IES S??nchez Lastra : de Par??s a Mieres en 6 d??as

Se narra el proceso de gestaci??n del Proyecto 'From their past comes our future' y las actividades realizadas en el encuentro que alumnos de los centros participantes realizaron, en mayo de 2006, en la localidad francesa de Saint Witz, cerca de Par??s. El proyecto gira en torno la historia de las guerras mundiales, est?? coordinado por el IES S??nchez Lastra de Mieres (Asturias) y en el participan los centros de Ense??anza Secundaria: Lyc??e Leonard de Vinci de Saint Witz; Gimnazjum nr 1 Mikolaja Kopernika (Laziska G??rne, Polonia); Mainholm Academy (Ayrshire, Escocia); y VOSP a Stredni pedagogicka skola (Litomysl, Rep??blica Checa).

Visita de estudios a Holanda : ense??anza y aprendizaje de lenguas extranjeras

El Programa de Aprendizaje Permanente (PAP) es un programa de acci??n comunitario en el ??mbito educativo que pretende contribuir a la creaci??n de una sociedad del conocimiento avanzada. Entre sus objetivos est?? alcanzar un desarrollo econ??mico sostenible y m??s y mejores posibilidades de empleo. El PAP integra a los Programas Comenius, Erasmus, Grundtvig y Leonardo da Vinci. Desde 2007 cuenta, adem??s, con un Programa transversal que pretende estimular el intercambio, la cooperaci??n y la movilidad entre los sistemas de educaci??n y formaci??n dentro de la Comunidad europea. Entre sus objetivos est??n el intercambio de informaci??n y experiencias educativas, adem??s de servir para conocer y observar distintas caracter??sticas de los sistemas educativos de otros pa??ses europeos. En este contexto se describe la experiencia de una visita de estudio a Holanda sobre ense??anza y aprendizaje de lenguas extranjeras. Se destacan algunas caracter??sticas singulares del sistema educativo holand??s.

CP Poeta Juan Ochoa (Avil??s)

'La Interculturalidad a trav??s de los cuentos' es el proyecto Comenius en el que participa el Colegio P??blico Poeta Juan Ochoa de Avil??s. Pensado para implicar a toda la comunidad educativa e introducir cambios en la manera de ense??ar y aprender desde la biblioteca escolar. La idea principal del proyecto es desarrollar h??bitos de lectura en el alumnado, aprender a aprender utilizando como agente motivador el contacto e intercambio de actividades con otros centros de Europa, y los cuentos como elemento dinamizador para generar esta motivaci??n.

Berga, molt més que patrimoni immaterial

Planteja un projecte extens, innovador i creatiu, que a part d’un anàlisi de l’estat de la qüestió del patrimoni a Berga i el seu ús proposa noves rutes i noves propostes per conèixer la història de la ciutat de forma més global i amena, activar, donar valor i proposar restauracions d’urgència a elements poc valorats i poc difosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt més que la Patum, un patrimoni sostenible durant tot l’any, proper a tota classe de persones, famílies, col·lectius.... S'ha volgut crear una visió global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orígens fins l’actualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que s’ofereixen des de l’Oficina de turisme de la ciutat, segmenten la història en parts i per tant els donen més valor, en detriment d’altres que al meu parer també són cabdals en la formació de l’actual Berga

Repensem l'educació

El dia 4 de desembre es va presentar el manifest final de la Convocatòria Social per l'Educació a Catalunya. El document recull la preocupació d'una colla d'entitats de la societat civil catalana i d'institucions públiques per la situació de l'educació a casa nostra. Des de la revista Engega hem volgut afegir al debat les opinions de quatre professors de la UdG especialment relacionats amb el món de l'educació

L'Oli d'oliva de la DOP Empordà és diferent al de la resta del món

En els dies a cavall entre el mes de novembre i desembre es van dur a terme les primeres Jornades de Qualitat de l’Oli d’Oliva a les Comarques Gironines. Les sessions han servit per donar a conèixer la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli de l’Empordà, explicar el procés que ha permès obtenir la distinció i les qualitats que atresora. En el trajecte que han fet els productors per assolir els seus objectius de qualitat i modernització han estat assessorats per investigadors de la Universitat de Girona

Joan Majó, director general d'Universitats

Joan Majó va ser nomenat director general d’Universitats l’abril del 2007. Des del seu nomenament ha procurat eixamplar el diàleg per fer avançar les transformacions que el sistema universitari requereix. Majó avança que el 2009 no serà un any d’alegries

Emprèn el vol!

Els Vivers d’Empreses de Girona s’articulen en un Consorci que vol fer-los créixer, fer-los més forts i connectar-los amb altres vivers d’arreu d’Europa

Trencant el silenci de la mort: les inscripcions del claustre de la catedral de Girona

En els últims temps s'ha anat consolidant una nova manera d'entendre la història de la cultura escrita, ja que a partir dels signes i símbols escrits es pot aprofundir més en el coneixement d'una determinada societat. Depenent de l'ús que es fa de l'escriptura, podem establir la manera que té la societat d'entendre l'entorn o la visió que té de l'espai físic i mental que l'envolta. En aquest sentit o en aquesta línia de renovació de la cultura escrita hem d'entendre l'interès que pot despertar la recuperació de l'escriptura epigràfica funerària. Aquest tipus d'escriptura ens permet conèixer l'actitud que adoptaven els homes i les dones del passat davant la mort. Així doncs, el que en aquestes pàgines es presenta es troba emmarcat dins aquests corrents d'anàlisi i estudi que des de fa algun temps preocupen els investigadors d'història de la cultura i de les mentalitats

Discurs del Dr. Joan Bertran Rusca com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona

Discurs pronunciat pel Dr. Juan Bertran Rusca (1931), en el decurs de l'acte d'investidura de Doctors Honoris Causa, celebrat a la Universitat de Girona l'octubre de 2004. El seu discurs versa sobre el desenvolupament de la química teòrica a Catalunya

Discurs del rector, curs acadèmic 1998-1999

Primer discurs del rector de la Universitat de Girona, Josep M. Nadal, desprès de la seva creació al desembre de 1991 pel Parlament de Catalunya, on fa una reflexió personal del sistema universitari català

L'hospital de Santa Caterina de Girona: un model de racionalització de la caritat (de mitjan segle XIV al segle XV)

Es presenta el dibuix d’un centre assistencial que ha crescut i canviat amb la seva ciutat: ahir a la vora de l’Onyar, avui a tocar de la Gran Via i demà a Salt, l’hospital encara es mostra lligat a les necessitats socials d’aquells qui li donen raó de ser, els ciutadans

Les Unitats de paisatge de les terres de Girona

El paisatge de les comarques gironines destaca per la seva varietat. Aquest fet és el resultat de la combinació d'un medi biofísic molt divers amb una activitat humana secular. Cal tenir present que a les terres gironines hi estan representades totes les grans unitats de relleu de Catalunya, des dels Pirineus fins a les planes i serralades costaneres

La Tordera

La Tordera és un dels rius més oblidats i maltractats de Catalunya, malgrat ésser-ne un dels més importants