La práctica educativa en la primera infancia : 0-3 años I.

Se presenta un manual práctico sobre las necesidades de atención en la primera infancia (de 0 a 6 años). Se trata del primer volumen que abarca el periodo comprendido entre los 0 y los 3 años, haciendo especial hincapié en la importancia de conocer cuáles son las necesidades educativas, las capacidades a desarrollar y las habilidades que se espera potenciar, así como entender aquellas dificultades que puedan surgir y saber cuáles pueden ser las pautas a seguir, con el objetivo de lograr unos buenos cimientos sobre los que asentar el siguiente periodo. Se trata de concienciar acerca del valor que debe concederse a la continuidad familia-escuela en estas edades.

Programación de las ciencias naturales de 3õ de bachillerato : una experiencia realizada por el seminario del I.N.B. 'Calderón de la Barca' de Madrid.

La asignatura de Ciencias Naturales de 3õ BUP optativa con cuatro horas lectivas sigue un programa que consideramos, en cierto modo, incoherente para el nivel de los alumnos. Se mezclan en el tres tipos de materias dispares: Anatomía, Fisiología Humana, Anatomía y Fisiología de las plantas y algunos temas incoherentes de Geología. Este programa es un ejemplo que plantea la necesidad de una reordenación de los programas de esta materia. En conjunto uniformes, con una separación de las distintas materias de esta asignatura en los distintos cursos. Sería útil mantener la asignatura en los tres cursos con tres horas semanales; Un primer curso de zoología y botánica y microbiología descriptiva; un segundo, de geología básica, ecología y evolución paleontológica; un tercero, de biología general y anatomía y fisiología humanas. El temario oficial lo dividimos en cinco partes para coincidir con las evaluaciones. 1. Química e Histología animal. 2. Funciones de nutrición. 3. Funciones de relación y reproducción. 4. Geología. 5. Botánica.

Què saben els pares dels infants de 0-3 anys, sobre l'ús del rentat nasal i els inhaladors amb cambra?

Aquest estudi insisteix en la importància de l’educació sanitària dirigida als pares per tal d’assegurar l’eficàcia del tractament a administrar i consolidar els coneixements i habilitats del progenitors per tal de que aquests puguin dur a terme les tècniques requerides de forma adequada. Destacar la necessitat de conscienciar a tots els professionals de la salut, sobretot els que passen més temps amb els familiars, de la importància que té la seva competència com educador en l’àmbit de la salut. Evidenciar la importància de fer una avaluació continuada dels coneixements i les habilitats adquirides pels cuidadors principals, sobre com dur a terme les tècniques del rentat de nas i administració de la medicació inhalada amb cambra i mascareta, per detectar-ne els possibles errors i poder posar-hi mesures correctores per pal·liar-los. Constatar la utilitat de preguntar i esbrinar “in situ” què saben els progenitors sobre les tècniques a avaluar (rentat de nas i administració de la medicació inhalada amb cambra i mascareta), abans de donar qualsevol explicació o iniciar l’educació sanitària per detectar les necessitats específiques de cada pare o mare i poder individualitzar el procés educatiu

Implementació dels mòduls SD i MM del sistema SAP R/3 en una empresa del sector metal·lúrgic

SAP R/3 és un software estàndard de gestió empresarial que engloba tots els processos i activitats d’una companyia i permet el disseny de l’aplicació a les necessitats de l’empresa. Diferents avantatges, com ara disposar d’una base de dades única, han fet escollir aquest sistema a una empresa del sector metal·lúrgic com a eina de gestió: Aquest projecte té com a objecte la implantació de dos dels mòduls que inclou el sistema SAP R/3, concretament el mòdul SD (Sales and Distribution), amb el qual es controlen les vendes de l’empresa, i el mòdul MM (Material Management), mòdul amb el qual es controla tot el que fa referència als materials, la gestió d’estocs i tota la gestió de compres de l’empresa

El virus de l'hepatitis C i la ribonucleasa Phumana: aspectes biològics i terapèutics

El virus de l'hepatitis C (VHC) provoca una hepatitis crònica que afecta a més de 170 milions de persones d'arreu del món. És un virus petit que es classifica dins de la família Flaviviridae i és un virus d'RNA de cadena positiva amb un genoma d'aproximadament 9.600 nucleòtids. A l'extrem 5' del genoma viral s'hi troba una regió no codificant (5'NCR) que comprèn els primers 341 nucleòtids i la seva funció està relaciona amb la traducció. Immediatament després hi ha una pauta de lectura oberta ORF que acaba en un únic codó d'aturada i codifica una poliproteïna de 3.010 aminoàcids. A continuació l'extrem 3' no codificant (3'NCR), que malgrat es desconeixen les seves funcions exactes, s'ha demostrat que és essencial per a la replicació vírica. La única poliproteïna generada és processada co- i postraduccionalment mitjançant proteases de l'hoste i víriques, donant lloc a les proteïnes estructurals (Core, E1 i E2-p7) i no estructurals (NS2-NS5B). Igual que la majoria de virus RNA, el VHC es caracteritza per tenir una taxa de mutació elevada. De fet, el genoma del virus no es pot definir com una única seqüència sinó per una població de variants molt relacionades entre sí. A aquesta manera d'organitzar la informació genètica se l'anomena quasiespècie viral i una de les seves implicacions principals és la facilitat amb què sorgeixen resistents al tractament. Els tractaments disponibles són llargs, cars, provoquen efectes secundaris considerables i només es resolen completament el 40% dels casos. Per aquesta raó es busquen altres solucions terapèutiques per combatre el virus entre les quals s'hi inclouen diferents estratègies. Una de les més innovadores i prometedores és la utilització de ribozims dirigits directament contra el genoma del virus. Aquest treball es centra en l'estudi de les noves estratègies terapèutiques basades en ribozims, concretament la ribonucleasa P. La ribonucleasa P és un ribozim que està present en tots els organismes ja que és l'enzim responsable de la maduració dels precursors d'RNA de transferència. El més interessant a nivell terapèutic és que s'ha demostrat que es pot dirigir la seva activitat cap a qualsevol RNA utilitzant una seqüència guia d'RNA que quan hibrida amb l'RNA diana, l'híbrid imita l'estructura secundària del substrat natural. En el cas del VHC, s'han estudiat ribozims dependents de seqüència (ribozims derivats d'RNAs satèl·lits i de viroides de plantes), sempre dirigits contra la regió més conservada del virus per evitar una disminució de l'eficiència del ribozim deguda a la variació de la diana. La ribonucleasa P és una endonucleasa d'activitat molt específica i es diferencia dels altres ribozims naturals en el sistema de reconeixement del substrat, reconeix elements estructurals i no de seqüència. L'objectiu final del treball és tallar in vitro l'RNA del VHC aprofitant la propietat que presenta aquest ribozim de reconèixer elements estructurals i no de seqüència ja que per a un mateix nombre de seqüències, el nombre d'estructures viables que pot adoptar l'RNA genòmic és molt més petit i per tant la variabilitat de la diana disminueix. S'han estudiat dos models d'RNasa P, la RNasa P humana guiada per seqüència guia externa (EGS) i l'RNA M1 de l'RNasa P d'E.coli unit a la seqüència guia per l'extrem 3' (ribozim M1GS). Abans però de dirigir el ribozim, s'han estudiat l'estructura i la variabilitat d'una regió del genoma del virus ja que s'ha descrit que són factors que poden limitar l'eficiència de qualsevol ribozim. Derivat d'aquests estudis s'aporten dades sobre accessibilitat i variabilitat d'una regió interna del genoma del virus de l'hepatitis C, la zona d'unió de la regió E2/NS2 (regió 2658-2869). L'estudi d'accessibilitat revela que la regió 2658-2869 del genoma del virus conté dominis oberts i tancats i que la transició entre uns i altres no és brusca si es compara amb altres regions d'estructura coneguda (regió 5' no codificant). Els resultats dels assajos in vitro amb els dos models de RNasa P mostren que s'ha aconseguit dirigir tant la ribonucleasa P humana com el ribozim M1GS cap a una zona, predeterminada segons l'estudi d'accessibilitat, com a poc estructurada i tallar l'RNA del virus. De l'anàlisi de mutacions, però, es dedueix que la regió estudiada és variable. Tot i dirigir el ribozim cap a la zona més accessible, la variació de la diana podria afectar la interacció amb la seqüència guia i per tant disminuir l'eficiència de tall. Si es proposés una estratègia terapèutica consistiria en un atac simultani de vàries dianes.D'altra banda i derivat d'un resultat inesperat on s'ha observat en els experiments control que l'extracte de RNasa P humana tallava l'RNA viral en absència de seqüències guia externes, s'ha caracteritzat una nova interacció entre l'RNA del VHC i la RNasa P humana. Per a la identificació de l'enzim responsable dels talls s'han aplicat diferents tècniques que es poden dividir en mètodes directes (RNA fingerprinting) i indirectes (immunoprecipitació i inhibicions competitives). Els resultats demostren que la ribonucleasa P humana, i no un altre enzim contaminant de l'extracte purificat, és la responsable dels dos talls específics observats i que es localitzen, un a l'entrada interna al ribosoma (IRES) i molt a prop del codó AUG d'inici de la traducció i l'altre entre la regió codificant estructural i no estructural. La ribonucleasa P és un dels enzims del metabolisme del tRNA que s'utilitza per identificar estructures similars al tRNA en substrats diferents del substrat natural. Així doncs, el fet que la ribonucleasa P reconegui i talli el genoma del VHC en dues posicions determinades suggereix que, a les zones de tall, el virus conté estructures semblants al substrat natural, és a dir estructures tipus tRNA. A més, tot i que el VHC és molt variable, els resultats indiquen que aquestes estructures poden ser importants per el virus, ja que es mantenen en totes les variants naturals analitzades. Creiem que la seva presència podria permetre al genoma interaccionar amb factors cel·lulars que intervenen en la biologia del tRNA,particularment en el cas de l'estructura tipus tRNA que es localitza a l'element IRES. Independentment però de la seva funció, es converteixen en unes noves dianes terapèutiques per a la RNasa P. S'ha de replantejar però l'estratègia inicial ja que la similitud amb el tRNA les fa susceptibles a l'atac de la ribonucleasa P, directament, en absència de seqüències guia externes.

Pèptids biarílics a partir de 4-iodofenilalanina o 3-iodotirosina per borilació i reacció de Suzuki-Miyaura en fase sòlida. Avaluació de l'activitat antimicrobiana

En aquesta tesi doctoral es va estudiar la preparació de pèptids biarílics en fase sòlida. En primer lloc, es varen borilar residus de fenilalanina o tirosina presents a la seqüència peptídica a través d’una reacció de Miyaura. A continuació, es varen arilar els boronats resultants a través d’una reacció de Suzuki-Miyaura sota irradiació de microones, utilitzant diversos halurs d’aril i haloaminoàcids. La metodologia trobada es va estendre a la preparació de pèptids biarílics cíclics. Aquesta aproximació presenta l’avantatge d’evitar la síntesi en dissolució i la purificació del boronoaminoàcid. A més, permet la preparació d’una àmplia diversitat de pèptids biarílics a partir d’un únic boronopèptid. L’avaluació de l’activitat biològica dels pèptids sintetitzats va permetre idenficar seqüències actives enfront dels bacteris Erwinia amylovora, Xanthomonas vesicatoria, i Pseudomonas syringae, que són responsables de malalties greus en plantes d’interès econòmic com pereres i pomeres, i que varen resultar ser molt poc tòxics enfront cèl•lules eucariotes.

Avaluació dels efectes d'un programa d'exercici físic individualitzat sobre la Qualitat de Vida (QdV), la incontinència urinària, la fatiga i la resistència muscular amb malalts del càncer de pròstata

El cáncer de próstata es el cáncer más frecuente en los hombres en muchos países industrializados. Considerando el porcentaje de supervivencia relativa a los 5 años (76,5%) y el estado de morbilidad que generan los tratamientos vigentes, el concepto de Calidad de Vida (CdV) del hombre mayor con cáncer de próstata pasa a ser un objetivo prioritario en la intervención sociosanitaria. Clásicamente la evaluación del impacto que generan los síntomas se ha determinado por la frecuencia y el número de síntomas asociados a la enfermedad y al tratamiento. A nuestro parecer, lo más apropiado es realizar el análisis objetivando además el impacto que generan en la actividad de vida diaria de los afectados. Este artículo tiene un doble objetivo. Primero, evaluar los beneficios de un programa de ejercicio de fuerza adaptado a la enfermedad y al tratamiento de cáncer de próstata. Segundo, identificar los síntomas más relevantes del cáncer de próstata desde la perspectiva del paciente y el impacto que generan a la Calidad de Vida del hombre mayor. La propuesta metodológica se basa en la triangulación metodológica entre métodos secuencial, (cuantitativo y cualitativo). En los resultados se observa una mejora significativa de la Calidad de Vida del enfermo, mediado indirectamente por la mejora del síntoma de incontinencia y el dolor. Así mismo se observa una mejora de la capacidad de la fuerza y resistencia muscular más evidente en las extremidades inferiores. Queda científicamente demostrada la eficacia de un programa de ejercicio físico de fuerza adaptado a los síntomas que genera la enfermedad y el tratamiento de cáncer de próstata en la mejora de la Calidad de Vida de la persona mayor.

Resilience or resistance? The value of subject knowledge for drama teachers

This paper reports on research undertaken by the author into what secondary school drama teachers think they need to possess in terms of subject knowledge in order to operate effectively as subject specialists. ‘Subject knowledge’ is regarded as being multi faceted and the paper reports on how drama teachers prioritise its different aspects. A discussion of what ‘subject knowledge’ may be seen to encompass reveals interesting tensions between aspects of professional knowledge that are prescribed by statutory dictate and local context, and those that are valued by individual teachers and are manifest in their construction of a professional identity. The paper proposes that making judgements that associate propositional and substantive knowledge with traditionally held academic values as ‘bad’ or ‘irrelevant’ to drama education, and what Foucault has coined as ‘subjugated knowledge’ (i.e. local, vernacular, enactive knowledge that eludes inscription) as ‘good’ and more apposite to the work of all those involved in drama education, fails to reflect the complex matrices of values that specialists appear to hold. While the reported research focused on secondary school drama teachers in England, Bourdieu’s conception of field and habitus is invoked to suggest a model which recognises how drama educators more generally may construct a professional identity that necessarily balances personal interests and beliefs with externally imposed demands.

Class II phosphoinositide 3-kinase defines a novel signaling pathway in cell migration

The lipid products of phosphoinositide 3-kinase (PI3K) are involved in many cellular responses such as proliferation, migration, and survival. Disregulation of PI3K-activated pathways is implicated in different diseases including cancer and diabetes. Among the three classes of PI3Ks, class I is the best characterized, whereas class II has received increasing attention only recently and the precise role of these isoforms is unclear. Similarly, the role of phosphatidylinositol-3-phosphate (PtdIns-3-P) as an intracellular second messenger is only just beginning to be appreciated. Here, we show that lysophosphatidic acid (LPA) stimulates the production of PtdIns-3-P through activation of a class II PI3K (PI3K-C2β). Both PtdIns-3-P and PI3K-C2β are involved in LPA-mediated cell migration. This study is the first identification of PtdIns-3-P and PI3K-C2β as downstream effectors in LPA signaling and demonstration of an intracellular role for a class II PI3K. Defining this novel PI3K-C2β- PtdIns-3-P signaling pathway may help clarify the process of cell migration and may shed new light on PI3K-mediated intracellular events.

The genetic basis of resistance to anticoagulants in rodents

Anticoagulant compounds, i.e., derivatives of either 4-hydroxycoumarin (e.g., warfarin, bromadiolone) or indane-1,3-dione (e.g., diphacinone, chlorophacinone), have been in worldwide use as rodenticides for > 50 years. These compounds inhibit blood coagulation by repression of the vitamin K reductase reaction (VKOR). Anticoagulant-resistant rodent populations have been reported from many countries and pose a considerable problem for pest control. Resistance is transmitted as an autosomal dominant trait although, until recently, the basic genetic mutation was unknown. Here, we report on the identification of eight different mutations in the VKORC1 gene in resistant laboratory strains of brown rats and house mice and in wild-caught brown rats from various locations in Europe with five of these mutations affecting only two amino acids (Tyr139Cys, Tyr139Ser, Tyr139Phe and Leu128Gln, Leu128Ser). By recombinant expression of VKORC1 constructs in HEK293 cells we demonstrate that mutations at Tyr139 confer resistance to warlarin at variable degrees while the other mutations, in addition, dramatically reduce VKOR activity. Our data strongly argue for at least seven independent mutation events in brown rats and two in mice. They suggest that mutations in VKORC1 are the genetic basis of anticoagulant resistance in wild populations of rodents, although the mutations alone do not explain all aspects of resistance that have been reported. We hypothesize that these mutations, apart from generating structural changes in the VKORC1 protein, may induce compensatory mechanisms to maintain blood clotting. Our findings provide the basis for a DNA-based field monitoring of anticoagulant resistance in rodents.

Follistatin complexes Myostatin and antagonises Myostatin-mediated inhibition of myogenesis

Follistatin is known to antagonise the function of several members of the TGF-beta family of secreted signalling factors, including Myostatin, the most powerful inhibitor of muscle growth characterised to date. In this study, we compare the expression of Myostatin and Follistatin during chick development and show that they are expressed in the vicinity or in overlapping domains to suggest possible interaction during muscle development. We performed yeast and mammalian two-hybrid studies and show that Myostatin and Follistatin interact directly. We further show that single modules of the Follistatin protein cannot associate with Myostatin suggesting that the entire protein is required for the interaction. We analysed the interaction kinetics of the two proteins and found that Follistatin binds Myostatin with a high affinity of 5.84 x 10(-10) M. We next tested whether Follistatin suppresses Myostatin activity during muscle development. We confirmed our previous observation that treatment of chick limb buds with Myostatin results in a severe decrease in the expression of two key myogenic regulatory genes Pax-3 and MyoD. However, in the presence of Follistatin, the Myostatin-mediated inhibition of Pax-3 and MyoD expression is blocked. We additionally show that Myostatin inhibits terminal differentiation of muscle cells in high-density cell cultures of limb mesenchyme (micromass) and that Follistatin rescues muscle differentiation in a concentration-dependent manner. In summary, our data suggest that Follistatin antagonises Myostatin by direct protein interaction, which prevents Myostatin from executing its inhibitory effect on muscle development. (C) 2004 Elsevier Inc. All rights reserved.

The poliovirus 2C cis-acting replication element-mediated uridylylation of VPg is not required for synthesis of negative-sense genomes

Nucleotides in the terminal loop of the poliovirus 2C cis-acting replication element (2C(CRE)), a 61 nt structured RNA, function as the template for the addition of two uridylate (U) residues to the viral protein VPg. This uridylylation reaction leads to the formation of VPgpUpU, which is used by the viral RNA polymerase as a nucleotide-peptide primer for genome replication. Although VPg primes both positive- and negative-strand replication, the specific requirement for 2C(CRE)-mediated uridylylation for one or both events has not been demonstrated. We have used a cell-free in vitro translation and replication reaction to demonstrate that 2C(CRE) is not required for the initiation of the negative-sense strand, which is synthesized in the absence of 2C(CRE)-mediated VPgpUpU formation. We propose that the 3' poly(A) tail could serve as the template for the formation of a VPg-poly(U) primer that functions in the initiation of negative-sense strands.

beta-Sheet mediated self-assembly of dipeptides of omega-amino acids and remarkable fibrillation in the solid state

Single crystal X-ray diffraction studies show that the extended structure of dipeptide I Boc-beta-Ala-m-ABA-OMe (m-ABA: meta-aminobenzoic acid) self-assembles in the solid state by intermolecular hydrogen bonding to create an infinite parallel P-sheet structure. In dipeptide II Boc-gamma-Abu-m-ABA-OMe (gamma-Abu: gamma-aminobutyric acid), two such parallel beta-sheets are further cross-linked by intermolecular hydrogen bonding through m-aminobenzoic acid moieties. SEM (scanning electron microscopy) studies reveal that both the peptides I and II form amyloid-like fibrils in the solid state. The fibrils are also found to be stained readily by Congo red, a characteristic feature of the amyloid fiber whose accumulation causes several fatal diseases such as Alzheimer's, prion-protein etc.