El incivismo en el ámbito del transporte ferroviario

La deriva de las normas de convivencia fundamentalmente se explica por la falta de reacción ciudadana y, de forma especial, por la de sus elementos socializadores. Entre éstos, prioritariamente, los responsables políticos y las administraciones públicas. La preocupación del sector ferroviario se manifiesta de dos formas: haciendo un esfuerzo superior al que considera le corresponde para mantener cuantitativamente y cualitativamente las conductas incívicas en niveles aceptables o asumidos socialmente, y denunciando que los que tienen que dar soluciones globales y son competentes para ello no lo hacen. Los cambios de tendencia son preocupantes y el operador ferroviario se encuentra demasiado solo para una respuesta que considera no solo le compete a él. Actúa por la obligación que tiene con el cliente usuario de su sistema de transporte y porque considera que la limitación y, si fuese posible, la erradicación de las conductas incívicas, le permitiría tender al equilibrio financiero del sistema e incluso incrementos de tarifa menores. Las tipologías de respuesta no son solo de carácter operativo aplicando técnicas preventivas, de protección y de control. Las denominadas acciones transversales (sensibilización, acciones de convivencia social, formación y compromiso, comunicación, diseño, estudio de equipamientos y materiales, agente cívico (voluntario o no), adecuaciones legislativas, etc., requieren la participación o implicación de todas las áreas del operador ferroviario.

Contextual effects on subjective national identity and nationalist vote in Catalonia

The important inflow of foreign population to western countries has boosted the study of acculturation processes among scholars in the last decades. By using the case of Catalonia, a receiver region of international and national migration since the fifties, this paper seeks to intersect a classic acculturation model and a newly reemerging literature in political science on contextual determinants on individual behavior. Does the context matters for understanding individual’s subjective national identity and, therefore, its voting behavior? Multilevel models show that environment matters. Percentage of Spain-born population in the town is statistically significant to account for variance in the subjective national identity and nationalist vote, even after controlling for age, sex, origin, language and left – right orientation and other contextual factors. This conclusion invites researchers not to underestimate the direct effect of the environment on individual outcomes such as feelings of belonging and vote orientation in contexts of rival identities.

La legislación como condicionante en la creatividad: perspectiva de género y estereotipos

Entre los varios tópicos que rodean al ámbito publicitario, aquellos relacionados con el tratamiento de género, específicamente al femenino, a través de las representaciones de roles y estereotipos en las que, además, el cuerpo tiene especial relevancia, han determinado que la publicidad sea considerada como uno de los factores que refuerzan y fomentan la discriminación hacia las mujeres. Dentro de los límites que el marco regulador establece para la libertad de expresión y por iniciativas propias del sistema publicitario a través del autocontrol, en las estrategias creativas y en quienes las producen, se han iniciado procesos, llamados a repensar las identidades femeninas y masculinas, pese a ello, existen efluvios que demuestran que el sexismo continua presente en las sociedades en las que la publicidad se desenvuelve, por tanto le dan cabida a ésta y otras formas de comunicación y de procesos y comportamientos sociales

Estudi de l'impacte ambiental i socioambiental al camp de dunes de Cumbe, afectat pel Parc Eòlic Aracati (Cearà, Brasil)

L'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar i quantificar com s’han vist modificades les característiques ambientals i socioambientals del camp de dunes del curs baix del riu Jaguaribe, a causa del Parc Eòlic Aracati-Bons Ventos, i com aquests canvis han afectat a la població de Cumbe.

Anàlisi dels efectes de l’edat, la generació i el període en el suport a la independència de Catalunya 1991-2011

Aquesta anàlisi es proposa conèixer la naturalesa interna del canvi en el suport a la independència de Catalunya. L’evolució d’aquesta actitud política no ha restat inalterable en les dues darreres dècades i en aquesta recerca volem saber si la edat dels individus, el canvi generacional o el període en què es prenen les observacions tenen la capacitat d’explicar aquestes oscil•lacions i en quina mesura. Immediatament comprovarem que per comprendre bé aquesta actitud hem de tenir en compte una segona que la literatura especialitzada no dubta en relacionar: la identificació nacional subjectiva. Amb aquest objectiu es realitzaran unes aproximacions descriptives i exploratòries i una contrastació estadística a partir de models de regressió multinivell per conèixer com afecten l’edat, la generació i el període al suport a la independència de Catalunya i a la identificació nacional subjectiva.

Una Serena mirada a la seguridad desde el barrio de La Mina. Huyendo del populismo rampante hacia algún lugar

La reflexión que plasmo en estas líneas parte de una concepción de la seguridad pública que serene los ánimos que en estos tiempos de dificultades, algunos, maliciosamente, intentan propagar con malas artes y oscuras intenciones. La seguridad pública, ilustrada en el caso del barrio de La Mina (Sant Adrià del Besós), no sólo es cosa sólo de la policía, ni materia reservada al Código Penal, a no ser que el populismo se imponga sobre la reflexión. Debemos huir de una visión reduccionista de los problemas sociales, porque éstos son siempre poliédricos, en sus orígenes y en las respuestas que debemos buscar para su mejora. La experiencia debe marcarnos un camino que desde la defensa de los intereses generales nos permita niveles óptimos de seguridad, combinando diferentes políticas públicas, en especial las de integración social y las urbanísticas, sin apartarnos jamás de la preocupación por la garantía de los derechos y libertades.

From MuSIASEM theory to practice: report and reflections from field research in Kampot province, Cambodia

This document contains a report and summary of the field research activities in a rural community of rice farmers in Kampot province, Cambodia in 2011, which I conducted within the context of my PhD research at ICTA-UAB (Institute of Environmental Science and Technology, Autonomous University of Barcelona, Spain). The purpose of the field research was to gather data for a MuSIASEM analysis (Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism) at the village and household level, in order to analyze the multidimensional challenges that small farmers may face nowadays within the context of global rural change and declining access to land. While the literature on MuSIASEM offers a great variety of theoretical explanations and practical applications, there is little information available for students regarding the practical steps required for doing a MuSIASEM analysis at the local level. Within this context, this report offers not only a documentation of the field research design and data collection methods, but further provides a general overview on some organizational and preparative aspects, including some personal reflections, that one may face when preparing and conducting field research for MuSIASEM analysis. In summary, this document thus serves three objectives: (i) to assure methodological transparency for the future work, based on the collected data during field research, (ii) to share my personal experience on the preparative and practical steps required for field research and data collection for a MuSIASEM analysis at the local level, and (iii) to make available for the further interested reader some more detailed background information on the case study village.

Conflicto de intereses: agencias de rating, reguladores, países y empresas

Les agencies de qualificació de riscos son una peça fonamental en el engranatge del sistema financer internacional. Arreu de la crisi financera es detecten conflictes d’interès entre aquestes i la resta de agents econòmics, generat per un canvi en el model de cobro. El document explica com s’ha generat aquest problema, la resposta del mercat i de les pròpies agencies de rating i exposa també les noves propostes regulatòries per a corregir-lo.

Estudi de la connectivitat de l’illa de Menorca

Com a objectius generals: Analitzar la connectivitat ecològica a nivell paisatgístic de Menorca a partir d’una diagnosi que permeti determinar els espais d’interès connector i els punts crítics. Desenvolupar un pla d’acció amb propostes per millorar la connectivitat actual. Objectius específics: Aplicar una metodologia capaç de parametritzar els diferents conceptes relacionats amb la connectivitat ecològica i que sigui aplicable en la planificació territorial. Identificar els espais i elements d’interès per a la correcta circulació dels fluxos ecològics (flora i fauna) i socials, clau pel manteniment del paisatge i de la connectivitat funcional, definint connectors fluvials, espais naturals protegits, matrius (forestal, agrícola i urbana), unitats paisatgístiques, patrimoni arquitectònic i arqueològic, senders i camins ramaders, etc. que permetin determinar Espais o Elements d’Interès Estratègic per a la Connectivitat (EIEC). Definir els punts clau per a la connectivitat i identificar els punts crítics, on les barreres i els elements de fragmentació (carreteres, torrents, sòl urbà, etc.) intercepten els EIEC

El proceso de gerencialización del Ayuntamiento de Barcelona. Aspectos teóricos y prácticos

Este papel analiza el modelo gerencial del Ayuntamiento de Barcelona basado en la separación entre política y gestión, que le distingue de otras grandes ciudades españolas. Se describe el proceso de gerencialización iniciado a principios de la década de los noventa del pasado siglo y se destacan sus logros, particularmente en el terreno de las finanzas y la calidad y eficiencia de los servicios públicos. Como ejemplo de la singularidad del modelo barcelonés se estudia la figura del Gerente Municipal, a partir de entrevistas con las diferentes personas que hasta la fecha han ocupado el cargo, se analiza su trabajo cotidiano, valores, estilo de dirección, relaciones con el ámbito político, problemas y limitaciones propias de su función. Finalmente, se concluye que la principal debilidad del modelo radica en su baja institucionalización formal y se propone que ésta se refuerce.

La Policia i la seguretat en els espais públics

La seguretat en els espais públics és un element determinant per als nivells de seguretat de les nostres societats. Els incidents que afecten aquesta seguretat no són únicament actes delictius, sinó sovint les conductes incíviques o desordenades i els conflictes que tenen el seu lloc d’expressió en els espais públics. La seguretat subjectiva de les persones ve donada per un conjunt de factors personals i socials i que, sovint, tenen poc a veure amb la delinqüència i molt amb aquelles situacions que els fan més difícil, més feixuga la seva vida quotidiana, precisament en l’ús d’aquests espais. La policia té com a gran repte aconseguir que els espais públics ofereixin prou garanties als ciutadans perquè hi puguin dur a terme de manera raonablement segura les seves activitats derivades de les seves obligacions i de les seves necessitats o preferències personals. La intervenció policial necessitarà d’un ús excel•lent de la discrecionalitat policial (una aplicació rígida i massiva de la normativa de vegades pot agreujar els problemes), i d’una actuació efectiva davant de les activitats delictives, de les activitats incíviques i dels conflictes que afecten els espais públics. Però aquesta actuació haurà sempre d’anar acompanyada d’altres actuacions d’altres actors que incideixin en els elements que afavoreixen l’aparició de les conductes desviades o pertorbadores.

Avaluació de l’ Impacte ambiental i social del projecte “Tucarán-Resort”

Aquest projecte analitza i avalua els impactes ambientals i socials que causarà en el marc del municipi de Vielha e Mijaran (Val d’Aran) la reobertura de les pistes d’esquí de la Tuca i el Resort que hi va associat, un cop el projecte “Tucarán Resort” sigui una realitat

La Gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya. El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns

En els darrers anys, institucions públiques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la munió de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant d’aquesta situació, s’ha tractat d’actualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democràcia, d’oferir respostes als conflictes públics i socials. En aquest context, la Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a fórmules que aporten qualitat de govern des d’una nova manera de gestionar el conflicte col·lectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenció.

Reflexions metodològiques dels educadors socials de centres penitenciaris entorn de l’atenció individualitzada

Tot comença quan, en una de les primeres reunions presencials de la recent estrenada comunitat d'educadors i educadores socials de centres penitenciaris de Catalunya, a mitjan any 2007, es crea un fòrum de debat dedicat al tema de l'atenció individualitzada, que sovint s'identifica amb una de les funcions que tradicionalment tenim assignada, la tutorial. Fruit d'aquests debats va sorgir la idea d'elaborar un model d'entrevista inicial que ens sigui una eina útil per als educadors i educadores. També es van obrir nous àmbits de debat i de concreció respecte de quines eines utilitzem per fer el seguiment dels interns i quina informació ens és útil i significativa per, posteriorment, canalitzar-la als diferents òrgans que ens demanen informació.Un altre pas que es va fer va ser posar en comú els informes que elaborem i treballar conjuntament per determinar quin hauria de ser l'informe-tipus dels educadors socials a presons. De l'anàlisi de la informació recollida, de les reflexions i aportacions dels educadors i educadores socials a la plataforma, i a partir de pensar i repensar les nostres pràctiques, sorgeix aquesta proposta que us presentem. Pretén ser una proposta metodològica, que doni respostes a alguns dels interrogants plantejats i aporti un valor afegit a les nostres actuacions i especificitat a la nostra tasca educativa i social

Programa d’educació emocional en l’àmbit penitenciari: les competències socials

Al llarg de la història educativa i tractamental, s'ha donat molta importància als desenvolupaments cognitius sense tenir en compte el desenvolupament emocional. Autors com Gardner o Goleman van donar un fort impuls al que ara es coneix com a intel·ligència emocional potenciant la creació de programes i dissenys curriculars que enforteixen la vessant emocional. No oblidem que les emocions són intrínseques al ser humà i condicionen la forma en què ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. Per tant, entenem que el desenvolupament emocional és una de les bases fonamentals de l'educació. Com a educadors i educadores socials no podem perdre de vista aquest camp d'acció, i com a professionals de l'àmbit penitenciari considerem necessari que els nostres educands identifiquin les emocions (tant les pròpies com les alienes), millorin la seva autoestima i aprenguin a gestionar allò que senten. Tot amb l'objectiu que les seves relacions amb si mateixos, els altres i la societat siguin òptimes i saludables. La nostra pràctica diària ens ha fet veure que hi ha una manca de conscienciació i una pobre gestió de les emocions. Els interns i internes són persones que, a causa de les circumstàncies que han viscut i viuen, mostren dificultats per reaccionar de forma socialment adaptada i aquest fet genera conseqüències nefastes tant per a ells com per al seu entorn: agressions verbals i físiques, conflictes, addiccions, desarrelaments, malalties… No és fàcil treballar les emocions en un entorn hostil com el penitenciari, i menys fer-ho des d'una perspectiva educativa. Objectius generals - Oferir una sèrie de bases, principis, recursos i orientacions adreçats al desenvolupament de les competències socials. - Conèixer elements i tècniques que afavoreixen l’autogestió emocional en l’entorn social. - Identificar elements i pràctiques que afavoreixen la creació d’una sana autoestima en el marc de la relació social. - Afavorir el desenvolupament de l’empatia. - Afavorir des de la gestió emocional el foment de la resiliència. - Reconèixer els elements que afavoreixen un bon clima emocional envers els altres. Objectius específics - Conèixer les diferents competències socials. - Afavorir espais per poder desenvolupar-les. - Millorar l'estil relacional dels interns que duguin a terme el programa