1000 resultados para València (regne). Corts-Història
Resumo:
El projecte pretn esdevenir lanlisi sobre quin fou el rol que assum la histria a nivell institucional, educatiu i popular en la configuraci del Tercer Reich, apuntant doncs principalment a descobrir quina funci va tenir aquesta en la construcci de la naci alemanya durant els anys trenta. La hiptesi que servir de punt de partida de la investigaci ser concebre que la histria es convert en una ena que nicament es debia a lestat per aix poder reforar la construcci del rgim nacionalsocialista alemany. Lestudi es dedicar per tant a haver de demostrar tal afirmaci.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi obter plantas transgnicas de laranja 'Valncia' com o gene cecropin MB39 controlado pelo promotor do gene da fenilalanina-amnia-liase de citros, visando a expresso gnica especfica nos vasos do xilema. A transformao gentica foi realizada via Agrobacterium tumefaciens por meio do co-cultivo de segmentos de epictilo. Onze plantas transgnicas foram identificadas por PCR, pela amplificao do fragmento esperado de 189 pb, as quais foram aclimatizadas em casa de vegetao. A integrao do transgene foi confirmada em trs plantas pela anlise de transferncia de Southern.
Resumo:
En el presente proyecto La Trompeta en la C. Valenciana se pretende dar la visin global de la Trompeta dentro de la historia de la msica y ms especficamente dentro de Valencia. El trabajo incluye un apartado explicativo de los mejores maestros y pedagogos del instrumento, la ascendente historia de las Bandas en esta Comunidad, el repertorio e influencia que tienen los compositores de esta tierra para la Trompeta y el anlisis de las obras escogidas.
Resumo:
Estratgies dordenaci: Lordenaci proposada vol recollir la hibridesa i complexitat despais tpica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermdia a cavall entre els dels teixits i els del eixamples i per la riquesa en les seves articulacions (mitjanant passatges, a travs dedificis,) ; per la permeabilitat cap a linterior de lilla: la connexi dels buits interiors amb els carrers i espais pblics annexes o per la variabilitat del gra edificat.s per aix que ledificaci no sentn com una srie de blocs allats sin que est concebuda com una gran pea articulada, amb una alada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumtrica en altura en els diferents volums interiors de igual mdul i de gra menor, homleg al del seu context urb ms prxim.s essencial al projecte la definici de lespai buit interior de lilla en relaci als habitatges, i la seva relaci a una escala major- amb els espais lliures de lentorn. Lordenaci proposada configura dos paisatges diferents: un pati ms urb, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que shi aboquen els habitatges per a joves i un altre ms tranquil i ms tou, un jard per als ms grans, accessible des del carrer i des de lespai pblic contiguEl volum ms llarg afegeix una nova inflexi a les que ja t el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funci de vestbul i recuperant aix, a partir duna traa parcellaria histrica, la direcci de lEixample.Els diferents volums es relacionen/articulen mitjanant corredors i espais collectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relaci, de dimensi variable, en diferents situacions relatives respecte al ple, al sl- i amb distints carcters, que van del privat al pblic...passant pel collectiu.Les galeries i els corredors d'accs als habitatges, protagonistes d'aquests espais hbrids (privats-semiprivats-collectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen grcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitaci en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l's permet diferents apropiacions de l'espai collectiu.La superposici en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la faana, s una epidermis complexa amb aparena de bastida.Ledificaci t la voluntat de tancar-se a carrer amb una faana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i dobrir-se a linterior de lilla, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...
Resumo:
Hom tracta de dilucidar el context de creaci i lestructura dun fons policial generat arran de la creaci, el 1824, de la Policia General del Regne, fet que sol considerar-se el moment fundacional de la policia estatal en Espanya. A tal fi es combinen tcniques arxivstiques i historiogrfiques, coincidents en lanlisi institucional. Els fons de les subdelegacions de policia ens han arribat escadussers i desestructurats al si dels antics corregiments borbnics i solen trobar-se avui en arxius locals i comarcals. No obstant aix, shi proposa un quadre de classificaci.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi avaliar a produtividade e as caractersticas agronmicas de laranjeira 'Valncia', enxertadas em porta-enxertos de hbridos de trifoliata (Poncirus trifoliata). A produo de frutos, a de slidos solveis totais por planta, as dimenses e a eficincia produtiva de copas de laranjeira 'Valncia', enxertadas em 13 hbridos de trifoliata, cultivados sem irrigao, foram avaliados por perodos que variaram de trs a oito anos. As plantas tambm foram avaliadas, visualmente, quanto manifestao dos sintomas de tristeza (Citrus tristeza virus) e de declnio-dos-citros, e foi utilizado o teste diagnstico "dot immunobinding assay" (DIBA), para deteco da ocorrncia do declnio antes do aparecimento dos sintomas. As plantas tinham oito anos de idade, no incio das avaliaes. Verificou-se que o citrandarin 'Sunki' x 'English' induziu as maiores produes de frutos em oito colheitas, sem diferir significativamente do citrange 'Troyer'. Em trs anos de anlise, o citrandarin 'Sunki' x 'English', sem diferir dos citranges 'Troyer' e 'Carrizo', tambm induziu as maiores produes de frutos e slidos solveis por planta. O citrentin 'Clementina' x trifoliata, os citrandarins 'Clepatra' x 'Swingle' (715) e (1.614), 'Clepatra' x 'Rubidoux' (1.600) e 'Clepatra' x 'Christian' induziram a formao de laranjeiras da cultivar Valncia com alturas iguais ou inferiores a 2,5 m. Nenhuma das plantas apresentou sintomas de tristeza ou declnio-dos-citros. Foi constatada a incompatibilidade entre a cultivar Valncia e o trangpur 'Cravo' x 'Carrizo'.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi avaliar a influncia da temperatura do substrato nas trocas gasosas, atividade fotoqumica e relaes hdricas, em plantas jovens de laranjeira 'Valncia' enxertadas sobre limoeiro 'Cravo'. Foram utilizadas mudas com seis meses de idade. O experimento foi conduzido em cmara de crescimento, em que o substrato foi mantido a 10, 20 (controle) ou 30oC, e a temperatura do ar variou de 25 a 20oC entre o dia e a noite, com fotoperodo de 12 horas e densidade de fluxo de ftons fotossinteticamente ativos de 800 mol m-2 s-1. Mediu-se, em cada tratamento, a assimilao de CO2 em resposta concentrao de CO2 no mesofilo, a fluorescncia da clorofila a e o potencial da gua na folha s 6 e s 13h. A temperatura de 30oC promoveu aumento na assimilao de CO2, em razo de fatores difusivos e metablicos, tendo-se observado aumento na eficincia mxima de carboxilao (Vc, mx), na regenerao da ribulose-1,5-bisfosfato, (Jmx) e nas condutncias estomtica (gs) e do mesofilo (gi), em relao temperatura controle. A menor temperatura causou aumento do dreno alternativo de eltrons e queda da assimilao de CO2, em consequncia de limitaes difusivas e metablicas, evidenciadas por decrscimos em gs, gi, Vc, mx e Jmx.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi avaliar as dimenses, a produo e a eficincia produtiva de copas de laranjeiras 'Valncia', enxertadas em citrumelos, limo 'Cravo' e citremon, cultivados sem irrigao. Sintomas de tristeza, declnio e incompatibilidade com a copa foram avaliados visualmente em 11 gentipos de porta-enxertos. Os citrumelos 'Swingle' e W-2 proporcionaram laranjeiras maiores e mais produtivas, com a mesma eficincia produtiva que as formadas sobre o limo 'Cravo'. Os citrumelos F.80.6, F.80.5, F.80.3 e F.80.18 induziram plantas com altura e dimetro de copas inferiores a 2 m. Os citrumelos e o limo 'Cravo' so tolerantes tristeza e ao declnio e compatveis com a laranja 'Valncia'. O citremon suscetvel tristeza.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi avaliar o efeito da calagem e de porta-enxertos sobre a quantidade de razes, a nutrio e a produo de laranjeira 'Valncia', em diferentes sistemas de preparo do solo. O experimento foi instalado em blocos ao acaso, com parcelas subsubdivididas e trs repeties. As parcelas consistiram de dois sistemas de preparo do solo: convencional e com preparo mnimo. As subparcelas consistiram de nveis de calagem: com ou sem. As subsubparcelas consitiram de trs porta-enxertos: limoeiro 'Cravo' (Citrus limonia), tangerineira 'Clepatra' (Citrus reshni) e Poncirus trifoliata. O tratamento com calagem recebeu 3 Mg ha-1 de calcrio dolomtico, antes da implantao, e 1,65 Mg ha-1 quatro anos aps o plantio. A produo foi avaliada durante 12 anos; o teor de Ca e Mg nas folhas foram avaliados 13 anos aps a implantao do experimento; e as razes e as caractersticas qumicas do solo, 14 anos aps a implantao. O preparo de solo, e sua interao com os demais fatores, no influenciou as variveis avaliadas. O limoeiro 'Cravo' adaptou-se melhor acidez, ao Al e a menores teores de Ca e Mg no solo, e no respondeu ao tratamento com calagem. Poncirus trifoliata apresentou a pior adaptao acidez do solo, com aumentos de 126% na quantidade de razes e de 26,4% na produo de frutos em razo da calagem.
Resumo:
El objetivo de esta comunicacin es dar a conocer la mejora de la docencia de histo-ria de la Farmacia en la aplicacin de las competencias transversales de capacidad de aprendizaje y responsabilidad y capacidad creativa y emprendedora en trabajos de equipo del alumnado. Se ha establecido un foro de debate en el campus virtual, 2 simulaciones de prueba final con autoevaluaciones en cuanto a la clase activa terica en la cual se distribuyen en grupos de trabajo que interactan a clase en base a cuestiones que formulan en funcin del que se ha explicado previamente, aplicando el modelo de cuestionamiento progresivo, en un proceso de colaboracin en la adquisicin del conocimiento farmacohistrico.
Resumo:
En aquest treball es presenta una edici crtica del colloqui sobre la proclamaci del rei Ferran VI. Tamb s'explica la relaci dels colloquis i el teatre breu, temes, llocs de representaci, destinatari final i la funci dels seus creadors i recitadors anomenats colloquiers. A ms, s'explica el context sociopoltic en qu es varen concebre i unes pinzellades sobre el seu autor i la seua producci literria en catal.
Resumo:
Arquitectura, construcci i ciutat en la histria d'occident s un llibre que vol relacionar aquests tres conceptes i, a la vegada, projectar-los en la complexitat de la nostra cultura.Aquest volum sobre el mn antic posa de manifest, des de Grcia fins a Bizanci, els fets ms rellevants i els edificis ms caracterstics d'una arquitectura eterna, tot subratllant-ne les arrels mediterrnies.
Resumo:
Sntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals sextreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de lestudi entorn del conjunt de lespai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, de les tipologies i evoluci dels establiments, dels aspectes econmics i de la dinmica del poblament. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, per b que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de lrea catalana i saguntina i tamb daltres provncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sin tamb en indstries, producci txtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comer molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrnia occidental romana. La jerarquia dels hbitats rurals tamb sest demostrant ms complexa grcies al coneixement de noves aglomeracions. Levoluci posterior al perode rom tamb ha entrat en discussi, especialment pel que fa a lpoca islmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pollnic realitzat dins del marc del projecte.
Els ltims hereus. Una recerca d'histria oral sobre els grans propietaris rurals de la regi de Girona
Resumo:
Articles que estudia la transformaci experimentada pels propietaris rurals de les comarques gironines durant el segle XX i, sobretot, durant els darrers cinquanta o seixanta anys
Resumo:
Article que analitza l'impacte, que histricament, ha tingut el desenvolupament econmic sobre el medi ambient
