Kansalaisliikkeet Internetissä ja moniäänisen demokratian vaatimus

Abstract: Political civic movements on the Internet and the demand for deliberative democracy

Citizen participation and the Lisbon Treaty : A legal perspective

How to "bring the [European] Union closer to its citizens" is a vexed and vital problem of European integration. Article 11 TEU on participatory democracy, recently introduced by the Lisbon Treaty, is meant to be part of the solution. The EU Economic and Social Committee has gone so far as to define this provision "a milestone on the road to a people's Europe that is real and feasible". This appears to be an overly optimistic assessment - partly because art. 11 relies heavily on the involvement of civil society organisations, which political science literature suggests is conceptually and/or practically irrelevant to citizen involvement; partly because it largely formalizes participatory practices that have been in existence for years without cognizable effects on citizen participation; and partly because even its most innovative element - the European citizens' initiative (ECI) - does not bring significant changes to the Union's constitutional arrangements in terms of redistributing decision-making power. In addition to that, secondary legislation places significant hurdles on the submission of ECIs and might prevent or delay their becoming a standard democratic practice. This is not to say that art. 11 TEU has no potential at all. Its insertion in the Treaty might provide impetus to rethink and develop past participatory practices, such as horizontal civil dialogue. Moreover, the effects of "popular input" in the form of ECIs on EU institutional dynamics is as yet unknown - and perhaps not negligible, to judge from the keen interest that the European Parliament and other bodies have demonstrated in "appropriating" it as a political asset. Finally, art. 11 raises the stakes of the Union's democratic challenge and might pressure EU institutions to make full use of its potential. Or, if eventually proved inadequate, art. 11 might constitute a constitutional experiment on the way to meaningful forms of direct democracy at EU level.

Cap a una ciutadania intercultural. Un tema emergent a la recerca educativa

En aquest article oferim una aproximació a l'estudi de la ciutadania intercultural des de l'investigació educativa. Per això, hem resumit en primer lloc, els nous plantejaments de la ciutadania que fonamentnen la investigació realitzada pel GREDI en aquests darrers anys. El nostre model recull, com trets claus de la ciutadania que pretenim es desenvolupi des de l'educació, el fet de ser, alhora, activa i responsable, crítica i intercultural; desenvolupada en l'àmbit local però oberta a nivells més amplis. Posteriorment, l'article sintetitza algunes de les investigacions dutes a terme en aquest camp. La segona part d'aquest article ofereix un resum d'una de les investigacions realitzades pel GREDI i que ha permès diagnosticar els elements que configuren el contepcte i la pràctica de la ciutadania en els joves de 14 a 16 anys a Barcelona. Es conclou assenyalant els elements significatius que poden trobar-se en les invesetigacions presentades i que permeten dibuixar les línees de progrés per a qui desitja endinsar-se en la investigació en aquesta àrea temàtica.

Religion och demokrati: protestantism, katolicism och islam i ett komparativt perspektiv

Abstract: Religion and democracy: Protestantism, Catholicism and Islam in comparative perspective

Educació política: democràcia i ciutadania

Educar ciutadans és una demanda present avui en els textos de convencions internacionals, en els discursos dels polítics, en les aportacions dels més reconeguts pedagogs, en les conclusions de molts treballs de sociòlegs i psicòlegs de l"educació, i també en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, la institució educativa s"ha estat plantejant durant les últimes dècades la seva responsabilitat enfront d"aquesta demanda, encetant una nova línia de reflexió i d"acció a l"entorn dels valors de la ciutadania en una societat democràtica.

La concepció política de la mediació cultural

La mediació cultural és una figura institucionalitzada a Quebec, però força desconeguda a Catalunya. A través de les pràctiques culturals busca fomentar una participació civíca ciutadana, millorar la cohesió social i el risc d'exclusió. Aquest treball investiga la mediació cultural des d'una perspectiva política, defensant que hi ha tres formes de percebre un acte de mediació. Metodològicament, s'analitzen pràctiques de mediació cultural a Montreal utilitzant com a marc interpretatiu tres models de ciutadania: liberal, comunitarista i republicà.

Corporate responsibility in the postnational constellation : a multiple-case study

In my thesis I present the findings of a multiple-case study on the CSR approach of three multinational companies, applying Basu and Palazzo's (2008) CSR-character as a process model of sensemaking, Suchman's (1995) framework on legitimation strategies, and Habermas (1996) concept of deliberative democracy. The theoretical framework is based on the assumption of a postnational constellation (Habermas, 2001) which sends multinational companies onto a process of sensemaking (Weick, 1995) with regards to their responsibilities in a globalizing world. The major reason is that mainstream CSR-concepts are based on the assumption of a liberal market economy embedded in a nation state that do not fit the changing conditions for legitimation of corporate behavior in a globalizing world. For the purpose of this study, I primarily looked at two research questions: (i) How can the CSR approach of a multinational corporation be systematized empirically? (ii) What is the impact of the changing conditions in the postnational constellation on the CSR approach of the studied multinational corporations? For the analysis, I adopted a holistic approach (Patton, 1980), combining elements of a deductive and inductive theory building methodology (Eisenhardt, 1989b; Eisenhardt & Graebner, 2007; Glaser & Strauss, 1967; Van de Ven, 1992) and rigorous qualitative data analysis. Primary data was collected through 90 semi-structured interviews in two rounds with executives and managers in three multinational companies and their respective stakeholders. Raw data originating from interview tapes, field notes, and contact sheets was processed, stored, and managed using the software program QSR NVIVO 7. In the analysis, I applied qualitative methods to strengthen the interpretative part as well as quantitative methods to identify dominating dimensions and patterns. I found three different coping behaviors that provide insights into the corporate mindset. The results suggest that multinational corporations increasingly turn towards relational approaches of CSR to achieve moral legitimacy in formalized dialogical exchanges with their stakeholders since legitimacy can no longer be derived only from a national framework. I also looked at the degree to which they have reacted to the postnational constellation by the assumption of former state duties and the underlying reasoning. The findings indicate that CSR approaches become increasingly comprehensive through integrating political strategies that reflect the growing (self-) perception of multinational companies as political actors. Based on the results, I developed a model which relates the different dimensions of corporate responsibility to the discussion on deliberative democracy, global governance and social innovation to provide guidance for multinational companies in a postnational world. With my thesis, I contribute to management research by (i) delivering a comprehensive critique of the mainstream CSR-literature and (ii) filling the gap of thorough qualitative research on CSR in a globalizing world using the CSR-character as an empirical device, and (iii) to organizational studies by further advancing a deliberative view of the firm proposed by Scherer and Palazzo (2008).

El consens democràtic

Per decidir democràticament cal estar informat o el consens s"obté gràcies a les persones desinformades?

La formación política de los jóvenes: una necesidad de higiene democrática

La desafección aparente de los votantes hacia los procesos electorales parece ir en aumento. Algunos estudios proponen una doble vía para enderezar ese proceso: el cambio de las normas del juego democrático y la profundización en la formación política de los jóvenes. En este texto se apuesta decididamente por lo segundo y, para ello, se presentan los resultados de una investigación llevada a cabo en el marco de una de las actividades educativas que se realizan en el Parlamento de Cataluña con jóvenes de bachillerato. En él se exponen algunos datos que vienen a superar el estereotipo de que esa población joven, a las puertas de la mayoría de edad, tiene un conocimiento escaso de la política e incluso una desafección absoluta hacia ella. No sólo se demuestra que tienen interés por temas socialmente relevantes, sino que expresan su voluntad de acudir a las urnas en cuanto tengan oportunidad. Por supuesto, la discusión final del texto sugiere que el marco de obtención de los datos, un taller formativo con parlamentarios, facilita claramente esos resultados, y que esa corriente de inquietud que expresan los jóvenes debería ser adecuadamente canalizada en los centros escolares para redundar en su formación política y reforzar esa aparente expectación. En este sentido, el presente trabajo termina con un mapa de valores para desarrollar programas de formación política en educación secundaria