A "Trojan horse" strategy to reverse drug-resistance in brain tumors

Los gliomas malignos representan una de las formas más agresivas de los tumores del sistema nervioso central (SNC). De acuerdo con la clasificación de los tumores cerebrales de la Organización Mundial de la Salud (OMS), los astrocitomas han sido categorizados en cuatro grados, determinados por la patología subyacente. Es así como los gliomas malignos (o de alto grado) incluyen el glioma anaplásico (grado III) así como el glioblastoma multiforme (GBM, grado IV),estos últimos los más agresivos con el peor pronóstico (1). El manejo terapéutico de los tumores del SNC se basa en la cirugía, la radioterapia y la quimioterapia, dependiendo de las características del tumor, el estadio clínico y la edad (2),(3), sin embargo ninguno de los tratamientos estándar es completamente seguro y compatible con una calidad de vida aceptable (3), (4). En general, la quimioterapia es la primera opción en los tumores diseminados, como el glioblastoma invasivo y el meduloblastoma de alto riesgo o con metástasis múltiple, pero el pronóstico en estos pacientes es muy pobre (2),(3). Solamente nuevas terapias dirigidas (2) como las terapias anti-angiogénicas (4); o terapias génicas muestran un beneficio real en grupos limitados de pacientes con defectos moleculares específicos conocidos (4). De este modo, se hace necesario el desarrollo de nuevas terapias farmacológicas para atacar los tumores cerebrales. Frente a las terapias los gliomas malignos son con frecuencia quimioresistentes, y esta resistencia parece depender de al menos dos mecanismos: en primer lugar, la pobre penetración de muchas drogas anticáncer a través de la barrera hematoencefálica (BBB: Blood Brain Barrier), la barrera del fluido sangre-cerebroespinal (BCSFB: Blood-cerebrospinal fluid barrier) y la barrera sangre-tumor (BTB: blood-tumor barrier). Dicha resistencia se debe a la interacción de la droga con varios transportadores o bombas de eflujo de droga ABC (ABC: ATP-binding cassette) que se sobre expresan en las células endoteliales o epiteliales de estas barreras. En segundo lugar, estos transportadores de eflujo de drogas ABC propios de las células tumorales confieren un fenotipo conocido como resistencia a multidrogas (MDR: multidrug resistance), el cual es característico de varios tumores sólidos. Este fenotipo también está presente en los tumores del SNC y su papel en gliomas es objeto de investigación (5). Por consiguiente el suministro de medicamentos a través de la BBB es uno de los problemas vitales en los tratamientos de terapia dirigida. Estudios recientes han demostrado que algunas moléculas pequeñas utilizadas en estas terapias son sustratos de la glicoproteína P (Pgp: P-gycoprotein), así como también de otras bombas de eflujo como las proteínas relacionadas con la resistencia a multidrogas (MRPs: multidrug resistance-related proteins (MRPs) o la proteína relacionada con cáncer de seno (BCRP: breast-cancer resistance related protein)) que no permiten que las drogas de este tipo alcancen el tumor (1). Un sustrato de Pgp y BCRP es la DOXOrubicina (DOXO), un fármaco utilizado en la terapia anti cáncer, el cual es muy eficaz para atacar las células del tumor cerebral in vitro, pero con un uso clínico limitado por la poca entrega a través de la barrera hematoencefálica (BBB) y por la resistencia propia de los tumores. Por otra parte las células de BBB y las células del tumor cerebral tienen también proteínas superficiales, como el receptor de la lipoproteína de baja densidad (LDLR), que podría utilizarse como blanco terapéutico en BBB y tumores cerebrales. Es asi como la importancia de este estudio se basa en la generación de estrategias terapéuticas que promuevan el paso de las drogas a través de la barrera hematoencefalica y tumoral, y a su vez, se reconozcan mecanismos celulares que induzcan el incremento en la expresión de los transportadores ABC, de manera que puedan ser utilizados como blancos terapéuticos.Este estudio demostró que el uso de una nueva estrategia basada en el “Caballo de Troya”, donde se combina la droga DOXOrubicina, la cual es introducida dentro de un liposoma, salvaguarda la droga de manera que se evita su reconocimiento por parte de los transportadores ABC tanto de la BBB como de las células del tumor. La construcción del liposoma permitió utilizar el receptor LDLR de las células asegurando la entrada a través de la BBB y hacia las células tumorales a través de un proceso de endocitosis. Este mecanismo fue asociado al uso de estatinas o drogas anticolesterol las cuales favorecieron la expresión de LDLR y disminuyeron la actividad de los transportadores ABC por nitración de los mismos, incrementando la eficiencia de nuestro Caballo de Troya. Por consiguiente demostramos que el uso de una nueva estrategia o formulación denominada ApolipoDOXO más el uso de estatinas favorece la administración de fármacos a través de la BBB, venciendo la resistencia del tumor y reduciendo los efectos colaterales dosis dependiente de la DOXOrubicina. Además esta estrategia del "Caballo de Troya", es un nuevo enfoque terapéutico que puede ser considerado como una nueva estrategia para aumentar la eficacia de diferentes fármacos en varios tumores cerebrales y garantiza una alta eficiencia incluso en un medio hipóxico,característico de las células cancerosas, donde la expresión del transportador Pgp se vió aumentada. Teniendo en cuenta la relación entre algunas vías de señalización reconocidas como moduladores de la actividad de Pgp, este estudio presenta no solo la estrategia del Caballo de Troya, sino también otra propuesta terapéutica relacionada con el uso de Temozolomide más DOXOrubicina. Esta estrategia demostró que el temozolomide logra penetrar la BBB por que interviene en la via de señalización de la Wnt/GSK3/β-catenina, la cual modula la expresión del transportador Pgp. Se demostró que el TMZ disminuye la proteína y el mRNA de Wnt3 permitiendo plantear la hipótesis de que la droga al disminuir la transcripción del gen Wnt3 en células de BBB, incrementa la activación de la vía fosforilando la β-catenina y conduciendo a disminuir la β-catenina nuclear y por tanto su unión al promotor del gen mdr1. Con base en los resultados este estudio permitió el reconocimiento de tres mecanismos básicos relacionados con la expresión de los transportadores ABC y asociados a las estrategias empleadas: el primero fue el uso de las estatinas, el cual condujo a la nitración de los transportadores disminuyendo su actividad por la via del factor de transcripción NFκB; el segundo a partir del uso del temozolomide, el cual metila el gen de Wnt3 reduciendo la actividad de la via de señalización de la la β-catenina, disminuyendo la expresión del transportador Pgp. El tercero consistió en la determinación de la relación entre el eje RhoA/RhoA quinasa como un modulador de la via (no canónica) GSK3/β-catenina. Se demostró que la proteína quinasa RhoA promovió la activación de la proteína PTB1, la cual al fosforilar a GSK3 indujo la fosforilación de la β-catenina, lo cual dio lugar a su destrucción por el proteosoma, evitando su unión al promotor del gen mdr1 y por tanto reduciendo su expresión. En conclusión las estrategias propuestas en este trabajo incrementaron la citotoxicidad de las células tumorales al aumentar la permeabilidad no solo de la barrera hematoencefálica, sino también de la propia barrera tumoral. Igualmente, la estrategia del “Caballo de Troya” podría ser útil para la terapia de otras enfermedades asociadas al sistema nervioso central. Por otra parte estos estudios indican que el reconocimiento de mecanismos asociados a la expresión de los transportadores ABC podría constituir una herramienta clave en el desarrollo de nuevas terapias anticáncer.

Innovation, entrepreneurship and outsourcing: essays on the use of knowledge in business environments

Innovació, emprenedoria i subcontractació són els pilars temàtics de la present tesi doctoral. L'ús del coneixement per part de les empreses representa l'element comú d'aquestes temàtiques. Les evidències empíriques provenen principalment del món empresarial, però es complementen amb les del món acadèmic com a principal proveïdor de coneixement a la societat actual, la finalitat de la qual és crear riquesa i benestar socioeconòmic. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és contribuir a les diferents àrees de recerca. La primera, gestió de la innovació, més concretament innovació organitzativa, reflexionant sobre la seva importància i monitorització a través d'enquestes. Tot seguit, un exemple d'innovació organitzativa -treball en equip- s'analitza en profunditat, així com també els seus determinants. La segona, analitza el procés de transició d'una universitat tradicional cap a una universitat emprenedora, començant per la fase de disseny fins a l'actualitat contemplant la seva funcionalitat i eficiència en el marc de les institucions públiques de recerca d'Europa. I la tercera, descriu les barreres que les empreses han de fer front a l'hora de cooperar, en general, i amb universitats, en particular. La mateixa mostra d'empreses gasela també serveix per analitzar la decisió de fer-o-comprar. El resum d'aquests resultats, les conclusions, així com les futures línies de recerca finalitzen el treball.

A practical approach on boar sperm cryodamage. Morphofunctional and immunocytochemical study of cryopreserved boar sperm intended for use in artificial insemination

L'ús d'esperma criopreservada en la inseminació artificial (IA) d'espècies d'interès productiu permet un major control sanitari i la creació de bancs de germoplasma d'alt valor genètic, entre d'altres avantatges. En el mercat porcí la major part de les inseminacions són encara realitzades amb semen refrigerat degut a l'èxit de l'aplicació de diluents de llarga durada i també a causa de la sensibilitat de l'esperma porcina a la criopreservació. Malgrat que aquesta sensibilitat ve donada per característiques particulars de la fisiologia espermàtica en l'espècie, algunes ejaculacions mantenen els paràmetres de qualitat espermàtica després de la criopreservació (ejaculacions amb bona "congelabilitat", GFEs) enfront d'altres que no sobreviuen al procés (ejaculacions amb mala "congelabilitat", PFEs). El primer objectiu de l'estudi va ser comparar ambdós grups en termes de fertilitat in vivo. El segon objectiu va ser testar l'eficiència de la inseminació postcervical (post-CAI) amb l'esperma criopreservada. El tercer objectiu va ser buscar predictors de la congelabilitat de les ejaculacions, tant en les GFEs com en les PFEs i en tres passos del procés de criopreservació (a 17ºC, a 5ºC i a 240 min postdescongelació). Aquest objectiu es va dur a terme mitjançant l'avaluació de paràmetres convencionals de qualitat espermàtica i a través de l'estudi de la localització i la reactivitat sota el microscopi de tres proteïnes (GLUT3, HSP90AA1 i Cu/ZnSOD) relacionades amb la fisiologia espermàtica i amb possibles rols en la congelabilitat. El quart objectiu va ser quantificar l'expressió de les tres proteïnes per transferència western, tant en espermatozoides d'ejaculacions GFEs com en els d'ejaculacions PFEs i en els tres passos abans esmentats, per tal de determinar el seu potencial com a predictores de la congelabilitat. Pel primer i el segon objectiu, 86 truges van ser inseminades per post-CAI amb 26 ejaculacions de mascles Piétrain dividides en una porció refrigerada a 17ºC (tractament control) i una porció criopreservada, ambdues porcions classificades alhora com a GFEs o PFEs. Els resultats més rellevants van demostrar que les probabilitats d'embaràs eren dues vegades menors en inseminacions amb esperma criopreservada d'ejaculacions PFEs (P < 0.05) que en inseminacions amb esperma criopreservada d'ejaculacions GFEs, fet que indica que les ejaculacions amb percentatges elevats d'espermatozoides mòbils progressius i d'integritat de membrana (per sobre del 40% en les GFEs) són més favorables a provocar embarassos que no pas aquelles ejaculacions amb una pobra funció espermàtica in vitro (PFEs). Ni el nombre de truges que van donar a llum, ni la quantitat de garrins, ni el risc de reflux espermàtic van ser significativament diferents entre les inseminacions amb esperma criopreservada d'ejaculacions GFEs i les inseminacions control amb semen refrigerat, la qual cosa demostra la bona aplicabilitat de la inseminació post-CAI amb l'esperma criopreservada. Finalment, pel tercer i quart objectius van ser criopreservades 29 i 11 ejaculacions de mascles Piétrain, respectivament. Dos paràmetres cinètics espermàtics, la linealitat (LIN) i la rectitud (STR), van mostrar una hiperactivació de la mobilitat superior en les ejaculacions PFEs que en les GFEs després de 30 min a 5ºC durant la criopreservació. A més, la combinació d'ambdós paràmetres va donar una fiabilitat propera al 72% en la predicció de la congelabilitat de les ejaculacions porcines. Tot i que no va ser possible predir la congelabilitat mitjançant l'avaluació de les tres proteïnes al microscopi, els resultats de transferència western van revelar diferències en l'expressió de la HSP90AA1 en l'esperma a 17ºC, molt possiblement relacionades amb la millor supervivència a la criopreservació dels espermatozoides d'ejaculacions GFEs. Aquests resultats suggereixen que la promoció de la criopreservació d'esperma porcina per la seva aplicació en IA passa pel desenvolupament de tests per la predicció de la congelabilitat en semen refrigerat.

Availability and use of organic matter in stream ecosystems: the role of biofilms

La comunitat bentònica dels ecosistemes fluvials processa una gran quantitat de la matèria orgànica que arriba als rius. L'origen de les entrades de material (autòctones o al·lòctones), la seva composició química i la seva quantitat (freqüència de les entrades i concentració assolida en el riu), determinen l'estructura de la comunitat bentònica autotròfica i heterotròfica, les seves relacions tròfiques i les seves interaccions potencials (competència, sinergisme). L'objectiu d'aquesta tesi és posar de manifest la utilització de la matèria orgànica dissolta (MOD) per part dels biofilms bacterians bentònics fluvials i determinar l'eficiència del sistema fluvial en l'ús dels diferents materials que hi circulen. Amb aquesta finalitat s'han portat a terme diversos experiments, tant de camp com de laboratori, per tal de conèixer els efectes de la disponibilitat de la matèria orgànica (quantitat) i la seva qualitat (composició química i biodegradabilitat) i els efectes deguts a l'augment de temperatura de l'aigua del riu.

The use of computer-based learning tools for teaching and clinical purposes: Interactive computing strategy for Iraq

Medical universities and teaching hospitals in Iraq are facing a lack of professional staff due to the ongoing violence that forces them to flee the country. The professionals are now distributed outside the country which reduces the chances for the staff and students to be physically in one place to continue the teaching and limits the efficiency of the consultations in hospitals. A survey was done among students and professional staff in Iraq to find the problems in the learning and clinical systems and how Information and Communication Technology could improve it. The survey has shown that 86% of the participants use the Internet as a learning resource and 25% for clinical purposes while less than 11% of them uses it for collaboration between different institutions. A web-based collaborative tool is proposed to improve the teaching and clinical system. The tool helps the users to collaborate remotely to increase the quality of the learning system as well as it can be used for remote medical consultation in hospitals.

Modeled and observed atmospheric radiation balance during the West African dry season: role of mineral dust, biomass burning aerosol, and surface albedo

The global radiation balance of the atmosphere is still poorly observed, particularly at the surface. We investigate the observed radiation balance at (1) the surface using the ARM Mobile Facility in Niamey, Niger, and (2) the top of the atmosphere (TOA) over West Africa using data from the Geostationary Earth Radiation Budget (GERB) instrument on board Meteosat-8. Observed radiative fluxes are compared with predictions from the global numerical weather prediction (NWP) version of the Met Office Unified Model (MetUM). The evaluation points to major shortcomings in the NWP model's radiative fluxes during the dry season (December 2005 to April 2006) arising from (1) a lack of absorbing aerosol in the model (mineral dust and biomass burning aerosol) and (2) a poor specification of the surface albedo. A case study of the major Saharan dust outbreak of 6–12 March 2006 is used to evaluate a parameterization of mineral dust for use in the NWP models. The model shows good predictability of the large-scale flow out to 4–5 days with the dust parameterization providing reasonable dust uplift, spatial distribution, and temporal evolution for this strongly forced dust event. The direct radiative impact of the dust reduces net downward shortwave (SW) flux at the surface (TOA) by a maximum of 200 W m−2 (150 W m−2), with a SW heating of the atmospheric column. The impacts of dust on terrestrial radiation are smaller. Comparisons of TOA (surface) radiation balance with GERB (ARM) show the “dusty” forecasts reduce biases in the radiative fluxes and improve surface temperatures and vertical thermodynamic structure.

Sampling uncertainties in surface radiation budget calculations in RADAGAST

In the Radiative Atmospheric Divergence Using ARM Mobile Facility GERB and AMMA Stations (RADAGAST) project we calculate the divergence of radiative flux across the atmosphere by comparing fluxes measured at each end of an atmospheric column above Niamey, in the African Sahel region. The combination of broadband flux measurements from geostationary orbit and the deployment for over 12 months of a comprehensive suite of active and passive instrumentation at the surface eliminates a number of sampling issues that could otherwise affect divergence calculations of this sort. However, one sampling issue that challenges the project is the fact that the surface flux data are essentially measurements made at a point, while the top-of-atmosphere values are taken over a solid angle that corresponds to an area at the surface of some 2500 km2. Variability of cloud cover and aerosol loading in the atmosphere mean that the downwelling fluxes, even when averaged over a day, will not be an exact match to the area-averaged value over that larger area, although we might expect that it is an unbiased estimate thereof. The heterogeneity of the surface, for example, fixed variations in albedo, further means that there is a likely systematic difference in the corresponding upwelling fluxes. In this paper we characterize and quantify this spatial sampling problem. We bound the root-mean-square error in the downwelling fluxes by exploiting a second set of surface flux measurements from a site that was run in parallel with the main deployment. The differences in the two sets of fluxes lead us to an upper bound to the sampling uncertainty, and their correlation leads to another which is probably optimistic as it requires certain other conditions to be met. For the upwelling fluxes we use data products from a number of satellite instruments to characterize the relevant heterogeneities and so estimate the systematic effects that arise from the flux measurements having to be taken at a single point. The sampling uncertainties vary with the season, being higher during the monsoon period. We find that the sampling errors for the daily average flux are small for the shortwave irradiance, generally less than 5 W m−2, under relatively clear skies, but these increase to about 10 W m−2 during the monsoon. For the upwelling fluxes, again taking daily averages, systematic errors are of order 10 W m−2 as a result of albedo variability. The uncertainty on the longwave component of the surface radiation budget is smaller than that on the shortwave component, in all conditions, but a bias of 4 W m−2 is calculated to exist in the surface leaving longwave flux.

A preliminary investigation into the use of ochre as a remedial amendment in arsenic-contaminated soils

Ochre is an unwanted waste product that accumulates in wetlands and streams draining abandoned coal and metal mines. A potential commercial use for ochre is to remediate As contaminated soil. Arsenic contaminated soil (605 mg kg(-1)) was mixed with different ochres (A, B and C) in a mass ratio of 1:1 and shaken in 20 mL of deionised water. After 72 h As concentration in solution was ca. 500 mu g kg(-1) in the control and 1-2.5 mu g kg(-1) in the ochre treated experiments. In a second experiment soil:ochre mixtures of 0.05-1:1 were shaken in 20 mL of deionised water for 24 h. For Ochres A and C, as Solution concentration was reduced to ca. 1 mu gkg(-1) by 0.2-1:1 ochre:soil mixtures. For Ochre B, as concentration only reached ca. 1 mu g kg(-1) in the 1:1 ochre:soil inix. Sorption of As was best modelled by a Freundlich isotherm using As sorption per mass of goethite in the ochre (log K= 1.64, n = 0.79, R-2 = 0.76, p <= 0.001). Efficiency of ochre in removing As from solution increased with increasing total Fe, goethite, citrate dithionite extractable Fe and surface area. (c) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Thermopile radiometer signal conditioning for surface atmospheric radiation measurements

A highly stable microvolt amplifier for use with atmospheric broadband thermopile radiometers is described. The amplifier has a nominal gain of 500, for bipolar input signals in the range +/- 10 mV from a floating source. The noise level at the input is less than 5 mu V (at 100 k Omega input impedance), permitting instantaneous diffuse solar radiation measurements to 0.5 W m(-2) resolution with 12 bit analog to digital conversion. The temperature stability of gain is better than 5 ppm/degrees C (-4 to 20 degrees C). Averaged over a decade of use, the long term drift of the amplifier gain is less than similar to 0.02%/yr. As well as radiometers measuring solar and terrestrial radiations, the amplifier has also been successfully used with low level signals from thermocouples and ground heat flux plates.

Calibration and use of a cesium-iodide prism in the infrared

With a cesium-iodide prism the long wavelength range of an infrared spectrometer may be extended to 55µ The use of such a prism, the choice of optical system, and the problems of stray radiation are all discussed. Accurate data are assembled for calibration in this region, and sample calibration traces are shown. A simple gas absorption cell is described for use at long wavelengths.

A comparison of energy use in conventional and integrated arable farming systems in the UK

The LINK Integrated Farming Systems (LINK-IFS) Project (1992-1997) was setup to compare conventional and integrated arable farming systems (IAFS), concentrating on practical feasibility and economic viability, but also taking into account the level of inputs used and environmental impact. As part of this, an examination into energy use within the two systems was also undertaken. This paper presents the results from that analysis. The data used is from the six sites within the LINK-IFS Project, spread through the arable production areas of England and from the one site in Scotland, covering the 5 years of the project. The comparison of the energy used is based on the equipment and inputs used to produce I kg of each crop within the conventional and integrated rotations, and thereby the overall energy used for each system. The results suggest that, in terms of total energy used, the integrated system appears to be the most efficient. However, in terms of energy efficiency, energy use per kilogram of output, the results are less conclusive. (C) 2003 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Intentions of UK farmers toward biofuel crop production: Implications for policy targets and land use change

The United States and the European Union have set targets for biofuel production to decrease reliance on fossil fuels and to reduce fossil carbon emissions. Attainment of biofuel targets d6pends upon policy and infrastructure development but also on production of suitable raw materials. Production of relevant crops relies on the decisions that farmers make in their economic and political environment. We need to identify any farmer-related barriers to biofuel production and to determine whether novel policy and technology are required to meet targets. These aspects of the emerging biofuel industry are relevant across international barriers and have notyet been addressed quantitatively. We describe a case study from the UK of farmers' intentions toward producing two biofuel crops for which refining capacity either exists or is under construction. Given farmers' intentions, current land use, and conversion efficiency, we estimate potential biofuel production. These estimates indicate that EU targets are not achievable using domestically grown raw materials without policy intervention, use of alternative feedstocks, and either significant improvements in processing efficiency or largescale changes in land use.

Searching efficiency and the functional response of a pause-travel forager

1. The feeding rates of many predators and parasitoids exhibit type II functional responses, with a decelerating rate of increase to reach an asymptotic value as the density of their prey or hosts increases. Holling's disc equation describes such relationships and predicts that the asymptotic feeding rate at high prey densities is set by handling time, while the rate at which feeding rate increases with increased prey density is determined by searching efficiency. Searching efficiency and handling time are also parameters in other models which describe the functional response. Models which incorporate functional responses in order to make predictions of the effects of food shortage thus rely upon a clear understanding and accurate quantification of searching efficiency and handling time. 2. Blackbird Turdus merula exhibit a type II functional response and use pause-travel foraging, a foraging technique in which animals search for prey while stationary and then move to capture prey. Pause-travel foraging allows accurate direct measurement of feeding rate and both searching efficiency and handling time. We use Blackbirds as a model species to: (i) compare observed measures of both searching efficiency and handling time with those estimated by statistically fitting the disc equation to the observed functional response; and (ii) investigate alternative measures of searching efficiency derived by the established method where search area is assumed to be circular and a new method that we propose where it is not. 3. We find that the disc equation can adequately explain the functional response of blackbirds feeding on artificial prey. However, this depends critically upon how searching efficiency is measured. Two variations on the previous method of measuring search area (a component of searching efficiency) overestimated searching efficiency, and hence predicted feeding rates higher than those observed. Two variations of our alternative approach produced lower estimates of searching efficiency, closer to that estimated by fitting the disc equation, and hence more accurately predicted feeding rate. Our study shows the limitations of the previous method of measuring searching efficiency, and describes a new method for measuring searching efficiency more accurately.

Seston capture by Hydropsyche siltalai and the accuracy of capture efficiency estimates

1. Suspension feeding by caseless caddisfly larvae (Trichoptera) constitutes a major pathway for energy flow, and strongly influences productivity, in streams and rivers. 2. Consideration of the impact of these animals on lotic ecosystems has been strongly influenced by a single study investigating the efficiency of particle capture of nets built by one species of hydropsychid caddisfly. 3. Using water sampling techniques at appropriate spatial scales, and taking greater consideration of local hydrodynamics than previously, we examined the size-frequency distribution of particles captured by the nets of Hydropsyche siltalai. Our results confirm that capture nets are selective in terms of particle size, and in addition suggest that this selectivity is for particles likely to provide the most energy. 4. By incorporating estimates of flow diversion around the nets of caseless caddisfly larvae, we show that capture efficiency (CE) is considerably higher than previously estimated, and conclude that more consideration of local hydrodynamics is needed to evaluate the efficiency of particle capture. 5. We use our results to postulate a mechanistic explanation for a recent example of interspecific facilitation, whereby a reduction of near-bed velocities seen in single species monocultures leads to increased capture rates and local depletion of seston within the region of reduced velocity.