La ocupación de áreas de manantiales en la región metropolitana de São Paulo: los mercados de tierras en las zonas rurales periurbanas

Las ocupaciones ilegales, vinculadas a los procesos especulativos del mercado de tierras, generan numerosas tensiones ambientales y sociales. Estos conflictos se ven reforzados por la debilidad de las instituciones y los choques de intereses entre los agentes económicos. La mayoría de los estudios sobre los procesos de ocupación de las zonas rurales periurbanas en el Estado de Sao Paulo,  Brasil, se basan en la suposición de que de la Ley de Protección de los Manantiales (LPM) se genera la caída de los precios de las tierras. En este contexto, el presente estudio aporta un análisis  de la urbanización de estas áreas en los manantiales de la región metropolitana de Sao Paulo, del control de la influencia de la LPM en las ocupaciones y de la depreciación/valorización de terrenos  ubicados en esa zona. Los resultados muestran que el comportamiento de los precios de las tierras agrícolas de los municipios pertenecientes a las cuencas hidrográficas de la zona no estuvo influenciado  por la LPM. La influencia predo  inante, en este caso, es la de las políticas macroeconómicas del plan real de Brasil.

El mercado de arrendamiento en los barrios informales en Bogotá, un mercado estructural.

El artículo propone elementos de interpretación para comprender el papel del mercado de arrendamiento en los barrios informales en Bogotá y ofrecer pistas para las políticas urbanas. Intenta responder al interrogante, ¿por qué ante el importante papel que cumple la propiedad del suelo y el elevado costo del alquiler, importantes fracciones de los sectores populares en Bogotá deciden arrendar un inmueble o una pieza a elevados precios en el mercado informal en lugar de acceder a la propiedad? Se analizan las estrategias residenciales de los arrendatarios a partir de la relación mercado de trabajo–mercado residencial, la valorización de la localización en las decisiones residenciales y de la movilidad residencial. El análisis sugiere que las decisiones residenciales de los arrendatarios son territorializadas. Se argumenta que factores endógenos a los asentamientos informales, como las redes sociales que defi nen relaciones socioeconómicas locales contribuyen a entender la elevada demanda en este mercado. Se muestra, sin embargo, que los arrendatarios aspiran a ser propietarios, ante lo cual la vivienda de interés social es una solución valorada por una baja proporción de los arrendatarios. Para concluir, se señalan algunas directrices para la política habitacional, que en articulación con los instrumentos de gestión del suelo pueden contribuir a hacer frente a la urbanización informal. 

Transport impact of in urban planning: the case of Transmilenio in Bogota

The growth and expansion of cities during the last century can’t be seen without taking into account the important role they have assumed in the transport infrastructure. In Bogota have passed trough streetcar, buses and automóviles was deciding for the city, because all this periods marked a drastic change in growth morphology. This article studies the planning of Mass Transit System –MTS– Transmilenio and its interaction with the urban structure, in light of the current city planning framework. It also specifies the behavior of land use in the construction of the system first phase. One of the most important findings of this study is that there is no articulation between land and transport use system, despite the decisions taken in the ordering model. Similarly, local and intermediate planning exhibits Peak articulation.The existing infrastructure of the MTS reiterates the tendency to concentrate the accessibility in one place: the center has the largest accessibility whereas periphery fails to overcome its limitations of accessibility. While the city continued with this trend the existence of a coordinated planning system for Bogota and the ability to meet expectations of planning model is questionable, however it is something that depends not only on MTS.

Reflexiones sobre la “informalidad” fundiaria como peculiaridad de los mercados del suelo en las ciudades de América Latina

En América Latina la tradición marxista desarrolló en los años setenta y ochenta una muy rica conceptualización sobre las prácticas populares de producción de hábitat que tuvo como eje el concepto de pluralidad de formas de producción. En este texto se plantea una actualización de esta refl exión involucrando en particular los aspectos de la circulación de los bienes inmobiliarios y las modalidades de acceso a la tierra: desde esta perspectiva se analizan los desarrollos recientes de modalidades “ilegales” o “informales” de urbanización y las políticas que al respecto se han formulado en los últimos tiempos, en una aproximación que pretende controvertir el dualismo explícito o implícito de otros enfoques. 

Land Reform, Latifundia and Social Development at Local Level in Colombia, 1961-2010

The paper analyzes the effects of land reform on social development – poverty and land distribution-at the local level. Land reform in Colombia, understood as the allocation of public land to peasant, has granted 23 million hectares which comprises around 20% of Colombian territory and about 50% of usable productive land. Theoretically, the net impact of land reform on development is the combination of a poverty effect and a land distribution effect. Our findings suggest that land reform from 1961 onwards has slightly reduced poverty and mildly improved land distribution. Nonetheless,municipalities with strong presence of latifundia prior to1961 have experienced both a slower drop in poverty and a weaker improvement of land distribution .This paper finds that prevalence of latifundia partially offset the positive effect of land reform in promoting social development.

Telecommunications and economic growth: an empirical analysis of sub-saharan Africa

We examine the effect on economic growth of mobile cellular phones in sub-Saharan Africa where a marked asymmetry is present between land-line penetration and mobile telecommunications expansion. This study extends previous ones along two important dimensions. First, we allow for the potential endogeneity between economic growth and telecommunications expansion by employing a special linear generalized method of moments (GMM) estimator. Second, we explicitly model for varying degrees of substitutability between mobile cellular and land-line telephony, so that greater expansion of mobile telecommunications can have a different impact whenever the level of land-line penetration differs. We find that mobile cellular phone expansion is an important determinant of the rate of economic growth in Sub-Saharan Africa. Moreover, we find that the contribution of mobile cellular phones to economic growth has been growing in importance in the region, and that the marginal impact of mobile telecommunication services is even greater wherever land-line phones are rare. Given the low cost of mobile telecommunications technology relative to other broad infrastructure projects, especially land-line infrastructure, we advocate that mobile telecommunication services be encouraged in the area.

Molecular genetics of cork formation

La peridermis és una estructura complexa que protegeix els òrgans vegetals madurs (secundaris) i les zones que han sofert ferides de la pèrdua d'aigua i dels patògens. Aquesta funció barrera és deguda al fel·lema o súber, un teixit format per cèl·lules suberificades. Tant el fel·lema com la suberina són crucials per la vida de les plantes terrestres, però pràcticament no es coneix res dels processos moleculars que regulen la seva formació, probablement degut a la manca de models adequats. En aquesta tesi s'han identificat i caracteritzat gens induïts al fel·lema mitjançant la combinació de dues plantes models. L'escorça d'alzina surera (Quercus suber) s'ha utilitzat per aïllar gens candidats de la formació del fel·lema i per investigar el comportament d'alguns d'aquests gens durant l'estació de creixement, mentre que la pela de la patata (Solanum tuberosum) s'ha utilitzat en estudis de genètica reversa per demostrar la funció d'alguns gens reguladors al fel·lema.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Central Banks in Times of Crisis: The FED vs. the ECB. CEPS Policy Brief No. 276, 11 July 2012,

Different economic and financial structures require different crisis responses. Different crises also require different tools and resources. The first ‘stage’ of the financial crisis (2007-09) was similar on both sides of the Atlantic, and the response was also quite similar. The second stage of the crisis is unique to the euro area. Increasing financial disintegration within the region has forced the ECB to become the central counterparty for the entire cross-border banking market and to intervene in the sovereign bond market of some stressed countries. The actions undertaken by the European Central Bank (ECB), however, have not always represented the best response, in terms of effectiveness, consistency and transparency. This is especially true for the Securities Markets Programme (SMP): by de facto imposing its absolute seniority during the Greek PSI (private sector involvement), the ECB has probably killed its future effectiveness.

Preparation of consistent soil data sets for modelling purposes: Secondary SOTER data for four case study areas

The common GIS-based approach to regional analyses of soil organic carbon (SOC) stocks and changes is to define geographic layers for which unique sets of driving variables are derived, which include land use, climate, and soils. These GIS layers, with their associated attribute data, can then be fed into a range of empirical and dynamic models. Common methodologies for collating and formatting regional data sets on land use, climate, and soils were adopted for the project Assessment of Soil Organic Carbon Stocks and Changes at National Scale (GEFSOC). This permitted the development of a uniform protocol for handling the various input for the dynamic GEFSOC Modelling System. Consistent soil data sets for Amazon-Brazil, the Indo-Gangetic Plains (IGP) of India, Jordan and Kenya, the case study areas considered in the GEFSOC project, were prepared using methodologies developed for the World Soils and Terrain Database (SOTER). The approach involved three main stages: (1) compiling new soil geographic and attribute data in SOTER format; (2) using expert estimates and common sense to fill selected gaps in the measured or primary data; (3) using a scheme of taxonomy-based pedotransfer rules and expert-rules to derive soil parameter estimates for similar soil units with missing soil analytical data. The most appropriate approach varied from country to country, depending largely on the overall accessibility and quality of the primary soil data available in the case study areas. The secondary SOTER data sets discussed here are appropriate for a wide range of environmental applications at national scale. These include agro-ecological zoning, land evaluation, modelling of soil C stocks and changes, and studies of soil vulnerability to pollution. Estimates of national-scale stocks of SOC, calculated using SOTER methods, are presented as a first example of database application. Independent estimates of SOC stocks are needed to evaluate the outcome of the GEFSOC Modelling System for current conditions of land use and climate. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

Potential of Brassic rapa, Cannabis sativa, Helianthus annuus and Zea mays for phytoextraction of heavy metals from calcareous dredged sediment derived soils

Remediation of soil pollution is one of the many current environmental challenges. Anthropogenic activity has resulted in the contamination of extended areas of land, the remediation of which is both invasive and expensive by conventional means. Phytoextraction of heavy metals from contaminated soils has the prospect of being a more economic in situ alternative. In addition, phytoextraction targets ecotoxicologically the most relevant soil fraction of these metals, i.e. the bioavailable fraction. Greenhouse experiments were carried out to evaluate the potential of four high biomass crop species in their potential for phytoextraction of heavy metals, with or without with the use of soil amendments (EDTA or EDDS). A calcareous dredged sediment derived surface soil, with high organic matter and clay content and moderate levels of heavy metal pollution, was used in the experiments. No growth depression was observed in EDTA or EDDS treated pots in comparison to untreated controls. Metal accumulation was considered to be low for phytoextraction purposes, despite the use of chelating agents. The low observed shoot concentrations of heavy metals were attributed to the low phytoavailability of heavy metals in this particular soil substrate. The mobilising effects induced by EDTA in the soil were found to be too long-lived for application as a soil amendment in phytoextraction. Although EDDS was found to be more biodegradable, higher effect half lives were observed than reported in literature or observed in previous experiments. These findings caution against the use of any amendment, biodegradable or otherwise, without proper investigation of its effects and the longevity thereof. (C) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Soil fertility management in the mid-hills of Nepal: Practices and perceptions

Sustaining soil fertility is essential to the prosperity of many households in the mid-hills of Nepal, but there are concerns that the breakdown of the traditional linkages between forest, livestock, and cropping systems is adversely affecting fertility. This study used triangulated data from surveys of households, discussion groups, and key informants in 16 wards in eastern and western Nepal to determine the existing practices for soil fertility management, the extent of such practices, and the perception of the direction of changes in soil fertility. The two principal practices for maintaining soil fertility were the application of farmyard manure (FYM) and of chemical fertilizer (mainly urea and diammonium phosphate). Green manuring, in-situ manuring, slicing terrace risers, and burning plant residues are rarely practiced. FYM usage was variable with more generally applied to khet land (average 6053 kg fresh weight manure ha(-1)) than to bari land (average 4185 kg fresh weight manure ha-1) with manure from goats and poultry preferred above that from cows and buffaloes. Almost all households (98%) apply urea to khet land and 87% to bari land, with 45% applying diammonium phosphate to both types of land. Application rates and timings of applications varied considerably both within and between wards suggesting poor knowledge transfer between the research and farming communities. The benefits of chemical fertilizers in terms of ease of application and transportation in comparison with FYM, were perceived to outweigh the widely reported detrimental hardening of soil associated with their continued usage. Among key informants, FYM applied in conjunction with chemical fertilizer was the most popular amendment, with FYM alone preferred more than chemical fertilizer alone - probably because of the latter's long-term detrimental effects. Key informant and householder surveys differed in their perception of fertility changes in the last decade probably because of differences in age and site-specific knowledge. All key informants felt that fertility had declined but among households, only about 40% perceived a decline with the remainder about evenly divided between no change and an increase. Householders with small landholdings (< 0.5 ha) were more likely to perceive increasing soil fertility while those with larger landholdings (> 2 ha) were more likely to perceive declining fertility. Perceived changes in soil fertility were not related to food self-sufficiency. The reasons for the slow spread of new technologies within wards and the poor understanding of optimal use of chemical fertilizers in conjunction with improved quality FYM may repay further investigation in terms of sustaining soil fertility in this region.

Sequence analysis of the cupin gene family in Synechocystis PCC6803

The recently described cupin superfamily of proteins includes the germin and germinlike proteins, of which the cereal oxalate oxidase is the best characterized. This superfamily also includes seed storage proteins, in addition to several microbial enzymes and proteins with unknown function. All these proteins are characterized by the conservation of two central motifs, usually containing two or three histidine residues presumed to be involved with metal binding in the catalytic active site. The present study on the coding regions of Synechocystis PCC6803 identifies a previously unknown group of 12 related cupins, each containing the characteristic two-motif signature. This group comprises 11 single-domain proteins, ranging in length from 104 to 289 residues, and includes two phosphomannose isomerases and two epimerases involved in cell wall synthesis, a member of the pirin group of nuclear proteins, a possible transcriptional regulator, and a close relative-of a cytochrome c551 from Rhodococcus. Additionally, there is a duplicated, two-domain protein that has close similarity to an oxalate decarboxylase from the fungus Collybia velutipes and that is a putative progenitor of the storage proteins of land plants.

Towards a feminization of agricultural labour in northwest Syria

Smallholdings in the rural areas of northwest Syria are a result of land fragmentation that is due to inheritance. Because of rapid population growth combined with land fragmentation, these smallholdings are increasing and cannot sustain the rural households whose sizes and needs are also increasing rapidly. This situation has led to increasing numbers of mates migrating to urban areas in Syria and to neighbouring countries looking for work opportunities. In addition, recent agricultural intensification trends seem to have led to the emergence of a waged labour force which, in the absence of male workers owing to significant rates of migration, is now predominantly female. Agricultural labour use depends upon household characteristics and resources (type of labour used, gender of labour waged/exchanged/familial). The article attempts to present a comprehensive analysis of household labour use in distinctive farming systems in one region of Syria that has undergone great change in recent decades, and examines the changes in the composition of the agricultural labour force. Secondary information, rapid rural appraisals and formal farm surveys were used to gather information on the households in a study area where different farming systems coexist. The results show that the decrease in landholding size, the resulting male migration, and land intensification have resulted in the expansion of female labour in agricultural production, which has been termed in this research a 'feminization of agricultural labour'. This suggests that agricultural research and extension services will have to work more with women farmers and farm workers, seek their wisdom and involve them in technology and tran, fer This is not easy in conservative societies but requires research and extension institutions to take this reality into consideration in their programmes.

The economic dimensions of integrating flood management and agri-environment through washland creation: a case from Somerset, England

In many river floodplains in the UK, there has been a long history of flood defence, land reclamation and water regime management for farming. In recent years, however, changing European and national policies with respect to farming, environment and flood management are encouraging a re-appraisal of land use in rural areas. In particular, there is scope to develop, through the use of appropriate promotional mechanisms, washland areas, which will simultaneously accommodate winter inundation, support extensive farming methods, deliver environmental benefits, and do this in a way which can underpin the rural economy. This paper explores the likely economic impacts of the development of flood storage and washland creation. In doing so, consideration is given to feasibility of this type of development, the environmental implications for a variety of habitats and species, and the financial and institutional mechanisms required to achieve implementation. (C) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.