1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Universitt Karlsruhe entre gener i maig del 2007. Les biblioteques destructures de dades defineixen interfcies i implementen algorismes i estructures de dades fonamentals. Un exemple ns la Satandard Template Library (STL ), que forma part del llenguatge de programaci C++. En el marc duna tesi, sest treballant per obtenir implementacions ms eficients i/o verstils dalguns components de la STL. Per a fer-ho sutilitzen tcniques de la enginyeria dalgorismes. En particular, sintegra el coneixement de la comunitat algortmica i es t en consideraci la tecnologia existent. Lacci durant lestada sha emmarcat en el desenvolupament la Multi Core STL (MCSTL ). La MCSTL s una implementaci parallela de la STL per a mquines multi-core. Les mquines multi-core sn actualment lnic tipus de mquina disponible al mercat. Per tant, tot i que el parallelisme obtingut no sigui ptim, s preferible a tenir els processadors esperant, ja que , la tendncia s que el nombre de processadors per computador augmenti.
Resumo:
Introducci: Entre els comportaments alimentaris que poden contribuir a una ingesta diettica inadequada hi ha el consum daliments de convenincia, aliments que es caracteritzen per ser delevat contingut calric, riquesa en greixos saturats i sucres. Les mquines de vending sn un dels principals exemples de disponibilitat daliments de convenincia. Objectius: Avaluar entre els estudiants de la Universitat de Vic (UVic) els hbits de consum de productes de les mquines de vending i estudiar les caracterstiques generals dels seus hbits alimentaris. Materials i mtodes: Enquesta realitzada a 253 estudiants de la UVic durant el curs 07/08. Resultats: Un 72.7% dels enquestats consumeixen productes de les Mquines Expenedores dAliments i Begudes (MEAB), fonamentalment com a complement dels pats i un 63.8% dels enquestats refereix que els agradaria rebre informaci nutricional sobre els productes ofertats. Els hbits alimentaris dels estudiants sn bastant adequats ja que un 81.4% realitza almenys 4 pats diaris. La qualitat de lesmorzar s bona en el 12.3% dels casos i entre aquells que prenen algun aliment a mig mat la qualitat total de lesmorzar millora (55.7% bona qualitat). Segons el Kidmed un 39.9% realitzen una dieta mediterrnia i sobserven diferncies segons la qualitat total de lesmorzar (p&0.001). Conclusions: El consum de productes de les MEAB en lentorn universitari s molt important, per la qual cosa la millora del perfil nutricional i la implantaci destratgies informatives sobre els productes, permetr que els consumidors estiguin ms informats i puguin fer una elecci alimentria ms saludable. Els hbits alimentaris de la poblaci destudi reflexen que la qualitat de la dieta dels universitaris s bastant bona, tot i que diferents factors podrien millorar-se. Paraules clau: mquines expenedores daliments i begudes (MEAB), hbits alimentaris, universitaris.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Karolinska Institutet, Sucia, entre febrer i juliol del 2007. Els anticolinestersics sn els frmacs aprovats actualment pel tractament palliatiu dAlzheimer. En lintent de trobar frmacs capaos de modificar levoluci de la malaltia shan sintentitzat nous compostos que conserven lactivitat anticolinestersica per que a ms, sn capaos dinteraccionar amb la cascada de formaci de la protena beta-amiloid i la protena tau, principals agents patognics daquesta malaltia. Lobjectiu fonamental del projecte era el danalitzar el contingut de proteina beta-amiloid, de receptors nicotnics, de GPAF i sinaptofisina en mostres de cervell de ratolins triple transgnics tractats previament amb Huprina X i Huperzina A.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Institut Gustave-Roussy, Frana, entre febrer i mar del 2007. L'objectiu principal del projecte consisteix en estudiar la interacci dels exosomes , obtinguts a partir d'un model in vitro com sn les cllules dendrtiques derivades de moncits, amb els subtipus de cellules dendrtiques mieloides i plasmacitoides, valorant la seva capacitat de captaci i evaluant els canvis fenotpics i funcionals per part de les cllules diana.
Resumo:
Aquest informe ha estat elaborat per encrrec del Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC). El seu objectiu s comprovar si des del punt de vista tcnic, els repositoris cooperatius que el CBUC coordina juntament amb el Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA), es poden integrar dins la infrastructura DRIVER.
Resumo:
The present work carries out an analysis about which elements of the socioaffective structure take more importance for different male team sports coaches. Data obtaining carries out by using a survey applied directly by interview. In the first part, the interviewed coaches were asked to point out the indicators of the stated structure they considered more important, using a previous selection. In the second part, using a qualitative technique, the interviewed coaches were asked to explain own strategies to work, to control or to evaluate the indicators they pointed out as important in the first part. Analysis show that most of the coaches gave great importance to this structure (80% of the values are over 4 points on a top 5 points scale), and all of them had their own strategies to deal with the structure in their sports.
Resumo:
This paper was presented at the International Sport Business Symposium, held by the Capital University of Economics and Business in Beijing, in 2008. The speakers, Ferran Brunet, as a professor at the Autonomous University of Barcelona and Zuo Xinwen, as a member of Beijing Development and Reform Commission, both set out to analyze changes in the economic and social development of the city which were undertaken with the aim to celebrate the 2008 Olympic Games. They discuss aspects as a transformation in the mode of economic growth, resources of the Organizing Committee, investments related to the Games, transport and communications, industries, the balance of urban and rural development, urban construction and management service and operations into a well-off society.
Resumo:
La irrupci dInternet i les Noves Tecnologies, juntament amb una srie de factors socials, poltics i econmics, han redefinit la clssica relaci unidireccional entre els mitjans i les seves audincies. En aquest context de democratitzaci informativa, el tradicional monopoli dels mitjans ha desaparegut en pro dun accs i una participació ms gran dels lectors a la informaci. Aquesta nova modalitat periodstica, denominada Periodisme Participatiu o 2.0, promou tota una srie de canals o vies de comunicaci -xats, frums, enquestes, entrevistes, lectors informadors etc.- que ofereixen a lusuari la possibilitat de convertir-se en receptors i emissors de les noticies alhora. Aquesta intervenci activa de les audincies en el procs informatiu ha alterat, irremediablement, els patrons de consum informatiu i la naturalesa del periodisme tradicional
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Max Born Institute for Nonlinear Optics and Short Pulse Spectroscopy entre setembre i desembre 2007. Els materials monocristallins tungstats dobles de potassi i terra rara, KRE(WO4)2, a partir d'ara KREW, sn en l'actualitat un material competitiu com a material actiu per sistemes de lser d'estat slid. Aquests materials monoclnics sn fcils de dopar amb altres densitats de ions lantnid, Ln3+, i a ms presenten unes seccions eficaces d'absorci i d'emissi, molt elevades. Dins daquesta famlia, destaca el KLuW; degut als seus millors resultats com a material lser. Durant aquesta estada dun mes al laboratori Max Born de Berlin, shan realitzat les mesures de conductivitat trmica daquest material, per tal de obtenir el seu tensor de segon ordre de conductivitat trmica. El bombeig ptic dels materials lser destat slid genera calor com a resultat de la termalitzaci en els multiplets, de les relaxacions no-radiatives i de les absorcions residuals (defectes, impureses). Per tant, el coneixement de les propietats trmiques de qualsevol material actiu s essencial pel disseny de la cavitat lser i lavaluaci de la funci lser, especialment en rgims daltes potncies(...)
Resumo:
Lescola catalana t plantejats un seguit de reptes pel que fa a leducaci lingstica de tots els infants, siguin nascuts a Catalunya, siguin vinguts daltres regions, s a dir, la tasca daugmentar i millorar tant els seus repertoris lingstics com els usos socials de les llenges que els componen, molt especialment el catal, la llengua de lescola i del pas. Calen canvis substancials en els plantejaments didctics per ensenyar- aprendre les llenges de lescola. Els docents tenen, en aquest sentit, un paper crucial. Han de disposar de nous repertoris didctics adequats als nous contextos i, per introduir progressivament innovacions ms profundes, han de poder construir representacions renovades de la llengua i la comunicaci, del plurilingisme i de lesdevenir plurilinge, de lensenyament a grups daprenents tan diversos. Les experincies viscudes com aprenents i, ms tard, com a professors, les histries de vida lingstica i educativa, tenen sovint ms pes en les decisons i actuacions dels docents que la formaci que han rebut o reben. En alguns aspectes les seves prctiques sn resistents al canvi i poc poroses front a les accions de formaci clssiques, basades en models transmissors, gens favorables a la desestabilitzaci de les velles creences. El projecte presentat pel grup PLURAL s'ha centrat en l'estudi dels processos de formaci de professors de llenges de diferents nivells del sistema educatiu, per tal de trobar vies de canvi i innovaci del seu pensament i de les seves actuacions a fi de ajustar els seus gestos professionals als nous contextos plurilinges escolars a Catalunya.
Resumo:
En aquest Informe es presenten els resultats de la recerca centrada en lAssignatura Educaci per a la Ciutadania com a nou repte per a lEnsenyament Secundari a partir del curso 2007-2008. La seva finalitat va ser aprofundir en el concepte de ciutadania i de formaci ciutadana que t la comunitat educativa de centres catalans d'Ensenyament Secundari. Analitzar de quina manera aquestes concepcions es vinculen amb les diferents modalitats de portar-les a la prctica educativa quotidiana. s va centrar en investigar de quina manera s'articulen les actuals disposicions ministerials i del Departament d'Educaci relacionades amb lassignatura en matria de formaci per a la ciutadania amb demandes puntuals i necessitats sentides dels diferents agents educatius de centres de secundria. Es fa un reps dels diferents debats, els quals, pretenen aportar informaci rellevant per prendre decisions. A ms, es presenten alguns aspectes relacionats en temes organitzatius dels Instituts dEnsenyament Secundria com el funcionament, lorganitzaci per lensenyament, la participació, entre altres, amb la finalitat de aprofundir en aquells aspectes que van determinar la manera de treballar lassignatura. Se inclouen les veus del principals agents implicats tant de lescola com dels serveis educatius, per exemple: alumnes, docents, equips directius, directors, personal de lajuntament, entre altres. En aquests sentit vam trobar diverses opinions relacionades amb lopci de escollir unes prioritats, unes estratgies a lhora daconseguir els objectius plantejats en lassignatura al principi del curs. El debat s va centrar al voltant de quina frmula de treball es plantejant als diferents Departaments, de com conformar un model de lassignatura amb ms autonomia en temes substantius i la forma de organitzar lensenyament pels estudiants. Finalment, es presenten algunes conclusions, la seva relaci en funci dels objectius exposats i de lassignatura, aix com la seva relaci amb les poltiques de treball a les escoles.
Resumo:
Aquest projecte centra la seva atenci en la incidncia que la composici social dels centres d'ensenyament -s a dir, l'origen social del seu alumnat- t sobre l'equitat en el tram d'escolaritzaci obligatria del sistema educatiu catal. Concretament posa l'accent en els efectes que diferents tipus de composicions socials poden tenir sobre el rendiment escolar i les expectatives de trajectria dels estudiants procedents de famlies amb un nivell instructiu baix (en aquesta investigaci l'origen social de l'alumnat s mesurat pel nivell d'estudis del pare i la mare de l'alumne, atesa la incidncia que el capital instructiu dels progenitors t sobre els seus resultats acadmics). Ha estat objectiu daquest projecte copsar si el fet de trobar-se en un context escolar socialment ms heterogeni t algun tipus dinfluncia positiva sobre el rendiment dels estudiants procedents de famlies poc instrudes. s per aix que shan analitzat diferents tipus de composicions socials, corresponents a quatre IES. Mitjanant lanlisi comparativa daquestes realitats escolars, sha volgut observar fins a quin punt una presncia significativa dalumnes de famlies amb un nivell instructiu elevat estimula un increment del rendiment i/o de les expectatives al finalitzar lescolaritzaci obligatria dels fills de famlies poc instrudes. Dit daltra manera, sha volgut comprovar si els contextos escolars heterogenis tenen algun tipus defecte reductor de les desigualtats inherents en la desigual distribuci del capital instructiu familiar entre lalumnat. En ltim lloc, el projecte ha prets analitzar el tipus de xarxa relacional que es genera entre lalumnat en els diferents contextos objecte danlisi. Lestudi posa de manifest que, en termes generals, els contextos amb presncia significativa dalumnes de famlies amb un nivell dinstrucci elevat tenen un impacte positiu sobre les expectatives dels alumnes de famlies menys instrudes. Aquest "efecte-contagi" d'expectatives es pot produir en alguns casos per identificaci amb la xarxa relacional ms propera o, en d'altres casos, per la coexistncia en el grup-classe amb una majoria d'alumnes procedents de famlies ms instrudes.
Resumo:
Ladopci de monuments constitueix una frmula dintroducci del coneixement i implicaci de lalumnat preuniversitria en el seu context local, poc posada en prctica al nostre pas, per que sha mostrat molt productiva en altres pasos europeus, mitjanant la imbricaci dels centres educatius en la valoraci i la conservaci del patrimoni histric proper en collaboraci amb ladministraci municipal i les entitats cientfiques i culturals. Lobjectiu del projecte consisteix en desenvolupar pautes metodolgiques i materials didctics per a ladopci generalitzada i permanent daquest esquema de treball a Catalunya. Per a fer possible la seva implementaci ha estat necessari portar a terme una experincia de petita escala per avaluar les seves possibilitats i les adaptacions necessries per a la nostra prctica educativa i per crear propostes didctiques i de difusi. Des d lany 2004 i fins al juny de 2008, vuit centres educatius dEducaci Primria i Secundria han estat treballant en aquest programa. Al llarg dels darrers quatre cursos escolars, el professorat daquests centres i investigadors han treballat junts en la planificaci dactivitats, la recollida dinformaci darxius i centres de recerca, la creaci de materials didctics i la difusi dels objectius i la metodologia del projecte.
Resumo:
Les procianidines sn un tipus de compostos fenlics que es troben en aliments com la xocolata, i en begudes com el vi negre. Actualment es coneix que les procianidines exerceixen efectes beneficiosos sobre la salut, especialment sobre el sistema cardiovascular. Estudis realitzats pel grup de recerca Nutrigenmica daquesta universitat, mostren indicis que les procianidines afecten la funci secretora dinsulina del pncrees. En aquest estudi shan avaluat els efectes que du a terme lextracte de procianidines de pinyol de ram (GSPE) sobre la sntesi i la secreci dinsulina en el pncrees, mitjanant experiments realitzats in vitro, amb la lnia cellular pancretica MIN-6, i in vivo, en models de rata sans i amb sndrome metablica. In vitro, sobserva que GSPE realitza una acci inhibidora de la secreci dinsulina en les cllules MIN-6 en condicions basals de glucosa, essent a una concentraci de 1 mg/l de GSPE on sobserva un efecte ms clar. Els responsables daquesta inhibici sn els cids fenlics i els monmers presents en lextracte. En condicions destimulaci aquest extracte produeix una certa activaci de la secreci dinsulina, en la mateixa lnia cellular, a lexposar les cllules a una dosi de 10 mg/l. In vivo, lassaig de lexpressi gnica de la insulina mostra que GSPE redueix la transcripci daquest gen, i que aquest efecte depn tant de la dosi com del perode dadministraci de lextracte. Estudis preliminars per determinar el mecanisme dacci de GSPE, indiquen que aquestes molcules modulen lexpressi del gen de Pdx-1, el qual s un factor de transcripci que estimula lexpressi del gen de la insulina. Amb els resultats obtinguts es pot concloure que GSPE actua frenant tant la sntesi com la secreci dinsulina, tot i que sha daprofundir ms en la descripci de lefecte observat, i els mecanismes moleculars pels quals te lloc.
