An epidemiological and clinical approach to adolescent suicide. A comparison between suicidal and non-suicidal clinical groups in a health foundation center for French students.

Suicidal behaviour among young people represents a major public health problem. This study seeks to compare the major sociological, clinical, schooling and family features of suicidal and non-suicidal subgroups of adolescents hospitalised in the Health Foundation Center for French Students of neufmoutiers en Brie (France). All these adolescents suffered from the severe mental disorders. The adolescents from the suicidal subgroup presented significantly fewer psychoses and more mood disorders than those of the non-suicidal subgroup. Half of the patients from the suicidal subgroup presented some features of personality disorders, mostly borderline personality disorders. Nevertheless, their global functioning was more frequently improved between admission and discharge than was the case for the non-suicidal group.

Estudi de les tipologies d’agressors de parella als centres penitenciaris

Hi ha un ampli consens a afirmar que els agressors de parella constitueixen un grup molt heterogeni. Per tant, intervencions homogènies no poden ser eficaces. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat validar la primera proposta tipològica realitzada amb agressors de parella en una mostra espanyola. Estudis internacionals avalen aquesta metodologia classificatòria i la proposen com una eina eficaç per dissenyar programes de tractaments ajustats a les necessitats dels agressors. Seguint un procediment similar al dels estudis internacionals, s’ha aplicat un protocol d’avaluació que cobreix aquelles facetes que poden contribuir a l’etiologia de la conducta violenta contra la parella i a la classificació dels agressors. Les variables analitzades són: autoestima, distorsions cognitives, trastorns de la personalitat, ira, conflictes de parella, impulsivitat, afecció, empatia i desitjabilitat social. Cinquanta interns del Centre Penitenciari Brians-2, condemnats per un delicte en el qual la víctima era la parella o exparella, van ser avaluats entre els mesos d’abril i d’octubre del 2009. L’anàlisi de conglomerats ha permès classificar la mostra en dos grups que es diferencien partint de les variables d’interès. El grup 1 (23 subjectes) correspon al subtipus normalitzat: baixa psicopatologia, major empatia i afecció segura. El grup 2 (27 subjectes) podria ser etiquetat com a antisocial o patològic per la seva major psicopatologia, els antecedents i la impulsivitat i la seva menor empatia i afecció (insegur/hostil). Aquests resultats contribueixen a avalar l’aproximació tipològica com un mètode útil en la classificació d’agressors i una eina d’interès per als equips terapèutics. S’evidencia la necessitat d’aplicar programes de tractament diferenciats que permetin gestionar de manera més productiva els recursos disponibles. Treballar amb grups homogenis farà més efectiva la intervenció i ajudarà el terapeuta a anticipar el comportament del grup i dissenyar actuacions concretes amb vista a una evolució favorable.

Estudio de las tipologías de agresores de pareja en los centros penitenciarios

Hi ha un ampli consens a afirmar que els agressors de parella constitueixen un grup molt heterogeni. Per tant, intervencions homogènies no poden ser eficaces. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat validar la primera proposta tipològica realitzada amb agressors de parella en una mostra espanyola. Estudis internacionals avalen aquesta metodologia classificatòria i la proposen com una eina eficaç per dissenyar programes de tractaments ajustats a les necessitats dels agressors. Seguint un procediment similar al dels estudis internacionals, s’ha aplicat un protocol d’avaluació que cobreix aquelles facetes que poden contribuir a l’etiologia de la conducta violenta contra la parella i a la classificació dels agressors. Les variables analitzades són: autoestima, distorsions cognitives, trastorns de la personalitat, ira, conflictes de parella, impulsivitat, afecció, empatia i desitjabilitat social. Cinquanta interns del Centre Penitenciari Brians-2, condemnats per un delicte en el qual la víctima era la parella o exparella, van ser avaluats entre els mesos d’abril i d’octubre del 2009. L’anàlisi de conglomerats ha permès classificar la mostra en dos grups que es diferencien partint de les variables d’interès. El grup 1 (23 subjectes) correspon al subtipus normalitzat: baixa psicopatologia, major empatia i afecció segura. El grup 2 (27 subjectes) podria ser etiquetat com a antisocial o patològic per la seva major psicopatologia, els antecedents i la impulsivitat i la seva menor empatia i afecció (insegur/hostil). Aquests resultats contribueixen a avalar l’aproximació tipològica com un mètode útil en la classificació d’agressors i una eina d’interès per als equips terapèutics. S’evidencia la necessitat d’aplicar programes de tractament diferenciats que permetin gestionar de manera més productiva els recursos disponibles. Treballar amb grups homogenis farà més efectiva la intervenció i ajudarà el terapeuta a anticipar el comportament del grup i dissenyar actuacions concretes amb vista a una evolució favorable.

Adolescent's suicide attempts: populations at risk, vulnerability, and substance use.

Adolescence corresponds to a transition period that requires adaptation and change capacities and skills. Most young people succeed with this challenge, whereas a minority fail. In order to identify with the teenage culture, become autonomous, and differentiate from their parents, some adolescents choose to use drugs, beginning with the use of cigarettes, alcohol, cannabis, followed by other illicit drugs such as opiates and stimulants. A high proportion of these adolescents attempt suicide, which is the primary cause of death during adolescence in many European countries. Who are the "vulnerable" adolescents? What are the mechanisms that can explain the varieties of drug-use initiation or suicide attempts? Can "protective factors" be identified? What kind of strategies might be developed at a social and political level in order to prevent or to minimize drug abuse and suicide attempts, among other harmful behaviors? These issues will be discussed on the basis of the recent literature and in the light of a recent study carried out in the French-speaking part of Switzerland on large cohorts of adolescent drug users. Unresolved critical issues are noted and future needed research is suggested.

Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)

El projecte de recerca “Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)” contempla l'estudi de l'Església catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parròquies i esglésies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicació dels afers eclesiàstics); en relació al poder polític-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justícia); com en relació amb els aspectes socioeconòmics i d'ordenació territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulació d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentació d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Església catalana altmedieval resta present en tots els àmbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement més profund i rigorós de la societat. Tot això, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos períodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X és un període privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinàmiques polítiques, socials, econòmiques i culturals que demostren que aquesta centúria tenia una personalitat pròpia i que la posen en rellevància respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i polítics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el món carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de mil•lenni. No obstant això, l'augment de fonts històriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la història mitjançant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuació, però també de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.

Neural activity of the anterior insula in emotional processing depends on the individuals' emotional susceptibility

Differences in personality factors between individuals may manifest themselves with different patterns of neural activity while individuals process stimuli with emotional content. We attempted to verify this hypothesis by investigating emotional susceptibility (ES), a specific emotional trait of the human personality defined as the tendency to "experience feelings of discomfort, helplessness, inadequacy and vulnerability" after exposure to stimuli with emotional valence. By administering a questionnaire evaluating the individuals' ES, we selected two groups of participants with high and low ES respectively. Then, we used functional magnetic resonance imaging to investigate differences between the groups in the neural activity involved while they were processing emotional stimuli in an explicit (focusing on the content of the stimuli) or an incidental (focusing on spatial features of the stimuli, irrespectively of their content) way. The results showed a selective difference in brain activity between groups only in the explicit processing of the emotional stimuli: bilateral activity of the anterior insula was present in subjects with high ES but not in subjects with low ES. This difference in neural activity within the anterior insula proved to be purely functional since no brain morphological differences were found between groups, as assessed by a voxel-based morphometry analysis. Although the role of the anterior insula in the processing of contexts perceived as emotionally salient is well established, the present study provides the first evidence of a modulation of the insular activity depending on the individuals' ES trait of personality.

Encoding dysfunctions in a dynamic-static paradigm for visuospatial working memory in first-episode psychosis patients: a 2-year follow-up study.

Aim: To investigate static and dynamic visuospatial working memory (VSWM) processes in first-episode psychosis (FEP) patients and explore the validity of such measures as specific trait markers of schizophrenia. Methods: Twenty FEP patients and 20 age-, sex-, laterality- and education-matched controls carried out a dynamic and static VSWM paradigm. At 2-year follow up 13 patients met Diagnostic and Statistical Manual (of Mental Health Disorders) - Fourth Edition (DSM-IV) criteria for schizophrenia, 1 for bipolar disorder, 1 for brief psychotic episode and 5 for schizotypal personality disorder. Results: Compared with controls, the 20 FEP patients showed severe impairment in the dynamic VSWM condition but much less impairment in the static condition. No specific bias in stimulus selection was detected in the two tasks. Two-year follow-up evaluations suggested poorer baseline scores on the dynamic task clearly differentiated the 13 FEP patients who developed schizophrenia from the seven who did not. Conclusions: Results suggest deficits in VSWM in FEP patients. Specific exploratory analyses further suggest that deficit in monitoring-manipulation VSWM processes, especially involved in our dynamic VSWM task, can be a reliable marker of schizophrenia.

French version of the addiction severity index (5th Edition): validity and reliability among Swiss opiate-dependent patients. French validation of the Addiction Severity Index.

OBJECTIVE: The aim of the study was to validate a French adaptation of the 5th version of the Addiction Severity Index (ASI) instrument in a Swiss sample of illicit drug users. PARTICIPANTS AND SETTING: The participants in the study were 54 French-speaking dependent patients, most of them with opiates as the drug of first choice. Procedure: Analyses of internal consistency (convergent and discriminant validity) and reliability, including measures of test-retest and inter-observer correlations, were conducted. RESULTS: Besides good applicability of the test, the results on composite scores (CSs) indicate comparable results to those obtained in a sample of American opiate-dependent patients. Across the seven dimensions of the ASI, Cronbach's alpha ranged from 0.42 to 0.76, test-retest correlations coefficients ranged from 0.48 to 0.98, while for CSs, inter-observer correlations ranged from 0.76 to 0.99. CONCLUSIONS: Despite several limitations, the French version of the ASI presents acceptable criteria of applicability, validity and reliability in a sample of drug-dependent patients.

Anàlisi de la reincidència en agressors de parella

L'estudi busca establir les xifres de reincidència dels agressors de parella condemnats a presó, en el seu historial i després de la seva posada en llibertat. Es pretén augmentar el coneixement sobre la violència contra la parella (VCP), sobre les tipologies d'agressors de parella i sobre l'efecte d'intervencions i variables personals. Es descriu el perfil delictiu de 100 subjectes avaluats des del 2008 i el seguiment, durant una mitjana de 15 mesos, de 40 casos posats en llibertat. Es valora la capacitat del B-SAFER (una escala breu derivada de la SARA) per classificar segons tipologies i per predir la reincidència. Els resultats indiquen que els agressors a presó són poc especialitzats (un 45% limita la seva activitat delictiva a la VCP). Un 47% és reincident penitenciari i el 41% presenta detenció prèvia per VCP. El B-SAFER mostra una capacitat elevada per classificar tipològicament els agressors (eficàcia diagnòstica del 79% amb una puntuació 13). Després de la seva excarceració, el 17,5% ha reincidit (un 15% en VCP) i el 66% ho ha fet en un termini inferior a l'any. L'eficàcia diagnòstica del B-SAFER és del 70% (sensibilitat del 100%). El 21% dels antisocials/patològics davant el 12,5% dels normalitzats ha reincidit, amb una sobrerepresentació del subtipus antisocial/patològic entre els reincidents (71%). Les variables amb major valor predictiu són la justificació de la violència, l'edat en el primer ingrés a presó i el tractament. Un 57% dels reincidents no havia rebut tractament, i es dóna un 9% de reincidència entre els tractats davant el 50% en els no tractats. Recidivism in intimate partner violence (IPV) The research analyzes the criminal profile (criminal career and changeability) of offenders in custody because of IPV, and their recidivism after release. The influence of treatment and profiles are analyzed, as well as the ability to predict the risk of recidivism by the B-SAFER. Análisis de la reincidencia en agresores de pareja Se analiza el perfil delictivo (carrera y versatilidad) de los agresores de pareja que se encuentran en prisión y la reincidencia que presentan después de la excarcelación. Se valora la influencia del tratamiento y de las tipologías, así como la posibilidad de predecir el riesgo de reincidencia mediante el B-SAFER.

Análisis de la reincidencia en agresores de pareja

Se analiza el perfil delictivo (carrera y versatilidad) de los agresores de pareja que se encuentran en prisión y la reincidencia que presentan después de la excarcelación. Se valora la influencia del tratamiento y de las tipologías, así como la posibilidad de predecir el riesgo de reincidencia mediante el B-SAFER. L'estudi busca establir les xifres de reincidència dels agressors de parella condemnats a presó, en el seu historial i després de la seva posada en llibertat. Es pretén augmentar el coneixement sobre la violència contra la parella (VCP), sobre les tipologies d'agressors de parella i sobre l'efecte d'intervencions i variables personals. Es descriu el perfil delictiu de 100 subjectes avaluats des del 2008 i el seguiment, durant una mitjana de 15 mesos, de 40 casos posats en llibertat. Es valora la capacitat del B-SAFER (una escala breu derivada de la SARA) per classificar segons tipologies i per predir la reincidència. Els resultats indiquen que els agressors a presó són poc especialitzats (un 45% limita la seva activitat delictiva a la VCP). Un 47% és reincident penitenciari i el 41% presenta detenció prèvia per VCP. El B-SAFER mostra una capacitat elevada per classificar tipològicament els agressors (eficàcia diagnòstica del 79% amb una puntuació 13). Després de la seva excarceració, el 17,5% ha reincidit (un 15% en VCP) i el 66% ho ha fet en un termini inferior a l'any. L'eficàcia diagnòstica del B-SAFER és del 70% (sensibilitat del 100%). El 21% dels antisocials/patològics davant el 12,5% dels normalitzats ha reincidit, amb una sobrerepresentació del subtipus antisocial/patològic entre els reincidents (71%). Les variables amb major valor predictiu són la justificació de la violència, l'edat en el primer ingrés a presó i el tractament. Un 57% dels reincidents no havia rebut tractament, i es dóna un 9% de reincidència entre els tractats davant el 50% en els no tractats. The research analyzes the criminal profile (criminal career and changeability) of offenders in custody because of IPV, and their recidivism after release. The influence of treatment and profiles are analyzed, as well as the ability to predict the risk of recidivism by the B-SAFER.

Interpersonal Power: A Review, Critique, and Research Agenda

Power is a fundamental force in social relationships and is pervasive throughout various types of interactions. Although research has shown that the possession of power can change the powerholder, the full extent of power's consequences on individuals' decision making capabilities and social interactions within organizations is not fully understood. The goal of this paper is to review, synthesize, and critique the literature on power with a focus on its organizational and managerial implications. Specifically, we propose a definition of power that takes into account its three defining characteristics-having the discretion and means to enforce one's will-and summarize the extant literature on how power influences individuals' thoughts, emotions, and actions both in terms of prosocial and antisocial outcomes. In addition, we highlight important moderators of power and describe ways in which it can be studied in a more rigorous manner by examining methodological issues and pitfalls with regard to its measurement and manipulation. We also provide future research directions to motivate and guide the study of power by management scholars. Our desire is to present a thorough and parsimonious account of power's influence on individuals within an organizational context, as well as provide a foundation that scholars can build upon as they continue to make consequential contributions to the study of power.

Interferència dels trastorns de personalitat en la capacitat parental. Comparació entre població normal i diagnosticada

En aquesta investigació, hem comparat tres mostres (amb diagnòstic de transtorn de la personalitat, amb trets disfuncionals de la personalitat i sans) per tal de valorar quina disposa d’un funcionament parental més acurat. Dels resultats obtinguts, malgrat el petit tamany de la mostra, podem afirmar que els progenitors sans obtenen millors resultats que els altres dos, i que els que disposen de trets disfuncionals tenen un funcionament més adequats que els que tenen un diagnòstic.

Research in psychopathology: epistemologic issues.

Etiologic research in psychiatry relies on an objectivist epistemology positing that human cognition is specified by the "reality" of the outer world, which consists of a totality of mind-independent objects. Truth is considered as some sort of correspondence relation between words and external objects, and mind as a mirror of nature. In our view, this epistemology considerably impedes etiologic research. Objectivist epistemology has been recently confronting a growing critique from diverse scientific fields. Alternative models in neurosciences (neuronal selection), artificial intelligence (connectionism), and developmental psychology (developmental biodynamics) converge in viewing living organisms as self-organizing systems. In this perspective, the organism is not specified by the outer world, but enacts its environment by selecting relevant domains of significance that constitute its world. The distinction between mind and body or organism and environment is a matter of observational perspective. These models from empirical sciences are compatible with fundamental tenets of philosophical phenomenology and hermeneutics. They imply consequences for research in psychopathology: symptoms cannot be viewed as disconnected manifestations of discrete localized brain dysfunctions. Psychopathology should therefore focus on how the person's self-coherence is maintained and on the understanding and empirical investigation of the systemic laws that govern neurodevelopment and the organization of human cognition.