La conquesta de la matèria. El paisatge

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS).

La Conquesta de la matèria. El paisatge humà

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS).

La reivindicació de l'art

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

La mort de l'art

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

La Pintura del segle XIX... l'impressionisme?

Materials didàctics del grup d'investigació de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

La Pintura del segle XVIII ... el present, la presència...

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

La pintura del segle XIX. El debat entre el realisme i el naturalisme

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

La pintura del segle XVIII... La representació femenina

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Vers la conquesta del temps. Present i presència

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Activitat 1. La representació de l'espai, dels teixits i de les carnacions

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Activitat 2. La reflexió sobre la bellesa

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Activitat 4. La festa galant

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Intervención socioeducativa en la enfermedad mental.

Identificar principios de procedimiento y estrategias que orienten la intervención educativa de personas con trastorno mental grave. 68 pacientes, 10 sujetos del personal auxiliar de psiquiatría y 3 del personal de enfermería de la Red de Salud Mental del Principado de Asturias asi como 2 expertos (terapeuta y antropóloga). A partir de una fundamentación teórica y una presentación del estado de la cuestión, se describe una investigación de tipo etnográfico en la que se considera el abordaje de tres dimensiones: a) Auto análisis, b) Observación participante que permita una cercamiento a esferas fundamentales de la realidad de los pacientes, y c) Acción-reflexión-acción. Los instrumentos principales de recogida de información son: a) Diario de campo, b) Registro de incidentes críticos, y c) Parrilla de evaluación, en la cual se recogen aspectos referentes a: participación, implicación, actividades realizadas, personal, resumen cuantitativo de los datos y evaluación individual. El análisis de los datos se realiza a través de un método comparativo constante utilizando el programa informático Nvivo. Las fases de este análisis son: codificación abierta, codificación axial, integración categórica y delimitación teórica. La intervención socioeducativa en la enfermedad mental es un campo profesional en formación dentro de la Pedagogía Social. Hay que trabajar por sistematizar experiencias y crear un marco teórico que sustente las diferentes actuaciones que se llevan a cabo con esta población. Población con unas características altamente específicas lo que lleva a la necesidad de definir unos criterios que fundamenten la actuación educativa con la misma.

Història urbana de Girona: una història dibuixada

El Dr. Josep Maria Nolla ha contribuït de manera decisiva al coneixement dels orígens de la ciutat de Girona. El seu treball i el dels seus companys en aquesta aventura de recerca és a l'abast de tothom en la col·lecció "Història urbana de Girona", que ha tingut, la tardor del 2007, una traducció brillant en l'exposició "De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat"

"Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions" : aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

La idea primera d'aquest projecte d’investigació, sobre les escriptures exposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'un senzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tractés sobre el món de la mort: el ritual, la cerimònia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta els primers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretén ser etern. Si bé l'època històrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a terme era d'una època diferent la qual cosa ja presentava una sèrie de reptes com el fet de tractar-se d'un estudi inèdit degut al plantejament que pretenia portar a la pràctica. Es tractava, doncs, de l'anàlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant la mort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podia veure l'evolució del pensament humà en vers un dels temes que més va preocupar i preocupa i interessa al llarg de tots els temps històrics