Estudi sobre la incidencia i la quantificació del dolor postoperatori en la cirurgia de la cesària

La cesària és un procediment de cirurgia major que genera un dolor postoperatori agut, moderat o sever segons els casos. El dolor agut postoperatori es correlaciona amb un augment de la morbilitat postoperatòria. L’objectiu principal de l’estudi fou avaluar la incidència i la quantificació del dolor postoperatori en la cirurgia de cesària a l’Hospital General de Granollers. Durant 2 mesos es van incloure 66 pacients que van ser sotmeses a una cesària. El dolor postoperatori fou alt. Es recomanable realitzar un protocol de tractament del dolor postoperatori en cesàries que sigui eficaç, segur i amb mínims efectes secundaris per a la mare i el nadó.

All-cause mortality in the cohorts of the Spanish AIDS Research Network (RIS) compared with the general population: 1997-2010.

BACKGROUND Combination antiretroviral therapy (cART) has produced significant changes in mortality of HIV-infected persons. Our objective was to estimate mortality rates, standardized mortality ratios and excess mortality rates of cohorts of the AIDS Research Network (RIS) (CoRIS-MD and CoRIS) compared to the general population. METHODS We analysed data of CoRIS-MD and CoRIS cohorts from 1997 to 2010. We calculated: (i) all-cause mortality rates, (ii) standardized mortality ratio (SMR) and (iii) excess mortality rates for both cohort for 100 person-years (py) of follow-up, comparing all-cause mortality with that of the general population of similar age and gender. RESULTS Between 1997 and 2010, 8,214 HIV positive subjects were included, 2,453 (29.9%) in CoRIS-MD and 5,761 (70.1%) in CoRIS and 294 deaths were registered. All-cause mortality rate was 1.02 (95% CI 0.91-1.15) per 100 py, SMR was 6.8 (95% CI 5.9-7.9) and excess mortality rate was 0.8 (95% CI 0.7-0.9) per 100 py. Mortality was higher in patients with AIDS, hepatitis C virus (HCV) co-infection, and those from CoRIS-MD cohort (1997-2003). CONCLUSION Mortality among HIV-positive persons remains higher than that of the general population of similar age and sex, with significant differences depending on the history of AIDS or HCV coinfection.

Advance directives and the impact of timing. A qualitative study with Swiss general practitioners.

PRINCIPLES: Advance directives are seen as an important tool for documenting the wishes of patients who are no longer competent to make decisions in regards to their medical care. Due to their nature, approaching the subject of advance directives with a patient can be difficult for both the medical care provider and the patient. This paper focuses on general practitioners' perspectives regarding the timing at which this discussion should take place, as well as the advantages and disadvantages of the different moments. METHODS: In 2013, 23 semi-structured face-to-face interviews were performed with Swiss general practitioners. Interviews were analysed using qualitative content analysis. RESULTS: In our sample, 23 general practitioners provided different options that they felt were appropriate moments: either (a) when the patient is still healthy, (b) when illness becomes predominant, or (c) when a patient has been transferred to a long-term care facility. Furthermore, general practitioners reported uncertainty and discomfort regarding initiating the discussion. CONCLUSION: The distinct approaches, perspectives and rationales show that there is no well-defined or "right" moment. However, participants often associated advance directives with death. This link caused discomfort and uncertainty, which led to hesitation and delay on the part of general practitioners. Therefore we recommend further training on how to professionally initiate a conversation about advance directives. Furthermore, based on our results and experience, we recommend an early approach with healthy patients paired with later regular updates as it seems to be the most effective way to inform patients about their end-of-life care options.

Oral and general health-related quality of life in patients treated for oral cancer compared to control group.

BACKGROUND Health-related quality of life (HRQoL) is gaining importance as a valuable outcome measure in oral cancer area. The aim of this study was to assess the general and oral HRQoL of oral and oropharyngeal cancer patients 6 or more months after treatment and compare them with a population free from this disease. METHODS A cross-sectional study was carried out with patients treated for oral cancer at least 6 months post-treatment and a gender and age group matched control group. HRQoL was measured with the 12-Item Short Form Health Survey (SF-12); oral HRQoL (OHRQoL) was evaluated using the Oral Health Impact Profile (OHIP-14) and the Oral Impacts on Daily Performances (OIDP). Multivariable regression models assessed the association between the outcomes (SF-12, OHIP-14 and OIDP) and the exposure (patients versus controls), adjusting for sex, age, social class, functional tooth units and presence of illness. RESULTS For patients (n = 142) and controls (n = 142), 64.1% were males. The mean age was 65.2 (standard deviation (sd): 12.9) years in patients and 67.5 (sd: 13.7) years in controls. Patients had worse SF-12 Physical Component Summary scores than controls even in fully the adjusted model [β-coefficient = -0.11 (95% CI: -5.12-(-0.16)]. The differences in SF-12 Mental Component Summary were not statistically significant. Regarding OHRQoL patients had 11.63 (95% CI: 6.77-20.01) higher odds for the OHIP-14 and 21.26 (95% CI: 11.54-39.13) higher odds for OIDP of being in a worse category of OHRQoL compared to controls in the fully adjusted model. CONCLUSION At least 6 months after treatment, oral cancer patients had worse OHRQoL, worse physical HRQoL and similar psychological HRQoL than the general population.

Estudi comparatiu de factors d’incidència en el temps d’estada d’infants i adolescents en diversos centres residencials d’acció educativa (CRAE)

L’estudi es proposa saber si hi ha factors individuals dels infants i adolescents, factors familiars i/o de l’entorn que incideixen en el temps d’estada d’un infant o adolescent en un CRAE. L’estudi també es proposa analitzar els factors institucionals per saber si aquests poden explicar el temps d’estada dels menors en un centre. La mostra, extreta de la base de dades de la Direcció General de la Infància i l’Adolescència, és de 350 individus, amb un internament mitjà de 491 dies, que s’incrementa per cada any d’edat de l’infant en 47 dies. Els resultats mostren que no hi ha un sol factor determinant que incideixi en el temps d’internament, sinó que són una combinació: l’edat del menor, el motiu d’ingrés, les activitats d’alt risc i els conflictes relacionals de risc entre els progenitors, la freqüència de la relació familiar, les característiques personals de l’infant i el tipus i nivell d’integració d’aquest en el centre. La tipologia i les característiques de cada CRAE influeixen en el temps d’estada en un centre (si és exclusivament per a nois disminueix l’estada, mentre que, si és religiós, l’estada s’allarga), però no en les mesures d’èxit pel que fa al desinternament i definides en la recerca, que són homogènies en tots els tipus de centres.

Materials nanocomposits a partir de whiskers de cel•lulosa i matriu polimèrica de cautxú

De acuerdo con los objetivos generales del proyecto y plan de trabajo previsto, para esta anualidad, se obtuvieron fibras y microfibras de celulosa a partir de dos fuentes: celulosa vegetal de pino y eucalipto y celulosa bacterial. Las microfibrillas han sido utilizadas como material de refuerzo para la fabricación de materiales compuestos a partir de caucho natural, policaprolactona y polivinil alcohol. Las muestras se fabricaron mediante la técnica de "casting" en medio acuoso y temperatura ambiente. Las muestras fueron caracterizados en sus propiedades mecánicas, físicas y térmicas. Se observó que, en general, la adición de las microfibrillas de celulosa en las matrices poliméricas provoca una mejora sustancial en las propiedades mecánicas del material en comparación con el polímero sin reforzar. Los resultados pueden resumirse de la siguiente manera: 1.Fabricación de materiales compuestos a base de caucho natural y fibras de celulosa. Se obtuvieron fibras y nanofibras de celulosa que fueron modificadas químicamente y usadas como refuerzo en matriz de caucho. Los resultados mostraron mejora de propiedades mecánicas del material, principalmente en los materiales compuestos reforzados con nanofibras. 2. Obtención de whiskers de celulosa y su utilización como material de refuerzo en una matriz de policaprolactona. Se obtuvieron whiskers de celulosa a partir de pasta blanqueada. La adición en una matriz de policaprolactona produjo materiales compuestos con propiedades mecánicas superiores a la matriz, con buena dispersión de los whiskers. 3. Obtención de fibras de celulosa bacterial y nanofibras de celulosa, aislamiento y utilización sobre una matriz de polivinil alcohol. Se obtuvo celulosa bacterial a partir de la bacteria Gluconacetobacter xylinum. Además se fabricaron nanofibras de celulosa a partir eucalipto blanqueado. La celulosa bacterial como material de refuerzo no produjo importantes mejoras en las propiedades mecánicas de la matriz; en cambio se observaron mejoras destacables con la nanofibra como refuerzo.

Com fer més efectiva l’exigència de responsabilitat penal dels funcionaris i experts de les Nacions Unides en missió?

L’increment de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides (ONU) des del final de la Guerra Freda i el seu caràcter cada vegada més multifuncional ha suscitat una problemàtica impensada en haver aflorat denúncies de casos d’explotació i abusos sexuals comesos per part de personal pertanyent a aquestes operacions. Des de 2006 està en estudi a l’Assemblea General un Projecte de Convenció sobre l’exigència de responsabilitats penals als funcionaris i els experts de l’ONU en missió, que avança de manera molt limitada, tant pels problemes jurídics que suscita com per la manca de voluntat política per part dels Estats. Aquest policy paper examina els aspectes principals d’aquest Projecte de Convenció i pretén oferir propostes pràctiques per millorar l’efectivitat en l’exigència d’aquesta responsabilitat penal adreçada als responsables polítics de l’ONU i dels seus Estats Membres.

An alternative approach to fundamental general physics concepts

An alternative approach to the fundamental general physics concepts has been proposed. We demonstrate that the electrostatic potential energy of a discrete or a continuous system of charges should be stored by the charges and not the field. It is found that there is a possibility that any electric field has no energy density, as well as magnetic field. It is found that there is no direct relation between the electric or magnetic energy and photons. An alternative derivation of the blackbody radiation formula is proposed. It is also found that the zero-point of energy of electromagnetic radiation may not exist.

A comparison of the spatial dependence of body mass index among adults and children in a Swiss general population.

BACKGROUND: Body mass index (BMI) may cluster in space among adults and be spatially dependent. Whether BMI clusters among children and how age-specific BMI clusters are related remains unknown. We aimed to identify and compare the spatial dependence of BMI in adults and children in a Swiss general population, taking into account the area's income level. METHODS: Geo-referenced data from the Bus Santé study (adults, n=6663) and Geneva School Health Service (children, n=3601) were used. We implemented global (Moran's I) and local (local indicators of spatial association (LISA)) indices of spatial autocorrelation to investigate the spatial dependence of BMI in adults (35-74 years) and children (6-7 years). Weight and height were measured using standardized procedures. Five spatial autocorrelation classes (LISA clusters) were defined including the high-high BMI class (high BMI participant's BMI value correlated with high BMI-neighbors' mean BMI values). The spatial distributions of clusters were compared between adults and children with and without adjustment for area's income level. RESULTS: In both adults and children, BMI was clearly not distributed at random across the State of Geneva. Both adults' and children's BMIs were associated with the mean BMI of their neighborhood. We found that the clusters of higher BMI in adults and children are located in close, yet different, areas of the state. Significant clusters of high versus low BMIs were clearly identified in both adults and children. Area's income level was associated with children's BMI clusters. CONCLUSIONS: BMI clusters show a specific spatial dependence in adults and children from the general population. Using a fine-scale spatial analytic approach, we identified life course-specific clusters that could guide tailored interventions.

Disseny i implementació d'un mòdul d'estadístiques per a una aplicació d'autoavaluació desenvolupada en comunitat

El mòdul d'estadístiques d'InnovaCampus és un projecte de lliure distribució per ser utilitzat conjuntament amb els altres mòduls de l'aplicació. InnovaCampus és una aplicació que permet l'autoavaluació d'estudiants universitaris a través d'Internet. Posteriorment, un professor pot analitzar-ne els resultats i obtenir conclusions sobre el nivell general o d'un estudiant concret. El projecte se centra en implementar la funcionalitat de la segona part del procés tot facilitant la lectura dels resultats. Per fer-ho, obté dades d'una bases de dades i les opera per a generar valors estadístics i gràfiques dinàmiques.

Implementació de l'algorisme de Wiener i Oorschot en un entorn MPI

Aquest projecte presenta una breu introducció a la criptografia. S'expliquen principis fonamentals, com què és la criptografia i el criptoanàlisi els mètodes més rellevants de cada cas. Això servirà com a base teòrica per estudiar el funcionament del criptosistema de ElGamal, la seguretat del qual es basa en la dificultat de resoldre el problema del logaritme discret. Un cop tenim clar el problema del logaritme discret, s'implementarà una aplicació que el resolgui, mitjançant l'algorisme Rho de Pollard. Aquesta aplicació contarà amb el suport de la llibreria NTL, llibreria de nombres gegants, per poder implementar-la. Per acabarl, i com a principal objectiu, el que es pretén és implementar una aplicació paral·lela que resolgui el problema del logaritme discret en un entorn multicomputador utilitzant la proposta de Wiener i Oorschot.

Specific vs general cognitive remediation for executive functioning in schizophrenia: A multicenter randomized trial.

BACKGROUND: This study assesses the benefits of an individualized therapy (RECOS program) compared with the more general cognitive remediation therapy (CRT). METHODS: 138 participants took part with 65 randomized to CRT and 73 to RECOS. In the RECOS group, participants were directed towards one of five training modules (verbal memory, visuo-spatial memory and attention, working memory, selective attention or reasoning) corresponding to their key cognitive concern whereas the CRT group received a standard program. The main outcome was the total score on BADS (Behavioural Assessment of Dysexecutive Syndrome) and the secondary outcomes were: cognition (executive functions; selective attention; visuospatial memory and attention; verbal memory; working memory) and clinical measures (symptoms; insight; neurocognitive complaints; self-esteem). All outcomes were assessed at baseline (T1), week 12 (posttherapy, T2), and follow-up (week 36, i.e., 6months posttherapy, T3). RESULTS: No difference was shown for the main outcome. A significant improvement was found for BADS' profile score for RECOS at T2 and T3, and for CRT at T3. Change in BADS in the RECOS and CRT arms were not significantly different between T1 and T2 (+0.86, p=0.108), or between T1 and T3 (+0.36, p=0.540). Significant improvements were found in several secondary outcomes including cognition (executive functions, selective attention, verbal memory, and visuospatial abilities) and clinician measures (symptoms and awareness to be hampered by cognitive deficits in everyday) in both treatment arms following treatment. Self-esteem improved only in RECOS arm at T3, and working memory improved only in CRT arm at T2 and T3, but there were no differences in changes between arms. CONCLUSIONS: RECOS (specific remediation) and CRT (general remediation) globally showed similar efficacy in the present trial.

The European Board of Physical and Rehabilitation Medicine : the past, the present and the future [Europejska Rada Medycyny Fizykalnej i Rehabilitacji: przeszłość, teraźniejszość i perspektywy]

Right from the beginning of the development of the medical specialty of Physical and Rehabilitation Medicine (PRM) the harmonization of the fields of competence and the specialist training across Europe was always an important issue. The initially informal European collaboration was formalized in 1963 under the umbrella of the European Federation of PRM. The European Academy of PRM and the UEMS section of PRM started to contribute in 1969 and 1974 respectively. In 1991 the European Board of Physical and Rehabilitation Medicine (EBPRM) was founded with the specific task of harmonizing education and training in PRM in Europe. The EBPRM has progressively defined curricula for the teaching of medical students and for the postgraduate education and training of PRM specialists. It also created a harmonized European certification system for medical PRM specialists, PRM trainers and PRM training sites. European teaching initiatives for PRM trainees (European PRM Schools) were promoted and learning material for PRM trainees and PRM specialists (e-learning, books and e-books, etc.) was created. For the future the Board will have to ensure that a minimal specific undergraduate curriculum on PRM based on a detailed European catalogue of learning objectives will be taught in all medical schools in Europe as a basis for the general medical practice. To stimulate the harmonization of national curricula, the existing postgraduate curriculum will be expanded by a syllabus of competencies related to PRM and a catalogue of learning objectives to be reached by all European PRM trainees. The integration of the certifying examination of the PRM Board into the national assessment procedures for PRM specialists will also have to be promoted.

Biodiversitat de coleòpters i el seu paper com a plagues i com a agents de control biològic en un conreu de cítrics ecològics

El present treball estudiarà la comunitat d’espècies Coleoptera d’un camp de cítrics situat a la Selva de Camp, Tarragona, durant el període de temps dels anys 2002 fins al 2011. Els Coleoptera és l’ordre animal conegut comunament com els “escarabats” i és el més abundant i variat de tot el regne animal. Els estudis realitzats són pocs i, normalment, de les espècies més abundants (sobretot la família Coccinellidae). Totes les espècies d’aquest ordre presenten unes característiques típiques (García et al., 1989). (1) Presenten una cutícula dura, rígida i quitinitzada, amb el primer parell d’ales endurides (èlitres). Gran protecció als traumes físics. (2) Tenen una gran capacitat per retenir la humitat degut a que els estigmes s’obren els èlitres i eviten la pèrdua d’aigua per transpiració. (3) Presenten mandíbules mastegadores, adaptables i utilitzables per a una gran varietat de funcions (Chinery, 1988). (4) Algunes espècies poden acumular substàncies tòxiques a l’organisme. Presenten un règim alimentari fitòfag o micòfag, per norma general, tot i que també es poden trobar espècies sapròfagues o depredadores. És per aquest motiu que les espècies de Coleoptera podrien presentar un paper important com a potencial plagues o com a possible control biològic (Zahradnik, 1990). Durant moltes dècades, els plaguicides han constituït una lluita química contra les plagues dels cultius agrícoles, obtenint molt bons resultats en quant a manteniment i qualitat de les collites. No obstant, la seva utilització deliberada ha constituït en molts casos una important font de contaminació del territori. La seva gran mobilitat i persistència ha originat efectes de bioacumulació i biomagnificació a les xarxes tròfiques dels essers vius presents en aquestes zones. Actualment, per evitar tots aquests problemes ocasionats pels productes sintètics, el control biològic de plagues constitueix un dels principals pilars de la protecció moderna de cultius (Jacas et al., 2005). Se sap que les formigues tenen un doble rol molt important a les comunitats vegetals (poden ser mutualistes o depredadors generalistes), fent que la presència o absència d’aquestes pugui tenir efectes potencials sobre l’abundància d’altres artròpodes (James et al., 1999). És per aquest motiu que al present treball es realitzen experiments amb dos tipus d’arbres, els que presenten formigues i els que les formigues s’han exclòs experimentalment. Així doncs, els objectius del present treball són: - Descriure quantitativament la Comunitat de Coleoptera no Coccinellidae. - Descriure els canvis que s’han produït en la comunitat de Coleoptera al llarg de 10 anys. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a components de la biodiversitat d’un conreu ecològic. - Descriure els efectes sobre la comunitat de Coleoptera no Coccinellidae de la presència o absència de formgiues. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a possibles plagues o com a agents de control biològic.