Isolation and identification of Adenovirus in hospitalized children, under five years, with acute respiratory disease, in Havana, Cuba

Nine Adenovirus (Ad) strains isolated in Cuba, from 128 nasopharingeal swab specimens of children below five years old, with acute respiratory diseases, during 1996 and 1997, were studied by restriction enzyme analysis of genomic DNA with two endonucleases BamH I and Sma I. All different fragment patterns were compared with the respective prototypes. The identified adenoviruses were Ad 1 (n=4), Ad 2 (n=1) and Ad 6 (n=4). Males were more frequently infected than females. The analysis of the occurrence of these Adenovirus strains of subgenus C revealed that Ad 1 and Ad 6 were the predominant serotypes in 1996 and in 1997, respectively.

Les animaux inférieurs et les plantes ont-ils droit à notre respect ? Réflexions éthiques sur la dignité de la créature

Au moment où nos sociétés contemporaines s'interrogent avec passion sur le statut de l'animal et sur la responsabilité éthique des êtres humains envers la création et l'environnement - jusqu'à la question des OGM -, cette étude est d'une brûlante actualité. Qu'en est-il de la notion de dignité de la créature, ancrée dans la Constituton fédérale? Est-elle, comme le prétendent certains, une coquille vide, un mot magique et creux, sans signification réelle? Quelle pourrait être sa portée pour les animaux prétendus inférieurs et pour les plantes? Les auteurs s'appuient sur la distinction entre dignité et valeur. Ils pennent leurs distances par rapport aux catégories d'anthropocentrisme, de pathocentrisme et et de biocentrisme, catégories conditionnant la plupart des théories éthiques au sujet de l'animal et de l'environnement. Il en résulte une nouvelle conception de la relation anthropologique en ^tre l'être humain, l'animal et la nature. La perspective de l'anthropo-relationalité sert de fondement à une approche respectueuse des animaux et des plantes, tout en reconnaissant la place et la responsabilité spécifiques de l'être humain et des sociétés démocratiques.

Creació i transmissió de coneixement als clústers empresarials: un model de simulació

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Snider Entrepreneurial Research Center de la Wharton School de la University of Pennsilvanya y, EUA entre juliol i desembre del 2007. L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la relació entre les estratègies de gestió del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’evolució de les poblacions d’organitzacions i els seus efectes en els patrons industrials d’aglomeració espacial. Per a això s’adopta una aproximació fonamentada en la utilització d'un model basats en agents per a obtenir hipòtesis significatives i provables sobre l’evolució de les poblacions d’organitzacions al si de clústers geogràfics. El model de simulació incorpora les perspectives i supòsits d’un marc conceptual, l’Espai de la Informació o I-Space. Això permet una conceptualització basada en la informació de l’entorn econòmic que té en compte les seves dimensions espacials i temporals. Mitjançant els paràmetres del model es dóna la possibilitat d’assignar estratègies específiques de gestió del coneixement als diversos agents i de localitzar-los en una posició de l’espai físic. La simulació mostra com l'adopció d'estratègies diverses pel que fa a la gestió del coneixement influeix en l'evolució de les organitzacions i de la seva localització espacial, i que aquesta evolució es veu modificada pel desenvolupament de les TIC. A través de la modelització de dos casos ben coneguts de clústers geogràfics d’alta tecnologia, com són Silicon Valley a Califòrnia i la Route 128 als voltants de Boston, s’estudia la interrelació entre les estratègies de gestió del coneixement adoptades per les empreses i la seva tria de localització espacial, i també com això és afectat per l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Els resultats obtinguts generen una sèrie d’hipòtesis de rica potencialitat sobre l’impacte del desenvolupament de les TIC en la dinàmica d’aquests clusters geogràfics. Concretament, es troba que la estructuració del coneixement i l’aglomeració espacial co-evolucionen i que aquesta coevolució es veu significativament alterada pel desenvolupament de les TIC.

Adolescència infractora vs. no infractora. Estudi de diferents factors

La recerca és un estudi comparatiu, descriptiu i transversal que pretén conèixer alguns trets diferencials de la població adolescent infractora en relació al sentiment de culpa, les dimensions de la personalitat, el nivell d’ira, les estratègies d’afrontament i la gestió dels esdeveniments vitals. La metodologia i el material utilitzat en la recerca són entrevistes personalitzades (en el cas del grup d’infractors), o bé de petits grups (en la resta). Es van administrar cinc qüestionaris (SC-35, EPQ-R, STAXI, ACS i AVIA) a una mostra conformada per 128 adolescents (39 estudiants de batxillerat, 47 estudiants de cicles formatius i 42 infractors, tots ells de 16 a 18 anys i residents a la província de Barcelona), procedint a l’anàlisi posterior de les dades obtingudes, mitjançant el paquet estadístic SPSS 14.0. Les principals conclusions mostren que els joves infractors presenten nivells més elevats de sentiments de culpa, de neuroticisme, de psicoticisme i d’ira. Així mateix, tendeixen a reprimir l’ira o, pel contrari, a expressar-la verbalment i físicament. Acostumen a emprar estratègies d’afrontament passives o de caràcter evitatiu i computen major nombre tant d’esdeveniments vitals negatius com d’esdeveniments vitals positius. Finalment, tendeixen a positivar esdeveniments vitals negatius dels àmbits relacional i de salut, mentre que tendeixen a negativitzar esdeveniments vitals positius de l’àmbit familiar.

Incidence des fractures du fémur proximal dans le canton de Vaud. [Incidence of proximal femoral fractures in the Canton of Vaud].

Hip fractures place a major and increasing burden on health services in Western countries. Reported incidence rates vary considerably from one geographic area to another. No published data are available for Switzerland or surrounding countries, but such descriptive indicators are indispensable in orienting national or regional policies. To fill this gap and to assess the similarity of hip fracture incidence in Switzerland and other countries, we collected data from several sources in 26 public and private hospitals, in the Canton of Vaud (total population: 538,000) for 1986, which allowed us to calculate the incidence (for people over twenty years old) and assess related parameters. 577 hip fractures were identified among the resident population, indicating a crude average annual incidence rate of 140 per 100,000 (95% confidence interval: 128, 152). Corresponding rates for males and females were 58 (47, 68) and 213 (193, 232). Standardized rates and international comparisons show that Swiss rates are slightly lower than those of most industrial countries. More detailed results of relative risks for various study variables are presented and the pathogenesis of hip fractures is discussed.

Prenatally engineered autologous amniotic fluid stem cell-based heart valves in the fetal circulation.

Prenatal heart valve interventions aiming at the early and systematic correction of congenital cardiac malformations represent a promising treatment option in maternal-fetal care. However, definite fetal valve replacements require growing implants adaptive to fetal and postnatal development. The presented study investigates the fetal implantation of prenatally engineered living autologous cell-based heart valves. Autologous amniotic fluid cells (AFCs) were isolated from pregnant sheep between 122 and 128 days of gestation via transuterine sonographic sampling. Stented trileaflet heart valves were fabricated from biodegradable PGA-P4HB composite matrices (n = 9) and seeded with AFCs in vitro. Within the same intervention, tissue engineered heart valves (TEHVs) and unseeded controls were implanted orthotopically into the pulmonary position using an in-utero closed-heart hybrid approach. The transapical valve deployments were successful in all animals with acute survival of 77.8% of fetuses. TEHV in-vivo functionality was assessed using echocardiography as well as angiography. Fetuses were harvested up to 1 week after implantation representing a birth-relevant gestational age. TEHVs showed in vivo functionality with intact valvular integrity and absence of thrombus formation. The presented approach may serve as an experimental basis for future human prenatal cardiac interventions using fully biodegradable autologous cell-based living materials.

Y-688, a new quinolone active against quinolone-resistant Staphylococcus aureus: lack of in vivo efficacy in experimental endocarditis.

Y-688 is a new fluoroquinolone with increased activity against ciprofloxacin-resistant staphylococci. The MICs of Y-688 and other quinolones were determined for 58 isolates of ciprofloxacin-resistant and methicillin-resistant Staphylococcus aureus (MRSA). The MICs at which 50% and 90% of bacteria were inhibited were >/=128 and >/=128 mg/liter, respectively, for ciprofloxacin, 16 and 32 mg/liter, respectively, for sparfloxacin, and 0.25 and 1 mg/liter, respectively, for Y-688. This new quinolone was further tested in rats with experimental endocarditis due to either of two isolates of ciprofloxacin-resistant MRSA (namely, P8/128 and CR1). Infected animals were treated for 3 days with ciprofloxacin, vancomycin, or Y-688. Antibiotics were administered through a computerized pump to simulate human-like pharmacokinetics in the serum of rats. The anticipated peak and trough levels of Y-688 were 4 and 1 mg/liter at 0.5 and 12 h, respectively. Treatment with ciprofloxacin was ineffective. Vancomycin significantly decreased vegetation bacterial counts for both organisms (P less, similar 0.05). In contrast, Y-688 only marginally decreased vegetation bacterial counts (P greater, similar 0.05). Moreover, several vegetation that failed Y-688 treatment grew staphylococci for which the MICs of the test antibiotic were increased two to eight times. Y-688 also selected for resistance in vitro, and isolates for which the MICs were increased eight times emerged at a frequency of ca. 10(-8). Thus, in spite of its low MIC for ciprofloxacin-resistant MRSA, Y-688 failed in vivo and its use carried the risk of resistance selection. The fact that ciprofloxacin-resistant staphylococci became rapidly resistant to this potent new drug suggests that the treatment of ciprofloxacin-resistant MRSA with new quinolones might be more problematic than expected.

Meta-analysis of genome-wide association data identifies a risk locus for major mood disorders on 3p21.1.

The major mood disorders, which include bipolar disorder and major depressive disorder (MDD), are considered heritable traits, although previous genetic association studies have had limited success in robustly identifying risk loci. We performed a meta-analysis of five case-control cohorts for major mood disorder, including over 13,600 individuals genotyped on high-density SNP arrays. We identified SNPs at 3p21.1 associated with major mood disorders (rs2251219, P = 3.63 x 10(-8); odds ratio = 0.87; 95% confidence interval, 0.83-0.92), with supportive evidence for association observed in two out of three independent replication cohorts. These results provide an example of a shared genetic susceptibility locus for bipolar disorder and MDD.