Estudi sobre la investigació doctoral: 10 anys de tesis a Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona (1979-1989)

L'estudi que seguidament descriurem va sorgir en el context del curs de doctorat "Models d'investigació a l'aula" dirigit per la Dra. J.M. Sancho del Departament de Didactica i Organització Escolar de la Universitat de Barcelona, la finalitat principal d'aquest era donar a coneixer la perspectiva de recerca qualitativa, naturalista o interpretativa mitjançant la planificació i la realització d'un treball de recerca. Els components de l'equip investigador, la majoria llicenciats en pedagogia i amb experiencia professional en el món de l'educació, actualment ens trobem en procés de realització de la tesi doctoral. Fruit de les nostres preocupacions i inquietuds del moment com a estudiants de tercer cicle, va sorgir la proposta d'investigar el fet mateix de realitzar una tesi doctoral, específicament des de Ciencies de l'Educació, tasca que tots, un dia o altre hauríem de finalitzar, en cas de voler aconseguir el desitjat grau de doctor.

Bridge Deck Repair Using Epoxy Resin, HR-177, 1979

Research funds were approved for the purchase of equipment designed to proportion and inject epoxy resins into delaminated areas of bridge decks. Through investigation and refining of this process, it was anticipated that a maintenance procedure would be developed to delay spalling of bridge decks by "gluing down" delaminated areas before spalling occurred.

Evaluation of Cover Aggregate Stripping Characteristics, HR-182, 1979

The purpose of Research Project HR-182 was to identify those aggregate types which would perform satisfactorily as seal coat aggregates. Aggregates were chosen from across the State to represent the various types normally encountered and were used with two different types of binder bitumens. A water spray treatment was also included to simulate the effects of rainfall. The evaluation was based upon aggregate retention. Due to the influence of unexpected variables upon the field samples, the laboratory data are reliable for only the most general observations. Namely, that gravels as a group appear to be retained better than carbonates and rain-fall shortly after seal coat placement can affect aggregate retention. The subsequent field observations and analysis of skid resistance data permit the following conclusions: 1. Aggregate retention is influenced by lithologic type with the gravels, quartzite, haydite, dolomites, and medium grained limestones performing best. 2. Aggregate retention is not influenced by binder bitumen type. 3. Friction values of seal coats are influ-enced by aggregate retention and/or lithologic type. The following recommendations have been determined: The aggregate used for cover aggregate/seal coat projects should be Type 4 or better skid resistance as identified in Iowa DOT Materials Instructional Memorandum T-203. This will result in maximizing the possibility of good aggregate retention and skid resistance.

Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1997

L'objectiu que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes. I l¿objectiu dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l¿equip del Departament d¿Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec delDepartament d¿Agricultura, Ramaderia i Pesca (primer de la seva Direcció General de Pesca Marítima, i des del 1996 de la Direcció General de Medi Natural) és avaluar els resultats de la dita conservació.

Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999

Aquesta Memòria constitueix la novena entrega, corresponent als resultatsobtinguts al llarg de 1999, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuantl'equip del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona en laReserva Marina de les Illes Medes, en compliment dels imperatius que marca la Llei19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu d'aquesta Lleiés la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Plad'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitorització que guiïn i avalin l'adequació de la gestió.

Seguiment temporal de l'àrea marina protegida de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000

Aquesta Memòria constitueix la desena remesa, corresponent als resultats obtinguts en 2000, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l'equip del Departament d'Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (de 1990 a 1998) i del Departament de Medi Ambient (des de 1999) en compliment dels imperatius que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu de dita Llei és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Pla d'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitoritzacióque guiïn i avalin l'adequació de la gestió.

Seguiment temporal de l'àrea marina protegida de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001

Aquesta Memòria constitueix la onzena remesa, corresponent als resultats obtinguts en 2001, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l'equip del Departament d'Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (de 1990 a 1998) i del Departament de Medi Ambient (des de 1999) en compliment dels imperatius que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu de dita Llei és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Pla d'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitorització que guiïn i avalin l'adequació de la gestió.

Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes - I. Informe anual. Any 1995

Els seguiments o monitoritzacions, com els empenys humans, tenen per tret diferencial els alts i baixos, les dents de serra. I aixó, no només és vàlid per al comportament de les variables monitoritzades, sino també per als avatars administratius i financers. Fins l'extrem que la continuitat temporal, i no sols l'antiguitat delsregistres, és la millor mesura de la seriositat en la gestió d'un país; en aquest sentit, és evident que els països anglo-saxons tenen molt que ensenyar als llatins (p.e. en els registres de dades metereològiques).Abans del que haguèssim volgut, els alts i baixos polítics i financers van tocar, fent trontollar l'any 1995, al Seguiment del Patrimoni Biològic de les Illes Medes. L'any 1994 s'acabà el primer cicle del Pla d'Usos de l'Àrea protegida de les illes Medes (sorgit de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya).Aquest havia d'obrir les portes a un segon cicle quatrienal en el que, de forma preceptiva segons l'esmentada llei, s'havien de continuar els controls biològics del seu patrimoni natural. Per tant, no calia recorrer al nostre reiterat argument que en ecologia hom precisa de períodes d'estudi relativament llargs per definir amb fiabilitat les tendències de canvi: l'administració havia assumit l'argument i el feia seu. Malgrat tot, no podem dir que causès sorpresa la notícia que, després de moltes dil.lacions, informacions contradictòries i canvis de titularitat en els òrgans de gestió, el seguiment de 1995 es veia desproveït de suport financer (ens apresurem a reconeixer que a nivell d'intencions, el suport de les administracions involucrades no es va veure mai compromés). Conscients de la ingenuïtat d'esperar un suport lliure d'entrebancs, el nostre equip de treball havia assumit, des de l'inici del seguiment en 1990, el risc d'aquesta eventualitat. I havia previst que, arribat el cas, caldria continuar el seguiment, omplint si calia el buit derivat de la manca del marcadministratiu (en aquest cas el nou conveni entre la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Universitat de Barcelona) que per motius diversos no es restablí en tot el curs del 1995. És així que el seguiment del patrimoni natural de l'Àrea protegida de les illes Medes al llarg de l'any 1995 es feu amb recursos propis, la qual cosa vol dir amb moltes estretors econòmiques. Afortunadament, la situaciós'ha redrecat, en renovar-se per tres anys més (1996-1998) el conveni que estableix el seguiment. La satisfacció per la signatura d'aquest nou conveni, em fa alimentar l'esperança que ens anys a venir els nous gestors de la Reserva Marina de les Illes Medes, conscients del paper capdavanter d'aquest espai en la gestió dels espais litorals mediterrànis, no permetràn que tals anomalies es repeteixin.

Biomassa aérea e produção primária do estrato herbáceo em campo de Elyonurus muticus submetido à queima anual, no Pantanal

O trabalho foi conduzido no Pantanal, em fitofisionomia de campo a savana, regionalmente denominada de caronal, pela dominância de Elyonurus muticus. Os objetivos foram avaliar o efeito da queima anual de caronal sobre a biomassa aérea acumulada, produção primária líquida da parte aérea (PPLA) do estrato herbáceo e cobertura do solo. Foram coletados dados mensais de biomassa aérea acumulada durante dois anos, em uma área com queima em set./95 e ago./96, e outra sem queima. A PPLA foi estimada através das diferenças de biomassa aérea viva coletada mensalmente. A queima reduziu a biomassa aérea acumulada em aproximadamente 36% no primeiro ano e 50% no segundo. Houve uma tendência de redução de biomassa acumulada com a repetição da queima. A PPLA do estrato herbáceo nas áreas sem queima e com queima foi 3.850 kg/ha e 4.980 kg/ha no primeiro ano, e 5.090 kg/ha e 2.880 kg/ha no segundo, respectivamente. A cobertura do solo 30 dias após a queima foi de aproximadamente 30%, e somente quatro a seis meses depois foi restabelecido o porcentual da área sem queima

Performance of Various Thicknesses of P.C. Concrete Secondary Pavement, HR-9, 1979

In 1951 Greene County and the Iowa Highway Research Board paved County Road E-33 from Iowa Highway No. 17 (now Iowa 4) to Farlin with various thicknesses [ranging from 4.5 in. (11.4 cm) to 6 in. (15.2 cm)] of portland cement concrete pavement. The project, designated HR-9, was divided into ten research sections. This formed pavement was placed on the existing grade. Eight of the sections were non-reinforced except for centerline tie bars and no contraction joints were used. Mesh reinforcing and contraction joints spaced at 29 ft 7 in. (9.02 m) intervals were used in two 4.5-in. (11.4-cm) thick sections. The concrete in one of the sections was air entrained. Signs denoting the design and limits of the research sections were placed along the roadway. The pavement has performed well over its 28-year life, carrying a light volume of traffic safely while requiring no major maintenance. The 4.5-in. (11.4-cm) thick mesh-reinforced pavement with contraction joints has exhibited the best overall performance.

Evaluation of Fly Ash in Portland Cement Concrete Paving in Woodbury County, Iowa, HR-201, Construction Report, 1979

The earliest overall comprehensive work on the use of fly ash in concrete was reported by Davis and Associates of the University of California in 1937. Since that time there have been numerous applications of the use and varying proportions of fly ash in portland cement concrete mixes. Fly ash is a pozzolanic powdery by-product of the coal combustion process which is recovered from flue gases and is generally associated with electric power generating plants. Environmental regulations enacted in recent years have required that fly ash be removed from the flue gases to maintain clean air standards. This has resulted in an increased volume of high quality fly ash that is considered a waste product or a by-product that can be utilized in products such as portland cement concrete. There are several sources of the high quality fly ash located in Iowa currently producing a combined total of 281,000 tons of material annually. Due to recent cement shortages and the rapidly increasing highway construction costs, the Iowa Department of Transportation has become interested in utilizing fly ash in portland cement concrete paving mixes. A preliminary review of the Iowa Department of Transportation Materials Laboratory study indicates that a substitution of fly ash for portland cement, within limits, is ·not detrimental to the overall concrete quality. Also the use of fly ash in concrete would reduce the cement consumption as well as provide a potential cost savings in areas where high quality fly ash is available without excessive transportation costs. The previously expressed concerns have shown the need for a research project to develop our knowledge of fly ash replacement in the Iowa Department of Transportation portland cement concrete paving mixes.

Table de transcodage des diagnostics : VESKA (version 1979) - ICD-9-CM

Travaux effectués dans le cadre de l'étude "Case Mix" menée par l'Institut universitaire de médecine sociale et préventive de Lausanne et le Service de la santé publique et de la planification sanitaire du canton de Vaud, en collaboration avec les cantons de Berne, Fribourg, Genève, Jura, Neuchâtel, Soleure, Tessin et Valais.