1000 resultados para València (regne). Corts-Història
Resumo:
L"article presenta l"entorn histric de les gramtiques universals del segle xvii. Descriu el moviment cultural de l"abadia de Port-Royal, en els vessants religis, poltic, pedaggic i cientfic. Analitza els principis de la Grammaire gnrales et raisonne d"Antonie Arnauld i Claude Lancelot. Considera la relaci de la gramtica amb la Logique d"A. Aranuld i Pierre. Nicole. I examina la recepci que ha tingut la gramtica de Port-Royal a la histria de la Lingstica, en especial a partir de la tesi de Noam Chomsky sobre la lingstica cartesiana. La controvertida postura de Chomsky, rebutjada per la crtica, instrueix sobre els processos de construcci de la historiografia
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"histria de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la histria de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
El fet que la pintura decorativa del darrer quart del Set-cents sigui una de les manifestacions plstiques ms interessants de la produccin catalana del moment ha estat el motor impulsor de la nostra dedicaci al tema dins el marc del projecte de recerca ACAF/ART. Aix, centrarem la nostra ponncia en els programes decoratius del palaus barcelonins d'aquest perode.
Resumo:
En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexi general, que convida a una comparaci en l'mbit europeu, es proposa lanlisi dels canvis en la concepci i en les practiques de la propietat que caracteritzaren el perode comprs, a Catalunya, entre les campanyes unitries de la dcada de 1880 sobre la codificaci i la discussi abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es far referncia als debats sobre lemfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- aix com a la necessitat d'estudiar, si aquest s el cas, les prctiques de resistncia social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relaci els dos tipus de reflexi, la retrica del dret apareixer com una arma ideolgica en mans dels propietaris, per es revelaran algunes prctiques judicials que simultniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els possedors de la terra. Aquesta utilitzaci del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos terics dels juristes, sin que trencar definitivament la unitat del discurs pairalista
Resumo:
O experimento foi realizado na Fazenda Trs Irmos, no municpio de Pratnia, Estado de So Paulo, com o objetivo de estudar o efeito da fertirrigao com diferentes doses de NPK aplicadas por meio de um sistema de irrigao por microasperso na cultura da laranja em comparao com a adubao convencional irrigada e no irrigada. A avaliao dos efeitos da irrigao e da fertirrigao na cultura foi feita com base na produo e qualidade dos frutos colhidos, na anlise de solo da camada de 0-20 cm e na anlise de folhas. Os tratamentos no influenciaram significativamente a produtividade de acordo com a anlise estatstica realizada, embora se tenha observado uma tendncia de maior produtividade nos tratamentos de fertirrigao para uma mesma dose. A anlise de qualidade dos frutos no mostrou diferenas significativas entre os tratamentos. Os teores de alguns dos elementos obtidos na anlise de solo apresentaram diferenas significativas proporcionadas pela irrigao e/ou modo de aplicao dos fertilizantes cultura. A anlise de folhas diferiu quanto aos teores de Ca, Mg e K.
Resumo:
L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la histria del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre pas en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisi bibliogrfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels mbits estudiat. En altres apartats, s'identifiquen les principals lnies de recerca i les diverses accions destinades a la difusi. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions sn un indicador de l'inters que els temes estudiats susciten entre la comunitat cientfica i bibliotecria, i posen de relleu l'amplitud cronolgica i la multiplicitat de mirades amb qu s'aborden els estudis i els projectes.
Resumo:
O presente trabalho foi desenvolvido na rea Experimental de Irrigao da Faculdade de Cincias Agrrias e Veterinrias de Jaboticabal/Unesp, com o objetivo de avaliar o efeito da fertirrigao sobre o teor foliar de macro e de micronutrientes, a massa fresca de razes e a qualidade do suco de frutos em um pomar de laranja-'Valncia'. Os tratamentos utilizados foram: (SI) sem irrigao e adubao com fertilizante slido parcelado em quatro vezes; (MI-100) fertirrigao por microasperso com 100% da evapotranspirao; (MI-50) fertirrigao por microasperso com 50% da evapotranspirao; (G-100) fertirrigao por gotejamento com 100% da evapotranspirao; e (G-50) fertirrigao por gotejamento com 50% da evapotranspirao. Os teores de macro e micronutrientes nas folhas no foram alterados pela irrigao, pelos sistemas de fertirrigao e pela lmina de gua aplicada. A acidez total titulvel foi superior no tratamento sem irrigao, e a % de suco no fruto e "ratio" no foram afetadas pelos tratamentos com e sem irrigao. A massa fresca de raiz foi maior nos tratamentos irrigados, porm no foram constatadas para esse parmetro diferenas entre os sistemas de gotejamento e microasperso. A maior concentrao de razes ocorreu at 10 cm de profundidade e at 30 cm de distncia do emissor.
Resumo:
Os critrios para recomendao de adubao nitrogenada e potssica em pomares ctricos carecem de experimentao regional. O objetivo deste experimento foi avaliar os efeitos de doses combinadas de N e de K2O para a laranjeira-Valncia cultivada em solo representativo do municpio de Adolfo, Norte do Estado de So Paulo, de citricultura desenvolvida. Em delineamento tipo fatorial 3 x 3, com 3 repeties, foram combinadas as doses de 94; 188 e 376 kg ha-1 de N, como nitrato de amnio e 38; 75 e 150 kg ha-1 de K2O, como cloreto de potssio, durante trs safras (1997 a 1999). Anualmente, foram feitas avaliaes de diagnose foliar para nitrognio e potssio, de produo e de anlise de suco para acidez titulvel e teor total de slidos solveis. Os dados obtidos mostraram que os pomares mantiveram a produtividade com as doses mnimas de N e de K2O durante os trs anos, no havendo resposta em produo s doses crescentes desses nutrientes. Os teores foliares de N e de K mantiveram-se dentro das faixas consideradas adequadas, nos tratamentos com doses mnimas de N e de K2O, nas trs safras. Apenas no segundo ano, em que a produo foi diminuda por fatores climticos, foram observados efeitos significativos de combinaes de doses de N e de K2O sobre a acidez e o teor de slidos solveis do suco.
Resumo:
El febrer de 2001 moria a Santa Cristina dAro Jordi Verri i Faget, personatge polifactic que al llarg de la seva vida shavia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passi pels llibres i del seu inters per la nostra histria educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental s el punt de partida daquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verri, contextualitzar el seu fons i valorar qu significa per la nostra pedagogia. Aquest s un reconeixement a Jordi Verri i a la seva tasca, que representa una important aportaci a la histria de leducaci catalana
Resumo:
Este trabalho foi realizado com o objetivo de conhecer a influncia que algumas variveis meteorolgicas exercem na razo entre slidos solveis totais e acidez total titulvel ("ratio") e no ndice tecnolgico dos frutos da primeira florada das laranjeiras-'Natal' e 'Valncia', na regio de Bebedouro-SP, mediante a utilizao de mtodos estatsticos de regresso. Foram utilizados dados de amostragens de rotina para o processamento industrial durante 4 anos, os quais permitiram desenvolver equaes de regresso linear e quadrtica, com a soma trmica (graus-dia) como varivel independente, e de regresso mltipla, utilizando graus-dia e chuva como variveis independentes. A equao de melhor ajuste para o ndice tecnolgico foi a quadrtica, enquanto para o "ratio" a equao linear apresentou o melhor ajuste. A temperatura do ar, representada por graus-dia, foi a varivel que exerceu maior influncia nos indicadores de qualidade dos frutos.
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
Avaliou-se o crescimento de laranjeira 'Valncia' sobre os porta-enxertos limo 'Cravo' e citrumelo 'Swingle' durante o primeiro ano de plantio, em funo da adubao nitrogenada, comparando-se dois fertilizantes solveis (uria e nitrato de amnio) com um fertilizante de liberao lenta (uria recoberta por enxofre). A aplicao da dose de 80,0 g de N / planta foi parcelada em quatro vezes para os fertilizantes solveis e em uma e duas vezes para o fertilizante de liberao lenta, tambm avaliado nas doses de 22,2 e 50,0 g de N / planta. Dados biomtricos coletados incluram: altura, dimetros do tronco e da copa, teor foliar de clorofila e anlise qumica foliar. Citrumelo 'Swingle' induziu maior dimetro de tronco que limo 'Cravo', 12 meses aps o plantio. As diferentes doses, fontes e parcelamentos do N no determinaram diferenas de crescimento vegetativo da laranjeira 'Valncia' enxertada sobre os dois porta-enxertos.
Resumo:
El bisbe Simn Renteria y Reyes va ocupar la Mitra de la dicesi de Lleida durant el perode 1819-1824. Al Trienni Liberal Renteria va esdevenir un eix molt important de labsolutisme a la ciutat de Lleida ja que va oposar-se notablement a les reformes legislatives liberals, defensant una clara tendncia al conservadorisme i al tradicionalisme dins de lmbit del pensament poltic. Per aquest motiu va protestar contra les noves lleis i Decrets del govern liberal i va enviar tot un seguit de cartes i oficis amb lobjectiu de capgirar la poltica de les Corts Constitucionals. Fruit daquesta oposici al rgim liberal les autoritats lleidatanes el van expulsar de la ciutat. Tamb altres membres de lEsglsia van patir, en diferent grau, la repressi del poder liberal. Amb el retorn un altre cop de labsolutisme a finals de lany 1823 els religiosos que shavien mantingut fidels al tradicionalisme van rebre diverses recompenses.
