Le trouble de l'adaptation, un diagnostic anodin ? : une étude comparative avec le trouble dépressif majeur

Résumé Le trouble de l'adaptation est un diagnostic très fréquent, mais étonnamment peu étudié et controversé. Il est, selon les études, considéré comme une forme mineure d'un trouble psychiatrique spécifique, comme une fragilité psychologique révél��e par un événement stressant pour le sujet ou encore comme une forme précoce annonçant un trouble psychiatrique majeur. Ces trois points de vue ramènent en fait tous à la question de fond concernant son étiologie. L'objectif de cette étude est de montrer si le trouble de l'adaptation est un diagnostic clairement différencié dont l'existence est justifiée. Afin de tenter de répondre à cette question, il nous est apparu intéressant de comparer cette catégorie diagnostique à une autre catégorie diagnostique psychiatrique importante, le trouble dépressif majeur. Dans cette étude rétrospective nous avons sélectionné tous les patients avec un diagnostic de trouble de l'adaptation ou un trouble dépressif majeur parmi les patients hospitalisés à l'hôpital psychiatrique de Mal��voz en Valais en 1993 (580). Elle est basée sur des diagnostics cliniques. Nous avons comparé leurs données socio-démographiques (âge, sexe, nationalité, état civil, activité professionnelle), leurs antécédents psychiatriques (hospitalisations antérieures, suivi psychiatrique ambulatoire, antécédents de tentamen), leurs hospitalisations ultérieures dans les 5 ans, leur hospitalisation actuelle (durée, tentamens, comorbidité) et les traitements médicamenteux prescrits (leur nombre et leur classe). Notre étude met en évidence certaines distinctions entre le trouble de l'adaptation et le trouble dépressif majeur: les patients souffrant de trouble de l'adaptation diffèrent des troubles dépressifs majeurs par le fait qu'ils sont plus fréquemment des hommes, célibataires et plus jeunes que ceux souffrant de trouble dépressif majeur; leur durée d'hospitalisation est plus courte, leur évolution entre les hospitalisations est meilleure et ils reçoivent moins de psychotropes. Nous ne pouvons cependant pas conclure à une distinction claire de ces deux catégories diagnostiques, ni que le trouble de l'adaptation n'est pas simplement lié à une moindre gravité. Nos résultats confirment par contre que ce diagnostic n'est pas non plus un diagnostic anodin (nombre élevé d'antécédents psychiatriques, de tentamens, d'hospitalisations psychiatriques ultérieures, importance des comorbidités de même que la lourdeur des traitements psychotropes prescrits (notamment la fréquence des neuroleptiques). A notre avis, les trois hypothèses étiologiques (forme mineure, trouble précoce ou fragilité psychologique spécifique révél��e par un événement stressant) qui ont été évoquées peuvent être considérées comme plausibles suivant le point de vue que l'on choisit. Le diagnostic de trouble de l'adaptation révèle une des limitations de l'approche du DSM-Ill-R qui se veut athéorique. Le fait que dans sa définition même, le DSM-111-R évoque "qu'il faut souvent se référer au seul jugement clinique" le montre bien, un tel diagnostic renvoie inévitablement à une référence psychopathologique. Nous pensons qu'il est illusoire de vouloir se passer d'une telle référence qui elle seule permet d'appréhender justement la portée symbolique d'un événement donné pour un individu. Summary In this retrospective study we selected all the patients with a diagnosis of adjustment disorder (77) or major depressive disorder (125) among the patients hospitalised in the psychiatric hospital of Malevoz in Valais during the year 1993 (580). It is based on clinical diagnosis. Their social and demographic characteristics (age, sex, nationality, marital status, professional activity), their past psychiatric history (earlier psychiatric hospitalisations, ambulatory treatment and attempted suicide), their hospitalisations during the next 5 years, their index hospitalisation (length, attempted suicide, comorbidity) and their drug treatment (number and class of prescribed drugs) were compared. This survey confirms certain differences be-tween adjustment disorder and major depression disorder: patients suffering from adjustment disorder were more often men, not married, younger than those suffering from major depression; their hospitalisations were shorter with a better evolution between hospitalisations and they received less medication. However, the study does not allow to clearly distinguish between the two diagnoses or to conclude that adjustment disorder is not only a minor form of a specific psychiatric disorder. Yet it confirms that adjustment disorder is not a light diagnosis (importance of the psychiatric past, high number of past attempted suicides, rehospitalisations, number of comorbid disorders and weight of the prescribed psychotropic treatments among which neuroleptics were frequent). The three aetiological hypotheses that have been proposed (minor form of a specific disorder, specific psychological vulnerability revealed by a stress factor or precursor manifestation of a major psychiatric disorder) can still be considered as plausible. The diagnosis of adjustment disorder points to methodological limitations of the atheoretical approach of the DSM-III-R. The fact that, in its DSM-III-R definition, it is stated that the diagnosis of adjustment disorder has often to be based only on clinical judgment shows very well that such a diagnosis inevitably refers to a psychopathological theory. Indeed, the authors consider an approach without such a reference as difficult, a reference which remains the only way to appreciate accurately the symbolic weight of a given event for an individual person.

Humoral and cellular immune responses against Type I cysteine proteinase of Leishmania infantum are higher in asymptomatic than symptomatic dogs selected from a naturally infected population.

Canids are natural reservoirs of Leishmania infantum and have been promoted as experimental hosts to decipher the pathogenesis of human visceral leishmaniasis (VL). In this study, the presence of IgG antibodies as well as the presence of mononuclear leukocytes reactive to different cysteine proteinases (CPs) were examined in 13 L. infantum-infected dogs (six with symptoms, seven asymptomatic). Cysteine proteinases which belong to papain-like enzymes known as clan CA are the most studied CPs of parasite protozoa. These molecules are expressed by the intracellular stages of the parasite and could be immunogenic. We studied Type II CP (CPA) and Type I CP (CPB) with its long C-terminal extension (CTE) which could be highly immunogenic. We showed that the level of antibodies reactive to rCPA is low in both symptomatic and asymptomatic dogs. In contrast, when CPB and CTE were used as antigens, the level of total IgG (with IgG2 superior to IgG1) reached higher values in asymptomatic dogs than in dogs with VL. While the peripheral blood mononuclear cell (PBMC) reactivity was significant when cultured in the presence of freezed/thawed (F/T) lysate, it remained low in presence of CP although always higher for PBMC recovered from asymptomatic dogs. We showed the importance of CPB and CTE in particular as a target of immune response and their potential use for serodiagnosis in asymptomatic dogs.

Digestion of Streptococcus pneumoniae cell walls with its major peptidoglycan hydrolase releases branched stem peptides carrying proinflammatory activity.

The peptidoglycan of Gram-positive bacteria is known to trigger cytokine release from peripheral blood mononuclear cells (PBMCs). However, it requires 100-1000 times more Gram-positive peptidoglycan than Gram-negative lipopolysaccharide to release the same amounts of cytokines from target cells. Thus, either peptidoglycan is poorly active or only part of it is required for PBMC activation. To test this hypothesis, purified Streptococcus pneumoniae walls were digested with their major autolysin N-acetylmuramoyl-L-alanine amidase, and/or muramidase. Solubilized walls were separated by reverse phase high pressure chromatography. Individual fractions were tested for their PBMC-stimulating activity, and their composition was determined. Soluble components had a Mr between 600 and 1500. These primarily comprised stem peptides cross-linked to various extents. Simple stem peptides (Mr <750) were 10-fold less active than undigested peptidoglycan. In contrast, tripeptides (Mr >1000) were >/=100-fold more potent than the native material. One dipeptide (inactive) and two tripeptides (active) were confirmed by post-source decay analysis. Complex branched peptides represented </=2% of the total material, but their activity (w/w) was almost equal to that of LPS. This is the first observation suggesting that peptidoglycan stem peptides carry high tumor necrosis factor-stimulating activity. These types of structures are conserved among Gram-positive bacteria and will provide new material to help elucidate the mechanism of peptidoglycan-induced inflammation.

Association with coregulators is the major determinant governing peroxisome proliferator-activated receptor mobility in living cells.

The nucleus is an extremely dynamic compartment, and protein mobility represents a key factor in transcriptional regulation. We showed in a previous study that the diffusion of peroxisome proliferator-activated receptors (PPARs), a family of nuclear receptors regulating major cellular and metabolic functions, is modulated by ligand binding. In this study, we combine fluorescence correlation spectroscopy, dual color fluorescence cross-correlation microscopy, and fluorescence resonance energy transfer to dissect the molecular mechanisms controlling PPAR mobility and transcriptional activity in living cells. First, we bring new evidence that in vivo a high percentage of PPARs and retinoid X receptors is associated even in the absence of ligand. Second, we demonstrate that coregulator recruitment (and not DNA binding) plays a crucial role in receptor mobility, suggesting that transcriptional complexes are formed prior to promoter binding. In addition, association with coactivators in the absence of a ligand in living cells, both through the N-terminal AB domain and the AF-2 function of the ligand binding domain, provides a molecular basis to explain PPAR constitutive activity.

Validation française de l'échelle d'expérience temporelle du plaisir [Validation of the Temporal Experience of Pleasure Scale (TEPS) in a French-speaking environment.]

INTRODUCTION: Anhedonia is defined as a diminished capacity to experience pleasant emotion and is commonly included among the negative symptoms of schizophrenia. However, if patients report experiencing a lower level of pleasure than controls, they report experiencing as much pleasure as controls with online measurements of emotion. OBJECTIVE: The Temporal Experience of Pleasure Scale (TEPS) measures pleasure experienced in the moment and in anticipation of future activities. The TEPS is an 18-item self-report measurement of anticipatory (10 items) and consummatory (eight items) pleasure. The goal of this paper is to assess the psychometric characteristics of the French translation of this scale. METHODS: A control sample was composed of 60 women and 22 men, with a mean age of 38.1 years (S.D.: 10.8). Thirty-six were without qualification and 46 with qualified professional diploma. A sample of 21 patients meeting DSM IV-TR criteria for schizophrenia was recruited among the community psychiatry service of the department of psychiatry in Lausanne. They were five women and 16 men; mean age was of 34.1 years (S.D.: 7.5). Ten obtained a professional qualification and 11 were without qualification. None worked in competitive employment. Their mean dose of chlorpromazine equivalent was 431mg (S.D.: 259). All patients were on atypical antipsychotics. The control sample fulfilled the TEPS and the Physical Anhedonia Scale (PAS). The patient sample fulfilled the TEPS and was independently rated on the Calgary Depression Scale and the Scale for Assessment of Negative Symptoms. For comparison with controls, patients were matched on age, sex and professional qualification. This required the supplementary recruitment of two control subjects. RESULTS: Results with the control sample indicate that the TEPS presents an acceptable internal validity with Crombach alphas of 0.84 for the total scale, 0.74 for the anticipatory pleasure scale and 0.79 for the consummatory pleasure scale. The confirmatory factor analysis indicated that the model is well adapted to our data (chi(2)/dl=1.333; df=134; p<0.0006; root mean square residual, RMSEA=0.064). External validity measured with the PAS showed R=-0.27 (p<0.05) for the consummatory scale and R=-0.26 for the total score. Comparisons between patients and matched controls indicated that patients were significantly lower than control on anticipatory pleasure (t=2.7, df(40), 2-tailed p=0.01; cohen's d=0.83) and on total score of the TEPS (t=2.8, df (40), 2-tailed p=0.01; cohen's d=0.87). The two samples did not differ on consummatory pleasure. The anticipatory pleasure factor and the total TEPS showed significant negative correlation with the SANS anhedonia, respectively R=-0.78 (p<0.01) for the anticipatory factor and R=-0.61 (p<0.01) for the total TEPS. There was also a negative correlation between the anticipatory factor and the SANS avolition of R=-0.50 (p<0.05). These correlations were maintained, with partial correlations controlling for depression and chlorpromazine equivalents. CONCLUSION: The results of this validation show that the French version of the TEPS has psychometric characteristics similar to the original version. These results highlight the discrepancy between results of direct or indirect report of experienced pleasure in patients with schizophrenia. Patients may have difficulties in anticipating the pleasure of future enjoyable activities, but not in experiencing pleasure once in an enjoyable activity. Medication and depression do not seems to modify our results, but this should be better controlled in a longitudinal study. The anticipatory versus consummatory pleasure distinction appears to be useful for the development of new psychosocial interventions, tailored to improve desire in patients suffering from schizophrenia. Major limitations of the study are the small size of patient sample and the under representation of men in the control sample.

Contribution pollinique à l'étude du pl��istocène de la région l��manique (Suisse) : pal��oenvironnement des derniers 800'000 ans

Abstact : Pollinic contribution to a Pleistocene study of the Lake Geneva region (Switzerland) Palaeoenvironment of the last 800,000 years. Although the "Plateau Romand" (tableland of French-speaking Switzerland) has been marked by the repetitive action of different Quaternary glacial thrusts, numerous preserved outcrops here and there, thanks to favourable topographical conditions, provide sufficient pollinic content to reconstitute the significant botanical fluctuations and allow bio- and chrono-stratigraphical correlations with the long European sequences. The present study examines around ten Pleistocene deposits rich in pollens, whose presumed ages cover a range of 800,000 years. - The Early and Early-Middle Pleistocene are examined at Ecoteaux (VD), undeniably the oldest site in this study. The "Lower Formation of Ecoteaux", whose low pollinic content reveals an environment of the cold desert type, shows an inverse palaeomagnetic remanence. An age earlier than 780,000 years BP (Matuyama period or earlier) is proposed. The "Upper Formation of Ecoteaux" contains over eight major fluctuations in the vegetal covering, of which at least four temporal phases and one climatic optimum. The presence of botanical genera, relics of the Tertiary in particular Pterocarya and Carya, associated with the vegetal dynamic made up of short oscillations, contrives to link this formation to the Cromerian Complex. The thermomeres recorded could correspond to one or several interglacial periods from Middle Pleistocene. Possible correlations with marine isotopic stages 15, 17 and 19 are discussed. - The Middle and Late Pleistocene is approached through the sediments of Onnens (VD), Creux d'Enfer (FR), Port-Valais (VS), La Dénériaz (VD) and Cortaillod (NE). Each site provides a temperate interglacial flora, whose pollinic content is evaluated according to the different conceivable bio-stratigraphic correlations. - Finally the Würm is studied thanks to the outcrop of Marly (FR), together with the excavations at Villars-sous-Yens (VD), Versoix (GE) and Ollon (VD). Together, these observations tend to show that the west of the Swiss Plateau is a zone of transition between the meridian vegetation of the lower Rhone valley and that of beyond the Jura. At the outlet of the Rhone glacier, and on the borders of the prealpine and Jurassian glaciers, the region is situated at the crossroads of post-glacial botanical migrations, between the major axis of the Rhone valley and the Eastern refuge zones; this situation confers particular importance on it. Although believed to be deeply scraped by ice, one notices today that the "Plateau Romand" harbours overtwenty interglacial and interstadial sites. The abrasive action of the Rhone glacier has thus been more modest than previously estimated. The effective extension of glacial tongues, together with atmospheric circulation, are doubtless varying from one interglacial to another. Finally, the speeds of glacial movements, and the unbelievable vegetal vitality, are important parameters, capable of leading to deposits, very early enriched in pollens. RÉSUMÉS : Contribution pollinique à l'étude du Pl��istocène de la région l��manique (Suisse) - Pal��oenvironnement des derniers 800'000 ans Bien que le Plateau romand soit marqué par l'action répétitive des différentes poussées glaciaires quaternaires, de nombreux affleurements préservés ça et l��, à la faveur de conditions topographiques favorables, livrent un contenu pollinique suffisant pour reconstituer des fluctuations botaniques significatives et autoriser des corrélations bioet chronostratigraphiques avec les longues séquences européennes. Le présent travail étudie une dizaine de dépôts pl��istocènes riches en pollens, dont les âges présumés balaient un éventail de plus de 800'000 ans. - Le Pl��istocène Ancien et Moyen inférieur, sont examinés à Ecoteaux (VD); indéniablement le site le plus ancien de cette étude. La "Formation inférieure d'Ecoteaux", dont le maigre contenu pollinique traduit un environnement de type désertique froid, présente une rémanence magnétique inverse. Un âge antérieur à 780'000 ans BP (période de Matuyama ou antérieure) est proposé. La "Formation supérieure d'Ecoteaux" comprend plus de huit fluctuations majeures du couvert végétal, parmi lesquelles on compte au moins quatre épisodes tempérés et un optimum climatique. La présence de genres botaniques reliques du Tertiaire, en particulier Pterocarya et Carya, associée à la dynamique végétale faite de courtes oscillations, concourent à lier cette formation au Complexe Cromérien. Les thermomères enregistrées pourraient correspondre à un- ou plusieurs interglaciaires du Pl��istocène moyen. Les corrélations possibles avec les stades isotopiques marins, MIS 15, 17 et 19 sont discutées. - Le Pl��istocène Moyen et Récent est abordé à travers les sédiments d'Onnens (VD), du Creux d'Enfer (FR), de Port-Valais (VS), de La Dénériaz (VD) et de Cortaillod (NE). Chaque site livre une flore tempérée interglaciaire, dont le contenu pollinique est évalué en fonction des différentes corrélations bio-stratigraphiques envisageables. - Enfin le Würm est étudié grâce à l'affleurement de Marly (FR), accompagné des forages de Villars-sous-Yens (VD), Versoix (GE) et Ollon (VD). L'ensemble de ces observations tend à montrer que l'ouest du Plateau suisse est une zone charnière entre la végétation méridionale de la basse vallée du Rhône et celle d'au-del�� du Jura. Au débouché du glacier du Rhône et aux confins des glaciers préalpins et jurassiens, cette région est située au carrefour des migrations botaniques post-glaciaires, entre l'axe majeur de la vallée du Rhône et les zones refuges de l'Est. Cette situation lui confère une importance toute particulière. Alors qu'on pensait le Plateau romand profondément raboté par les glaces, on constate aujourd'hui qu'il recèle plus d'une vingtaine de sites interglaciaires et interstadiaires. L'action abrasive du glacier rhodanien a donc été plus modeste qu'envisagée jusqu'ici. L'extension effective des langues glaciaires, tout comme la circulation atmosphérique, diffèrent sans doute d'un interglaciaire à l'autre. Enfin la vitesse des mouvements glaciaires et l'incroyable vitalité végétale sont des paramètres importants, susceptibles d'avoir entraîné des dépôts, très précocement enrichis en pollens.

L'Envàs : més que una protecció

Aquest és un treball essencialment de camp. Hem volgut investigar la importància de l���envàs mitjançant dues vies d’estudi. Primer des del punt de vista del productor idesprés des del punt de vista del consumidor.Pel primer anàlisi vam realitzar una recol��lecta de dades que ens ha permès demostrar la hipòtesi que els empresaris obtenen una marge de benefici major quan venen un producte presentat en envàs premium (un envàs sofisticat, més ergònomic, de mésqualitat…) en comparació amb el que està en el mercat en envàs estàndard. Nosaltreshem volgut veure si, realment, aquest marge és més gran del que justifica la millorad’envàs estàndard a envàs premium. I pel segon anàlisi vam elaborar unes enquestesque ens han permés donar per vàlida la hipòtesi restant: que existeix una relació entre recta pressupostària i envàs que s’escull i que, per tant, els consumidors, sempre que puguin, escolliran l���envàs premium.

L'Aeroport de Barcelona : projecció cap al futur

Els aeroports, des del seu inici, s’han pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaçament de la població mitjançant avions. És per això que la capacitat d’un aeroport d’establir connexions amb la resta del món influeix enormement amb el nombre d’empreses estrangeres decidies a establir-se a la regió, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. És interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econòmic de l���estat, arriba via aèria. Una altra proba d’aquesta rellevància com a centre de transport és que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que l���aeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera més general, el tràfic aeri tenen una importància fonamental per a l���economia global. En total es podrien definir tres tipus d’impacte econòmic que crea un aeroport. Un és l���impacte directe, el qual correspon a les activitats en les instal��lacions aeroportuàries; un altre és l���impacte indirecte, aquí ens referim al desenvolupament d’activitats logístiques properes a l���aeroport; i finalment tenim l���impacte induït que representa la despesa generada per els treballadors associats a l���activitat directe i indirecte. El sector aeroportuari s’estima que tingui un impacte econòmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers l���any i el 40% del valor de les exportacions totals; a més a més, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum d’activitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. És important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, també existeixen externalitats negatives com són la contaminació atmosfèrica, acústica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferència que ens ajudaran a veure la magnitud de l���impacte produït per a cada aeroport: 1 milió de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regió on es troba localitzat. Així doncs fent els càlculs per a l���aeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, l���impacte econòmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regió en termes d’ocupació, impostos o inversió, entre altres,depèn directament del volum de passatgers transportats. És aquí on rau la idea d’aquest treball: buscar les estratègies que ens permetin passar d’un aeroport que actua únicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econòmic “per se”.En altres paraules, volem establir quines eines s’han d’emprar per poder potenciar al màxim el nombre de vols de l���aeroport de Barcelona i, d’aquesta manera, aconseguir un major impacte de l���aeroport sobre l���economia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el caràcter de centre de transport de l���aeroport. “Més de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals són absolutament essencials a l���hora de decidir a on establir-se” (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb l���objectiu fixat, el següent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat caràcter unitari d’una infraestructura com aquesta, devien ser tractats. D’aquesta manera varem establir que, tot buscant l���increment del número de vols de l���aeroport, hauríem d’analitzar:· La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats.· Les infraestructures i llurs potencialitats d’ampliació.· El sistema de gestió empleat.En cada un dels punts mencionats s’haurà d’establir si la situació actual és òptima o no, i en cas negatiu, què i com canviar per tal de millorar-la. És important tornar a remarcar que l���objectiu d’aquest anàlisi és establir les possibilitats de l���aeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur número de vols. Per aconseguir això és necessari introduir l���aeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo d’unes infraestructures que siguin capaces d’absorbir l���increment de passatgers i, finalment, però no menys important, establir un sistema de gestió eficient.

El Negoci de l'esquí alpí als Pirineus catalans : Anàlisi del sector i recerca de noves oportunitats empresarials

El principal objectiu d’aquest estudi és fer un anàlisi sobre l���estat del negoci de l���esquí alpí al Pirineu catal��. El treball tracta des de diferents punts de vista com el climatol��gic, el purament econòmic o fins i tot el social, les diverses problemàtiques de les estacions d’esquí a Catalunya.En primer lloc, l���estudi es centra en la climatologia del Pirineu, observant les dades dels darrers anys i algun model de futur per constatar el descens de precipitacions i l���augment de temperatures i veure com pot evolucionar en el futur, analitzant també l���hipotètic impacte que causaria en les estacions d’esquí. Posteriorment, s’analitza detingudament l���estat general de les estacions d’esquí, comparant nombre de visitants, places hoteleres, cotes, domini esquiable o remuntadors, entre d’altres aspectes. La segona gran part de l���estudi es centra en l���anàlisi concret d’una estació, la de Vallter 2000, explicant-ne les condicions concretes i analitzant-ne l���evolució de clients o dies d’obertura i la situació econòmica de l���estació. A continuació, es fa un breu anàlisi del context internacional per poder comparar la situació del Pirineu catal�� amb altres zonesdel Pirineu i amb els Alps. Finalment, com a conclusió, es presenten una sèrie d’alternatives, discernint entre les que podrien ser viables, que bàsicament van destinades a aconseguir una major injecció de capital, basant-se sobretot en diversificar les activitats i en integrar les activitats secundàries, i les que s’han considerat inviables, que contemplaven mesures com l���ampliació de les estacions cap a cotes més altes, l���augment dels canons de neu o la contractació d’assegurances climàtiques, descartades majoritàriament per requerir una inversió excessivament elevada.

L'Audi Q3: més enllà de Seat i la crisi de L'automòbil

La crisi econòmica global és, sens dubte, el principal motiu de preocupació de la societat. Les dificultats que estant patint empreses i treballadors queden plasmades enl'evolució catastròfica de certes variables macroeconòmiques tals com els índex de(de)creixement del PIB, la taxa d'atur, el dèficit públic o la inversió privada.En aquest context, els grans sectors de l'economia són els que reben major atenciómediàtica i popular.Els problemes en el sistema financer han estat els grans protagonistes d'aquesta crisi, doncs en són l'origen i s'espera que siguin part important en la recuperació.En el context espanyol, el sector immobiliari ha endurit encara més la crisi, deixant a centenars de milers de treballadors a l'atur i donant símptomes de ser un sector que mai podrà recuperar la dimensió de la que havia gaudit els últims anys. Dins d'un entorn econòmic recessiu, el sector automobil��stic mundial ha estat colpejat molt durament, en especial a Espanya.A les notícies de caigudes en les matriculacions, s'han succeït retallades de la producció, EROs temporals, reduccions de plantillla.... i l'adjudicació de l'Audi Q3 a la fàbrica que Seat té a Martorell, i que salvarà milers de llocs de treball.Hem volgut doncs, analitzar la crisi de l'automòbil a Espanya, centrant-nos en Seat i el Grup Volkswagen, i tractar de manera profunda el cas de l'Audi Q3.Estudiarem la importància de que el Q3 es fabriqui aquí, els motius pels quals Seat haestat l'elegida, el seguiment que la premsa n'ha fet i l'impacte econòmic i social querepresenta. Finalment, esperem conèixer què necessita el nostre país per aconseguir que el sector automobil��stic segueixi sent important en el futur, i s'eviti que poc a poc es vagi deslocalitzant.

L'Aigua per beure

El nostre treball es basa en l���estudi del mercat de l���aigua per beure.Per tal de realitzar aquest estudi hem analitzat la seva oferta i demanda.Per la banda de la oferta, l���empresa que té el monopoli de la distribució de l���aiguacanalitzada a Barcelona (Aigües de Barcelona) i les principals empreses d’aiguaenvasada. Per la banda de la demanda, hem realitzat una enquesta per conèixer lespreferències dels consumidors i les motivacions de la seva elecció pel que fa a l���aiguaque consumeixen.Després de la realització del treball podem extreure una sèrie de conclusions rellevants.Una de les primeres conclusions és que al mercat de l���aigua envasada hi ha competènciaentre les principals empreses que tenen més quota de mercat, mentre que l���aiguacanalitzada al barcelonès és controlada per un monopoli.Pel que fa als resultats de l���enquesta, podem afirmar que el percentatge de gent que beuaigua de l���aixeta és molt inferior al de la gent que beu aigua envasada. A més, hemtrobat a l���enquesta que hi ha tres principals empreses que són les que controlen la majorpart del mercat de l���aigua envasada, que són Font Vella, Viladrau i Solan de Cabras.Les raons per les quals la gent escull una determinada marca són principalment latradició i el costum, i gairebé ningú es fixa en la composició química de l���aigua.Amb l���estudi de costos del consum de l���aigua canalitzada hem descobert que és moltmés rentable beure aigua de l���aixeta, que no comprar aigua envasada. Tot i això, lamajor part de la gent segueix comprant aigua envasada, degut a la seva major confiançaen les empreses d’aigua envasada que en l���empresa que s’encarrega de distribuir l���aiguade l���aixeta.

Pot modificar un canvi urbanístic l'economia d'un barri? : El cas de Ciutat Vella i el cluster cultural

Tots hem sentit a parlar del canvi del Raval en aquests últims anys. Actualment la majoria del jovent no només hi estudia sinó que hi passa la major part del seu tempsd’oci, en bars, restaurants, museus, galeries d’art, comerços...Nosaltres ens hem preguntat: Per què el Raval ha canviat tant? S’han fet molts treballs, molts estudis, s’han intentat trobar les diverses causes que han produït aquest fenòmen.Més específicament ens hem preguntat: Pot ser que degut a la construcció del cluster cultural format pel MACBA i el CCCB, entre d’altres, s’hagi produït aquest canvi?Així doncs, en aquest treball intentarem contestar ambdues preguntes. Intentarem ser precisos, concisos, breus i clars; esperem que us resulti interessant.

Follicular helper T cells serve as the major CD4 T cell compartment for HIV-1 infection, replication, and production.

In the present study, we have investigated the distribution of HIV-specific and HIV-infected CD4 T cells within different populations of memory CD4 T cells isolated from lymph nodes of viremic HIV-infected subjects. Four memory CD4 T cell populations were identified on the basis of the expression of CXCR5, PD-1, and Bcl-6: CXCR5(-)PD-1(-)Bcl-6(-), CXCR5(+)PD-1(-)Bcl-6(-), CXCR5(-)PD-1(+)Bcl-6(-), and CXCR5(+)PD-1(+)Bcl-6(+). On the basis of Bcl-6 expression and functional properties (IL-21 production and B cell help), the CXCR5(+)PD-1(+)Bcl-6(+) cell population was considered to correspond to the T follicular helper (Tfh) cell population. We show that Tfh and CXCR5(-)PD-1(+) cell populations are enriched in HIV-specific CD4 T cells, and these populations are significantly increased in viremic HIV-infected subjects as compared with healthy subjects. The Tfh cell population contained the highest percentage of CD4 T cells harboring HIV DNA and was the most efficient in supporting productive infection in vitro. Replication competent HIV was also readily isolated from Tfh cells in subjects with nonprogressive infection and low viremia (<1,000 HIV RNA copies). However, only the percentage of Tfh cells correlated with the levels of plasma viremia. These results demonstrate that Tfh cells serve as the major CD4 T cell compartment for HIV infection, replication, and production.