Why do educated mothers matter? A model of parental help

The paper investigates the role of mothers in affecting childrens' performance at school. It develops a theoretical model in which household is treated as an individual, whose utility depends on the performance at school of the student and on consumption. The model focuses on the possibilities through which mother’s help may affect pupil's performance in terms of time devoted to supervision and spillover effects. Empirical evidence, using Italian PISA 2006, shows that highly educated mothers have a positive impact on students' score only when they are highly qualified in the job market.

Estudi òptic dels minerals

El Grup Consolidat d’Innovació Docent de Mineralogia i òptica cristal·lina de la Universitat de Barcelona ha desenvolupat un CD interactiu que simula el funcionament d’un microscopi petrogràfic, per tal de facilitar a l’alumne un material d’autoaprenentatge, ha de servir per a reforçar els coneixements dels minerals formadors de roques en làmina prima. Aquest material te tres entrades diferents, en català, castellà i anglès. Cada mineral té una fitxa general amb les seves propietats òptiques i una complementaria amb les característiques cristal·logràfiques, camp d’estabilitat, diagrames de fases i característiques morfològiques del mineral a observar, les quals marquen els trets determinatius d’aquell mineral per tal de facilitar el seu reconeixement. Per tal de complementar les dades s’han introduït links directes amb la planes web: “webmineral” i “mindat” on hi ha les corresponents estructures i morfologies “interactives” de cadascun dels minerals que apareixen en el programa. En l’aplicació informàtica hi ha 169 filmacions corresponents a 43 dels principals minerals que formen les roques, una filmació correspon a la imatge només amb el polaritzador, i l'altre a la imatge amb el polaritzador més l'analitzador. Cadascuna d'aquestes imatges es presenta amb un gir de 360º; es pot aturar i després continuar girant, simulant el que veuríem al microscopi. D'aquesta manera es pot determinar el pleocroisme, la presència de macles, el color d'interferència i l'angle d'extinció.. S’ha intentat sempre que hi hagués diferents exemples d’un mateix mineral en diverses paragènesis. També s'incorpora una fitxa que l'usuari pot omplir amb les característiques texturals i òptiques del mineral agrupades segons les observacions que es fan, bé amb el polaritzador, amb el polaritzador i l'analitzador o bé amb les condicions específiques per veure la figura d'interferència i el signe òptic. Aquesta fitxa, un cop plena, es pot imprimir. En tot moment hi ha un menú d’ajuda on l’usuari pot remetre i fer la consulta adient per poder continuar.

Ampliació i extensió en l'ús del portafolis digital en l'avaluació de l'alumnat

El treball realitzat amb l’ajuda MQD2006 està relacionat amb l’ús de portafolis electrònics en un context universitari. Els objectius que ens havíem traçat, eren: 1)Dissenyar una versió beta del portafolis digital desenvolupat adhoc pel grup 2)Implementar una metodologia avaluativa basada en el portafolis digital desenvolupat 3)Generar portafolis digitals com a model de bones pràctiques d’avaluació de l’alumnat 4)Recollir dades sobre el seu funcionament en relació a l’alumnat A més dels anteriors objectius, relacionats amb els aspectes pedagògics freuit de la implementació i ús dels portafolis digitals, hi ha dos objectius relacionats amb aspectes didàctics. Aquests són: 5) Anàlisi dels canvis en la metodologia didàctica i en els continguts curriculars 6) Anàlisi de criteris de sostenibilitat de la utilització continuada del portafolis digital. Almenys 5 d’aquests 6 objectius s’han complert de manera completa, i un (el nombre cinc) ha quedat solament esbossat. Per altra banda, alguns resultats inesperats s’han produït en aquests dos anys i es poden afegir a aquesta llista inicial: 7) Expansió i difusió de l’experiència cap a altres universitats. 8) Possibilitat de plantejar un projecte d’investigació bàsica sobre les conseqüències de l’ús de portafolis en la docència universitària basada en l’EEES. La Memòria seguirà de prop aquests objectius, si bé es distribuiran d’una manera diferent. Com a resultats i conclusions hem pogut veure que l’eina ha estat ben valorada en quant a la metodologia d’ús proposada, en quant al propi seguiment de l’aprenentatge i per una autoavaluació continuada. Hem vist una millora en les reflexions dels estudiants fent servir un diàleg on-line entre professor-estudiant. D’altra banda, hem detectat que es requereix millorar la seva usabilitat, un ús continuat més llarg i algunes recomanacions encarades al treball docent del professorat i no tant de l’eina.

Aula matemàtica, 2a. part. : un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les matemàtiques a la UAB

El projecte Aula Matemàtica consta de dues parts. 1. Elaborar un material d'autoaprenentatge en suport digital que cobreixi tots els temes de Matemàtiques de 1r. curs de les carreres de Ciències (Biologia, Química, etc.) i les Enginyeries. Aquest material, accessible des de qualsevol ordinador connectat a Internet, és una base de dades de problemes que els alumnes poden utilitzar per a treballar el temes explicats a classe, o be per cobrir deficiències a la seva formació pre-universitària. Al mateix temps, es poden realitzar exàmens, i els alumnes poden practicar amb els problemes d'examen. 2. Durant unes hores cada dia, oferir una (o diverses) aules d'informàtica al campus de la UAB amb presència de personal de suport (professors, o becaris de darrers cursos de matemàtiques o doctorat) per tal que els alumnes que vulguin (o necessitin) puguin practicar amb ajuda, i consultat els dubtes que tinguin. En la fase actual del projecte s’han fet les següents actuacions: 1. S’ha obert una aula d’informàtica amb suport de becaris a la facultat de Ciències, on a més de practicar els alumnes, s’han efectuat exàmens. 2. S’ha treballat en el programa per tal de fer-lo més amigable. 3. S’ha ampliat la base de problemes fins a 1450, i cobrir totes les assignatures de Matemàtiques i Estadística de 1r. curs de la facultat de Ciències i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries. 4. S’ha començat a treballar per a la utilització del programa a Secundària. 5. S’han fet avanços molt importants per tal d’incorporar problemes amb resposta oberta. 6. El programa és accessible des de qualsevol ordenador amb Internet.

Aula Matemàtica, 3a part : un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemàtiques a la UAB

Aquest projecte és continuació dels projectes "Aula Matemàtica, un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemàtiques a la UAB", primera i segona part, Ref 2003MQD 00030 i Ref 2006MQD00072, els quals han permès identificar els problemes i oferir als estudiants de primer curs d'algunes titulacions pilot de Ciències de la UAB una plataforma d'autoaprenentatge que han valorat positivament. Es tracta d'una base de dades de problemes de resposta tancada, accessible per internet, que permet als estudiants practicar pel seu compte, autoevaluar-se i també al seu professor posar-los-hi un examen i controlar el temps de pràctica dels estudiants. L'aprenentatge de les Matemàtiques requereix l'automatització de certes tècniques de caire, per exemple, manipulatiu, per a l'adquisició de la qual és imprescindible un treball repetitiu d'entrenament de l'estudiant. Es tracta de proporcionar material interactiu que permeti aquest entrenament, al ritme de l’estudiant, de manera autònoma, no presencial i atractiva per a les noves generacions; però alhora oferir suport presencial quan sigui necessari. L'enorme diversificació observada en la formació inicial dels estudiants, amb la convivència de diferents vies de batxillerat en moltes titulacions de ciències, provoca una dificultat d'adaptació de les assignatures de primer curs. Es requereix per tant una major tutorització dels estudiants i oferta d'eines i material complementari per al treball individual. El projecte actual té com a objectius l'elaboració de més material i la classificació d'aquest per permetre l'adaptació de la plataforma a un major nombre d'assignatures i la millora de l'accessibilitat i la gestió d'aquesta plataforma.

GREC CLÀSSIC : curs d'autoaprenentatge introductori

GREC CLÀSSIC. Curs d’autoaprenentatge introductori. Dos anys. El curs consta de tretze lliçons i d’una gramàtica estructurada en quatre blocs: 1. Alfabet i diacrítics, fenòmens fonètics. 2. Morfologia nominal. 3. Morfologia verbal. 4. Infinitius i participis. Sintaxi de les oracions. L’estructura de les lliçons, excepte la primera que inclou l’alfabet, combina qüestions de morfologia nominal i verbal o de morfologia i sintaxi, tal com acostumen a fer els mètodes d’aprenentatge de les llengües modernes. Cada lliçó formula els seus objectius específics, desenvolupa la seva part de continguts i conclou amb uns exercicis pràctics d’autocorrecció. La Gramàtica, per la seva banda, està organitzada com un manual elemental de llengua grega on la persona que segueixi el curs pot ampliar la seva formació i consultar els dubtes. Parts complementàries: presentació on es formulen els objectius, la metodologia i les instruccions concretes per a seguir el curs; terminologia on s’ordenen alfabèticament els conceptes gramaticals emprats en el curs; avaluació final per tal que, més enllà dels exercicis de cada lliçó, hom pugui comprovar si ha assolit els coneixements previstos o si, en cas de no arribar-hi, ha de reforçar algunes lliçons o parts de les mateixes abans de tornar a fer l’avaluació; lèxic, ordenat alfabèticament per tal que hom pugui conèixer el significat dels mots emprats en el curs sense necessitat de consultar un diccionari. A la part d’avaluació hi ha també una enquesta per tal que les persones que segueixin el curs en facin una valoració i ens permetin corregir els seus dèficits o mancances. El projecte 2007MQD00178 ha continuat ampliant els dossiers electrònics, els exercicis autoavaluatius del seu web www.ub.edu/filologiagrega/electra i ha dedicat una part important de la seva tasca a elaborar els continguts i els programes de les assignatures dels dos primers cursos del nou grau de Filologia Clàssica.

How multiple repetitions influence the processing of self-, famous and unknown names and faces: an ERP study.

Because we live in an extremely complex social environment, people require the ability to memorize hundreds or thousands of social stimuli. The aim of this study was to investigate the effect of multiple repetitions on the processing of names and faces varying in terms of pre-experimental familiarity. We measured both behavioral and electrophysiological responses to self-, famous and unknown names and faces in three phases of the experiment (in every phase, each type of stimuli was repeated a pre-determined number of times). We found that the negative brain potential in posterior scalp sites observed approximately 170 ms after the stimulus onset (N170) was insensitive to pre-experimental familiarity but showed slight enhancement with each repetition. The negative wave in the inferior-temporal regions observed at approximately 250 ms (N250) was affected by both pre-experimental (famous>unknown) and intra-experimental familiarity (the more repetitions, the larger N250). In addition, N170 and N250 for names were larger in the left inferior-temporal region, whereas right-hemispheric or bilateral patterns of activity for faces were observed. The subsequent presentations of famous and unknown names and faces were also associated with higher amplitudes of the positive waveform in the central-parietal sites analyzed in the 320-900 ms time-window (P300). In contrast, P300 remained unchanged after the subsequent presentations of self-name and self-face. Moreover, the P300 for unknown faces grew more quickly than for unknown names. The latter suggests that the process of learning faces is more effective than learning names, possibly because faces carry more semantic information.

The Influence of Self-fertilization performance and Copulation Behaviour in Reproduction by Cross-fertilization in Groups of Biomphalaria tenagophila (Mollusca, Planorbidae)

The following hypotheses were tested for groups of simultaneous hermaphrodites Biomphalaria tenagophila: (a) snails that have low reproductive success during the process of self-fertilization do not increase their reproductive success after the end of grouping; (b) the copulation behaviour and the presence of one snail whose eggs have a low viability rate influence the partner's reproductive success by cross-fertilization. Groups were constituted by a homozygous pigmented snail and two albinos: one with a viability rate higher than 70% ("good reproducers") and the other less than 10% ("bad reproducers"). All pigmented snails had viability rates higher than 70%. The "good" and "bad" reproducer albino snails had similar copulation behaviour. However, after the end of grouping, the "bad reproducers" continued to have viability rates less than 10% over 30 days. In 100% of the cases that pigmented snails copulated (performing either a male role or simultaneously male and female roles) exclusively with "good" reproducer albinos, they presented high reproductive success (producing, on average of 8.4 pigmented embryos/egg-mass). However, in 100% of the cases that pigmented snails copulated with both partners, the "good" reproducer albino snails produced none or very few embryos (the highest average was 2.2 pigmented embryos/egg-mass). Therefore, the production of viable embryos by cross-fertilization was more influenced by self-fertilization performance than by copulation behaviour. The presence of a snail whose eggs have a low viability rate could decrease their partners reproductive success

Transitions from reproductive systems governed by two self-incompatible Loci to one in fungi.

Self-incompatibility (SI), a reproductive system broadly present in plants, chordates, fungi, and protists, might be controlled by one or several multiallelic loci. How a transition in the number of SI loci can occur and the consequences of such events for the population's genetics and dynamics have not been studied theoretically. Here, we provide analytical descriptions of two transition mechanisms: linkage of the two SI loci (scenario 1) and the loss of function of one incompatibility gene within a mating type of a population with two SI loci (scenario 2). We show that invasion of populations by the new mating type form depends on whether the fitness of the new type is lowered, and on the allelic diversity of the SI loci and the recombination between the two SI loci in the starting population. Moreover, under scenario 1, it also depends on the frequency of the SI alleles that became linked. We demonstrate that, following invasion, complete transitions in the reproductive system occurs under scenario 2 and is predicted only for small populations under scenario 1. Interestingly, such events are associated with a drastic reduction in mating type number.

Hemispheric processing of differently valenced and self-relevant attachment words in middle-aged married and separated individuals

The reliance in experimental psychology on testing undergraduate populations with relatively little life experience, and/or ambiguously valenced stimuli with varying degrees of self-relevance, may have contributed to inconsistent findings in the literature on the valence hypothesis. To control for these potential limitations, the current study assessed lateralised lexical decisions for positive and negative attachment words in 40 middle-aged male and female participants. Self-relevance was manipulated in two ways: by testing currently married compared with previously married individuals and by assessing self-relevance ratings individually for each word. Results replicated a left hemisphere advantage for lexical decisions and a processing advantage of emotional over neutral words but did not support the valence hypothesis. Positive attachment words yielded a processing advantage over neutral words in the right hemisphere, while emotional words (irrespective of valence) yielded a processing advantage over neutral words in the left hemisphere. Both self-relevance manipulations were unrelated to lateralised performance. The role of participant sex and age in emotion processing are discussed as potential modulators of the present findings.

Dormant and self-renewing hematopoietic stem cells and their niches.

In the mouse, over the last 20 years, a set of cell-surface markers and activities have been identified, enabling the isolation of bone marrow (BM) populations highly enriched in hematopoietic stem cells (HSCs). These HSCs have the ability to generate multiple lineages and are capable of long-term self-renewal activity such that they are able to reconstitute and maintain a functional hematopoietic system after transplantation into lethally irradiated recipients. Using single-cell reconstitution assays, various marker combinations can be used to achieve a functional HSC purity of almost 50%. Here we have used the differential expression of six of these markers (Sca1, c-Kit, CD135, CD48, CD150, and CD34) on lineage-depleted BM to refine cell hierarchies within the HSC population. At the top of the hierarchy, we propose a dormant HSC population (Lin(-)Sca1(+)c-Kit(+) CD48(-)CD150(+)CD34(-)) that gives rise to an active self-renewing CD34(+) HSC population. HSC dormancy, as well as the balance between self-renewal and differentiation activity, is at least, in part, controlled by the stem cell niches individual HSCs are attached to. Here we review the current knowledge about HSC niches and propose that dormant HSCs are located in niches at the endosteum, whereas activated HSCs are in close contact to sinusoids of the BM microvasculature.

Effects of physiological self-crowding of DNA on shape and biological properties of DNA molecules with various levels of supercoiling.

DNA in bacterial chromosomes and bacterial plasmids is supercoiled. DNA supercoiling is essential for DNA replication and gene regulation. However, the density of supercoiling in vivo is circa twice smaller than in deproteinized DNA molecules isolated from bacteria. What are then the specific advantages of reduced supercoiling density that is maintained in vivo? Using Brownian dynamics simulations and atomic force microscopy we show here that thanks to physiological DNA-DNA crowding DNA molecules with reduced supercoiling density are still sufficiently supercoiled to stimulate interaction between cis-regulatory elements. On the other hand, weak supercoiling permits DNA molecules to modulate their overall shape in response to physiological changes in DNA crowding. This plasticity of DNA shapes may have regulatory role and be important for the postreplicative spontaneous segregation of bacterial chromosomes.