Free-living energy expenditure assessed by two different methods in rural Gambian men.

OBJECTIVE: To assess total free-living energy expenditure (EE) in Gambian farmers with two independent methods, and to determine the most realistic free-living EE and physical activity in order to establish energy requirements for rural populations in developing countries. DESIGN: In this cross-sectional study two methods were applied at the same time. SETTING: Three rural villages and Dunn Nutrition Centre Keneba, MRC, The Gambia. SUBJECTS: Eight healthy, male subjects were recruited from three rural Gambian villages in the sub-Sahelian area (age: 25 +/- 4y; weight: 61.2 +/- 10.1 kg; height: 169.5 +/- 6.5 cm, body mass index: 21.2 +/- 2.5 kg/m2). INTERVENTION: We assessed free-living EE with two inconspicuous and independent methods: the first one used doubly labeled water (DLW) (2H2 18O) over a period of 12 days, whereas the second one was based on continuous heart rate (HR) measurements on two to three days using individual regression lines (HR vs EE) established by indirect calorimetry in a respiration chamber. Isotopic dilution of deuterium (2H2O) was also used to assess total body water and hence fat-free mass (FFM). RESULTS: EE assessed by DLW was found to be 3880 +/- 994 kcal/day (16.2 +/- 4.2 MJ/day). Expressed per unit body weight the EE averaged 64.2 +/- 9.3 kcal/kg/d (269 +/- 38 kJ/kg/d). These results were consistent with the EE results assessed by HR: 3847 +/- 605 kcal/d (16.1 +/- 2.5 MJ/d) or 63.4 +/- 8.2 kcal/kg/d (265 +/- 34kJ/kg/d). Physical activity index, expressed as a multiple of basal metabolic rate (BMR), averaged 2.40 +/- 0.41 (DLW) or 2.40 +/- 0.28 (HR). CONCLUSIONS: These findings suggest an extremely high level of physical activity in Gambian men during intense agricultural work (wet season). This contrasts with the relative food shortage, previously reported during the harvesting period. We conclude that the assessment of EE during the agricultural season in non-industrialized countries needs further investigations in order to obtain information on the energy requirement of these populations. For this purpose the use of the DLW and HR methods have been shown to be useful and complementary.

Tax incentives and direct support for R&D: What do firms use and why?

This paper studies whether firms' use of R&D subsidies and R&D tax incentives is correlated to two sources of underinvestment in R&D, financing constraints and appropriability. We find that financially constrained SMEs are less likely to use R&D tax credits and more likely to obtain subsidies. SMEs using legal methods to protect their intellectual property are more likely to use tax incentives. Results are ambiguous for large firms. For both having previous experience in R&D increases the likelihood of using tax incentives, while it reduces the likelihood of using exclusively subsidies, suggesting that the latter induce entry into R&D. Results imply that direct funding and tax credits do not have the same ability to address each source of R&D underinvestment, and that on average subsidies may be better suited than tax credits at least for SMEs. From a policy perspective these tools may be complements rather than substitutes.

Condições de trabalho de parteiras tradicionais: algumas características no contexto domiciliar rural

Este é um estudo de abordagem qualitativa e dialética, que tem como objetivo analisar as condições de trabalho da parteira tradicional, numa perspectiva de trabalho reprodutivo e, portanto, desvalorizado economicamente. A análise foi construída tendo como categoria central o trabalho à partir de pressupostos marxista e feminista. Os resultados obtidos nos permitem, afirmar que as parteiras realizam seu trabalho em precárias condições materiais, financeiras, relativas ao transporte e ao acesso e, ainda, ao ambiente de trabalho. A análise dessa prática nos proporcionou apresentar uma discussão em torno de algumas características do trabalho da parteira tradicional, o qual se caracteriza como trabalho reprodutivo, desvalorizado economicamente, informal, autônomo e eminentemente feminino. Se configura, ainda, como uma prática social de saúde popular legitimada pela comunidade. Na prática obstétrica domiciliar rural evidenciamos relações desiguais, à medida que homens e mulheres realizam atividades diferentes numa mesma ocupação, cabendo às mulheres as tarefas que reproduzem o papel feminino.

Internet rural

El món rural és el més afectat pel que fa al retràs tecnològic del país. Una de les parts més afectades, són les comunicacions, i més en concretament, l'accés a Internet, un accés a Internet cada cop més necessari. En el projecte s'intenta donar accés a Internet a la població de San Esteban de Litera per mitjà de la tecnologia Wifi. En primer lloc és realitza un estudi de les tecnologies que es disposa per dur a terme el projecte, s'analitza la legislació vigent, i, és fa un estudi del terreny i la població. Un cop clar l'aspecte legal, tecnològic i la ubicació, és passa a realitzar la implantació. I per acabar es presenta el pressupost de l'elaboració del projecte, i és comenta l'actualitat de l'accés a Internet.

A utilização de fitoterapia no cotidiano de uma população rural

Esta pesquisa tem como objetivos estudar o uso da fitoterapia, em uma população da zona rural no interior de MG; identificar as plantas utilizadas com maior freqüência e formas de uso e comparar os seus efeitos com aqueles descritos na literatura. Foram entrevistadas 33 pessoas em 1997. Em relação às plantas fitoterápicas conhecidas pelos entrevistados foram citadas 106, sendo 60 efetivamente utilizadas. A transmissão do conhecimento referente ao seu uso ocorreu basicamente dos avós para os filhos e netos. A fitoterapia foi utilizada com fins semelhantes aos descritos na literatura, visando à prevenção e tratamento das doenças.

The selective migration of young graduates : which of them return to their rural home region and which do not?

This paper addresses the migration behaviours of young university graduates from a rural region in Switzerland. Based on a questionnaire survey, it compares graduates' current place of residence (i.e. whether or not they returned to their home region) with characteristics related to their socio-familial, migration and professional trajectories. The propensity to return varies not only according to labour market variables (employment opportunities), but also to other factors, some of which have even more influence than job opportunities. The graduates' life course position (kind of household), their partners' characteristics (level of education and home region) and their family background (socio-economic status and history of migration) all play a central role. On the whole, results show that migration appears as a selective and complex process embedded in the life course of graduates.

Evaluation of the State Highway System and Road Use Tax Fund (RUTF), 2003

This report was prepared by a committee of city, county and state representatives. The committee met throughout 2002 with the purpose of reviewing and making recommendations to improve the efficiency and operation of Iowa's road and street system. This report is referenced in SF 451 and in Code Section 306.8A.

Autosuficiència energètica. Estudi pilot a Alinyà (Alt Urgell)

A aquest estudi s'ha analitzat si és viable l'autosuficiència energètica en base a un estudi pilot al nucli rural d'Alinyà aprofitant els recursos naturals de la zona. S'ha realitzat un estudi del consum energètic de la població i s'ha comparat amb el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals incloent energia provinent de la biomassa i aprofitada en calderes individuals per a cada habitatge, energia solar en teulades i energia hidroelèctrica a partir de centrals minihidràuliques restaurades ja existents. També s’ha realitzat un anàlisi per detectar possibles factors d’ineficiència energètica i a partir d’aquí, proposar una sèrie de mesures per corregir aquesta. S'han comptabilitzat les emissions de CO2 derivades del consum energètic i les proporcions que representa cada tipus de font energètica sobre el total del nucli. També s'ha establert una comparativa del consum mitjà per habitant i any entre la població i Catalunya; el consum a Alinyà és d'1,46 Tep's, mentre que el de Catalunya és d'1,7 Tep's, el nostre estudi no contempla la mobilitat, si se li resta aquest vector a la mitjana de Catalunya veiem que és de 0,9 Tep's, per tant, hi observem un major consum energètic. El 76% del consum d'Alinyà prové dels combustibles fòssils, concretament del gasoil, el nucli té una forta dependència respecte a aquesta energia, que a més a més representa el 86% (56T CO2 eq.) de les emissions totals de CO2. Per finalitzar, s'ha demostrat que és possible assolir l'autosuficiència energètica mitjançant l'implantació d'una combinació d'estratègies, viables en tots els aspectes; tant tècnics com socioeconòmics. Abastint el poble d'energia a un menor cost econòmic i amb un estil de vida més respectuós amb el medi ambient.

Els caràcters originals de la història rural catalana

Article sobre la reivindicació de la importància de la història rural o agrària a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contemporània catalana

Do Nasty and Pleasant Surprises Regarding Tax Revenue Explain Spending Drifts ? : The Case of the Swiss Cantons

This article aims to explain the difference between the expenditure reported in governmental end-of-the-year budgets and the amounts previously forecasted in the approved beginning-of-the-year budgets. We measure how political, financial, and institutional variables affect this spending drift. We focus on two much-debated factors, namely, tax revenue budgeting errors and the stringency of fiscal rules. Our econometric approach uses a panel based on the 26 Swiss cantons covering the period of 1980 to 2011. Results suggest that stringent fiscal rules discourage budget overruns, whereas underestimating tax revenue-i.e., a budgetary "pleasant surprise"-offers the opportunity for some overspending.

La migració de dones estrangeres al medi rural català en el context de la transformació econòmica i social de les comunitats rurals

Aquesta recerca analitza l’impacte de l’arribada de població immigrada estrangera a zones rurals catalanes des d’una perspectiva de gènere. Observa les tendències demogràfiques i caracteritza la població estrangera que ha arribat als municipis de menys de 2.000 habitants de Catalunya, incidint especialment en els territoris on s’ha dut a terme el treball de camp i les entrevistes en profunditat: Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent i el Pirineu-Aran. L'estudi mostra que la immigració estrangera ha interromput la tendència al despoblament de les àrees rurals catalanes, tot i que el percentatge d’estrangers que viuen als pobles és lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya i que la contribució al rejoveniment de les poblacions rurals és relativa. Respecte a la definició de les àrees rurals on arriben els immigrants, la recerca s’aproxima a la definició de les dinàmiques socials i econòmiques que caracteritzen les ruralitats actuals, les quals dibuixen un escenari divers i complex que va des de la continuïtat de l'activitat agrària, fins a la terciarització, la urbanització o la industrialització. En aquesta ruralitat diversa es produeix l’arribada d’una població immigrant que amb el seu treball, contribueix de manera important a la reproducció de les comunitats rurals. La recerca aprofundeix en l’anàlisi de les singularitat de les migracions femenines a les zones rurals: primer, en la visibilitat de la cadena migratòria; segon, en la recerca intencionada de l’oferta laboral de la ruralitat; tercer, en l’especificitat de la formació i funció de les xarxes migratòries en la societat d’arribada; i, quart, la debilitat de la incorporació de les dones migrants en la societat local. L’atenció i cura de la població envellida dels pobles, és una activitat laboral que ocupa a les dones estrangeres en tots els pobles estudiats on supleix l’absència d’equipaments especialitzats. La presència de les dones immigrades ha estat aprofitada per crear un sistema d’atenció informal que no transgredeix la consigna local tradicional d’envellir a casa i que demanda més afecte que professionalitat.

An analysis of the metabolic patterns of two rural communities affected by soy expansion in the North of Argentina

The soy expansion model in Argentina generates structural changes in traditional lifestyles that can be associated with different biophysical and socioeconomic impacts. To explore this issue, we apply an innovative method for integrated assessment - the Multi Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) framework - to characterize two communities in the Chaco Region, Province of Formosa, North of Argentina. These communities have recently experienced the expansion of soy production, altering their economic activity, energy consumption patterns, land use, and human time allocation. The integrated characterization presented in the paper illustrates the differences (biophysical, socioeconomic, and historical) between the two communities that can be associated with different responses. The analysis of the factors behind these differences has important policy implications for the sustainable development of local communities in the area.

Report on Special Investigation of the Rural Iowa Waste Management Association for the Period July 1st, 1999 through October 15th, 2004

Other Audit Reports - Special Investigation

Rural Iowa Waste Management Association Independent Auditor's Reports Finanical Statement and Required Supplementary Information Schedule of Findings for the period ending June 30, 2004.

Rural Iowa Waste Management Association Independent Auditor's Reports, Financial Statement, Required Supplementary Information and Schedule of Findings for the Period Ending June 30, 2004.