L'estraperlo a Artesa de Segre: la lluita per la supervivència: el pa de cada dia

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. L’estraperlo es pot definir com el comerç il•legal que es va dur a terme durant la postguerra espanyola i que consistia a comprar o intercanviar productes a baix preu a un lloc i vendre’ls o aconseguir-ne d’altres en un indret on es cotitzaven millor. Aquests productes eren articles intervinguts per l’estat o subjectes a racionament (1936-1952) i va passar a ser el mitjà de subsistència per a la majoria de persones que el van practicar. S’ha desenvolupat una aproximació a l’estraperlo a Artesa de Segre des de tres perspectives. La recollida de bibliografía ha permès situar-la dins l’ampli món de la postguerra espanyola. En el treball de camp, els testimonis ofereixen diferents punts de vista sobre les vivències de l’estraperlo i posteriorment s’analitzen els principals aspectes convergents i divergents a través d’un estudi comparatiu. Tota aquesta informació s’ha organitzat i presentat també en format audiovisual: el testimoni de l’estraperlista és narrat amb la seva pròpia veu. Les conclusions que s’en deriven són: l’estraperlo sorgí com a solució a la manca d’aliments i no és assimilable a el contraban; les circumstàncies precàries, les mancances de la postguerra i la disciplina arbitrària imposada pel mateix govern obligaren a la seva pràctica.

Efectes del tipus de contracte en l'evolució de la dispersió salarial a Espanya (1995-2002)

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Universidad de Alcalà de Henares, Espanya, des de juliol fins desembre del 2006. Es parteix de la constatació de l'existència d'una bretxa salarial a favor dels treballadors que afavoreix als treballadors amb contracte indefinit i dels estudis precedents centrats en la comparació entre individus representatius per a cada col•lectiu, indefinit i temporal. Així, es va plantejar la idea que el diferencial salarial, i els seves causes, poden ser distintes segons el nivell retributiu. Aquesta hipòtesi ha dut a estendre l'estudi de la possible existència de discriminació salarial contra els treballadors temporals al conjunt de la distribució salarial, seguint l’aproximació metodològica suggerida per Jenkins (1994) i amb els extensions a aquestes de Favaro i Magrini (2003) i Del Rio et al. (2004). Paral•lelament, s'ha proposat una descomposició detallada de les diferències salarials mitjanes entre dos grups d'interès en presència d'un procés de selecció relacionat amb el de determinació dels salaris.

La reconfiguració de la frontera hispano-marroquina (1986-2010)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universitat Abdelmalek Essaadi, Marroc durant gener i febrer de 2007. S’analitzen els principals aspectes del procés de reconfiguració de la frontera hispano-marroquina, que segueix l’accés d’Espanya a la Unió Europea, l’any 1986. L'estudi s’estructura en tres parts, a través de les quals s’exploren les dimensions geopolítica, funcional i simbòlica del procés de refronterització. Partint de l’escenari general de la frontera hispano-marroquina, l’anàlisi s’aproxima gradualment als escenaris particulars construïts a l’entorn de les fronteres euro-africanes de Ceuta i Melilla –les dues ciutats magribines sota sobirania espanyola. D’aquest manera es descriu com el procés tripartit de refronterització ha forjat la geografia actual d’aquest peculiars segments de la frontera entre la UE/Espanya i el Marroc. L'anàlisi conclou tot subratllant com la frontera hispano-marroquina està condicionada per la creixent divergència entre la implementació de les necessitats securitàries de la frontera exterior de la UE i la gestió fronterera del lliure comerç.

On Pomacea sordida (Swainson, 1823) (Prosobranchia, Ampullariidae)

A description of Pomacea sordida (Swainson, 1823) collected in Caxias and Nova Iguaçu, state of Rio de Janeiro, is presented. The shell is globose, heavy, whith greenish or horn-colored periostracum and dark spinal bands; apex subelevated, 4-5 moderately shoudered whorls, increasing rather rapidly and separated by deep suture. Aperture large, moderately round, yellowish or violaceous; lip thick and sometimes dark brown; umbilicus large and deep; operculum corneous and heavy, entirely closing the aperture. Ratios: shell width/shell length = 0.81-0.91 (mean 0.86); aperture length/shell length = 0.66-0.75 (mean 0.70). Testis, spermiduct and penis pouch as in Pomacea lineata (Spix, 1827). Seminal vesicle whitish and bean-shaped. Prostate cylindric and narrow, cream in coloar as the testis. Penis whiplike whith a closed circular spermiduct. Penial sheath elongated and tapered, with its distal tip turned to the right; outer basal gland situated on the left; inner median gland rounded; apical gland elongated and wrinkled. Ovary composed of branched whitish tubules lying superficially on the digestive gland; oviduct and seminal receptacle as in P. lineata; albumen gland yellowish - orange. Vestigial male copulatory apparatus (penis and its sheath) present in all females examined.

On Dichelyne (Cucullanellus) elongatus (Tornquist, 1931) Petter, 1974: South American correlated species (Nematoda, Cucullanidae) and some other helminths of micropogonias furnieri (Desmarest, 1823) (Pisces, Sciaenidae)

Dichelyne (Cucullanellus) elongatus (Tomquist, 1931) Petter, 1974, from Venezuela, of which D.(C.) amaurincai (Freitas, Vicente & Ibáñez, 1969) Petter, 1974 is proposed as a junior synonym, is redescribed and comments on the present status of the remaining species under the group, namely D.(C.) dichelyneformes (Szidat, 1950) Petter, 1974, D.(C.) rodriguesi (Pinto, Fábio & Noronha, 1970) Petter, 1974 and D.(C.) travassosi (Guimarães & Cristofaro, 1974), occuring in South America are made. Dollfusentis chandleri Golvan, 1969 (Acanthocephala, Illiosentidae), Poecilancistrium caryophyllum (Diesing, 1850)(Cestoidea, Otobothriidae) and Callitetrarhynchus gracilis (Rudolphi, 1819)(Cestoidea, Dasyrhynchidae) as well as larval forms of Echinocephalus sp. (Nematoda, Gnathostomatidae) and Contracaecum sp. (Nematoda, Anisakidae) are also reported.

Derecho de propiedad, medio ambiente y desarrollo sostenible: una perspectiva constitucional y comparada

Proyecto de investigación realizado a partir de una estancia en la University of Illinois entre febrero y junio del 2007. La investigación se ha centrado en el desarrollo teniendo como eje principal el derecho a la propiedad. El desarrollo como base i en relación al cual he examinado diferentes elementos que lo componen como el mencionado derecho a la propiedad (uno de los derechos más cuestionados y problemáticos analizado desde pensamientos muy diversos y antagónicos ) o el derecho al medioambiente y la relación entre y otros derechos (desarrollo económico, interés general, principis constitucionals, etc. ) (...)

Aprenentatge i avaluació objectiva de temes de Geografia i Història de Catalunya a l’E.S.O a través d’estratègies didàctiques basades en l’ús de noves tecnologies

Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboració prèvia de materials en suport paper combinats amb una presentació de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currículum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han col·laborat professors de Secundària de l'equip de recerca.(...)

El desenvolupament de competències bàsiques de pensament històric en els joves a través de l'ensenyament de la història de Catalunya

El projecte sorgeix d’una necessitat que ens han fet arribar professorat de ciències socials de centres del nostre entorn: “la inexistència de material adequat sobre la història i la cultura catalana per utilitzar en l’ensenyament dels joves a l’ESO”. Davant d’aquest context, el projecte de recerca i innovació docent s’inserta en una línia centrada en els aportacions de l’ensenyament-aprenentatge de la història en general, i de la història de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcció d’identitats i la formació de la ciutadania democràtica. Així mateix, es basa en una concepció de l’ensenyament que posa l’èmfasi en el desenvolupament de la consciència històrica i les competències narratives. Els supòsits de l’alumnat sobre la història i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, són molt similars als que es plantegen investigacions d’aquest àmbit: a) la Història és un recull de fets del passat d’un lloc específic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Història és una narració objectiva, i c) les representacions/interpretacions històriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis ètics, La nostra recerca considera la importància d’insistir en el fet que la finalitat de tota educació hauria de ser la interculturalitat, perquè la societat és plural i diversa i, per tant, l’educació i la formació haurien de donar respostes positives a aquest fet. L’educació intercultural no hauria de ser només un discurs, sinó que hauria de ser una pràctica.(...)

Monogenea parasites of Micropogonias furnieri (Desmarest, 1823) (Pisces, Sciaenidae) from the littoral of Rio de Janeiro state, Brazil

From the gills of 100 Micropogonia furnieri (Desmarest, 1823) from Atlantic coast of Rio de Janeiro State, were recovered Macrovalvitrema sinaloense Caballero & Bravo-Hollis, 1955, Pterinotrematoides mexicanum Caballero & Bravo-Hollis, 1955, Rhamnocercus rhmnocercus Monaco, Wood & Mizelle, 1954 and Encotyllabe spari Yamaguti, 1934. M. furnieri represents a new host record for them and a new geographical dsitribution is referred for M. sinaloense, P. mexicanum and R. rhmnocercus.

La declaració de drets de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Una de les novetats que ha comportat l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya ha estat la introducció d’un Títol dedicat als drets, deures i principis rectors. Analitzem les diferents visions que sobre aquesta carta de drets s’han donat des de la doctrina i estudiem en quin sentit s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional respecte a aquesta qüestió. Analitzem el perquè s’inclou a l’Estatut d’Autonomia una taula de drets i deures i ens qüestionem si, tècnicament, és una declaració de drets completa i sistemàtica. Repassem la veritable voluntas legislatoris del legislador català mitjançant l’extracte de les intervencions dels diferents grups en relació al Títol I de l’Estatut, que fou objecte de votació separada. Ens aturem a analitzar la raó de ser, l’abast i la naturalesa de la Carta de Drets i Deures prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i las seva diferenciació de les lleis que han de desenvolupar els drets estatutaris. També ens centrem en la configuració dels drets que reconeix l’Estatut i la seva diferenciació amb els principis rectors de la política social i econòmica, basada en la seva exigibilitat, tot i que no poques vegades la diferència no és tant clara. Finalment, la tutela dels drets mereix una atenció especial, centrada fonamentalment en el Consell de Garanties Estatutàries que substitueix el Consell Consultiu. Aquest òrgan es configura com quelcom més que un simple òrgan consultiu ja que pot emetre dictàmens vinculants sobre lleis que desenvolupin o afectin els drets estatutaris, juntament amb els dictàmens no vinculants, que poden ser preceptius o facultatius, segons els casos.

La reconstrucción del espejo: el cuento español en la Antología de cuentistas españoles contemporáneos de Francisco García Pavón

El presente trabajo ofrece un estudio exhaustivo de la Antología de cuentistas españoles contemporáneos, de Francisco García Pavón, obra que contribuyó en su día a la difusión y consolidación del cuento en nuestro país. A través del análisis de las piezas contenidas en sus tres ediciones y de las relaciones que se establecen entre ellas, así como del estudio de la vida y la obra de cada uno de sus autores, puede observarse la evolución que ha experimentado el género en España desde los años de la primera posguerra hasta la década de los ochenta.

Campesinos o terratenientes? la política agraria del franquismo y el acceso a la propiedad en el Delta del Ebro

A partir de 1940 el Instituto Nacional de  Colonización (INC) desarrolló en la antigua zona marítimo‐terrestre del hemidelta derecho del Ebro un proyecto de colonización que tuvo como  objetivo transformar unas tierras,  mayoritariamente yermas y saladas, en arrozales y construir unos poblados de  colonización para instalar a una parte de  los colonos encargados de su transformació yexplotación. Esta actuación se justificó a  partir de las ideas de justicia social para el campo, de inspiración falangista, y de los principios económicos de la autarquía  propios del primer franquismo. Se pretendía beneficiar a jornaleros y agricultores con poca tierra a los que se les cedería en  propiedad unas parcelas suficintes como parapermitir que cada familia obtuviese de su  explotación unos ingresos suficientes que les permitiesen tener unas cndiciones de vida aceptables y, al mismo tiempo, aumentar la  producción nacional. Sin embrago, el resultado final fue la creación de una serie de  explotaciones basadas en la producción de  arroz, de la que España era excedentaria,  que producían a un precio superior al del mercado internacional, de difícil viabilidad  económica y por su reducida superficie  (inferior a la 4 ha), de difícil  mecanización. En este trabajo, después de repasar  brevemente el proceso colonizador,  intentaremos valorar a partir del análisis  de las características de las explotaciones creadas por el INC, de la superficie  repartida a los colonos y la cedida a las  grandes propiedades de la zona, y de las  necesidades de trabajo y del calendario  laboral propio de una zona de monocultivo  arrocero, a quien benefició realmente la  actuación del INC, si a los jornaleros o  pequeños agricultores que obtuvieron unas  pocas tierras y, en algún caso, una vivienda, o a las grandes propiedades, a las que se cedió parte de la superficie sobre la cual  inicialmente de planteó la actuación.