999 resultados para Consciência histórica. País de Mossoró . Memória. Espacialidade
Resumo:
Aquesta memria s un estudi sobre lavaluaci ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant levoluci que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre país
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Degut a la gran demanda tecnolgica, actualment hi ha un gran inters en desenvolupar medis magntics amb entitats ferromagntiques de dimensions nanomtriques. Aquesta demanda promou la investigaci i el desenvolupament de nous materials i processos de fabricaci que permetin controlar duna manera ms precisa les propietats magntiques i estructurals. Entre els mtodes de litografia convencionals (per exemple deposici fsica a travs de mscares, deposici qumica en fase vapor i electrodeposici), recentment sha demostrat que la irradiaci amb ions a travs de mscares prelitografiades, sembla ser un bon mtode per a la fabricaci destructures ferromagntiques de lordre dels nanmetres. Aquesta tcnica pot ser aplicada per aprofitar la transici paramagnticaferromagntica que presenten alguns materials al ser desordenats estructuralment (per exemple FeAl, FePt3, Ni3Sn2). En el treball que es presenta a continuaci sutilitza laliatge Fe60Al40 per a fabricar estructures ferromagntiques embegudes en una matriu paramagntica mitjanant irradiaci amb ions darg a travs duna membrana de polimetil metacrilat (PMMA) prviament litografiada amb feixos delectrons (EBL). La fabricaci daquest sistema t com a objectiu destudiar levoluci de la morfologia i el gruix de PMMA (a partir de SEM i AFM) i del comportament magntic de les estructures fabricades (MFM i MOKE), quan s irradiat consecutivament a diferents energies. Per a completar lestudi shan utilitzat simulacions per a determinar les condicions dirradiaci (TRIM), com per a una millor comprensi dels resultats (simulacions micromagntiques). El contingut de la memria inclou una breu introducci histrica i conceptual sobre el magnetisme. A continuaci sexposen les tcniques necessries per a la fabricaci, preparaci i caracteritzaci de la mostra. Finalment es presenta una discussi dels resultats obtinguts i les conclusions.
Resumo:
Trabajo de fin de carrera sobre una base de datos histórica de proyectos informticos para la gestin de proyectos.
Resumo:
Aquesta memria descriu com la llei 11/2007 de 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics, s el punt de partida de la transformaci de les administracions pbliques, entre elles els ajuntaments, cap a ladministraci electrnica. La implantaci del projecte descrit sha portat a terme amb la perspectiva que la simplificaci, normalitzaci i homogenetzaci dels processos administratius ha de ser el primer pas a realitzar. Posteriorment hem dajudar a lajuntament a avanar cap al seu propi model dadministraci electrnica i, assolir aix, els objectius de millorar la gesti interna i prestar un servei ptim i de qualitat a la ciutadania. Finalment hem destablir un sistema que permeti realitzar el seguiment i avaluaci de les actuacions vinculades a lAdministraci Electrnica implantada que ens permetr, a lequip de treball, adequar i reajustar lestratgia de lajuntament als objectius establerts, trobant eixos de millora i legitimant la presa de decisi.
Resumo:
Aquest treball analitza les conseqncies que per al patrimoni de la ciutat de Barcelona, per a la histria de Catalunya, per a la reordenaci urbanstica i per a l'evoluci de la tipologia de l'edificaci d'habitatges va tenir l'enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona.
Resumo:
Aquesta memria representa un resum final del projecte .Castells desenvolupat com a Treball Finalde Carrera dins de l'rea Desenvolupament d'aplicacions per dispositius mbils dels estudisd'Enginyeria Tcnica Informtica de Gesti de la Universitat Oberta de Catalunya.El projecte .Castells permet a qualsevol persona que participi en un castell fer persistent en unabase de dades la seva participaci i generar estadstiques de les dades desades. Igualmentl'aplicaci incorpora informaci til del mn casteller.El document explica com s'ha creat l'aplicaci des del principi fins al final: introducci al projecte,anlisi del sistema, disseny tcnic, implementaci i conclusions.s important destacar que el projecte .Castells s un projecte desenvolupat utilitzant l'IDE Xcoded'Apple, el llenguatge de programaci Objective-C i l'iOS SDK 5 com a principals eines i que, tot ique pot funcionar a dispositius iPad, est pensat principalment per ser utilitzat sobre dispositiusmbils iPhone d'Apple.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte ha estat el desenvolupament d'algorismes biolgicament inspirats per a l'olfacci artificial. Per a assolir-lo ens hem basat en el paradigma de les mquines amb suport vectorial. Hem construit algoritmes que imitaven els processos computacionals dels diferents sistemes que formen el sistema olfactiu dels insectes, especialment de la llagosta Schistocerca gregaria. Ens hem centrat en el lbuls de les antenes, i en el cos fungiforme. El primer est considerat un dispositiu de codificaci de les olors, que a partir de la resposta temporal dels receptors olfactius a les antenes genera un patr d'activaci espaial i temporal. Quant al cos fungiforme es considera que la seva funci s la d'una memria per als olors, aix com un centre per a la integraci multi-sensorial. El primer pas ha estat la construcci de models detallats dels dos sistemes. A continuaci, hem utilitzat aquests models per a processar diferents tipus de senyals amb l'objectiu de abstraure els principis computacionals subjacents. Finalment, hem avaluat les capacitats d'aquests models abstractes, i els hem utilitzat per al processat de dades provinents de sensors de gasos. Els resultats mostren que el models abstractes tenen millor comportament front el soroll i ms capacitat d'emmagatzematge de records que altres models ms clssics, com ara les memries associatives de Hopfield o fins i tot en determinades circumstncies que les mateixes Support Vector Machines.
Resumo:
Projecte final de Prcticum I de Psicologia de l'educaci.
