Carcinome basocellulaire associé à un papillome de l'angle interne de la paupière [Basal cell carcinoma associated with a squamous cell papilloma at the inner part of the eyelid].

There are numerous variants of cutaneous tumors involving the eyelids. Tumors of a different nature may at times be observed simultaneously in the same area of the eyelid. A clinicopathologic case of a 36-year-old male patient with 2 different cutaneous tumors at the nasal part of the left eyelid is reported. One was a nodular tumor on the inner canthus with a pearly appearance; the other had a papillomatous pattern. After surgical removal, the histopathological study of the tumors disclosed a typical basal cell carcinoma and a squamous cell papilloma. Both tumors can be commonly observed on the eyelids and surgical excision cured the patient.

Impacte de les mutacions del gen KRAS en pacients afectes de carcinoma no microcític de pulmó estadi IV i la seva relació amb altres biomarcadors

Hem analitzat la mutació KRAS i els seus subtipus en mostres tumorals de 114 pacients diagnosticats d’un carcinoma de pulmó estadi IV. Un 21,9% dels pacients presentaren la mutació de KRAS. Dels seus subtipus, la més freqüent va ser G12C (44%). Dels pacients tractats amb quimioteràpia s’obtingueren un 4,8% de respostes completes i un 47,6% presentaren progressió de la malaltia. S’observà una tendència significativa a menor temps fins a la progressió i major supervivència global acord amb el performance status i els nivells de RAP 80.Els pacients KRAS-G12C presentaren una tendència no significativa a major supervivència global respecte els altres.

Renal protection with calcium antagonists: the role of lercanidipine.

Abstract Background: Clinical research in the field of hypertension is now increasingly focusing on the potential effects of antihypertensive treatments that may go beyond the reduction of blood pressure (BP). In particular, renal protection appears as a desirable goal, especially considering that hypertension is associated with an increased risk of developing kidney damage, which may eventually lead to end-stage renal disease and a higher mortality. Dihydropyridine calcium channel blockers (CCBs) are widely used in the field of hypertension therapy but the different renal effects of the various CCBs have been poorly explored to date. Scope: This review will discuss available evidence on the renal effects of two calcium channel blockers: amlodipine and lercanidipine, on the basis of clinical data. Methods: MEDLINE and EMBASE were searched for inclusion of relevant studies. No limitations in time were considered. Results: Results from preclinical and clinical studies suggest that amlodipine is overall less effective in terms of renal protection when compared with other antihypertensive tested agents. Its beneficial effect in retarding the progression of renal disease is achievable only when combined with a blocker of the renin-angiotensin system. Conversely lercanidipine seems to provide renal protection in a similar way to ACE inhibitors, probably thanks to its mechanism of action which acts directly on the afferent and efferent renal arterioles. Conclusions: Treatment of hypertension with CCBs should take into consideration the special effects of each single agent at different levels; lercanidipine for example may play a useful role in the management not only of hypertension but also in renal protection of hypertensive patients.

Effects of a dual inhibitor of angiotensin converting enzyme and neutral endopeptidase, MDL 100,240, on endocrine and renal functions in healthy volunteers.

OBJECTIVE: To investigate the endocrine and renal effects of the dual inhibitor of angiotensin converting enzyme and neutral endopeptidase, MDL 100,240. DESIGN: A randomized, placebo-controlled, crossover study was performed in 12 healthy volunteers. METHODS: MDL 100,240 was administered intravenously over 20 min at single doses of 6.25 and 25 mg in subjects with a sodium intake of 280 (n = 6) or 80 (n = 6) mmol/day. Measurements were taken of supine and standing blood pressure, plasma angiotensin converting enzyme activity, angiotensin II, atrial natriuretic peptide, urinary atrial natriuretic peptide and cyclic GMP excretion, effective renal plasma flow and the glomerular filtration rate as p-aminohippurate and inulin clearances, electrolytes and segmental tubular function by endogenous lithium clearance. RESULTS: Supine systolic blood pressure was consistently decreased by MDL 100,240, particularly after the high dose and during the low-salt intake. Diastolic blood pressure and heart rate did not change. Plasma angiotensin converting enzyme activity decreased rapidly and dose-dependently. In both the high- and the low-salt treatment groups, plasma angiotensin II levels fell and renin activity rose accordingly, while plasma atrial natriuretic peptide levels remained unchanged. In contrast, urinary atrial natriuretic peptide excretion increased dose-dependently under both diets, as did urinary cyclic GMP excretion. Effective renal plasma flow and the glomerular filtration rate did not change. The urinary flow rate increased markedly during the first 2 h following administration of either dose of MDL 100,240 (P < 0.001) and, similarly, sodium excretion tended to increase from 0 to 4 h after the dose (P = 0.07). Potassium excretion remained stable. Proximal and distal fractional sodium reabsorption were not significantly altered by the treatment. Uric acid excretion was increased. The safety and clinical tolerance of MDL 100,240 were good. CONCLUSIONS: The increased fall in blood pressure in normal volunteers together with the preservation of renal hemodynamics and the increased urinary volume, atrial natriuretic peptide and cyclic GMP excretion distinguish MDL 100,240 as a double-enzyme inhibitor from inhibitors of the angiotensin converting enzyme alone. The differences appear to be due, at least in part, to increased renal exposure to atrial natriuretic peptide following neutral endopeptidase blockade.

Valor de la PET FDG en la estadificación mediastínica del carcinoma pulmonar no microcítico

La tomografia per emissió de positrons amb 18fluorodesoxiglucosa (PET-FDG) s'ha implantat com a tècnica d'estudi i estadificació d'elecció als pacients amb diagnòstic de carcinoma pulmonar no microcrític (CPNM) susceptibles de tractament quirúrgic. Mètodes: Per valorar l'eficàcia de la PET FDG realitzem un estudi retrospectiu incloent els pacients intervinguts al nostre centre entre setembre del 2007 i abril del 2009. Resultats: La PET-FDG va mostrar una sensibilitat i especificitat de 56% i 75% respectivament. Conclusions: El rendiment diagnòstic de la PET-FDG a la població estudiada ha estat baix. Aquest resultat pot estar condicionat per una mostra poc representativa.

Importancia de los factores predictivos patológicos vigentes en el carcinoma de células renales cromófobo

Introducció: Els factors predictius patològics vigents per al carcinoma de cèl•lules renals cromòfob (CCRC) mantenen gran controvèrsia en la actualitat, sent la utilitat de la classificació del grau nuclear Fuhrman per a aquest subtipus histològic un dels factors més qüestionats. Objectiu: Avaluar la utilitat pronòstica dels actuals factors patològics predictius a la nostra sèrie de carcinomes de cèl•lules renals tipus cromòfob. Materials i metodologia: Realitzarem una revisió retrospectiva dels paràmetres clínico-patològics de pacients portats a nefrectomia radical per CCRC. Les característiques clínico-patològiques analitzades van ser l’estadi TNM, grau Fuhrman, invasió microvascular, necrosi tumoral, trombus tumoral, marges quirúrgics positius, invasió del greix perinefrític i compromís del sistema col•lector. Resultats: En l’anàlisi multivariant només l’estadi tumoral es va confirmar com a factor predictiu independent de recurrència. Conclusions: l’estadi tumoral prediu agressivitat en el CCR cromòfob. La classificació de grau nuclear de Fuhrman no és útil en aquest subtipus histològic.

Prevalencia,evolución y factores de riesgo asociados a insuficiencia renal en pacientes infectados por VIH de nuestro medio

El objetivo es Establecer la prevalencia de insuficiencia renal en pacientes infectados por el VIH de nuestro medio, factores de riesgo asociados y evolución de esta función renal. Estudio descriptivo prospectivo de 1596 pacientes VIH +. 2 cortes transversales de la muestra: Nov´08-Feb´09 y Jul–Sept´10. Datos sobre múltiples variables disponibles en cada corte. Se dividió la muestra en GRUPO 1: FG ≤ 60 ml/min/1,73 m2 y GRUPO 2: FG & 60 ml/min/1,73 m2. Prevalencia de insuficiencia renal 4-5%. Deterioro de función renal relacionado con: Edad, fibrinógeno, albúmina, carga viral, CD4%, tratamiento con Tenofovir, dislipemia, Hipertensión y diabetes.

Corte de prevalencia del fracaso renal agudo y análisis de la lipocalina asociada a la gelatinasa de neutrófilos en el paciente crítico

En aquest estudi es pretén ampliar el coneixement del fracàs renal agut (FRA) en els pacients crítics i analitzar si el biomarcador lipocalina associada a la gelatinasa de neutròfils (NGAL) és una bona prova diagnòstica de lesió renal. Vàrem realitzar dos talls de prevalença incloent 46 pacients i es va analitzar la creatinina sèrica i el NGAL. El 28,26% dels pacients van presentar FRA, la mortalitat global va ser del 28,26%, el 37% dels pacients van presentar un NGAL alt. El valor predictiu positiu de NGAL per diagnosticar FRA va ser del 36,1% mentre que el valor predictiu negatiu va ser del 92,6%.

Factores de recidiva del carcinoma hepatocelular tras resección quirúrgica con intención curativa

El carcinoma hepatocel•lular representa del 70-80% dels tumors hepàtics primaris. És la sisena neoplàsia més freqüent i la tercera causa més freqüent per càncer. Els factors de risc més importants són l'hepatitis B i C. La resecció quirúrgica és la primera opció terapèutica. La causa de la mort dels pacients sotmesos a resecció hepàtica amb intenció curativa és la recidiva. Les taxes de recidiva global arriben al 70-100% als 5 anys. Identificar els factors de risc de recidiva és important per augmentar la supervivència, aplicant teràpies preventives o incloent en llista d'espera de trasplantament.

Importancia de la cirugía aorto-ilíaca previa o simultánea en la evolución del trasplante renal

La malaltia renal crònica terminal, el tractament substitutiu d'elecció és el trasplantament renal, és un problema de salut pública mundial en augment. L'envelliment de la població i la major prevalença de diabetis i hipertensió arterial en aquests pacients, s'associa a una major incidència de malaltia aorto-ilíaca i possible fracàs del ronyó trasplantat. En aquest treball es va analitzar l'evolució del filtrat glomerular en pacients trasplantats renals amb patologia aorto-ilíaca que van requerir cirurgia arterial prèvia o simultània al trasplantament renal, comparada amb un grup control sense patologia aorto-ilíaca. No es van trobar diferències estadísticament significatives entre ambdós grups.

Resultados de la cirugía de rescate tras el fracaso loco-regional en pacientes con carcinoma de cabeza y cuello tratados con quimioterapia

Amb l'augment de l’ús de la quimioradioteràpia concomitant (CCRT) al tractament del carcinoma avançat de cap i coll, la cirurgia ha perdut terreny com a primer tractament i s’ha reservat pel tractament de rescat en cas de recidiva loco-regional. L’objectiu de l’estudi es revisar la nostra experiència en pacients amb recidiva local o regional després del tractament amb CCRT i als que se’ls hi va realitzar cirurgia de rescat. El 83% del pacients amb cirurgia de rescat en el lloc del tumor primari van requerir algun tipus de reconstrucció amb penjalls regionals o lliures microanastomosats.

Virus Papiloma Humano en el carcinoma escamoso de cabeza y cuello

Els carcinomes de cèl•lules escamoses de cap i coll (CCECC) estan relacionats en un 80% dels casos amb el tabac i/o l’alcohol. Per altra banda, la infecció per virus papil•loma humà (VPH), la malaltia de transmissió sexual més freqüent als Estats Units actualment, ha resultat ser oncogènica no només a nivell genital sinó també a nivell del tracte aero-digestiu superior, sobretot a oro-faringe. Els estudis realitzats a posteriori han demostrat que els pacients amb CCECC VPH+ no fumadors ni bebedors, solen ser més joves, presentar diferents marcadors tumorals, respondre més al tractament i tenir millor pronòstic.

Association of CYP3A5 genotypes with blood pressure and renal function in African families.

OBJECTIVE: Renal cytochrome P450 3A5 (CYP3A5) activity has been associated with blood pressure and salt sensitivity in humans. We determined whether CYP3A5 polymorphisms are associated with ambulatory blood pressure (ABP) and with glomerular filtration rate (GFR) in African families. METHODS: Using a cross-sectional design, 375 individuals from 72 families, each with at least two hypertensive siblings, were recruited through a hypertension register in the Seychelles (Indian Ocean). We analyzed the association between the CYP3A5 alleles (*1, *3, *6 and *7) and ABP, GFR and renal sodium handling (fractional excretion of lithium), from pedigree data, allowing for other covariates and familial correlations. RESULTS: CYP3A5*1 carriers increased their daytime systolic and diastolic ABP with age (0.55 and 0.23 mmHg/year) more than non-carriers (0.21 and 0.04 mmHg/year). CYP3A5*1 had a significant main effect on daytime systolic/diastolic ABP [regression coefficient (SE): -29.6 (10.0)/-8.2 (4.1) mmHg, P = 0.003/0.045, respectively] and this effect was modified by age (CYP3A5*1 x age interactions, P = 0.017/0.018). For night-time ABP, the effect of CYP3A5*1 was modified by urinary sodium excretion, not by age. For renal function, CYP3A5*1 carriers had a 7.6(3.8) ml/min lower GFR (P = 0.045) than non-carriers. Proximal sodium reabsorption decreased with age in non-carriers, but not in CYP3A5*1 carriers (P for interaction = 0.02). CONCLUSIONS: These data demonstrate that CYP3A5 polymorphisms are associated with ambulatory BP, CYP3A5*1 carriers showing a higher age- and sodium- related increase in ABP than non-carriers. The age effect may be due, in part, to the action of CYP3A5 on renal sodium handling.

La fonction rénale sous inhibition de l'enzyme de conversion de l'angiotensine [Renal function after administration of angiotensin-converting enzyme inhibitors]

Angiotensin converting enzyme (ACE) inhibitors are widely used today for the management of hypertension and congestive heart failure. These agents inhibit angiotensin II synthesis. In some particular circumstances they may be responsible for deterioration of renal function, e.g. in hypertensive patients with bilateral renal artery stenosis or with stenosis of the artery supplying a single kidney, or in patients with severe congestive heart failure or marked nephroangiosclerosis. In these patients renal perfusion pressure may become too low to maintain adequate glomerular filtration as there remains no angiotensin II to increase the tone of the efferent arteriole. In high risk patients it is therefore recommended that serum creatinine be checked after initiating therapy with an ACE inhibitor.