Les lleng??es de l'alumnat al sistema educatiu catal?? als inicis del segle XXI

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aprendre els sons del catal?? en un entorn multiling??e : una proposta

Resumen basado en el de la publicaci??n

Tratados de m??sica y educaci??n en Sevilla durante el siglo XVIII

Resumen basado en el de la publicaci??n

Ense??anza musical en las catedrales : Badajoz en el siglo XVII

Resumen basado en el de la publicaci??n

Les can??ons en els contes de tradici?? oral : metan??lisi del repertori tradicional catal??

Resumen basado en el de la publicaci??n

Incomuni(cat) : el catal?? als mitjans de comunicaci??

Resumen basado en el de la publicaci??n

Ensenyar catal?? a la Catalunya del Nord : fer de la necessitat virtud

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'ensenyament en catal??, avui

Resumen basado en el de la publicaci??n

??Immersi??? : ????s del catal??? : cap a la naturalitat

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'esperit de l'art g??tic catal?? : de Barcelona a N??pols

Resumen basado en el de la publicaci??n

Els Procediments de la traducció poètica: Poesia anglesa traduïda al català de 1990 a 2010

Estudi general de la traducció poètica, mitjançant l’anàlisi de 7 traduccions que són publicades entre el 1990 al 2010, és a dir, els darrers vint anys de traducció de poesia anglesa al català

Algunes dades sobre la captura d'un exemplar de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) (pisces, Cetorhinidae) a l'Estartit (Torroella de Montgrí, mar català )

Se cita una nova captura de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) prop de les illes Medes (mar català). Es detallen en una taula totes les dades que s'obtingueren referents a la seva biometria, i es remarca la presencia d'algues d'origen atlantic en el seu tracte intestinal

L’ ordre de clítics en català antic: morfologia i sintaxi dels clítics pronominals en català medieval

L'ordre dels cíclics en la llengua catalana medieval

Pronoms à tons i tònics en funció d’objecte a les estructures de doblament de clític del català antic

En aquest treball descriurem algunes de les estructures que integren pronoms tònics en funció d’objecte directe o d’objecte indirecte i examinarem les dades relatives a les configuracions de doblament de clític i de pronom tònic aïllat en català antic. L’apartat 2 presenta la identificació i descripció de les dades que estudiarem, les quals han estat extretes del Corpus del Català Antic constituït sota el projecte Vers una Sintaxi Històrica del Català. A l’apartat 3 s’examina la freqüència de les estructures esmentades i les dues seccions següents se centren en l’estudi de la forma ell en contrast amb a ell. A 6 s’ofereix una explicació general de la posició que ocupen els pronoms tònics dins la frase i a 7 es fa una comparació de les dades del català antic amb les del portuguès antic. Finalment, a 8 se citen els resultats d’aquest estudi preliminar

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval