Estado situacional de los modelos basados en agentes y su impacto en la investigación organizacional

En un mundo hiperconectado, dinámico y cargado de incertidumbre como el actual, los métodos y modelos analíticos convencionales están mostrando sus limitaciones. Las organizaciones requieren, por tanto, herramientas útiles que empleen tecnología de información y modelos de simulación computacional como mecanismos para la toma de decisiones y la resolución de problemas. Una de las más recientes, potentes y prometedoras es el modelamiento y la simulación basados en agentes (MSBA). Muchas organizaciones, incluidas empresas consultoras, emplean esta técnica para comprender fenómenos, hacer evaluación de estrategias y resolver problemas de diversa índole. Pese a ello, no existe (hasta donde conocemos) un estado situacional acerca del MSBA y su aplicación a la investigación organizacional. Cabe anotar, además, que por su novedad no es un tema suficientemente difundido y trabajado en Latinoamérica. En consecuencia, este proyecto pretende elaborar un estado situacional sobre el MSBA y su impacto sobre la investigación organizacional.

Option pricing in market models driven by telegraph processes with jumps

Esta tesis está dividida en dos partes: en la primera parte se presentan y estudian los procesos telegráficos, los procesos de Poisson con compensador telegráfico y los procesos telegráficos con saltos. El estudio presentado en esta primera parte incluye el cálculo de las distribuciones de cada proceso, las medias y varianzas, así como las funciones generadoras de momentos entre otras propiedades. Utilizando estas propiedades en la segunda parte se estudian los modelos de valoración de opciones basados en procesos telegráficos con saltos. En esta parte se da una descripción de cómo calcular las medidas neutrales al riesgo, se encuentra la condición de no arbitraje en este tipo de modelos y por último se calcula el precio de las opciones Europeas de compra y venta.

Definition of an it project portfolio management methodology for a pharmaceutical company

Con la creciente popularidad de las soluciones de IT como factor clave para aumentar la competitividad y la creación de valor para las empresas, la necesidad de invertir en proyectos de IT se incrementa considerablemente. La limitación de los recursos como un obstáculo para invertir ha obligado a las empresas a buscar metodologías para seleccionar y priorizar proyectos, asegurándose de que las decisiones que se toman son aquellas que van alineadas con las estrategias corporativas para asegurar la creación de valor y la maximización de los beneficios. Esta tesis proporciona los fundamentos para la implementación del Portafolio de dirección de Proyectos de IT (IT PPM) como una metodología eficaz para la gestión de proyectos basados en IT, y una herramienta para proporcionar criterios claros para los directores ejecutivos para la toma de decisiones. El documento proporciona la información acerca de cómo implementar el IT PPM en siete pasos, el análisis de los procesos y las funciones necesarias para su ejecución exitosa. Además, proporciona diferentes métodos y criterios para la selección y priorización de proyectos. Después de la parte teórica donde se describe el IT PPM, la tesis aporta un análisis del estudio de caso de una empresa farmacéutica. La empresa ya cuenta con un departamento de gestión de proyectos, pero se encontró la necesidad de implementar el IT PPM debido a su amplia cobertura de procesos End-to-End en Proyectos de IT, y la manera de asegurar la maximización de los beneficios. Con la investigación teórica y el análisis del estudio de caso, la tesis concluye con una definición práctica de un modelo aproximado IT PPM como una recomendación para su implementación en el Departamento de Gestión de Proyectos.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Local model predictive control for navigation of a wheeled mobile robot using monocular information

Aquesta tesi està inspirada en els agents naturals per tal de planificar de manera dinàmica la navegació d'un robot diferencial de dues rodes. Les dades dels sistemes de percepció són integrades dins una graella d'ocupació de l'entorn local del robot. La planificació de les trajectòries es fa considerant la configuració desitjada del robot, així com els vértexs més significatius dels obstacles més propers. En el seguiment de les trajectòries s'utilitzen tècniques locals de control predictiu basades en el model, amb horitzons de predicció inferiors a un segon. La metodologia emprada és validada mitjançant nombrosos experiments.

ARX, model thinking: taxonomy and operativity of an architectural process

The purpose of this work was to establish a taxonomy of hand made model construction as a platform for an approach to project an operative method in architecture. It was therefore studied and catalogued in a systematic approach a broad model production in the work of ARX. A wide range of families and sub-families of models were found, with different purposes according to each phase of development, from searching steps for a new possible configuration to detailed refined decisions. This working method revealed as most relevant characteristics, the grounds for a potential personal reflection and open discussion on project method, its flexibility on space modeling, an accuracy on the representation of real construction situations and its constant and stimulating opening to new suggestions. This research helped on a meta-reflection about this method, having been useful on creating a consciousness of processes that pretend to become an autonomous language, knowledge that might become useful to those who pretend to implement a haptic modus operandi in the work of an architectural project.

Architecture & Research: a possible structure

This article results from three conferences organized by the research project titled “Architectural research framework” developed by the research center Architectural Lab – LabART – of the Lusófona University, and also by my personal experiences and dialogs with other members of the EAAE research committee. Architectural research always existed, but only recently some major questions have emerged, by the time that Europe started the last universitary reform on the 80’s. Two aspects are crucial in understanding the problematic that we are referring to. On the one hand we verify that the architectural teaching should maintain the articulation and close relationship between the theoretical and practical aspects. On the other hand, there is a need to confer academic degrees, as the MsC and PhD’s in the Faculties of Architecture. Inevitably, discussions began about the scientificity of architecture (its grounding), the types of research, methodological models, as well as on the evaluation criteria and the quality of research, or the relevance of the results. We will try to approach some of these discussions, and by the end, establish a basic structure that allows us to obtain an open model for research in architecture.

Population Change in a Marine Bird Colony is Driven By Changes in Recruitment

The population dynamics of long-lived birds are thought to be very sensitive to changes in adult survival. However, where natal philopatry is low, recruitment from the larger metapopulation may have the strongest effect on population growth rate even in long-lived species. Here, we illustrate such a situation where changes in a seabird colony size appeared to be the consequence of changes in recruitment. We studied the population dynamics of a declining colony of Ancient Murrelets (Synthliboramphus antiquus) at East Limestone Island, British Columbia. During 1990-2010, Ancient Murrelet chicks were trapped at East Limestone Island while departing to sea, using a standard trapping method carried on throughout the departure period. Adult murrelets were trapped while departing from the colony during 1990-2003. Numbers of chicks trapped declined during 1990-1995, probably because of raccoon predation, increased slightly from 1995-2000 and subsequently declined again. Reproductive success was 30% lower during 2000-2003 than in earlier years, mainly because of an increase in desertions. The proportion of nonbreeders among adult birds trapped at night also declined over the study period. Mortality of adult birds, thought to be mainly prebreeders, from predators more than doubled over the same period. Apparent adult survival of breeders remained constant during 1991-2002 once the first year after banding was excluded, but the apparent survival rates in the first year after banding fell and the survival of birds banded as chicks to age three halved over the same period. A matrix model of population dynamics suggested that even during the early part of the study immigration from other breeding areas must have been substantial, supporting earlier observations that natal philopatry in this species is low. The general colony decline after 2000 probably was related to diminished recruitment, as evidenced by the lower proportion of nonbreeders in the trapped sample. Hence the trend is determined by the recruitment decisions of externally reared birds, rather than demographic factors operating on the local breeding population, an unusual situation for a colonial marine bird. Because of the contraction in the colony it may now be subject to a level of predation pressure from which recovery will be impossible without some form of intervention.

Spherical nonparametric estimators applied to the UGAMP model integration for AMIP

The aim of this paper is essentially twofold: first, to describe the use of spherical nonparametric estimators for determining statistical diagnostic fields from ensembles of feature tracks on a global domain, and second, to report the application of these techniques to data derived from a modern general circulation model. New spherical kernel functions are introduced that are more efficiently computed than the traditional exponential kernels. The data-driven techniques of cross-validation to determine the amount elf smoothing objectively, and adaptive smoothing to vary the smoothing locally, are also considered. Also introduced are techniques for combining seasonal statistical distributions to produce longer-term statistical distributions. Although all calculations are performed globally, only the results for the Northern Hemisphere winter (December, January, February) and Southern Hemisphere winter (June, July, August) cyclonic activity are presented, discussed, and compared with previous studies. Overall, results for the two hemispheric winters are in good agreement with previous studies, both for model-based studies and observational studies.

Glacier shrinkage and climatic change in the Russian Altai from the mid-20th century: An assessment using remote sensing and PRECIS regional climate model

This paper examines changes in the surface area of glaciers in the North and South Chuya Ridges, Altai Mountains in 1952-2004 and their links with regional climatic variations. The glacier surface areas for 2004 were derived from the Advanced Spaceborne Thermal Emission and Reflection Radiometer (ASTER) imagery. Data from the World Glacier Inventory (WGI)dating to 1952 and aerial photographs from 1952 were used to estimate the changes. 256 glaciers with a combined area of 253±5.1 km2 have been identified in the region in 2004. Estimation of changes in extent of 126 glaciers with the individual areas not less than 0.5 km2 in 1952 revealed a 19.7±5.8% reduction. The observed glacier retreat is primarily driven by an increase in summer temperatures since the 1980s when air temperatures were increasing at a rate of 0.10 - 0.13oC a-1 at the glacier tongue elevation. The regional climate projections for A2 and B2 CO2 emission scenarios developed using PRECIS regional climate model indicate that summer temperatures will increase in the Altai in 2071-2100 by 6-7oC and 3-5oC respectively in comparison with 1961-1990 while annual precipitation will increase by 15% and 5%. The length of the ablation season will extend from June-August to the late April – early October. The projected increases in precipitation will not compensate for the projected warming and glaciers will continue to retreat in the 21st century under both B2 and A2 scenarios.

An adaptive finite element water column model using the Mellor-Yamada level 2.5 turbulence closure scheme

A one-dimensional water column model using the Mellor and Yamada level 2.5 parameterization of vertical turbulent fluxes is presented. The model equations are discretized with a mixed finite element scheme. Details of the finite element discrete equations are given and adaptive mesh refinement strategies are presented. The refinement criterion is an "a posteriori" error estimator based on stratification, shear and distance to surface. The model performances are assessed by studying the stress driven penetration of a turbulent layer into a stratified fluid. This example illustrates the ability of the presented model to follow some internal structures of the flow and paves the way for truly generalized vertical coordinates. (c) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Anthropogenic warming of the oceans: Observations and model results

Observations show the oceans have warmed over the past 40 yr. with appreciable regional variation and more warming at the surface than at depth. Comparing the observations with results from two coupled ocean-atmosphere climate models [the Parallel Climate Model version 1 (PCM) and the Hadley Centre Coupled Climate Model version 3 (HadCM3)] that include anthropogenic forcing shows remarkable agreement between the observed and model-estimated warming. In this comparison the models were sampled at the same locations as gridded yearly observed data. In the top 100 m of the water column the warming is well separated from natural variability, including both variability arising from internal instabilities of the coupled ocean-atmosphere climate system and that arising from volcanism and solar fluctuations. Between 125 and 200 m the agreement is not significant, but then increases again below this level, and remains significant down to 600 m. Analysis of PCM's heat budget indicates that the warming is driven by an increase in net surface heat flux that reaches 0.7 W m(-2) by the 1990s; the downward longwave flux increases bv 3.7 W m(-2). which is not fully compensated by an increase in the upward longwave flux of 2.2 W m(-2). Latent and net solar heat fluxes each decrease by about 0.6 W m(-2). The changes in the individual longwave components are distinguishable from the preindustrial mean by the 1920s, but due to cancellation of components. changes in the net surface heat flux do not become well separated from zero until the 1960s. Changes in advection can also play an important role in local ocean warming due to anthropogenic forcing, depending, on the location. The observed sampling of ocean temperature is highly variable in space and time. but sufficient to detect the anthropogenic warming signal in all basins, at least in the surface layers, bv the 1980s.

Influence of the seasonal cycle on the termination of El Nino events in a coupled general circulation model

In this study, the mechanisms leading to the El Nino peak and demise are explored through a coupled general circulation model ensemble approach evaluated against observations. The results here suggest that the timing of the peak and demise for intense El Nino events is highly predictable as the evolution of the coupled system is strongly driven by a southward shift of the intense equatorial Pacific westerly anomalies during boreal winter. In fact, this systematic late-year shift drives an intense eastern Pacific thermocline shallowing, constraining a rapid El Nino demise in the following months. This wind shift results from a southward displacement in winter of the central Pacific warmest SSTs in response to the seasonal evolution of solar insolation. In contrast, the intensity of this seasonal feedback mechanism and its impact on the coupled system are significantly weaker in moderate El Nino events, resulting in a less pronounced thermocline shallowing. This shallowing transfers the coupled system into an unstable state in spring but is not sufficient to systematically constrain the equatorial Pacific evolution toward a rapid El Nino termination. However, for some moderate events, the occurrence of intense easterly wind anomalies in the eastern Pacific during that period initiate a rapid surge of cold SSTs leading to La Nina conditions. In other cases, weaker trade winds combined with a slightly deeper thermocline allow the coupled system to maintain a broad warm phase evolving through the entire spring and summer and a delayed El Nino demise, an evolution that is similar to the prolonged 1986/87 El Nino event. La Nina events also show a similar tendency to peak in boreal winter, with characteristics and mechanisms mainly symmetric to those described for moderate El Nino cases.

Wave-driven wind jets in the marine atmospheric boundary layer

The interaction between ocean surface waves and the overlying wind leads to a transfer of momentum across the air–sea interface. Atmospheric and oceanic models typically allow for momentum transfer to be directed only downward, from the atmosphere to the ocean. Recent observations have suggested that momentum can also be transferred upward when long wavelength waves, characteristic of remotely generated swell, propagate faster than the wind speed. The effect of upward momentum transfer on the marine atmospheric boundary layer is investigated here using idealized models that solve the momentum budget above the ocean surface. A variant of the classical Ekman model that accounts for the wave-induced stress demonstrates that, although the momentum flux due to the waves penetrates only a small fraction of the depth of the boundary layer, the wind profile is profoundly changed through its whole depth. When the upward momentum transfer from surface waves sufficiently exceeds the downward turbulent momentum flux, then the near-surface wind accelerates, resulting in a low-level wave-driven wind jet. This increases the Coriolis force in the boundary layer, and so the wind turns in the opposite direction to the classical Ekman layer. Calculations of the wave-induced stress due to a wave spectrum representative of fast-moving swell demonstrate upward momentum transfer that is dominated by contributions from waves in the vicinity of the peak in the swell spectrum. This is in contrast to wind-driven waves whose wave-induced stress is dominated by very short wavelength waves. Hence the role of swell can be characterized by the inverse wave age based on the wave phase speed corresponding to the peak in the spectrum. For a spectrum of waves, the total momentum flux is found to reverse sign and become upward, from waves to wind, when the inverse wave age drops below the range 0.15–0.2, which agrees reasonably well with previously published oceanic observations.

A simple theoretical model for the intensification of tropical cyclones and polar lows

A simple theoretical model for the intensification of tropical cyclones and polar lows is developed using a minimal set of physical assumptions. These disturbances are assumed to be balanced systems intensifying through the WISHE (Wind-Induced Surface Heat Exchange) intensification mechanism, driven by surface fluxes of heat and moisture into an atmosphere which is neutral to moist convection. The equation set is linearized about a resting basic state and solved as an initial-value problem. A system is predicted to intensify with an exponential perturbation growth rate scaled by the radial gradient of an efficiency parameter which crudely represents the effects of unsaturated processes. The form of this efficiency parameter is assumed to be defined by initial conditions, dependent on the nature of a pre-existing vortex required to precondition the atmosphere to a state in which the vortex can intensify. Evaluation of the simple model using a primitive-equation, nonlinear numerical model provides support for the prediction of exponential perturbation growth. Good agreement is found between the simple and numerical models for the sensitivities of the measured growth rate to various parameters, including surface roughness, the rate of transfer of heat and moisture from the ocean surface, and the scale for the growing vortex.