Estabilització del color de la fracció cel·lular de sang de porc deshidratada per atomització

L’ús de colorants alimentaris pot ser controvertit, ja que la seva presència s’associa amb problemes provocats pel seu consum a llarg termini, o perquè es tem que siguin emprats per dissimular deficiències en la qualitat del producte. Aquesta preocupació és una tendència creixent entre els consumidors i ha portat a moltes empreses del sector alimentari a revisar la formulació dels seus productes i substituir, sempre que sigui econòmica i tecnològicament possible, els colorants artificials per colorants naturals. L’hemoglobina procedent de la sang dels escorxadors industrials podria ser una font important de colorant vermell natural degut a les grans quantitats generades diàriament. A més, s' evitaria que anés a parar a les aigües residuals. El seu ús com a colorant vermell natural queda supeditada al fet de trobar alguna substància o sistema capaç de protegir-la de l’oxidació durant el procés de deshidratació i el posterior període d’emmagatzematge ja que l’hemoglobina és poc estable i es poden produir canvis en el seu color. Inicialment l’hemoglobina presenta un color vermell brillant. La seva desoxigenació comporta un canvi a color porpra. I l’oxidació del ferro confereix a la molècula un indesitjable color marró. En l’estudi que aquí es presenta es pretén estabilitzar el color de l’hemoglobina de sang porcina tant durant la seva deshidratació per atomització com durant l’emmagatzematge a temperatura ambient de la pols obtinguda afegint al concentrat d’hemoglobina, prèviament a la deshidratació, combinacions de diferents substàncies que puguin actuar de manera complementària en l’estabilització del ferro hèmic enfront la seva oxidació. L’objectiu d’aquest treball és determinar si la seva combinació amb agents antioxidants comporta una millora en l’estabilització de la forma reduïda de l’hemoglobina tant durant la deshidratació per atomització com durant l’emmagatzematge de la pols a temperatura ambient

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Cellular signals of cisplatin ototoxicity

Three separate theories of inhibiting cisplatin-induced apoptosis were investigated utilizing different cellular mechanisms. Specifically, the copper transport cycle, TRPV1, and the JNK pathway were inhibited and immunohistochemistry was performed to determine levels of apoptosis. All three resulted in statistically significant effects; increasing CuSO4 levels resulted in increased apoptosis, and inhibiting TRPV1

Reduction of arsenic uptake by lettuce with ferrous sulfate applied to contaminated soil

Soil contamination by arsenic (As) presents a hazard in many countries and there is a need for techniques to minimize As uptake by plants. A proposed in situ remediation method was tested by growing lettuce (Lactuca sativa L. cv. Kermit) in a greenhouse pot experiment on soil that contained 577 mg As kg(-1), taken from a former As smelter site. All combinations of iron (Fe) oxides, at concentrations of 0.00, 0.22, 0.54, and 1.09% (w/w), and lime, at concentrations of 0.00, 0.27, 0.68, and 1.36% (w/w), were tested in a factorial design. To create the treatments, field-moist soil, commercial-grade FeSO4, and ground agricultural lime were mixed and stored for one week, allowing Fe oxides to precipitate. Iron oxides gave highly significant (P < 0.001) reductions in lettuce As concentrations, down to 11% of the lettuce As concentration for untreated soil. For the Fe oxides and lime treatment combinations where soil pH was maintained nearly constant, the lettuce As concentration declined in an exponential relationship with increasing FeSO4 application rate and lettuce yield was almost unchanged. Iron oxides applied at a concentration of 1.09% did not give significantly lower lettuce As concentrations than the 0.54% treatment. Simultaneous addition of lime with FeSO4 was essential. Ferrous sulfate with insufficient lime lowered soil pH and caused mobilization of Al, Ba, Co, Cr, Cu, Fe, K, Mg, Mn, Na, Ni, Pb, Sr, and Zn. At the highest Fe oxide to lime ratios, Mn toxicity caused severe yield loss.

Field trials to assess the uptake of arsenic by vegetables from contaminated soils and soil remediation with iron oxides

The uptake of arsenic (As) by plants from contaminated soils presents a health hazard that may affect the use of agricultural and former industrial land. Methods for limiting the hazard are desirable. A proposed remediation treatment comprises the precipitation of iron (Fe) oxides in the contaminated soil by adding ferrous sulfate and lime. The effects on As bioavailability were assessed using a range of vegetable crops grown in the field. Four UK locations were used, where soil was contaminated by As from different sources. At the most contaminated site, a clay loam containing a mean of 748 mg As kg(-1) soil, beetroot, calabrese, cauliflower, lettuce, potato, radish and spinach were grown. For all crops except spinach, ferrous sulfate treatment caused a significant reduction in the bioavailability of As in some part of the crop. Application of ferrous sulfate in solution, providing 0.2% Fe oxides in the soil (0-10 cm), reduced As uptake by a mean of 22%. Solid ferrous sulfate was applied to give concentrations of 0.5% and 1% Fe oxides: the 0.5% concentration reduced As uptake by a mean of 32% and the 1% concentration gave no significant additional benefit. On a sandy loam containing 65 mg As kg(-1) soil, there was tentative evidence that ferrous sulfate treatment up to 2% Fe oxides caused a significant reduction in lettuce As, but calabrese did not respond. At the other two sites, the effects of ferrous sulfate treatment were not significant, but the uptake of soil As was low in treated and untreated soils. Differences between sites in the bioavailable fraction of soil As may be related to the soil texture or the source of As. The highest bioavailability was found on the soil which had been contaminated by aerial deposition and had a high sand content. (C) 2003 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Does speciation impact on Cu uptake by, and toxicity to, the earthworm Eisenia fetida?

Eisenia fetida were exposed to different concentrations (0.009, 0.049 and 0. 125 mg L-1) of Cu in an aqueous medium. Cu speciation was manipulated through the addition of different concentrations (0. 15, 0.35 and 50 mg L-1) of EDTA. Cu speciation (as labile and non-labile pools) was determined using Differential Pulse Anodic Stripping Voltammetry. Labile Cu includes free Cu ions together with weak inorganic Cu complexes and a small fraction of easily dissociable organic complexes. Metal uptake and earthworm mortality increased with total Cu concentration in the EDTA free solutions. In the presence of EDTA both metal uptake and mortality decreased. These experiments demonstrate that Cu speciation governs uptake and consequent toxicity of Cu to E. fetida. (c) 2007 Elsevier Masson SAS. All rights reserved.

Complexation of copper by sewage sludge-derived dissolved organic matter: Effects on soil sorption behaviour and plant uptake

The complexation of Cu by sewage sludge-derived dissolved organic matter (SSDOM) is a process by which the environmental significance of the element may become enhanced due to reduced soil sorption and, hence, increased mobility. The work described in this paper used an ion selective electrode procedure to show that SSDOM complexation of Cu was greatest at intermediate pH values because competition between hydrogen ions and Cu for SSDOM binding sites, and between hydroxyl ions and SSDOM as Cu ligands, was lowest at such values. Batch sorption experiments further showed that the process of Cu complexation by SSDOM provided an explanation for enhanced desorption of Cu from the solid phase of a contaminated, organic matter-rich, clay loam soil, and reduced adsorption of Cu onto the solid phase of a sandy loam soil. Complexation of Cu by SSDOM did not affect uptake of Cu by spring barley plants, when compared to free ionic Cu, in a sand-culture pot experiment. However, it did appear to lead to greater biomass yields of the plant; perhaps indicating that the Cu-SSDOM complex had a lower toxicity towards the plant than the free Cu ion.

Industrial radioactive barite scale: suppression of radium uptake by introduction of competing ions

Incorporation of radioactive isotopes during the formation of barite mineral scale is a widespread phenomenon occurring within the oil, mining and process industries. In a series of experiments radioactive barite/celestite solid solutions (SSBarite-Celcstite) have been synthesized under controlled conditions by the counter diffusion of Ra-226, Ba2+, Sr24+ and SO42- ions through a porous medium (silica gel), to investigate inhibiting effects in Ra uptake associated with the introduction of a competing ion (Sr2+). From characterization studies, the particle size and the morphology of the crystals appear to be related to the initial [Sr]/[Ba] molar ratio of the starting solution. Typically, systems richer in Sr produce smaller sized crystals and clusters characterized by a lower degree of order. The activity introduced to the system is mainly incorporated in the crystals generated from the barite/celestite solid solution as suggested by the activity profiles of the hydrogel columns analysed by gamma-spectrometry. There is a relationship between the initial [Sr]/[Ba] molar ratio of the starting solution and the activity exhibited by the synthesized crystals. An effective inhibition of the Ra-226 uptake during formation of the crystals (SSBarite-Celestite) was obtained through the introduction of a competing ion (Sr2+): the higher the initial [Sr]/[Ba] molar ratio of the starting solution, the lower the intensity of the activity peak in the crystals. (C) 2003 Published by Elsevier Ltd.

A semi-quantitative approach to deriving a model structure for the uptake of organic chemicals by vegetation

An expert elicitation exercise was undertaken to determine those components and processes that are most important for modeling plant uptake of organic chemicals. The state of our knowledge of these processes was also assessed. This semi-quantitative analysis allowed the construction of an idealized model with seven compartments; soil bulk, soil water, roots, stem, leaves, fruit, and air. Three main areas were identified further research: 1) the uptake of organic chemicals by fruit; 2) the internal transfer of organic chemicals between plant structures (e.g., stem and leaves); and 3) the transfer via the soil-air-plant pathway. Until new data becomes available to quantify these processes, it is proposed that an equilibrium partitioning approach is used between plant components other than fruit or that models consist of both an edible and inedible compartment.

Plant uptake of non-ionic organic chemicals

Plant uptake of organic chemicals is an important process when considering the risks associated with land contamination, the role of vegetation in the global cycling of persistent organic pollutants, and the potential for industrial discharges to contaminate the food chain. There have been some significant advances in our understanding of the processes of plant uptake of organic chemicals in recent years; most notably there is now a better understanding of the air to plant transfer pathway, which may be significant for a number of industrial chemicals. This review identifies the key processes involved in the plant uptake of organic chemicals including those for which there is currently little information, e.g., plant lipid content and plant metabolism. One of the principal findings is that although a number of predictive models exist using established relationships, these require further validation if they are to be considered sufficiently robust for the purposes of contaminated land risk assessment or for prediction of the global cycling of persistent organic pollutants. Finally, a number of processes are identified which should be the focus of future research

Phylogenetic variation in the tolerance and uptake of organic contaminants

An investigation into the phylogenetic variation of plant tolerance and the root and shoot uptake of organic contaminants was undertaken. The aim was to determine if particular families or genera were tolerant of, or accumulated organic pollutants. Data were collected from sixty-nine studies. The variation between experiments was accounted for using a residual maximum likelihood analysis to approximate means for individual taxa. A nested ANOVA was subsequently used to determine differences at a number of differing phylogenetic levels. Significant differences were observed at a number of phylogenetic levels for the tolerance to TPH, the root concentration factor and the shoot concentration factor. There was no correlation between the uptake of organic pollutants and that of heavy metals. The data indicate that plant phylogeny is an important influence on both the plant tolerance and uptake of organic pollutants. If this study can be expanded, such information can be used when designing plantings for phytoremediation or risk reduction during the restoration of contaminated sites.