management que se han basado en el uso de la metodología de dinámica de sistemas. Para esto, la investigación empezará por definir la problemática alrededor de unir estas dos áreas y definirá el marco teórico que fundan estas dos disciplinas. Luego se abordará la metodología usada por la Dinámica de Sistemas y los diferentes aspectos de la cadena de suministros. Se Ahondará en el acercamiento de las dos disciplinas y como convergen ayudando la SD a la SCM (Supply Chain Management). En este punto también se describirán los trabajos en los diferentes enfoques que se han hecho a partir de uso de la dinámica de sistemas. Por último, presentaremos las correspondientes conclusiones y comentarios acerca de este campo de investigación y su pertinencia en el campo de la Supply Chain. Esta investigación abarca dos grandes corrientes de pensamiento, una sistémica, a través de la metodología de dinámica de sistemas y la otra, lógico analítica la cual es usada en Supply Chain. Se realizó una revisión de la literatura sobre las aplicaciones de dinámica de sistemas (SD) en el área de Supply Chain, sus puntos en común y se documentaron importantes empleos de esta metodología que se han hecho en la gestión de la cadena de suministros.

La investigació sobre l'èxit i el fracàs escolar des la la perspectiva dels factors de risc. Implicacions per a la recerca i la pràctica educatives

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges. 4. Haver identificat models a seguir en altres persones. Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies.

O empreendedorismo e a inovação na saúde, factores potenciadores de novos projetos

O objetivo geral deste trabalho é investigar o empreendedorismo e a inovação, assim como a forma como estes instrumentos se têm ligado, ou podem vir a ligar-se, à atividade da saúde potenciando novos projetos empresariais inovadores com elevados níveis de competitividade e rentabilidade, numa lógica de criação de um modelo que sintetize estes instrumentos e os potencie para resultados noutros projetos empresariais. No seu desenvolvimento, pretende-se compreender e melhorar a influência positiva que o empreendedorismo e a inovação têm na área da saúde e compreender a influência destes instrumentos como fatores potenciadores de novos projetos contribuindo para a regeneração dos tecidos empresariais, quer ao nível da criação de novas empresas inovadoras, quer ao nível da modernização, reposicionamento ou reorientação de empresas existentes. O objetivo específico desta investigação sobre empreendedorismo e inovação na saúde, como fatores potenciadores de novos projetos, pode evidenciar sinais de êxito mais evidentes, que permita tirar ilações da importância das sinergias entre empreendedorismo e inovação, nas suas várias vertentes da saúde, que alavanquem novas oportunidades para projetos empresariais, sustentáveis e com forte probabilidade de sucesso, muitos deles já identificados, mas ainda não desenvolvidos quer por potenciais empreendedores ou investidores.

Agricultural Policy and Nest Success of Prairie Ducks in Canada and the United States

The Prairie Pothole Region of North America has been modified by agriculture during the past 100 yr, resulting in habitat loss, fragmentation, and degradation that have reduced the abundance and productivity of many wildlife species. The 1985 U.S. Farm Bill provided economic incentives to agriculture that are considered by many to be beneficial to nesting waterfowl and other wildlife. Canada has not experienced an equally comprehensive legislative initiative, which would seem to indicate that benefits to waterfowl in Canada should lag behind those in the United States. However, with the removal of some agricultural subsidies in Canada during the 1990s, the amount of perennial cover in the Canadian prairies increased to levels similar to those of the 1970s. Therefore, it is unclear whether and how the U.S. and Canadian prairies might differ with regard to habitat quality for nesting waterfowl. We used historical and contemporary data to compare temporal trends in duck nest success between the United States and Canada and to assess how mean nest success varied with proportion of cropland and wetland density. The data best supported models with nonlinear temporal trends that varied between the two countries and suggested that mean nest success in Canada declined from its high point in 1930s and remained below the long-term value of 0.16 until the end of the time series in 2005. Mean nest success in the United States also declined from its high point in the 1930s, but increased to above the long-term value of 0.25 during the early 2000s. Mean nest success varied negatively with proportion of cropland in both the United States and Canada. Mean nest success was positively correlated with pond density at Canadian sites, but showed only a weak association with pond density at U.S. sites. All models explained the low proportions of the variation in nest success, suggesting that unmeasured factors such as the abundance and identity of nest predators may have strong effects on nest success. Nonetheless, these results support earlier suggestions that agricultural policy that encourages permanent cover positively influences duck reproductive success. We also found that, for reasons that are not entirely clear, nest success for the same intensity of row cropping was generally higher in the United States than in Canada. Further research is required to elucidate the exact nature of the composition, size, and distribution of permanent cover that coincides with greater average nest success by dabbling ducks in the United States. In addition, the data suggest that the benefits that might accrue from increases in the amount of perennial cover in Canada would be better realized if these efforts are accompanied by strong measures to conserve wetlands.

The role of the sponsor in business change

Successful business change programmes require a holistic approach covering processes, people, information and technology. Yet many current IT-related initiatives rely heavily on a systems development lifecycle and too early use of structured project management methodologies. This is exacerbated by limited or unclear definitions of what constitutes success. The IT-enabled business change lifecycle has been developed as an antidote to this narrow view. It stresses the importance of alignment in fuzzy situations with a continued focus on benefits management throughout the lifecycle. This paper reports on business change in large enterprises describing the results of an exemplar case study using the IT-enabled change lifecycle. There are different challenges at each stage of the lifecycle with implications for the skills needed. The paper considers these stages from the perspective of the sponsor, a role which is often misunderstood, and assesses what is required for successful stewardship and leadership of change. It concludes with practical recommendations for sharing learning on success and failure throughout the enterprise.

Relationship between resistance factors and treatment efficacy when bromadiolone was used against anticoagulant-resistant Norway rats (Rattus norvegicus Berk.) in Wales

We investigated the relationship between the severity and incidence of resistance among Norway rats (Rattus norvegicus) on a farm in Wales and the subsequent outcome of a practical rodent control operation. Bromadiolone resistance factors were estimated for rats trapped on the farm using the blood clotting response test, and were found to be 2 to 3 for male rats and approximately 6 for females. The incidence of resistance in the rat population was high. Infestation size was estimated by census baiting and tracking, and was found to be substantial, with a maximum of 6.5 kg of bait being eaten on a single night. A proprietary rodenticide (Deadline (TM)), containing 0.005% bromadiolone, was used to control the infestation. The duration of baiting was 35 days and, according to the two methods of assessment used, treatment success was in the region of 87 and 93%. No evidence was observed of a significant impact of resistance on the rat control operation, and the remaining rats of this very heavy infestation would probably have been controlled if baiting had continued for longer.

The role of biotic and abiotic factors in evolution of ant dispersal in the milkwort family (Polygalaceae)

A phylogenetic approach was taken to investigate the evolutionary history of seed appendages in the plant family Polygalaceae (Fabales) and determine which factors might be associated with evolution of elaiosomes through comparisons to abiotic (climate) and biotic (ant species number and abundance) timelines. Molecular datasets from three plastid regions representing 160 species were used to reconstruct a phylogenetic tree of the order Fabales, focusing on Polygalaceae. Bayesian dating methods were used to estimate the age of the appearance of ant-dispersed elaiosomes in Polygalaceae, shown by likelihood optimizations to have a single origin in the family. Topology-based tests indicated a diversification rate shift associated with appearance of caruncular elaiosomes. We show that evolution of the caruncular elaiosome type currently associated with ant dispersal occurred 54.0-50.5 million year ago. This is long after an estimated increase in ant lineages in the Late Cretaceous based on molecular studies, but broadly concomitant with increasing global temperatures culminating in the Late Paleocene-Early Eocene thermal maxima. These results suggest that although most major ant clades were present when elaiosomes appeared, the environmental significance of elaiosomes may have been an important factor in success of elaiosome-bearing lineages. Ecological abundance of ants is perhaps more important than lineage numbers in determining significance of ant dispersal. Thus, our observation that elaiosomes predate increased ecological abundance of ants inferred from amber deposits could be indicative of an initial abiotic environmental function.

Carbon reduction in buildings (CaRB) - Understanding the social and technical factors that influence energy use in UK buildings

Attempts to reduce the energy consumed in UK homes have met with limited success. One reason for this is a lack of understanding of how people interact with domestic technology – heating systems, lights, electrical equipment and so forth. Attaining such an understanding is hampered by a chronic shortage of detailed energy use data matched to descriptions of the house, the occupants, the internal conditions and the installed services and appliances. Without such information it is impossible to produce transparent and valid models for understanding and predicting energy use. The Carbon Reduction in Buildings (CaRB) consortium of five UK universities plans to develop socio-technical models of energy use, underpinned by a flow of data from a longitudinal monitoring campaign involving several hundred UK homes. This paper outlines the models proposed, the preliminary monitoring work and the structure of the proposed longitudinal study.

Factors mediating the routinisation of e-learning within a traditional university education environment

Technology-enhanced or Computer Aided Learning (e-learning) can be institutionally integrated and supported by learning management systems or Virtual Learning Environments (VLEs) to offer efficiency gains, effectiveness and scalability of the e-leaning paradigm. However this can only be achieved through integration of pedagogically intelligent approaches and lesson preparation tools environment and VLE that is well accepted by both the students and teachers. This paper critically explores some of the issues relevant to scalable routinisation of e-learning at the tertiary level, typically first year university undergraduates, with the teaching of Relational Data Analysis (RDA), as supported by multimedia authoring, as a case study. The paper concludes that blended learning approaches which balance the deployment of e-learning with other modalities of learning delivery such as instructor–mediated group learning etc offer the most flexible and scalable route to e-learning but that this requires the graceful integration of platforms for multimedia production, distribution and delivery through advanced interactive spaces that provoke learner engagement and promote learning autonomy and group learning facilitated by a cooperative-creative learning environment that remains open to personal exploration of constructivist-constructionist pathways to learning.

A model study of factors influencing projected changes in regional sea level over the 21st century

In addition to projected increases in global mean sea level over the 21st century, model simulations suggest there will also be changes in the regional distribution of sea level relative to the global mean. There is a considerable spread in the projected patterns of these changes by current models, as shown by the recent Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) Fourth Assessment (AR4). This spread has not reduced from that given by the Third Assessment models. Comparison with projections by ensembles of models based on a single structure supports an earlier suggestion that models of similar formulation give more similar patterns of sea level change. Analysing an AR4 ensemble of model projections under a business-as-usual scenario shows that steric changes (associated with subsurface ocean density changes) largely dominate the sea level pattern changes. The relative importance of subsurface temperature or salinity changes in contributing to this differs from region to region and, to an extent, from model-to-model. In general, thermosteric changes give the spatial variations in the Southern Ocean, halosteric changes dominate in the Arctic and strong compensation between thermosteric and halosteric changes characterises the Atlantic. The magnitude of sea level and component changes in the Atlantic appear to be linked to the amount of Atlantic meridional overturning circulation (MOC) weakening. When the MOC weakening is substantial, the Atlantic thermosteric patterns of change arise from a dominant role of ocean advective heat flux changes.

Untangling rhetoric and reality in the CSR debate – the role of corporate social responsibility in effective business strategy

While there is a strong moral case for corporate social responsibility (CSR), the business case for CSR is certainly not irrefutable. A better understanding of how to integrate CSR into business strategy is needed but with ever increasing momentum towards sustainability as a business driver, it is often difficult to untangle the rhetoric from reality in the CSR debate. Through an analysis of eight case studies of leading firms from throughout the construction supply chain who claim to engage in CSR, we explore how consulting and contracting firms in the construction and engineering industries integrate CSR into their business strategy. Findings point to an inherent caution of moving beyond compliance and to a risk-averse culture which adopts very narrow definitions of success. We conclude that until this culture changes or the industry is forced by clients or regulation to change, the idea of CSR will continue to mean achieving economic measures of success, with ecological goals a second regulated priority and social goals a distant third.

Brand protection and the globalization of British business

In expanding on earlier analyses of the evolution of multinational business that have drawn from concepts of competition and innovation, this study examines the strategies used by British multinationals, between 1870 and 1929, to protect the global reputation of their brands, which were crucial to their survival and success. Even after the passage of new trademark legislation in 1876, enforcement of trademarks remained expensive, and often firms preferred to negotiate, rather than to prosecute violations. Many trademark imitators were based in the newly industrializing countries of the time—the United States, Germany, and Japan—and were part of the British export supply chains as licensees, franchisees, or wholesalers. British firms responded to infringements by lobbying governments, appointing local agents to provide intelligence, and collaborating with other firms.