Sistemes de gestió de continguts en la gestió del coneixement

Since the second half of the 1990s, knowledge management has taken shape and has been firmly consolidated as a new discipline within the realm of organisations. The principal objective of this work is to determine whether content management systems (CMS) can become the most appropriate technological standard for consolidating this field. The article describes and analyses the major functions (publishing and exploitation) of these new systems. It then examines the field of knowledge management ¿what are the different types of knowledge that we can find within an organisational context¿ and then identifies and analyses the operations critical to managing it appropriately. The article concludes by evaluating the extent to which technological solutions provided by CMS can assist in properly implementing these critical operations.

Sistemas de gestión de contenidos en la gestión del conocimiento

Since the second half of the 1990s, knowledge management has taken shape and has been firmly consolidated as a new discipline within the realm of organisations. The principal objective of this work is to determine whether content management systems (CMS) can become the most appropriate technological standard for consolidating this field. The article describes and analyses the major functions (publishing and exploitation) of these new systems. It then examines the field of knowledge management ¿what are the different types of knowledge that we can find within an organisational context¿ and then identifies and analyses the operations critical to managing it appropriately. The article concludes by evaluating the extent to which technological solutions provided by CMS can assist in properly implementing these critical operations.

Educació en el lleure i l'ús de les tecnologies de la informació als hospitals pediàtrics: un estat de la qüestió

Estat de la qüestió sobre l'ús de les tecnologies de la informació als hospitals pediàtrics per tal d'educar en el lleure i pal·liar l'aïllament d'infants i adolescents i les seves famílies durant l'estada a l'hospital. A partir del grau d'implantació de les tecnologies, s'ha fet una anàlisi de diverses experiències d'arreu del món. S'han identificat dos models diferents pel que fa als objectius: els que centren la seva atenció en aspectes curriculars i els que potencien aspectes lúdics. Ambdós compten amb la implicació del personal sanitari vinculat als pacients i amb la figura del voluntari per a gestionar aquests serveis. Les principals diferències entre els projectes estudiats són les fonts de finançament, la tipologia de serveis que ofereixen i la naturalesa de les entitas que els promociona.

El Derecho a la información del niño hospitalizado

Esta comunicación presenta un estado de la cuestión sobre experiencias virtuales relacionadas con el derecho de los niños hospitalizados a recibir una información adecuada sobre su enfermedad y el tratamiento a seguir. Se parte de un marco legal y normativo (Patient¿s Bill of Rights, Declaración sobre la promoción de los derechos para los pacientes en Europa, Carta europea de los derechos del niño hospitalizado, Manifiesto de la Unesco para bibliotecas públicas, Pautas para bibliotecas al servicio de pacientes de hospital, ancianos y discapacitados en centros de atención de larga duración) que reconoce que hay que garantizar el derecho de los enfermos a disfrutar de una vida plena porque un paciente no es sólo un enfermo sino una persona con derechos. La metodología seguida se basa en una búsqueda exhaustiva en Internet condicionada por factores geográficos, idiomáticos, terminológicos y de silencio informativo. Se ha obviado intencionadamente la descripción del contexto español. Los casos presentados, fruto de una selección, se han analizado teniendo en cuenta cuatro aspectos: descripción, objetivos, ámbito de aplicación y puntos fuertes. Así mismo, los resultados se estructuran en función de las características de los productos o servicios y de su dependencia institucional: elaborados por hospitales, por organizaciones externas que crean productos o servicios y portales de información. Del análisis se deduce que existen numerosos recursos virtuales pero pocos son los que informan al paciente infantil, siendo más frecuentes los dirigidos a adolescentes. La mayoría de las veces la información proporcionada no va más allá de los tópicos o no es adecuada. Predominan las comunidades virtuales frente a la información directa sobre la enfermedad. Se trata de productos o proyectos normalmente desvinculados de las bibliotecas hospitalarias o de las bibliotecas para pacientes y de sus profesionales. Se concluye que el canal más adecuado para facilitar el acceso no sólo a la información sino a una información de calidad, es a través de la biblioteca del hospital, en la que el ¿bibliotecario de cabecera¿ se constituye en un referente constante para el personal sanitario, los pacientes y sus familiares.

Code Section 307.46(2) - Use of Reversion Report

Pursuant to Iowa Code Section 307.46(2), I submit the following report on the use of reversions. The Iowa Department of Transportation spent $498,703 of the Fiscal Year 2010 Road Use Tax Fund/Primary Road Fund budget reversion in Fiscal Year 2011 for desktop, server and network software, information technology professional services and computer equipment.

Department of Administrative Services Four Year Strategic Plan, FY 2012-2015

Through the strategic initiatives outlined in this plan, and incorporation of those initiatives into the department’s business plans, DAS believes other departments will be able to concentrate their resources on core missions and rely on DAS for the administrative expertise for their operations. This realignment of effort will result in both an increase in efficiency and a reduction in overall cost to State government. Areas of human resources, information technology, financial services, and general services will be provided statewide in a comprehensive, cohesive, and manageable form with opportunity to make those services available to other public entities outside of state government where efficiency and economics support that cooperation.

Executive Order Number Seventy Three, May, 2011

The act adopting information technology in State government provides electronic access to government services and information to the people of Iowa.

The Iowa Telecommunicator, April 2007, vol. 1, no. 2

A newsletter produced by the Iowa Law Enforcement Academy.

The Iowa Telecommunicator, June 2007, vol. 1, no. 3

A newsletter produced by the Iowa Law Enforcement Academy.

The Iowa Telecommunicator, July 2007, vol. 1, no. 4

A newsletter produced by the Iowa Law Enforcement Academy.

Iowa e-Health Connection Newsletter, March 2011

The monthly Iowa e-Health Connection e-Newsletter provides information and updates about health information technology and the Iowa Health Information Exchange.

Iowa e-Health Connection Newsletter, May 2011

The monthly Iowa e-Health Connection e-Newsletter provides information and updates about health information technology and the Iowa Health Information Exchange.

Iowa e-Health Connection Newsletter, October 2011

The monthly Iowa e-Health Connection e-Newsletter provides information and updates about health information technology and the Iowa Health Information Exchange.

Iowa e-Health Connection Newsletter, February 2012

The monthly Iowa e-Health Connection e-Newsletter provides information and updates about health information technology and the Iowa Health Information Exchange.

Introducció de l'ensenyament en línia en Humanitats: estudis de cas sobre l'acceptació d'activitats en línia per part del professorat de llengües clàssiques

L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clàssiques (grec antic i llatí) amb relació a les activitats en línia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.