El arte postmoderno: un análisis del arte como imagen social

Les propietats inherents al art eren la bellesa, la immortalitat i la creativitat humana. Aquestes característiques del art han estat abandonades en la postmodernidad, per exposar-ne un art sense valor estètic, objecte de consum prefabricat i comercial o bé un art conceptual i abstracte; que dista força de la obra humana pensada per perdurar a través del temps. Havent rebutjat el que era tradicionalment essencial al art, podem seguint parlant d’art, doncs? De què es tracta llavors?

Biomarkers of therapeutic responses in chronic Chagas disease: state of the art and future perspectives

The definition of a biomarker provided by the World Health Organization is any substance, structure, or process that can be measured in the body, or its products and influence, or predict the incidence or outcome of disease. Currently, the lack of prognosis and progression markers for chronic Chagas disease has posed limitations for testing new drugs to treat this neglected disease. Several molecules and techniques to detect biomarkers inTrypanosoma cruzi-infected patients have been proposed to assess whether specific treatment with benznidazole or nifurtimox is effective. Isolated proteins or protein groups from different T. cruzistages and parasite-derived glycoproteins and synthetic neoglycoconjugates have been demonstrated to be useful for this purpose, as have nucleic acid amplification techniques. The amplification of T. cruziDNA using the real-time polymerase chain reaction method is the leading test for assessing responses to treatment in a short period of time. Biochemical biomarkers have been tested early after specific treatment. Cytokines and surface markers represent promising molecules for the characterisation of host cellular responses, but need to be further assessed.

Iconografia paleocristiana en ceràmiques estampades gàl·liques (d.s.p.) trobades al Nord-Est de Catalunya

Aquest article presenta un estudi detallat de peces ceràmiques que pertanyen al tipus ceràmic conegut com derivada de la sigil·lata paleocristiana (D.S.P.), obrada al migdia de la Gàl·lia des de molt a final del segle IV fins ben entrat el VI i exportada per tota la costa de la Mediterrània occidental

CNS safety at 48-week of switching to ATV/r plus 3TC or two nucleos(t)ides in HIV-suppressed patients on stable ART: the SALT neurocognitive sub-study.

INTRODUCTION Due to their low CNS penetrance, there are concerns about the capacity of non-conventional PI-based ART (monotherapy and dual therapies) to preserve neurocognitive performance (NP). METHODS We evaluated the NP change of aviremic participants of the SALT clinical trial (1) switching therapy to dual therapy (DT: ATV/r+3TC) or triple therapy (TT: ATV/r+2NRTI) who agreed to perform an NP assessment (NPZ-5) at baseline and W48. Neurocognitive impairment and NP were assessed using AAN-2007 criteria (2) and global deficit scores (GDS) (3). Neurocognitive change (GDS change: W48 - baseline) and the effect of DT on NP evolution crude and adjusted by significant confounders were determined using ANCOVA. RESULTS A total of 158 patients were included (Table 1). They had shorter times because HIV diagnosis, ART initiation and HIV-suppression and their virologic outcome at W48 by snapshot was higher (79.1% vs 72.7%; p=0.04) compared to the 128 patients not included in the sub-study. By AAN-2007 criteria, 51 patients in each ART group (68% vs 63%) were neurocognitively impaired at baseline (p=0.61). Forty-seven patients were not reassessed at W48: 30 lost of follow-up (16 DT-14 TT) and 17 had non-evaluable data (6 DT-11 TT). Patients retested were more likely to be men (78.9% vs 61.4%) and had neurological cofounders (9.6% vs 0%) than patients non-retested. At W48, 3 out of 16 (5.7%) patients on DT and 6 out of 21 (10.5%) on TT who were non-impaired at baseline became impaired (p=0.49) while 10 out of 37 (18.9%) on DT and 7 out of 36 (12.3%) on TT who were neurocognitively impaired at baseline became non-impaired (p=0.44). Mean GDS changes (95% CI) were: Overall -0.2 (-0.3 to -0.04): DT -0.26 (-0.4 to -0.07) and TT -0.08 (-0.2 to 0.07). NP was similar between DT and TT (0.15). This absence of differences was also observed in all cognitive tests. Effect of DT: -0.16 [-0.38 to 0.06]) (r(2)=0.16) on NP evolution was similar to TT (reference), even after adjusting (DT: -0.11 [-0.33 to 0.1], TT: reference) by significant confounders (geographical origin, previous ATV use and CD4 cell count) (r(2)=0.25). CONCLUSIONS NP stability was observed after 48 weeks of follow up in the majority of patients whether DT or TT was used to maintain HIV-suppression. Incidence rates of NP impairment or NP impairment recovery were also similar between DT and TT.

Com hauria d’acollir la Unió Europea una Catalunya independent

L’objectiu d’aquest treball és saber com hauria d’acollir la Unió Europea a una Catalunya independent que en vol formar part. Estem, doncs, davant d’un procediment d’ampliació interna de la Unió Europea, ja que el territori català ja forma part de la mateixa i ja funciona com a subjecte i aplicant del Dret europeu. Per tant, el nostre objectiu fa que, en primer lloc, ens preguntem què és el dret a l’autodeterminació i saber si aquest té cabuda dins de la Unió Europea, ja que primer cal determinar qui és el “poble català” que s’ha constituït com a Estat. En segon lloc, la persecució de la nostra fita ens porta a buscar si els Tractats constitutius inclouen la pauta del procediment d’ampliació interna. Així doncs, hem d’entrar a analitzar-los i a establir quins passos haurà de realitzar el nou estat que pretén ser membre, així com la mateixa Unió Europea.

La Cooperació territorial de les regions. L’experiència de Catalunya

L’EPM s’inscriu en el context de les estratègies de la cooperació interterritorial impulsades a Catalunya des de l’adhesió d’Espanya a la UE. L’activisme europeu de les institucions catalanes va començar a manifestar-se cap a finals dels anys vuitanta, arran de la posada en marxa del Mercat Únic de 1993, amb un conjunt d’iniciatives tendents a fomentar fórmules innovadores de cooperació transregional - és a dir, desproveïdes de continuïtat territorial – i transfronterera amb altres comunitats regionals i locals. Els Quatre Motors per a Europa i Eurociutats corresponen al primer model, mentre que l’antiga Euroregió Mediterrània formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, i la Comunitat de Treball dels Pirineus encarnen el segon. La xarxa C-6 i les dues experiències més actuals, l’Arc Llatí i l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, combinen elements d’ambdós models.

Hermen Anglada-Camarasa: De Barcelona a París, 1871-1904

Estudi d’un període concret de l’artista català Hermenegild Anglada-Camarasa, els anys1871-1904. Són els anys de formació de l’artista a Catalunya, passant per Barcelona, Arbúcies i Vilanova i la Geltrú. També viatja a París i continua la formació allà, on contacta amb moviments artístics europeus i internacionals, es consolida la seva figura i comença a tenir força reconeixement a nivell internacional

20 anys de Catalunya a la Unió Europea

Aquest llibre aprofita la efemèride del vintè aniversari de la integració de Catalunya a la UE per analitzar l´impacte de les principals polítiques europees i la seva influència en l´evolució de les polítiques a nivell català

La mediació penal en l’àmbit del menor i la seva incidència a Catalunya

La mediació en l‘àmbit penal del menor és un mitjà innovador de resolució de conflictes, que s’ha de promoure per les seves innegables avantatges envers el model de punició tradicional. Permet que tots el agents afectats puguin intervenir i apropa la justícia a la societat, tot donant un paper fonamental a la víctima i afavorint-hi les possibilitats resocialitzadores i educatives del menor infractor. L’objectiu principal ha de ser facilitar al menor, que tot just comença la seva carrera criminal, les eines necessàries per evitar-ne l’evolució com a adult delinqüent, amb el consegüent benefici per a tota la societat. Igualment, la víctima, gran oblidada del procés penal, adquireix un nou protagonisme per decidir l‘abast de la seva reparació i, alhora, la societat reforça els mecanismes per obtenir la pau social. Aquestes finalitats tan loables mereixen l’esforç de les institucions per invertir en mitjans personals i materials que garanteixin l’eficàcia i la viabilitat dels programes de mediació i reparació. L’experiència a Catalunya, comunitat pionera en aquest àmbit, ve avalada per uns resultats excel·lents en el camp de la jurisdicció dels menors, segons reconeixen els mateixos protagonistes. Els resultats favorables de la mediació en l’àmbit del menor han permès, fins i tot, iniciar la primera experiència a l’Estat pel que fa a la mediació en la justícia penal d’adults. S’obren, doncs, noves possibilitats dins la filosofia del dret penal que ens permetran assolir en el futur solucions innovadores, proposades per les persones directament afectades. Aquest ha estat l’objectiu del nostre estudi, tot mirant d’aprofundir els avantatges de la mediació envers al sistema punitiu tradicional i els resultats de la seva implantació a Catalunya, així com cercar solucions que alleugeressin la sempre sobrecarregada Administració de justícia.

La tutela cautelar de les víctimes de violència de gènere

Aquest projecte de recerca té com a objecte l'anàlisi de les línies bàsiques de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i, més concretament, de la regulació de la tutela cautelar de les víctimes d'aquest tipus de violència. Quant a la regulació de les mesures de protecció que podrà adoptar el Jutge de violència de gènere, s'ha optat per la seva inclusió expressa, ja que no es troben recollides com a mesures cautelars a la Llei d'enjudiciament criminal, que només regula la prohibició de residència i la de poder anar a un determinat lloc pels delictes recollits a l'art. 57 del Codi penal (article 544 bis LECrim, introduït per la Llei orgànica 14/1999). Malgrat els dubtes envers la naturalesa jurídica d'aquestes mesures, és clar que també persegueixen el fi típic de les mesures cautelars clàssiques, encara que de forma tangencial: assegurar el desenvolupament amb èxit del judici oral, mantenint allunyada a la víctima tan de nous actes violents com d'amenaces dirigides a assolir una retractació del seu inicial testimoni. Es tracta, doncs, de "mesures cautelars" (personals) que incideixen sobre la llibertat de l'imputat (restringint la seva llibertat de circulació i de residència), que tenen com a pressupostos tant el fumus boni iuris (judici de probabilitat del jutge), com el periculum in mora (entès més aviat com a periculum libertatis o periculum in damno), i que responen a les característiques d'instrumentalitat, provisionalitat, jurisdiccionalitat, oficialitat, revocabilitat i homogeneïtat (però no identitat) amb les mesures executives. D'altra banda, també s'afegeix la possibilitat que qualsevol d'aquestes mesures de protecció pugui ser utilitzada com a mesura de seguretat, des del principi o al llarg de l'execució de la sentència, incrementant-se així la llista de l'art. 105 del Codi penal, i possibilitant al jutge la garantia de protecció de les víctimes més enllà de la finalització del procés.

Projecte de museïtzació del Castell Palau Episcopal de la Bisbal d’Empordà

Treball de màster que planteja la museïtzació d'un espai ja existent, el Castell Palau Episcopal de la Bisbal d’Empordà, amb l'objectiu de recuperar la seva memòria i contribuir a la dinamització del casc antic i conseqüentment la del municipi i el de les seves rodalies

Les característiques de les víctimes a Catalunya i a altres països industrialitzats. Un estudi multivariant

La recerca té l’objectiu de conèixer quines són les variables que expliquen i prediuen la victimització mitjançant anàlisis de regressió logística. L’estudi s’ha dut a terme a partir d’una mostra de 39.517 registres procedents de 17 països industrialitzats (inclosa Catalunya), que pertanyen a 17 enquestes sobre la victimització l’any 1999, totes elles realitzades amb els mateixos paràmetres metodològics. Les variables dependents (o tipus de victimització) que s’estudien són: robatori del/en el cotxe, robatori o temptativa de robatori en el domicili, delictes menors, delictes contra la propietat, delictes amb violència, agressions sexuals i delictes de contacte. Les variables independents són: país, hàbits de sortida nocturns, edat, nombre d’habitants de la ciutat o municipi, ocupació, anys d’estudi, ingressos, estat civil i sexe. Algunes conclusions són: (1) les variables país i edat són les que amb més força expliquen la victimització; (2)quant a les agressions sexuals, la variable que més explica la victimització és l’estat civil, seguit de l’edat i el país; (3) la variable país està present en totes i cada una de les equacions obtingudes de les regressions logístiques, la qual cosa vol dir que en tots els casos explica la victimització i, és més, té la capacitat de predir-la; (4) l’estat civil i nombre d’habitants estan presents en totes les equacions de regressió logística llevat de la referida als delictes contra els cotxes; (5) l’edat està present en 6 de les 8 equacions de regressió logística, no es presenta en els delictes contra els domicilis ni en els delictes amb violència, per la qual cosa no és útil a l’hora de predir-ne la victimització; (5) pel que fa al país, el fet de viure a Catalunya és un factor de protecció envers el delicte, llevat dels fets contra els vehicles.