Tobacco control policies in hospitals before and after the implementation of a national smoking ban in Catalonia, Spain

Background: Diverse projects and guidelines to assist hospitals towards the attainment of comprehensive smoke-free policies have been developed. In 2006, Spain government passed a new smoking ban that reinforce tobacco control policies and banned completely smoking in hospitals. This study assesses the progression of tobacco control policies in the Catalan Network of Smokefree Hospitals before and after a comprehensive national smoking ban. Methods: We used the Self-Audit Questionnaire of the European Network for Smoke-free Hospitals to score the compliance of 9 policy standards (global score = 102). We used two crosssectional surveys to evaluate tobacco control policies before (2005) and after the implementation of a national smoking ban (2007) in 32 hospitals of Catalonia, Spain. We compared the means of the overall score in 2005 and 2007 according to the type of hospital, the number of beds, the prevalence of tobacco consumption, and the number of years as a smoke-free hospital. Results: The mean of the implementation score of tobacco control policies was 52.4 (95% CI:45.4-59.5) in 2005 and 71.6 (95% CI: 67.0-76.2) in 2007 with an increase of 36.7% (p < 0.01). The hospitals with greater improvement were general hospitals (48% increase; p < 0.01), hospitals with > 300 beds (41.1% increase; p < 0.01), hospitals with employees' tobacco consumption prevalence 35-39% (72.2% increase; p < 0.05) and hospitals that had recently implemented smoke-free policies (74.2% increase; p < 0.01). Conclusion: The national smoking ban appears to increase tobacco control activities in hospitals combined with other non-bylaw initiatives such as the Smoke-free Hospital Network.

Tobacco control policies in hospitals before and after the implementation of a national smoking ban in Catalonia, Spain

Background: Diverse projects and guidelines to assist hospitals towards the attainment of comprehensive smoke-free policies have been developed. In 2006, Spain government passed a new smoking ban that reinforce tobacco control policies and banned completely smoking in hospitals. This study assesses the progression of tobacco control policies in the Catalan Network of Smokefree Hospitals before and after a comprehensive national smoking ban. Methods: We used the Self-Audit Questionnaire of the European Network for Smoke-free Hospitals to score the compliance of 9 policy standards (global score = 102). We used two crosssectional surveys to evaluate tobacco control policies before (2005) and after the implementation of a national smoking ban (2007) in 32 hospitals of Catalonia, Spain. We compared the means of the overall score in 2005 and 2007 according to the type of hospital, the number of beds, the prevalence of tobacco consumption, and the number of years as a smoke-free hospital. Results: The mean of the implementation score of tobacco control policies was 52.4 (95% CI:45.4-59.5) in 2005 and 71.6 (95% CI: 67.0-76.2) in 2007 with an increase of 36.7% (p < 0.01). The hospitals with greater improvement were general hospitals (48% increase; p < 0.01), hospitals with > 300 beds (41.1% increase; p < 0.01), hospitals with employees' tobacco consumption prevalence 35-39% (72.2% increase; p < 0.05) and hospitals that had recently implemented smoke-free policies (74.2% increase; p < 0.01). Conclusion: The national smoking ban appears to increase tobacco control activities in hospitals combined with other non-bylaw initiatives such as the Smoke-free Hospital Network.

Plasma homocysteine and vitamin B12 serum levels, red blood cell folate concentrations, C677T methylenetetrahydrofolate reductase gene mutation and risk of recurrent miscarriage: a case-control study in Spain.

Background: Hyperhomocysteinemia and methylenetetrahydrofolate reductase (MTHFR) gene mutation have been postulated as a possible cause of recurrent miscarriage (RM). There is a wide variation in the prevalence of MTHFR polymorphisms and homocysteine (Hcy) plasma levels among populations around the world. The present study was undertaken to investigate the possible association between hyperhomocysteinemia and its causative genetic or acquired factors and RM in Catalonia, a Mediterranean region in Spain. Methods: Sixty consecutive patients with ≥ 3 unexplained RM and 30 healthy control women having at least one child but no previous miscarriage were included. Plasma Hcy levels, MTHFR gene mutation, red blood cell (RBC) folate and vitamin B12 serum levels were measured in all subjects. Results: No significant differences were observed neither in plasma Hcy levels, RBC folate and vitamin B12 serum levels nor in the prevalence of homozygous and heterozygous MTHFR gene mutation between the two groups studied. Conclusions: In the present study RM is not associated with hyperhomocysteinemia, and/or the MTHFR gene mutation.

La maçoneria, escola de formació. La seva presència a la Catalunya del dinou.

És comunament acceptada l'opinió que la maçoneria va contribuir, durant els segles XVIII i XIX, al triomf i a la consolidació deis valors que hom ha convingut a anomenar moderns. La raó, la dignitat humana, la justícia i la llibertat van ser, entre d'altres, principis assumits pels maçons com a propis, i damunt els quals s'havia d'edificar el nou temple de la modernitat. Tampoc els projectes de filantropia, interpretada com un amor envers la humanitat i millora del gènere humà, no quedaven al marge de l'ideari maçònic. És lògic, doncs, que aquesta filosofia fos assumida per bona part d'una burgesia progressista desitjosa d'anorrear qualsevol vestigi possible d'obscurantisme, i donant suport, naturalment, a aquells moviments revolucionaris d'ascendència liberal que pul·lulaven tant arreu d'Europa com d'Amèrica. De fet, tot i el risc de caure en un cert reduccionisme, podem vincular l'acció de la maçoneria amb el triomf deis ideal s burgesos.

El paper de Lluís Solé Sabarís en la "Geografia de Catalunya" (1958-1974)

Parlar de Lluís Solé Sabarís com a geògraf és una tasca que ultrapassa de molt les meves possibilitats, ja que no es tracta simplement d'escorcollar els aspectes mes geografics d'un geòleg. Ans al contrari, sense voler prejutjar la seva tasca immensa en el camp de la Geologia, cal dir tot seguit que Solé Sabarís és ell mateix un geògraf. Efectivament, des de les seves classes de Geografia a 1'Institut-escola «Giner de los Ríos» de la Generalitat a les seves activitats mes recents com a president de la Societat Catalana de Geografia, passant pel seu mestratge a tants de geografs al Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Barcelona o als cursets de Pirineus, o per bona part de les seves obres i escrits, arreu hi podem trobar l'alenar de tot un geògraf de l'escola francesa. L'anàlisi de tota aquesta tasca ultrapassa de molt les meves possibilitats. Moltes coses són encara massa recents, i de testimonis més qualificats n'hi ha també molts d'altres.

Dendroecologia de Pinus sylvestris en Catalunya

En el presente trabajo se ha llevado a cabo un estudio de las limitaciones climaticas del crecimiento secundario de Pinus sylvestris L. en tres zonas de Catalunya. Para ello se han establecido 10 cronologias en otras tantas localidades, de las que 6 corresponden al Prepirineo, 2 al Montseny y 2 a Prades. La metodologia utilizada para poner de manifiesto las relaciones clima- crecimiento ha sido el análisis de regresión múltiple en componentes principales, obteniéndose asi las funciones respuesta. Los resultados confirmaron la hipotesis de que esta especie, incluso en la zona del Prepirineo, se ve influenciada por el estrés hídric0 durante la estación de crecimiento y aunque existe una respuesta similar en las tres zonas de estudio, también se producen diferencias. El efecto de inercia o el retardo con que las especies responden a 10s estímulos climaticos se ha puesto de manifiesto al presentar, alguno de 10s factores climaticos, coeficientes significativos en periodos anteriores a la estación actual de crecimiento. Los resultados son comentados desde la ecofisiologia de esta especie, comparándolos con 10s obtenidos por otros autores en el norte de su distribución geográfica. Finalmente se hace referencia a la estrategia adaptativa de P. sylvestris, considerada una especie pionera

MORENOE, . y POL, E. (2002). Metodologies per a la detecció dels impactes sobre el medi social/humà. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient

La primera publicación se trata de un libro de interés para investigadores vinculados a los procesos de evaluación de impacto ambiental. El libro, cuyo texto está en tres idiomas (catalán, inglés y castellano en el mismo volumen), ofrece una revisión de las metodologias para detectar los impactos causados en el ambiente social y humano como resultado de la construcción de proyectos, dificios o instalaciones sujetas a un proceso de evaluación de impacto ambiental.

The snow storm of the 8th of March 2010 in Barcelona: a paradigmatic case

A heavy precipitation event swept over Catalonia (NE Spain) on 8 March 2010, with a total amount that ex- ceeded 100mm locally and snowfall of more than 60cm near the coast. Unusual for this region and at this time of the year, this snowfall event affected mainly the coastal region and was accompanied by thunderstorms and strong wind gusts in some areas. Most of the damage was due to"wet snow", a kind of snow that favours accretion on power lines and causes line-breaking and subsequent interruption of the electricity supply. This paper conducts an interdisciplinary analysis of the event to show its great societal impact and the role played by the recently developed social networks (it has been called the first"Snowfall 2.0"), as well to analyse the meteorologi- cal factors associated with the major damage, and to propose an indicator that could summarise them. With this aim, the paper introduces the event and its societal impact and com- pares it with other important snowfalls that have affected the Catalan coast, using the PRESSGAMA database. The sec- ond part of the paper shows the event"s main meteorological features and analyses the near-surface atmospheric variables responsible for the major damage through the application of the SAFRAN (Système d"analyse fournissant des renseigne- ments atmosphériques à la neige) mesoscale analysis, which, together with the proposed"wind, wet-snow index" (WWSI), allows to estimate the severity of the event. This snow storm provides further evidence of our vulnerability to natural haz- ards and highlights the importance of a multidisciplinary ap- proach in analysing societal impact and the meteorological factors responsible for this kind of event.

Recollida i emmagatzematge d'aigües al mas Sanmartí de Serraïma (Bages). Gestió sostenible de l'aigua per a usos domèstics, agrícoles i ramaders en relació al gènere

L'article exposa la racionalització i la sostenibilitat en la captació, l'emmagatzematge i el posterior ús de les aigües d'un mas de la Catalunya central. L'estructuració d'una xarxa de recollida d'aigües d'escolament superficial a l'entorn d'un turó proper al mas va permetre l'acumulació de volums d'aigua renovables en una bassa, malgrat l'aridesa climàtica i la pràctica absència de recursos hídrics subterranis. D'altra banda, la recollida de les aigües pluvials es complementava amb les aigües de les teulades connetades a una cisterna interior i amb un pou obert situat al mateix coll del mas. Aquests recursos hídrics permetien uns usos diversificats en relació a les activitats domèstiques, ramaderes i agrícoles que es realitzaven en el mas. Les dones s'ocupaven de les labors de neteja, de l'elaboració del menjar, de la higiene i de l'aviram, mentre que els homes s'encarregavem del bestiar, l'hort i els conreus. El mas Sanmartí constitueix un exemple reeixit d'aquest emmagatzematge divers i dispers d'aigües lligat a un ús sostenible.

La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català

Elizabeth Russell sosté que les utopies escrites per dones són més transgressores «perquè desconstrueixen el concepte de perfecció» (2007: 21). En aquesta línia de crítica social i necessitat de reformes, quant al gènere femení, neixen, amb cinc segles de diferència, les dues obres estudiades aquí, Le livre de la cité des dames (1405), de Christine de Pisan, i Herland (1915), de Charlotte Perkins Gilman. Amb notables excepcions com La mística de la feminitat (1965), de Betty Friedan, i El segon sexe (1968), de Simone de Beauvoir, a casa nostra els discursos androcèntrics es ben cuidaren de negar l’entrada d’aires subversius que, per raons òbvies, poguessin esverar aquell àngel de la llar amansit i silenciat, per dir-ho a la manera woolfiana. Charlotte Perkins Gilman arribà per primera vegada a Catalunya i a la península ibèrica el 1982 amb la traducció al català de Montserrat Abelló per a l’editorial La Sal d’El paper de paret groc. En els mateixos anys vuitanta i per a la mateixa editorial Helena Valentí traduí al castellà El país de ellas (1987), obra que el 2002 traslladà al català Jordi Vidal Tubau en una edició a cura d’Eulàlia Lledó que porta per títol Terra d’elles. Poc després, el 1990, La ciutat de les dames, de Christine de Pisan, es pogué llegir en llengua catalana amb una edició i traducció de Mercè Otero per a la col·lecció «Espai de Dones» d’Edicions de l’Eixample. Aquest article presenta la recepció a Catalunya de dos clàssics del gènere de les utopies feministes, La ciutat de les dames (1990), de Christine de Pisan, i Terra d’elles (2002), de Charlotte Perkins Gilman, amb notes sobre la seva difusió al castellà i al gallec.

El volcanismo neógeno-cuaternario de Catalunya: caracteres estructurales, petrológicos y geodinámicos

El volcanismo neógenocuaternario de Catalunya está asociado al sistema de fracturas escalonadas, de orientación preferente SW-NE y NW-SE, que condiciona también las depresiones tectónicas o fosas neógenas. Las dataciones radiométricas ponen de manifiesto una actividad volcánica entre 10 y 0.1 m.a., localizándose las erupciones más antiguas en la fosa del Empordà, mientras que el volcanismo cuaternario se concentra en las proximidades de Olot (La Garrotxa). El magmatismo es de carácter alcalino, con términos exclusivamente básicos (basanitas), salvo un afloramiento traquítico. Son frecuentes los xenolitos de rocas sedimentarias y plutónicas básicas y ácidas, presentando estos últimos el mayor grado de transformación. Los caracteres estructurales, geoquímicos y mineralógicos, junto a las relaciones isotópicas Sr8YlSr86 apoyan un origen profundo, subcrustal, del magma, y definen un volcanismo intraplaca como el que corresponde a un modelo de rift embrionario sin atenuación litosférica y con escasas manifestacion

Prospectiva de la llengua a Catalunya: simulació amb autòmats cel·lulars

L'artilce aborda l'aplicació d'eines informàtiques de simulació en l'àmbit psicosocial a la situació de la llengua a Catalunya per extreure'n escenaris de futur. En primer lloc, aborda el context metodològic de la simulació social amb autòmats cel·lulars. En segon lloc, s'aplica el mètode i el sistema als resultats de l''Enquesta d'Usos Lingüístics de Població 2008' i se n'extreuen resultats. Finalment, s'apunten algunes conclusions.