Adherencia al tratamiento crónico del humidificador de traqueostoma (Provox® HME) en pacientes laringectomizados

La laringectomia total implica alteracions al sistema respiratori. L’humidificador de traqueostoma (HME Provox®) pretén minimitzar aquests efectes. L’objectiu d’aquest treball es valorar quantitativament l’adherència al seu tractament crònic. Es va realitzar un estudi prospectiu en 115 pacients laringectomitzats al nostre centre (Hospital de Sant Pau, Barcelona). Es va observar una alta adherència al tractament crònic (90%), degut a la disminució dels símptomes pulmonars. La causa més freqüent d’abandonament va ser per problemes amb l’adhesiu. En els pacients amb pròtesi fonatòria hi va haver una alta adherència per la major facilitat a la parla.

The role of neutralizing antibodies for mouse mammary tumor virus transmission and mammary cancer development.

Mouse mammary tumor virus (MMTV) infection establishes chronic germinal centers and a lifelong neutralizing Ab response. We show that removal of the draining lymph node after establishment of the germinal center reaction led to complete loss of neutralizing Abs despite comparable infection levels in peripheral lymphocytes. Importantly, in the absence of neutralization, only the exocrine organs mammary gland, salivary gland, pancreas, and skin showed strikingly increased infection, resulting in accelerated mammary tumor development. Induction of stronger neutralization did not influence chronic infection levels of peripheral lymphoid organs but strongly inhibited mammary gland infection and virus transmission to the next generation. Taken together, we provide evidence that a tight equilibrium in virus neutralization allows limited infection of exocrine organs and controls cancer development in susceptible mouse strains. These experiments show that a strong neutralizing Ab response induced after infection is not able to control lymphoid MMTV infection. Strong neutralization, however, is capable of blocking amplification of mammary gland infection, tumor development, and virus transmission to the next generation. The results also indicate a role of neutralization in natural resistance to MMTV infection.

Tratamiento quirúrgico de la escoliosis idiopática del adolescente. Estudio comparativo de los resultados clínicos y radiológicos de la instrumentación con tornillos pediculares versus los constructos híbridos

El tratamiento quirúrgico de la escoliosis idiopática del adolescente está en constante evolución. El uso de la instrumentación vertebral posterior con tornillos pediculares se asocia a una mejora de los resultados cuando se comparan con otros métodos de fijación. Se trata de un estudio retrospectivo en el que se comparan los resultados clínicos (SRS-22) y radiológicos (ángulo Cobb en el plano coronal) del tratamiento quirúrigico de la EIA. Un grupo intervenido con tornillos pediculares, y el otro con constructos híbridos. Los resultados del grupo constructos híbridos se obtienen a partir de un metaanálisis realizado en el estudio.

Tratamiento de las fístulas perianales complejas con una fibrina rica en plaquetas. Estudio piloto

L'únic tractament per a la fístula perianal complexa és la cirurgia. Existeixen dos grups de tractament: les tècniques que seccionen esfínter anal que presenten una elevada eficàcia però que comporten incontinència fecal i les tècniques preservadores de l'esfínter que aconsegueixen uns resultats baixos però no alteren la continència anal. En aquest últim grup existeix una nou sellant biològic (Vivostat®) que aporta diferències amb les anteriorment comercialitzades: és un sellant autòleg i es pot afegir un gel de plaquetes que aportaria varis dels factors que afavoririen la cicatrització. Proposem un estudi per valorar l'eficàcia d'aquest sellant biològic.

Polimorfismos genéticos (en los genes OPRM1, BETA-ARRESTINA2,STAT6 y COMT) y su influencia en la tolerancia al tratamiento con opiáceos mayores en pacientes oncológicos

La morfina es l’opioid majoritàriament utilitzat en dolor oncològic, però existeix elevada variabilitat de resposta. Vam intentar correlacionar aquesta variabilitat amb polimorfismes genètics (Opmr-1, Beta-arrestina2, Stat6 i COMT, relacionats amb mecanismes d’acció opioids). Hem estudiat 29 pacients amb dolor (EVA superior o igual a 6) que van iniciar tractament amb morfina i vam avaluar eficacia i tolerancia a la morfina correlacionant-ho amb els polimorfismos que presentaven. Vam observar que els genotips CC/TC per β-arrestina2 i AA/GA per COMT i Oprm1 es podrien associar a millor resposta i menor toxicitat a la morfina, i els genotips AA/GA per STAT6 s’associaven significativament a menor toxicitat

Sorafenib for the treatment of metastatic thyroid cancer patients.

Segons resultats de fases II amb inhibidors tirosina quinasa i el coneixement de les alteracions moleculars de la carcinogènesis tiroïdal, es va dissenyar un estudi retrospectiu de pacients amb càncer de tiroide metastàtic tractats amb sorafenib. S’analitzaren la taxa de respostes, toxicitat, supervivència i la correlació amb els marcadors tumorals de 34 pacients. Segons subtipus histològic, la taxa de respostes va ser 47% en medul•lars, 19% en diferenciats i 33% en anaplàsics. La mitjana de supervivència-lliure-de-progressió va ser 13.5, 10.5 i 4.4 mesos, respectivament. Es va observar correlació significativa entre la reducció dels nivells de marcador tumoral i la resposta. El perfil de toxicitat va ser favorable.

Docetaxel, cisplatin, and fluorouracil; docetaxel and cisplatin; and epirubicin, cisplatin, and fluorouracil as systemic treatment for advanced gastric carcinoma: a randomized phase II trial of the Swiss Group for Clinical Cancer Research.

PURPOSE: This randomized phase II trial evaluated two docetaxel-based regimens to see which would be most promising according to overall response rate (ORR) for comparison in a phase III trial with epirubicin-cisplatin-fluorouracil (ECF) as first-line advanced gastric cancer therapy. PATIENTS AND METHODS: Chemotherapy-naïve patients with measurable unresectable and/or metastatic gastric carcinoma, a performance status <or= 1, and adequate hematologic, hepatic, and renal function randomly received <or= eight 3-weekly cycles of ECF (epirubicin 50 mg/m(2) on day 1, cisplatin 60 mg/m(2) on day 1, and fluorouracil [FU] 200 mg/m(2)/d on days 1 to 21), TC (docetaxel initially 85 mg/m(2) on day 1 [later reduced to 75 mg/m(2) as a result of toxicity] and cisplatin 75 mg/m(2) on day 1), or TCF (TC plus FU 300 mg/m(2)/d on days 1 to 14). Study objectives included response (primary), survival, toxicity, and quality of life (QOL). RESULTS: ORR was 25.0% (95% CI, 13% to 41%) for ECF, 18.5% (95% CI, 9% to 34%) for TC, and 36.6% (95% CI, 23% to 53%) for TCF (n = 119). Median overall survival times were 8.3, 11.0, and 10.4 months for ECF, TC, and TCF, respectively. Toxicity was acceptable, with one toxic death (TC arm). Grade 3 or 4 neutropenia occurred in more treatment cycles with docetaxel (TC, 49%; TCF, 57%; ECF, 34%). Global health status/QOL substantially improved with ECF and remained similar to baseline with both docetaxel regimens. CONCLUSION: Time to response and ORR favor TCF over TC for further evaluation, particularly in the neoadjuvant setting. A trend towards increased myelosuppression and infectious complications with TCF versus TC or ECF was observed.

Estudio comparativo entre cirugía vs escleroterapia como métodos aplicativos de la estrategia CHIVA para el tratamiento de la insuficiencia venosa crónica de las extremidades inferiores

Estudi que té una cohort de 67 pacients intervinguts de varius entre 2009 i 2010 a l'Hospital de Sant Pau. S'exclouen varius amb insuficiència valvular de vena safena interna. Són intervinguts seguint l'estratègia CHIVA (Cura Hemodinàmica Insuficiència Venosa Ambulatòria) amb cirurgia o esclerosis amb escuma de polidocanol. No es troben diferències per complicacions rellevants, però l'esclerosi té una major taxa de complicacions lleus, principalment pigmentació. El control ecogràfic mostra igualtat d'efectivitat en ambdós tractaments. Hi ha una millora en els índexs de qualitat de vida, més gran per als intervinguts amb Cirurgia.

Estudio retrospectivo de las fractures pertrocantéreas de fémur. Análisis del posicionamiento del tornillo cefálico en el tratamiento con clavo endomedular

La fixació interna de les fractures pertrocantériques es una de les intervencions quirúrgiques més freqüents en Traumatologia. És precisament en les fractures més conminutes i inestables en les que el sistema de fixació i la seva correcta col•locació té major importància per evitar, en la major mesura possible, els desplaçaments secundaris de la fractura. El propòsit d’aquest treball és realitzar una revisió clínica quirúrgica d’aquestes fractures per demostrar el valor predictiu que tenen sobre l’èxit o fracàs de la osteosíntesis la col•locació del cargol cefàlic en el cap femoral i la distància al àpex.

Tratamiento de los hemangiomas infantiles con propranolol: estudio prospectivo abierto con 25 pacientes. Evolución y manejo”

Estudi observacional prospectiu obert sobre l’eficàcia del propranolol oral en 25 nens amb hemangiomes infantils que associen algun tipus de morbiditat. S’analitzen també els efectes secundaris, l’evolució de les lesions i les variables que influeixen en les recaigudes al finalitzar la medicació. L’estudi conclou que el propranolol és un fàrmac efectiu i ben tolerat en el tractament dels hemangiomes infantils. La duració del tractament és la única variable que demostra influir de forma estadísticament significativa en l’aparició de recidives al suspendre la medicació.

Implantes sintéticos biodegradables para el tratamiento de lesiones del cartílago rotuliano aisladas en pacientes jóvenes

Presentem un estudi prospectiu, a curt termini, de 10 pacients, per avaluar el resultat funcional i simptomàtic del tractament de la condropatia rotuliana mitjançant implants de polímers sintètics biodegradables. Es valora la clínica, qüestionaris (KOOS i SF-36) i RM, abans, als sis i dotze mesos de la cirurgia. Els resultats van ser satisfactoris en 8 dels 10 pacients. Per això pensem que el TruFitTM BGS Plug és una tècnica simple i eficaç per tractar les lesions del cartílag rotulià en pacients joves i amb lesions focals. Tanmateix, la seva eficàcia en comparació amb altres tractaments està encara per determinar.

El papel del ganglio centinela en la evolución del cáncer de colon

L'afectació o no dels ganglis limfàtics influeix en el pronòstic dels pacients amb càncer de còlon i en la decisió de realitzar tractament adjuvant, en conseqüència, l'estudi particular ganglionar podria aportar informació que determinés canvis en el maneig d'aquests pacients. Per dur a terme aquest estudi podria ajudar-nos la determinació del gangli sentinella. La seva detecció permetria la identificació d'un petit nombre de ganglis representatius de l'estat histopatològic del territori ganglionar i en ells realitzar un estudi més exhaustiu amb l'objectiu d'aconseguir un estadiatge més exacte dels pacients, amb possible transcendència en el tractament adjuvant requerit.

Estudio multicéntrico descriptivo de seguimiento prospectivo del tratamiento de las fístulas anales con adhesivo de fibrina

Introducció: L’ús d’adhesiu de fibrina (Tissucol®) pel tractament de la fístula anal és una tècnica senzilla, amb escàs discomfort pel pacient, realitzable en cirurgia major ambulatòria i el seu fracàs no impedeix altres tractaments. Material i mètodes: Estudi multicèntric descriptiu i prospectiu. Objectiu: Determinar l’efectivitat de Tissucol, en termes de recidiva. Resultats: 64 pacients. Seguiment 18 mesos. Fístula simple: curació 64%. Fístula complexa: curació 67%. Complicacions sèptiques: 9.4%. Conclusions: El tractament de la fístula anal amb Tissucol® ens ofereix, amb poques complicacions sèptiques (&10%), una taxa de curació de 64-67%, essent més efectiu en les fístules complexes.

Estudio comparativo entre Ranibizumab y Bevacizumab en el tratamiento de degeneración macular asociada a la edad de tipo exudativo

Objectiu: comparar la eficàcia entre Ranibizumab y Bevacizumab en el tractament de la DMAE de tipus exudatiu. Material i mètode Es tracta d’un estudi retrospectiu en el que es comparen a curt termini dos fàrmacs antiangiogènics utilitzats en el tractament de DMAE exudativa per via intravitrea: el Ranibizumab iel Bevacizumab. Hem seleccionat pacients amb DMAE exudativa tractats amb teràpia antiangiogènica i s’han distribuït en dos grups segons el tractament realitzat. Els pacients van ser tractats en el període comprés entre Gener del 2007 i Novembre del 2007, deprés d’uns mesos de l’aprovació del Ranibizumab intravitri per tractament de DMAE per la FDA. Resultats: La diferència entre l’AV mitja abans i després del tractament no era estadísticament significativa en cap dels dos grups tractats, mentre que la diferència entre el gruix macular antes i després del tractament en ambdós grups ha millorat de manera estadísticament significativa. Comparem a continuació el grau de millora per OCT en ambdós grups. Procedim a l’aplicació del test de Mann-Whitney per comparar si existeix diferència en la disminució del gruix de la màcula entre els dos grups. Evidenciem que la diferència no era clínicament significativa (p = 0.705) Conclusió: Els resultats obtinguts en el nostre estudi no mostren diferència entre els dos fàrmacs en el tractament de la DMAE exudativa a curt termini però reforcen la necessitat de futurs estudis prospectius i randomitzats

Helical tomotherapy or intensity-modulated radiation therapy in the treatment of anal cancer: experience of Geneva and Lausanne

Background: To assess the early clinical outcomes and toxicities in patients treated with high precision radiation therapy (RT) consisting of helical tomotherapy (HT) or intensity-modulated radiation therapy (IMRT) for anal cancer. Materials and Methods: Since March 2006, 30 patients with stage I-IIIB anal squamous-cell carcinoma were treated curatively by IMRT or HT alone (n = 2) or by concomitant chemotherapy and IMRT or HT (n = 28). Median age was 59 years (range, 36−83 years) and the female/male ratio was 2.3 (21/9). Primary tumor site was anal canal, anal margin, or both in 26, 1, and 3 patients, respectively. Anal tumor, pelvic and inguinal nodes were irradiated with a median dose of 36 Gy using HT, or 5- or 7-field IMRT in 18 and 12 patients, respectively; After a planned gap of 1−2 weeks (median 1 week), a median boost dose of 23.4 Gwas delivered to the tumor and/or involved nodes using 3DRT (n = 24) or HT/IMRT (n = 6). The total delivered dose ranged between 59.4 and 64.8 Gy (median, 59.4 Gy). Concomitant chemotherapy consisted of mitomycin C alone (n = 1), mitomycin C and 5-fluorouracil (n = 17) or capecitabin (n = 10) in 28 patients. Common Terminology Criteria for Adverse Events v3.0 scale was used to score acute and late toxicities. Results: All but one patient, who developed progressive local and distant disease at the end of RT, achieved a complete response. Twelve months following RT, one patient had a recurrence at the primary tumor site, salvaged with brachytherapy. After a median follow-up of 7.5 months (range, 1−35 months), no deaths were observed. The 2-year actuarial locoregional control and probability of disease control without colostomy rates were 82% and 79%, respectively. RT was well tolerated without any unplanned treatment interruptions. Grade 1 or 2 acute adverse events consisted of skin toxicity in 8 and 22 patients, diarrhea in 18 and 3 patients, and cystitis in 9 and 2 patients; respectively. Only one patient developed grade 3 mucosal necrosis at the end of the treatment, requiring diverting colostomy. No difference in terms of acute toxicity was observed between patients treated with HT or IMRT. None of the 22 patients with a follow-up of more than 3 months developed grade 3 or more late toxicity. Conclusions: Our preliminary results suggest that HT or IMRT combined with concomitant chemotherapy for anal cancer is effective, and associated with favorable rates of toxicity compared with historical series. Further follow-up is warranted to assess late toxicity.