Ecoeficiencia en la gestión de residuos municipales: modelo y factores exógenos

El trabajo analiza los factores exógenos que pueden influir en la ecoeficiencia (E/E) de la gestión de los residuos municipales. Se dividen los residuos municipales en outputs deseables e indeseables en los períodos 2000-2003, de la comunidad de Cataluña (España) y se propone un modelo que contempla el uso de la Función de distancia Direccional (DDF). Los datos obtenidos en DDF son contrastados con tres factores socioeconómicos en un análisi de regresión de tobit. Los resultados demuestran que existe un aumento porcentual de la E/E, se debe estudiar más en los aspectos endógenos que en los exógenos de la gestión de residuos. En tal sentido se propone continuar esta investigación con estudios de casos en los municipios estudiados.

Personal relations and their effect on behavior in an organizational setting: an experimental study

We study how personal relations affect performance in organizations. In the experimental game we use a manager has to assign different degrees of decision power to two employees. These two employees then have to make distributive decisions which affect themselves and the manager. Our focus is on the effects on managers' assignment of decision power and on employees' distributive decisions of one of the employees and the manager knowing each other personally. Our evidence shows that managers tend to favor employees that they personally know and that these employees tend, more than other employees, to favor the manager in their distributive decisions. However, this behavior does not affect the performance of the employees that do not know the manager. All these effects are independent of whether the employees that know the manager are more or less productive than those who do not know the manager. The results shed light on discrimination and nepotism and its consequences for the performance of family firms and other organizations.

L'Educació assistencial i social a Vic

A partir de les fonts documentals de la “Casa Misericòrdia” i de “Casa Caritat” de Vic i també del testimoni de persones que hi havien viscut o hi havien treballat o les coneixien de prop, s’ha volgut explicar el naixement, evolució i decadència de les dues institucions centenàries que van realitzar, gairebé sempre amb pocs mitjans però amb notable dedicació, una tasca ingent en favor dels més desfavorits i que van deixar d’existir a principis dels anys setanta. Casa Caritat atenia persones necessitades d’ambdós sexes, encara que en dues instal•lacions diferents, com l’antic convent dels Trinitaris per al sexe femení i l’antic convent de Sant Domènec, per al masculí. La Misericòrdia va acollir durant poc més de dos-cents cinquanta anys nenes, noies, dones i velles pobres i desemparades. La raresa d’aquesta institució estava en el règim d’autogestió, sense la intervenció de cap ordre religiosa, com era costum en aquells temps. El tancament de les dues institucions va donar lloc a un nou model assistencial i educatiu per als menors, promogut pel bisbe de Vic Ramon Masnou i per Joan Riera, els impulsors de la Llar Juvenil. Es tractava d’un recurs modern i d’inspiració cristiana, ubicat en una casa de nova construcció i sota un reglament molt més humanitzat i amb menys pes de les pràctiques religioses. La conflictivitat dels nens i nenes, a mesura que creixien, i amb les necessitats d’uns altres temps, a més d’assumpció de les competències de menors per part de la Generalitat el 1981, van propiciar la creació per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Vic de Casa Moreta, amb un projecte totalment laic i portat per professionals que després es convertiria en el Centre Residencial Osona i també va suposar el naixement d’una altra entitat, la Llar Terricabras. La recerca, doncs, pretén posar les bases per a futures anàlisis aprofundides sobre l’atenció als menors a la ciutat de Vic, al llarg del temps.

Colombian international trade from a physical perspective: towards an ecologial "Prebisch Thesis"

Prebisch's approach to economic development was based on the notion that there is an international historical division of labour. Peripheral countries are specialized in exporting primary goods while centre countries export industrial goods. The Terms of trade for peripheral countries tend to deteriorate. This approach can be extendend to ecological issues. The international Centre-Periphery division does not only involve the monetary exchange of goods and capital, but also the physical exchange in which Southern countries provide materials and energy so that Northern countries can develop their socioconomic metabolism. This metabolism process is guaranteed through cheap prices for primary goods. This paper aims to apply and extend Prebisch's thought on unequal exchange, both monetary and ecological, in relation to colombian trade in the period 1970-2002, using material flow analysis.

Socio-economic impacts and assessment biological invasions

Biological invasions have been object of ecological research for years. As one objective, natural scientists investigate the effects of invasive species on ecosystems and their functioning (Levine et al. 2003). However, impacts on ecosystems are also of relevance for society. Changes in ecosystems affect humans in so far as ecosystems provide goods and services, such as fresh water, food and fibbers or recreation, which might be altered due to invasive species. Therefore impacts of biological invasions should be an object of socio-economic interest, which is also demanded by the Convention on Biological Diversity

Simulació d'un sistema dinàmic: el creixement del pi blanc i la seva resposta davant dels incendis

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2006. La capacitat d’entendre i predir sistemes naturals ha rebut un suport important gràcies als ordinadors i, amb ells, la capacitat de simular processos. En aquest cas es concreta en la creació d’un model de simulació pel creixement del pi blanc i la seva regeneració després d’un incendi. En una primera part es fa una aproximació des de l’àmbit de la biologia a aspectes com la successió forestal, els incendis forestals i la descripció del pi blanc i la seva regeneració després d’un incendi. L’última part té una vessant més tecnològica, explicant la simulació, i en concret, l’autòmat cel•lular. Aquest és el tipus que s’ha emprat per a la realització d’un programa de simulació que no s’inclou aquí.

Clonació del gen de l'envolta de vih en el plàsmid pnl Δenv-Ren per la obtenció de recombinants

Estudi elaborat a partir d’una estada al Laboratori de Inmunopatología del SIDA del Dr Alcamí a l’Instituto de Salud Carlos III-Centro Nacional de Microbiologia, entre finals de desembre de 2006 i març de 2007. L’objectiu ha estat millorar la caracterització de l’envolta del VIH-1 mitjançant l’obtenció de virus recombinants, ja que això permet estudiar l’envolta viral tant genètica com fenotípicament. En aquest cas, s’ha estudiat l'envolta viral dels pacients sotmesos a vacunació terapèutica amb cèl•lules dendrítiques polsades amb virus autòlegs. Durant aquesta estada es realitza un aprenentatge profund de les tècniques adequades per a l'amplificació i clonatge del gen complet de l'envolta del VIH-1 (env), així com de l’obtenció de virus recombinants amb l’envolta del pacient i els corresponents assaigs de tropisme viral i neutralització sèrica. Aquesta metodologia empra el virus quimèric pNL4.3 delta_env Renilla, construït a partir del virus de referència NL4.3 i que té dues característiques importants: la primera és que conté un gen marcador Renilla, que a l’interior de les cèl•lules infectades té activitat luciferasa. La utilització del virus pNL4.3 delta_env Renilla en assaigs de neutralització presenta diversos avantatges front altres assaigs més convencionals, tant a nivell de sensibilitat i especificitat com d’estalvi de temps.

Barcelona: l'herència dels Jocs (1992-2002)

Publicació que reprèn l'anàlisi feta immediatament després dels Jocs Olímpics de 1992, ara amb la perspectiva que donen els deu anys transcorreguts. Tot partint del llibre dels mateixos editors "Les claus de l'èxit", publicat l'any 1995, que recollia estudis sobre els impactes socials, esportius, econòmics i culturals, queden palesos els efectes a mitjà i llarg termini d'aquell esdeveniment. També inclou la transcripció d'una conversa realitzada el juny del 2002 entre els tres màxims responsables dels Jocs: Joan Antoni Samaranch, Pasqual Maragall i Josep Miquel Abad.

El impacto de Internet en los medios de comunicación y la industria del deporte.

Atès que la presència de l'esport a Internet cada cop és més recurrent, aquest treball es centra en l'impacte d'Internet en les relacions existents entre alguns dels actors més importants a la indústria de l'esport a Europa: - Organitzacions esportives, que són productors del producte esportiu base; - Mitjans de comunicació, que comuniquen temes esportius; - Organitzacions comercials, que promocionen els seus productes a través de l'esport i els mitjans de comunicació (tot incloent els patrocinadors esportius); - Fans / consumidors del producte base de l' esport. Amb l'anàlisi de l'estructura i continguts d'una mostra de 27 llocs web d'aquestes organitzacions, i després de considerar els conceptes i teories sobre la comunicació a Internet, l'emergència del comerç electrònic i l'e-marketing, i com poden relacionar-se amb la indústria esportiva i la transmissió de missatges esportius, s'estableixen les conclusions sobre quin és l'impacte d'Internet a la indústria esportiva, quan som propers a l'inici de la convergència entre la televisió digital i Internet.

La política de prevención y gestión de conflictos de la Unión Europea en África Subsahariana: el caso del conflicto de los Grandes Lagos

Tras su inclusión en la Estrategia Europea de Seguridad de la UE del 2003 y en el Tratado constitucional del 2004, se puede considerar que se ha producido la “oficialización” de la política de prevención y gestión de conflictos (PPGC) de la UE en tanto que objetivo principal de la política de seguridad de la Unión. Uno de los campos de actuación de la PPGC ha sido África Subsahariana y, en concreto, el conflicto de los Grandes Lagos que orbita alrededor de la República Democrática del Congo (RDC). Un conflicto en el que a lo largo de más de una década la Unión ha aplicado diversos tipos de instrumentos (civiles y militares) encuadrados dentro de la PPGC. Tras la celebración en diciembre de 2006 de la segunda vuelta de las elecciones presidenciales en dicho país africano (las cuales podrían significar el fin definitivo del conflicto), éste parece un buen momento para analizar la tipología de instrumentos aplicados por la Unión en lo que denominaríamos el “toolbox” de la PPGC, así como para realizar un primer balance sobre los mismos.

Propietats d'absorció bifotònica del tetrafenilporficè i el seu complex de palladi: potencials sensibilitzadors per a Teràpia Fotodinàmica bifotònica.

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Aarhus, Dinamarca, durant juliol 2006. En el present treball s’investiguen, per primer cop, les propietats de absorció bifotòniques del fotosensibilitzador 2,7,12,17-tetrafenilporficè (TPPo) i del seu complex de pal•ladi (II) (PdTPPo). Ambos compostos han rebut molta atenció com a possibles otosensibilitzadors per a Teràpia Fotodinàmica (TFD). S’utilitza la detecció de la fosforescència de l’oxigen singlet, centrada a 1270 nm i produïda per l’absorció de dos fotons, per quantificar la magnitud de la secció d’absorció bifotònica, "delta", dels porficèns estudiats. Els experiments se han dut a terme en el marge espectral 750-850 nm i a l’infraroig proper a 1100nm. Aquestes longituds d’ona corresponen a les zones d’absorció bifotònica en les bandes de Soret i Q. Les propietats bifotòniques obtingudes es comparen i contrasten amb les dades conegudes de la tetrafenilporfirina (TPP), isòmer estructural del tetrafenilporficè però amb més gran simetria, i es troba que en la banda de Soret (que coincideix amb la regió de la pell més transparent) els valors de delta per el TPPo i PdTPPo son aproximadament 2000 GM en el màxim, pràcticament cent vegades més grans que per la TPP. A més a més, aquestos valors son dos ordres de magnitud més grans que els obtinguts a l’irradiar a 1100 nm (bandes Q). Aquestes observacions es poden explicar mitjançant la amplificació per ressonància deguda a la presència de transicions monofotòniques ressonants en la regió de les bandes Q. Els elevats valors de "delta" obtinguts per els tetrafenilporficèns estudiats junt a les principals característiques que aquestos presenten (elevat rendiment de formació d’oxigen singlet, estabilitat química i fotoquímica, absència de citotoxicitat,...) qualifiquen al TPPo y PdTPPo com a possibles fotosensibilitzadors per a Teràpia Fotodinàmica Bifotònica.

Nuclear Weapons as Symbols. The Role of Norms in Nuclear Policy Making

Throughout history, nuclear weapons have been considered to be the ultimate weapons. This understanding largely detached them from the portfolio of conventional military means and assigned them a symbolic meaning that influenced the identity and norms creation of nations. In most countries today, the development of nuclear weapons is considered morally prohibitive, incompatible with a country’s identity and international outlook. In some states, however, these negative norms are overridden by a positive set of norms, causing nuclear weapons to become either symbols of invulnerability to perceived threats or the regalia of major power status. Main purpose of this paper is to explore on the conditions that cause most states to develop a moral aversion to nuclear weapons, yet effectively lead to their glorification in others. Many studies on the normative understanding of nuclear weapons consider the existence of a negative normative predisposition, often referred to as ‘nuclear taboo’, as a major factor in preventing their acquisition and use. Other studies acknowledge the existence of a nuclear taboo inhibiting the use of nuclear weapons, but point to the existence of the opposing effect of norms, frequently referred to as the ‘nuclear myth’, when it comes to the acquisition of nuclear weapons. This myth emerges when certain symbolic meanings are attached to nuclear weapons, such as a state’s identity, self-image, and its desired position in the international system. With 180 odd countries in the world abstaining from the acquisition of nuclear weapons and 8 countries in possession of them (with two further countries assumed to have pursued their acquisition), one might consider the dominance of the nuclear taboo over the nuclear myth to be the rule. The core question is thus why and how this relationship reversed in the case of defectors.

Learning from Shocks and the Decision to Open

Two claims pervade the literature on the political economy of market reforms: that economic crises cause reforms; and that crises matter because they bring into question the validity of the economic model held to be responsible for them. Economic crises are said to spur a process of learning that is conducive to the abandonment of failing models and to the adoption of successful models. But although these claims have become the conventional wisdom, they have been hardly tested empirically due to the lack of agreement on what constitutes a crisis and to difficulties in measuring learning from them. I propose a model of rational learning from experience and apply it to the decision to open the economy. Using data from 1964 through 1990, I show that learning from the 1982 debt crisis was relevant to the first wave of adoption of an export promotion strategy, but learning was conditional on the high variability of economic outcomes in countries that opened up to trade. Learning was also symbolic in that the sheer number of other countries that liberalized was a more important driver of others’ decisions to follow suit.

The ‘Global Dimension’ of Contemporary Politics. An Argument for Taking ‘Global’ Seriously

Recent years have seen a striking proliferation of the term ‘global’ in public and political discourse. The popularity of the term is a manifestation of the fact that there is a widespread notion that contemporary social reality is ‘global’. The acknowledgment of this notion has important political implications and raises questions about the role played by the idea of the ‘global’ in policy making. These questions, in turn, expose even more fundamental issues about whether the term ‘global’ indicates a difference in kind, even an ontological shift, and, if so, how to approach it. This paper argues that the notion of ‘global’, in other words the ‘global dimension’, is a significant aspect of contemporary politics that needs to be investigated. The paper argues that in the globalization discourse of International Studies ‘global’ is ‘naturalized’, which means that it is taken for granted and assumed to be self-evident. The term ‘global’ is used mainly in a descriptive way and subsumed under the rubric of ‘globalization’. ‘Global’ tends to be equated with transnational and/or world-wide; hence, it addresses quantitative differences in degree but not (alleged) differences in kind. In order to advance our understanding of contemporary politics, ‘global’ needs to be taken seriously. This means, firstly, to understand and to conceptualize ‘global’ as a social category; and, secondly, to uncover ‘global’ as a ‘naturalized’ concept in the Political and International Studies strand of the globalization discourse in order to rescue it for innovative new approaches in the investigation of contemporary politics. In order to do so, the paper suggests adopting a strong linguistic approach starting with the analysis of the word ‘global’. Based on insights from post-structuralism as well as cognitive and general constructivist perspectives it argues that a frame-based corpus linguistic analysis offers the possibility of investigating the collective/social meaning(s) of global in order to operationalize them for the analysis of the ‘global dimension’ of contemporary politics.

Análisis input-ouput y emisiones de CO2 en España: Un primer análisis para la determinación de sectores clave en la emisión

El objetivo de estas páginas, que es parte de una investigación más amplia, es el desarrollo de un primer análisis de las relaciones entre la estructura productiva de la economía española y las emisiones de CO2, el más importante de los gases de efecto invernadero, a la atmósfera. Después de exponer la metodología utilizada, que permite la utilización conjunta en análisis expost, como el que nos ocupa, de los multiplicadores de oferta y demanda, se obtienen resultados relevantes que permiten un estudio detallado de las mencionadas relaciones. Posteriormente se determinan los sectores