1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Fa dotze anys l'autor d'aquest article va donar a conixer la documentaci dels anys 1944-1946 que, procedent dels arxius governatius i de les presons gironines, feia referncia a la vida clandestina i de represaliat del poltic i professor Josep Pallach (Figueres 1920-lHospitalet de Llobregat 1977), antic militant del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer dUnificaci Marxista (POUM). Aquest article del 2005 complementa aquella recerca amb la recuperaci duna documentaci similar, relativa al temps final del franquisme i al perode inicial de la transici, els quals es corresponen tamb amb els darrers anys del periple vital del protagonista daquestes pgines
Resumo:
Prenent com a exemple el cas de l'embassament de Boadella, al curs del riu Muga, es fa una breu descripci dels llargs antecedents que portaren a la realitzaci d'aquesta obra i delsseus efectes sobre l'espai on fou aixecada
Resumo:
Estudi de lobra de Benet Sanxes Galindo, conegut en castell com Benito Snchez Galindo. Poeta i pintor del s. XVI, ha estat poc conegut i estudiat. Lautor aprofita per fer un reps de les obres que lhan tractat. Larticle semmarca en un nmero monogrfic amb el ttol Miscellnia dhomenatge a Modest Prats
Resumo:
Es presenten notes sobre el jaciment arqueolgic de la villa del Pla d'Horta a Sarri de Dalt, com ara, la descripci de la situaci i planta de ledifici, els resultats de sondejos de les habitacions i la cronologia del jaciment i les fases docupaci
Resumo:
Anlisi del flux de manterials que travessen el sector de la fusta a Catalunya durant lany 2005 calculant els balanos de matria i els indicadors derivats, de cara a avaluar la gesti dels boscos a Catalunya
Resumo:
El presente trabajo parti de la idea de vincular las tres dimensiones del pasado, presente y futuro en la representacin de la cultura hngara Catalunya, y ms concretamente en Barcelona.
Resumo:
Fa ms de 10 anys del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del pas de les poltiques de suport a lassociacionisme a les poltiques integrals, i amb aquestes la prolfica etapa dels Plans de Joventut i de lexpansi real de les poltiques de joventut al territori catal. s a dia davui, en un moment de grans esdeveniments en aquest camp, en que es proposa un anlisi sobre la futura evoluci de les poltiques de joventut, basat en lestudi i la interpretaci de la informaci existent i les aportacions de 9 persones vinculades al mn de les poltiques de joventut
Resumo:
Aquest projecte estudia la situaci actual dels espais Xarxa Natura 2000 del Solsons amb l objectiu de: proposar futures actuacions en el territori, donar propostes de gesti turstica sostenible per aix assegurar-ne la protecci i establir una base per a la redacci de les directrius de gesti daquests espais. Dels espais XN2000 del Solsons shan escollit dos: Les Obagues de la Riera de Madrona i el de la Ribera Salada
Resumo:
Durant els segles XV i primera meitat del XVI, tota mena de productes de luxe eren exportats des dels Pasos Baixos del sud a tota Europa, moda fomentada pels ducs de Borgonya, que governaven el territori. Malgrat el major nmero destudis sobre les relacions entre la Corona de Castella i Flandes a finals de lEdat Mitjana, i les ms nombroses peces flamenques conservades en aquesta regi vena, tamb la Corona dArag mantenia intenses relacions comercials amb els Pasos Baixos del sud, essent la colnia de mercaders catalans de les primeres en establir-se a Bruges, principal port dexportaci a lpoca. s nombrosa la documentaci referida a naus catalanes viatjant cap al nord, aix com als privilegis de qu gaudia aquesta colnia de mercaders. Un bon grapat de peces daquesta procedncia es conserven a museus i institucions locals. Malgrat que de moltes no sen coneix el moment darribada, daltres es troben ben documentades o sen pot dedur la seva presncia a Catalunya des de finals de lEdat Mitjana, conformant un farcit catleg. Daltra banda, la documentaci darxiu ens proporciona valuoses notcies sobre la gran quantitat de peces flamenques avui desaparegudes per que haurien existit a lpoca, evidenciant que el que avui ens resta no s ms que una molt petita porci del que hauria estat a finals de lEdat Mitjana, i ens permet acostar-nos a una visi de la societat i els seus gustos ms propera a la realitat de lpoca, posant de manifest que la moda flamenca arrelaria intensament a Catalunya.
Resumo:
Tradicionalment s'ha considerat l'ocupaci de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en parallel a la consideraci que ha merescut l'poca de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una poca formativa en la histria de Catalunya. Per tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall enuna ciutat que, des de comenament del segle VIII, jugava un paper poltic i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulm proper a les terres del regne franc. Ms endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingu la seva condici de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqu en primera lnia i, tamb, protagonitz les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andals. Els moviments d'anada i tomada dels seus exrcits van situar Girona en primera lnia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidaci del poder franc a principis del segle IX
Resumo:
This study attempts to throw some light on the identity of the Matiners of the regions of north-eastern Catalonia by analizing a notebook which was a register of rebels. This notebook gives the age, geographical origin and profession of the rebels. The War of the matiners (1846-49) was a Catalan rebellion framed within the context of popular opposition to the regime of the moderates, and in the midst of a general crisis. Themen who formed the groups of ((trabucaires)) were particulary young (the problemof recriting must not be forgotten), and came from the country, the crafts, and industry, and were militarized above all in the interior regions
Resumo:
Estudi sobre l'aplicaci del pasturatge bov al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i aix intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansi enel territori
Resumo:
Estudi de les plantes ornamentals conreades al sector esquerra de les ribes del Ter al seu pas per Girona, incidint en les espcies no autctones i elaboraci duna cartografia digital dels arbres i arbusts de la zona de Sant Pon (Girona)
Resumo:
El treball t per marc precs els anys 1635-37. El seu objectes la transferncia de Barcelona a Girona de la plana major deles institucions virregnals de Catalunya (la Reial Audincia, laBatllia General, lofici del mestre racional...) i el seu personal.
Resumo:
The Guilleries are a small and mountainous area located in the north-westem part of the Catalonian Coastal Ranges where metamorphic and igneous Paleozoic rocks are exposed. After the main hercynian folding this area was affected by a brittle deformation that is mainly manifested by the intrusion of a very large number of dykes of granodiorite and the development of a complex joint system. Trends of dykes indicate that their intrusion was related to a SE-NW extension, whose estimated value is 40% on an average. This extension seems to stand, although without any associated igneous event, with the development of NE-SW directed joints which make the main set. Five families more were developed later, onegently-dipping and fou upright; the latter trending roughly SE-NW, ENE-WSW, ESE-WNW and N-S. AU the joint sets appear in the metasedimentary Paleozoic rocks and in the hercynian intrusive bodies. Concerning the ages, joints that belong to the NE-SW and SE-NW directed sets and also those slightly dipping have been attributed to the late-hercynian times and all the other are considered to be later
