Plants used in traditional medicine of China and Brazil

Eventhough the rationale behind the use of medicinal plantes in Brazil and Chine is different, twenty four species are used in both countries. Scientific name, vulgar name and uses in both countries along with their chemical constituents are listed.

Is the coiled body involved in nucleolar functions?

Coiled bodies (CBs) are structural constituents observed in nuclei of most eukaryotic cells. They usually occur in the nucleoplasm as well as in contact with the nucleolar surface. In this work we studied the hepatocyte nuclei of hibernating dormice in order to investigate possible modifications of CBs along the seasonal cycle. CBs were abundant during hibernation and rapidly disappeared upon arousal from hibernation. Moreover, CBs were frequently found to be integrated into the nucleolar body. Immunocytochemical analyses showed that CBs contain nucleoplasmic as well as nucleolar RNA-processing factors, suggesting an "ambiguous" role for this organelle in the nuclear functions.

Development of natural products as drugs acting on central nervous system

We have recenty studied several natural product constituents which have effects on the CNS. (1) Tetrahydropalmatine (THP) and its analogues were isolated from Corydalis ambigua and various species of Stephania. (+)-THP and (-)-THP posses not only analgesic activity, but also exert sedative-tranquillizing and hypnotic actions. Results of receptor binding assay and their pre-and post-synaptic effects on dopaminergic system indicate that (-)-THP and (-)-stepholidine are dopamine receptor antagonists while (+)-THP is a selective dopamine depletor. (2) 3-Acetylaconitine (AAC) is an alkaloid isolated from Aconitum flavum. The relative potency of analgesic action of AAC was 5.1-35.6 and 1250-3912 times that of morphine and aspirin, respectively. The analgesic effect of AAC was antagonized by naloxone, but was eliminated by reserpine. In monkeys, after AAC was injected for 92 days, no abstinence syndrome was seen after sudden AAC withdrawal or when challenged with nalorphine. (3) Huperzine A (Hup-A) is an alkaloid isolated from Huperzia serrata which was found to be a selective ChE inhibitor and could improve learning and retrieval process. Preliminary clinical studies showed that Hup-A improve short-and long-term memory in patients of cerebral arteriosclerosis with memory impairment. (4) Ranamargarin is a new tetradecapeptide isolated from the skin of the Chines frog Rana margaratae. This peptide may mainly act on NK-1 receptor.

Chemical and pharmacological investigation of Solanum species of Brazil: a search for solasodine and other potentially useful therapeutic agents

A systematic search for solasodine, an important staring material for the partial synthesis of steroidal hormones as well as other potentially bioactive constituents of various Solanum species of Brazil has been undertaken. Thus, the fruits of S. paludosum, S. asperum, S. sessiliforum and Solanum sp. were found to contain significant amounts of solasodine. The root bark of S. paludosum which showe durare like activity yelded tomatidenol and another yet unidentified alkaloid responsible for the biological activity. The fruits of S. asperum yelded a new spirosolane alkaloid, solaparnaine. The stem bark of S. pseudo-quina showed convulsive and exitatory activity from which (25S)-isosolafloridine was identified as the active principle. In addition, the latter alkaloid was also found to show antimicrobial activity.

Factors conditioning the habitat and the density of Biomphalaria tenagophila (Orbigny, 1835) in an isolated schistosomiasis focus in Rio de Janeiro city

The present work was carried out in a watercress garden in Alto da Boa Vista, in the city of Rio de Janeiro, Brazil. The investigation was carried out in two phases. The first one (1985-86) involved the sampling of Biomphalaria tenegophila in two areas to determine its relative populational densities. The results showed that the populations presented similar densities and dynamics. The second phase (1988-89) involved the study of the influence of some environmental factors on the establishment of B. tenagophila in watercress garden. Two factors were identified as responsible for the establishment of B. tenagophila in the garden: (1) the quality of the water entering the irrigation system, to which domestic sewage is added, and (2) alterations in the nature of the substrate, due to inadequate fertilization techniques, which employ organic matter from adjacent pigsties. Aquatic plants and hydrological parameters of the irrigation system were subsidiary factors to the establishment of B. tenagophila in the garden.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: estabilitat de la matèria orgànica

L’avaluació de la capacitat de segrest de carboni d’un sòl denudat per l’extracció de calcàries i la seva posterior restauració amb fangs de depuradora s’ha realitzat mitjançant l’anàlisi de l’estabilitat de la matèria orgànica del sòl (MOS) en funció de la dosi de fangs aplicada. Els resultats d’aquest treball demostren dos fets fonamentals per a l’estudi de la capacitat de segrest de carboni, els qual són: la conservació del contingut total de MOS i l’augment de la seva estabilitat fins a nivells més alts que els de la MOS de les parcel·les de control. Aquests resultats són explicables per (i) la conservació i augment de la MOS recalcitrant, i (ii) la protecció d’una porció més o menys rellevant de la MO làbil continguda amb els fangs gràcies a l’acció simultània dels mecanismes d’estabilització de la MOS, com són: l’estabilització bioquímica (humificació), química, física, a més de la pròpia hidrofobicitat de la MOS, aquests dos últims potenciats per l’addicció del fangs de depuradora.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: paper de les propietats físiques del sòl

S’ha estudiat el grau de protecció física del carboni dins d’agregats de diferents mides en un sòl d’una pedrera restaurada fa 17 anys amb terres adobades amb fangs de depuradora, i s’ha interpretat el seu paper en el context del segrest de carboni en el sòl. La metodologia aplicada es basa en la d’humitejament ràpid dels agregats del sòl per immersió en aigua (Le Bissonnais, 1996), que simula l’estabilitat d'un sòl sec que es veu sotmès a processos tals com la inundació local o saturació ràpida. També s’ha determinat la quantitat de carboni oxidable present en els agregats del sòl amb el mètode de Nelson i Sommers (1982). Els resultats han mostrat que l’adobat amb fangs de depuradora contribueix a augmentar el contingut de carboni orgànic en els agregats del sòl i n’estimula el segrest a mitjà termini (unes 10 tones ha-1 en 17 anys), aportant estabilitat al sòl i protegint físicament el carboni orgànic dins dels agregats de mida major (5-2 mm). A més s’ha constatat que per determinar l’estabilitat del carboni segrestat en el sòl cal conèixer com es distribueix entre les diferents mides d’agregats. Finalment, l’augment del segrest de carboni en el sòl propiciat per l’aplicació dels fangs de depuradora li dóna més capacitat per fixar CO2 atmosfèric.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: superfície, consum energètic, integració en el medi

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de superfície, consum energètic i integració en el medi entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gómez Castillo, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que els aiguamolls construïts fan un ús més productiu del sòl però ocupen l’espai de reserva disponible amb el sistema de reactor biològic. A més, consumeixen 50kWh/dia menys que l’altra instal·lació, fet que implica un 7% menys d’emissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integració en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte d’en Jordi Gómez Castillo, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals industrials

La determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals d’origen urbà i industrial és un tema que ha suscitat un creixent interès, tant des del punt de vista del problema mediambiental que es deriva de l’abocament d’aquestes aigües al medi aquàtic públic com des de la perspectiva de reutilització de les aigües tractades en processos industrials. La majoria d’aquests contaminants no s’eliminen completament en plantes de tractament d’aigües convencionals, pel que s’han de controlar. Aquest fet implica desenvolupar nous processos de tractament que permetin millorar l'eficiència de l'eliminació de les plantes de tractament convencionals. Per tal d'investigar la presència d'aquests compostos contaminants a baixes concentracions és necessari desenvolupar nous mètodes analítics altament sensibles. En el nostre projecte s'han desenvolupat diferents mètodes analítics per determinar compostos orgànics contaminants en aigües residuals provinents de plantes de tractament d'aigües industrials, urbanes i plantes potabilitzadores, utilizant principalment la microextracció en fase sòlida (SPME) seguida de la cromatografia de gasos acoblada a un espectròmetre de masses (GC-MS). S'ha estudiat la presència de diferents famílies de compostos en aquestes aigües, com són: ftalats, amines alifàtiques primàries i nitrosamines. A més a més, s'han desenvolupat mètodes analítics per determinar amines alifàtiques primàries en llots actius provinents de diferents tipus de plantes de tractament d'aigües i plantes potabilitzadores.

Anàlisi ambiental de les platges de Sitges: evolució de la qualitat del litoral i estudi d'impactes

L’explosió del sector turístic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral català i el seu principal atractiu turístic, les platges. Sitges és un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residència i ciutat de vacances, sobretot a l’estiu, incrementant fortament la pressió sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitgetà: el perfil litoral i la dinàmica sedimentària, la qualitat microbiològica de les aigües i la sorra, els cabals d'aigües residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentració de residus, kg/m2) com a nou indicador de presència d’usuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat físic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matèria d'obres marítimes en interacció amb les dinàmiques sedimentaries. Pel que fa als anàlisis microbiològics de l'aigua i la sorra trobem una situació regulada a excepció de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecció del medi, la regeneració d’espècies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garantís una gestió de l’aigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.

Schistosomiasis in a low prevalence area: incomplete urbanization increasing risk of infection in Paracambi, RJ, Brazil

The risk of schistosomiais infection and heavy infection in the locality of Sabugo was evaluated in relation to housing in areas with different urbanization development and to residential supply with snail-infested water. Critical sanitary conditions were found in areas of incomplete urbanization, where healthy water supply sources were scarce, and draining of sewage, without previous treatment, was made directly to the water-bodies used for domestic and leisure activities, despite being Biomphalaria tenagophila snail breeding-places. Stool examinations (Kato-Katz and Lutz methods) showed prevalence of 2.9%, mean intensity of 79 eggs per gram of stool and 47% of positive cases presenting intense infection. The use of snail-contaminated water for domestic purposes was considered a risk factor for infection. It is concluded that incomplete urbanization would facilitate transmission, probably enhancing the intensity of infection and that a low prevalence could hide a highly focal transmission. The relevance of these facts upon the efficiency of epidemiologic study methods and disease control planning are then discussed.

Evaluation of Chemical and Physical-morphological Factors as Potential Determinants of Biomphalaria pfeifferi (Krauss, 1848) Distribution

This study was carried out in five sites along a small perennial river system in south-central Tanzania, which had been identified as the focus for transmission of intestinal schistosomiasis in the area. Malacological surveys preceding the study showed a focal distribution of Biomphalaria pfeifferi, intermediate host snail of Schistosoma mansoni, the snails being present in three sites but absent from the other two sites. The objective of this study was to evaluate to what extent chemical and/or physical-morphological factors determine the distribution of B. pfeifferi between these five sites. It was found that none of the chemical constituents in the waters examined were outside the tolerance range of B. pfeifferi snails. Moreover, the composition of water from B. pfeifferi-free sites was not different from that in those sites where snails occurred. Furthermore, none of the physical-morphological constituents seemed likely to be a determinant for the absence of B. pfeifferi. In view of these findings, and those of previous studies, it is concluded that the focal distribution of B. pfeifferi cannot be associated with a single environmental factor and is rather the result of more complex interactions of habitat factors

Cytochemical and immunocytochemical characterization of nuclear bodies during hibernation.

Brown adipose tissue and liver of hibernating, arousing and euthermic individuals of the dormouse Muscardinus avellanarius were studies using ultrastructural cytochemistry and immunocytochemistry with the aim to investigate possible fine structural modifications of the cell nucleus during the seasonal cycle. The general morphology of brown adipocyte and hepatocyte nuclei was similar in the three experimental groups. However, three nuclear structural constituents were identified only in hibernating individuals: coiled bodies (CBs) and amorphous bodies (ABs) were observed in hepatocytes and, together with bundles of nucleoplasmic fibrils (NF), were present in brown adipocytes of hibernating dormice. In arousing animals only some structural constituents suggestive of poorly structured CBs were found. The latter showed the same immunocytochemical features as CBs of hibernating individuals, suggesting that they are disappearing CBs. A possible involvement of CBs in storing and/or processing RNA which must be rapidly and abundantly released upon arousal is discussed. ABs similarly to CBs contain RNA and nucleoplasmic ribonucleoproteins (RNPs) and could also be involved in mRNA pathways. NF do not contain nucleic acids or RNPs and seem to be composed of protein-aceous material; their functional role in the nuclear metabolism of hibernating brown adipocytes remains unclear.

Age-specific Prevalence of Antibodies to Hepatitis A in Children and Adolescents from Rio de Janeiro, Brazil, 1978 and 1995: Relationship of Prevalence to Environmental Factors

The age-specific prevalence of antibodies to hepatitis A virus (anti-HAV) was determined in two different population groups with low socio-economic status from Rio de Janeiro city, Brazil, whose serum samples were collected 17 years apart (Population 1, 1978; Population 2, 1995). In Population 2, analysis of the anti-HAV prevalence was also carried out with respect to environmental factors. Population 1 was composed of 520 stored sera collected from the umbilical cord of term neonates and children aged 1 month to 6 years. In population 2, 720 serum samples were collected from children and adolescents with ages ranging from 1 to 23 years. The overall prevalence rate of anti-HAV in Population 1 and Population 2 was 65.6% and 32.1%, respectively. In Population 1, the anti-HAV prevalence reached 88% at the age of 3, while in Population 2, it increased from 4.5% in children under the age of 3 to 66% in the group of adolescents over the age of 14. The low exposure to HAV infection in younger children from Population 2 could be a result of improved environmental hygiene and sanitation, as demonstrated by the presence of piped water, waste and sewage disposal systems in most houses from this population group. These findings indicate a possible change in the prevalence of hepatitis A in Rio de Janeiro