Genetic basis of the formation and identity of type I and type II neurons in Drosophila embryos

The embryonic peripheral nervous system of Drosophila contains two main types of sensory neurons: type I neurons, which innervate external sense organs and chordotonal organs, and type II multidendritic neurons, Here, we analyse the origin of the difference between type I and type II in the case of the neurons that depend on the proneural genes of the achaete-scute complex (ASC), We show that, in Notch(-) embryos, the type I neurons are missing while type nr neurons are produced in excess, indicating that the type I/type II choice relies on Notch-mediated cell communication, In contrast, both type I and type II neurons are absent in numb(-) embryos and after ubiquitous expression of tramtrack, indicating that the activity of numb and the absence of tramtrack are required to produce both external sense organ and multidendritic neural fates, The analysis of string(-) embryos reveals that when the precursors are unable to divide they differentiate mostly into type II neurons, indicating that the type II is the default neuronal fate, We also report a new mutant phenotype where the ASC-dependent neurons are converted into-type II neurons, providing evidence for the existence of one or more genes required for maintaining the alternative (type I) fate, Our results suggest that the same mechanism of type I/type II specification may operate at a late step of the ASC-dependent lineages, when multidendritic neurons arise as siblings of the external sense organ neurons and, at an early step, when other multidendritic neurons precursors arise as siblings of external sense organ precursors.

Marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya: oferta y demanda de servicios de apoyo

El apoyo y el fomento a la creación de nuevas empresas se ha convertido en las últimas décadas en objetivo principal de las administraciones públicas, justificado principalmente por la incidencia positiva que tienen las mismas tanto en la generación de puestos de trabajo como en el crecimiento económico y en el potencial innovador. En esta investigación se analiza el marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya, tanto desde el punto de vista de la oferta (instituciones y programas de apoyo) como desde el punto de vista de la demanda (nuevos empresarios), tomando la teoría institucional como marco teórico. Para el estudio de la oferta se entrevistaron 20 responsables del área de creación de empresas de las instituciones catalanas más relevantes, completando dicha información con fuentes de datos secundarios (folletos de las instituciones, memorias, estadísticas, etc.). Para el análisis de la demanda se realizaron 307 encuestas telefónicas a empresarios potenciales y 60 entrevistas personales a empresarios actuales. Los resultados del presente trabajo ponen de manifiesto que en Catalunya existen muchas instituciones y programas de apoyo a la creación de empresas. Esta diversificación, junto a la falta de coordinación entre las instituciones implicadas, conduce a duplicaciones y solapamientos en la oferta de programas destinados a las nuevas empresas. En cuanto a la demanda, los resultados reflejan que la muestra de empresarios potenciales conoce y ha utilizado en mayor medida los programas de apoyo que la muestra de empresarios actuales. Por otra parte, ambas muestras valoran mejor los programas no económicos que los económicos, habiendo tenido también éstos mayor importancia en el proceso de creación de la empresa.

La Transició nutricional a la Catalunya contemporània 1780-1936

Un dels principals exponents del progrés en el nivell de vida és l’existència d’un accés generalitzat i regular de la població a una ingesta d’aliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiològic i que suposi la reducció al mínim de les malalties associades a l’alimentació. Durant una gran part de la història, l’alimentació de les poblacions humanes, i en particular de les europees, s’ha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments més importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higiènic i de conservació dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultàniament al desenvolupament de la producció agrària i a la industrialització, es va iniciar el que es considera com una transició nutricional o dietètica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estarà al marge d’aquestes transformacions, i experimentarà des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribució i el modern tractament dels aliment. L’objectiu d’aquest treball és doncs, analitzar com es manifesta aquesta transició alimentària a la Catalunya contemporània, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.