L'economia de béns simbòlics en la transformació capitalista de la societat. El cas de Pere i Josep Segarra, propietaris d'lvars d'Urgell

La raó fonamental que ens ha menat a fer aquest estudi és la sorprenent hibridació de materials simbòlics que es troba en les vides, a cavall dels segles XIX i XX, dels propietaris d'Ivars d'Urgell, Pere Segarra, particularment, i Josep Segarra. Efectivament, veiem, sincronitzats en la seva acció, símbols netament de l'antic règim i símbols moderníssims. Símbols que els realcen, que els institueixen, directament, i d'altres -els que deriven dels mecanismes de reproducció social de l'estat liberal- que ho fan de manera indirecta. Alhora que practiquen el ritual del "pa de caritat" per als pobres del poble i passavolants, d'altra banda subscriuen pòlisses d'assegurança de béns immobles, participen directament en les successives fases d'irrigació del terme d'Ivars, o introdueixen adobs i insecticides en la cultura agrària local. Alcaldes i membres de diferents comissions municipals, cedeixen solemnement al poble les suposades relíquies -que ells posseeixen- del seu patró Sant Andreu. En qualsevol cas, la característica bàsica d'una manipulació simbòlica com aquesta seria que, tant si es tracta de símbols antics com moderns, tant si són d'aplicació directa com indirecta, són els propietaris com els Segarra els qui, en el context local, detenen un monopoli ostentós dels actius simbòlics.

Cambio de hábitos y transformaciones territoriales en los corredores de alta velocidad ferroviaria. Resultados de una encuesta de viajeros en la línea Madrid-Barcelona

El tren de alta velocidad (TAV) está viviendo un auge importante en España. Ello implica una transformación territorial como resultado de una modificación del comportamiento de los viajeros debido a una mejora en el transporte ferroviario interurbano. En este contexto hay un elemento que ha obtenido una atención insuficiente. Se trata del acceso a la estación como parte fundamental del viaje puerta-a-puerta. Para hacer frente a la carencia de datos estadísticos sobre este aspecto, hemos realizado una encuesta a los viajeros de alta velocidad en la línea Madrid – Barcelona, que ayuda responder a la pregunta: ¿Cómo llega el viajero a la estación? Es imprescindible conocer este aspecto para planificar y realizar actuaciones de mejora intermodal adecuadas. Los resultados muestran que el acceso en vehículo privado es preponderante y que existe la necesidad de ofrecer más alternativas atractivas para acceder a las estaciones. Se concluye además que las estaciones centrales son preferibles, ya que generan una movilidad más sostenible.

La noció d'Espanya a la Catalunya medieval

A partir de la necessitat de conèixer les bases del propi present i d'assolir puntals on arrelar els discursos de futur, ara i adés les diferents col·lectivitats es remeten als orígens, "l'obsessió pels orígens" deia Marc Bloch. I aquests, en una Europa que parla de l'Edat Mitjana com la infantesa de la pròpia identitat, s'aboquen a una època medieval on conflueixen -en el que des de la llunyania de la nostra quotidianitat pot semblar una amalgama poc destriada- tant les realitats gresoladores dels actuals signes d'identitat culrurals, socials i lingüístics, com les projeccions que delerosament hi cerquen les justificacions del present i els condicionants del furur. Així doncs, convé apamar bé l'espai físic i conceptual per definir adientment la realitat existent en aquells moments que han alimentat les arrels d'identitats que, travessant diferents estímuls al llarg de la història, han menat fins als nostres dies.

"Sobre tenir lo Studi de Lleyda en Tortosa"

The lower medieval Catalan model of the estudi general (university) exemplified by the case of Lleida emphasises the weight achieved by the students as a body, the jurisdictional conflicts and, especially, the serious economic difficulties, that poisoned the relations with the poorly paid teaching staff and made the centre impossible to run. In that sense, the monarchy’s incapacity to provide the jurisdictional and financial bases, pushed higher education under a growing ecclesiastical weight snd municipal dependence. The local government, for its part, would have to increase the means of taxation needed to produce the necessary financing. All together, this generated difficulties that would burden the estudis generals throughout the lower Middle ages and into modern centuries, until their closure in the 18th century.

El Cort a Catalunya

El cort és una magistratura judicial local documentada des del tombant del segle XI al XII amb un caire representatiu comtal pròpia dels indrets repoblats tant sota domini del titular de Barcelona com de l’urgellenc, la qual es veurà afectada per la feudalització, pel desenvolupament urbà i per l’aplicació de fórmules romanistes, alhora que aviat serà espill de les relacions entre el poder municipal i la corona fins haver d’integrar-se, a partir del pas del segle XIII al XIV, en les institucions jurisdiccionals batliars i vicarials. Malgrat la seva arrelada presència, la historiografia sols n’ha apuntat determinats trets destacats gràcies a notoris treballs aïllats fruit, bàsicament, de l’esforç de Klüpfel i Lalinde, cosa que no ha impedit les evidents i excesssives dificultats actuals en la comprensió de la institució i el seu desenvolupament. Potser, doncs, és bo de contribuir a l’homenatge al Dr. Manuel Riu amb l’atenció posada en el cort, malgrat que la limitació d’espai disponible obliga a reduir l’aportació a l’esbós dels eixos articuladors de la figura i la seva evolució.

El monument funerari de l'Ardiaca Major de la Seu Vella de Lleida Berenguer Barutell

We know about the tomb of Berenguer Barutell, built in the Seu Vella of Lleid by Rotllí Gaulter, from the Work's Books and the relation of the delivery notes, registered by the same craftman and sculptor. In this study, we can offer all the execution process and the analysis stylistic and iconographic in detail.

La Seu Vella de Lleida i la introducció de l'arquitectura gòtica a Catalunya

This study is trying to evidence how Gothic entered Catalonia in the XIII century, specially in the Seu Vella of Lleida. First only partially with the introduction of isolated elements that, essentially, did not alter the leading Romanesque, particularly the prompted arch and the cross vault; but on the last third of the XIII century, the gothic elements are well manifested leading to its total introduction in 1300.