La reconversion du quartier Gare/Crêt-Taconnet à Neuchâtel: réflexions sur la densification qualifiée

La reconversion des friches industrielles des secteurs de gare est prometteuse dans l'optique d'un développement urbain dense alternatif à l'étalement. Elles constituent en effet une réserve foncière centrale et bien desservie par les transports publics. La densification de ces terrains stratégiques ne pourra cependant freiner l'étalement urbain qu'à condition d'offrir un cadre de vie attractif pour l'habitat. Notre hypothèse est que l'engagement des pouvoirs publics est déterminant pour assurer cette densification qualifiée. Brown fields regeneration in railway station areas is particularly promising in the perspective of a compact urban development alternative to sprawl. They indeed constitute a central land stock which is well connected to public transportation networks. However, the densification of these strategic lands will make it possible to moderate urban sprawl only by providing an attractive environment for residential activities. Our hypothesis is that public authorities involvement is decisive to ensure such a qualified densification. Die Umnutzung von Industriebrachen in Bahnhofsarealen scheint viel versprechend im Hinblick auf eine Stadtentwicklung nach innen als Alternative zur Ausbreitung. Zentralgelegen, stellen diese ungenutzten Flächen eine strategische Bodenreserve dar, welche gut an das öffentliche Verkehrsmittelnetz angeschlossen ist. Ihre Verdichtung kann jedoch die Stadtausbreitung nur eindämmen unter der Bedingung, einen attraktiven Lebens- und Wohnraum zu bieten. Unsere Hypothese lautet, dass das Ausmass des Engagements der öffentlichen Hand bestimmend ist um diese qualitative Verdichtung sicherzustellen.

Estudio de gestión de la finca La Esperanza, municipio de Pueblo Nuevo, Nicaragua

El presente proyecto tiene como finalidad el análisis de la Finca la Esperanza, en la localidad de Pueblo Nuevo, en la República de Nicaragua. En dicho análisis se estudian parámetros edáficos, calidad de agua y económicos, con el objetivo de poder plantear una propuesta de mejora en los rendimientos de la finca tanto a nivel económico como ambiental. La iniciativa de realizar este estudio surge de las necesidades del propio agricultor, que plantea el desarrollo rural sobre la base de actividades respetuosas con el medio. Las estrategias a los problemas sociales originados por la producción agraria industrial, como el éxodo rural, la pérdida de la agricultura convencional, la nueva función de los espacios agrarios de la sociedad, etc., se formalizaron en el denominado Desarrollo Sostenible. A nivel de finca cualquier concepción de sustentabilidad necesita que el agrosistema sea considerado como un ecosistema, en el que la investigación y la producción busquen no solamente altos rendimientos sino la optimización del sistema como un todo. Tal propósito requiere armonizar una viabilidad económica con otras variables, como estabilidad ecológica y equidad social. Para ello, los principios básicos de un sistema sostenible son: la conservación de los recursos renovables, la adaptación del cultivo al ambiente y el mantenimiento de un moderado pero sostenible nivel de producción. Como resultado de los análisis y observaciones hechas a lo largo de la estancia en la finca, se propone un plan de actuación de 10 años de duración en los cuales se procura alcanzar no únicamente unas cuotas máximas de rendimiento sino también la supervivencia de los recursos, base de la familia Videa Vanegas, propietarios.

Estudi del banc de llavors d'un sòl

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. Es tracta d'un estudi basat en les capacitats naturals regeneratives del sòl. Aquesta investigació se centra en quin grau és possible que la coberta vegetal d'unes terres que han patit pertorbacions externes (incendis, talades, etc.) pugui regenerar-se i desenvolupar-se de manera natural. De manera que, la recerca està basada en bon grau en el banc de llavors que posseeix un determinat terreny, ja que és a partir d'aquest d'on es tornarà a repoblar l'indret en qüestió. Concretament, la hipòtesi directora del treball afirma que sense la intervenció humana és possible l'aparició de nova vegetació després de l'efecte d'una pertorbació que hagi danyat totalment la coberta vegetal d'un indret. La part més experimental consisteix molt esquemàticament en realitzar diversos mostrejos a tres terrenys de diferent tipus, concretament un bosc, un conreu i un camp abandonat, per sotmetre'ls a estudi durant aproximadament cinc mesos. A partir d'aquest estudi apareixeran un seguit de conclusions que no tan sols tenen a veure amb la hipòtesi plantejada prèviament. La recerca ha conduït a conclusions incialment no tingudes en compte, però la idea principal del treball és que sí que és possible la regeneració natural de la coberta vegetal d'un indret a partir dels propàguls que aquest conté.

Els primers llums del Delta

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El treball és un estudi de l’evolució, tan tècnica com estètica dels fars paral•lela als avenços tecnològics i prenent com a protagonistes els singulars fars de ferro que es varen construir durant la segona meitat del segle XIX i varen funcionar durant un llarguíssim període en el delta de l’Ebre. L’estructura de ferro, ancorada directament sobre les sorres del delta va donar un caràcter especial a aquestes construccions que, d’altra banda, constituïen una tipologia única a Catalunya i a Espanya. Aquests fars van rebre el nom del lloc on foren ubicats estratègicament. De sud a nord: far de la Banya, far de Buda i far del Fangar. Els van projectar conjuntament, es van encendre per primera vegada el mateix dia, van ser l’habitatge dels seus faroners, van anar evolucionant tècnicament tots tres però el final de cadascun d’ells va ser molt diferent. La història dels fars de ferro ha anat lligada al paisatge i la vida d’aquestes singulars terres del Delta i després de més d’un segle de servei foren substituïts per altres que estèticament i tècnicament res tenen a veure amb els seus antecessors.

The political ecology of Jatropha plantations for biodiesel in Tamil Nadu, India

Jatropha curcas is promoted internationally for its presumed agronomic viability in marginal lands, economic returns for small farmers, and lack of competition with food crops. However, empirical results from a study in southern India revealed that Jatropha cultivation, even on agricultural lands, is neither profitable, nor pro-poor. We use a political ecology framework to analyze both the discourse promoting Jatropha cultivation and its empirical consequences. We deconstruct the shaky premises of the dominant discourse of Jatropha as a “pro-poor” and “pro-wasteland” development crop, a discourse that paints a win-win picture between poverty alleviation, natural resource regeneration, and energy security goals. We then draw from field-work on Jatropha plantations in the state of Tamil Nadu to show how Jatropha cultivation favors resource-rich farmers, while possibly reinforcing existing processes of marginalization of small and marginal farmers.

Development of a collection of bacteria causing meningitis in Rio de Janeiro from 1990 to 1991

From March 1990 to December 1992, the National Institute for Quality Control of Health-INCQS Research Collection received 1476 bacterial samples isolated from human cerebrospinal fluid of patients suspect of meningitis in Rio de Janeiro, from the São Sebastião State Institute of Infectious Diseases (IEISS). Neisseria meningitidis was found in most of these materials, followed in smaller number by Haemophilus sp. and Streptococcus pneumoniae. The great majority of N. meningitidis strains was serogroup B, followed by serogroup C and a few strains of serogroup W135. More than 50 of the isolated bacterial agents came from the predominant 0-4 years age group. The majority of the strains were from patients in the region known as "Baixada Fluminense" (Low Lands). The aim of the work presented here is to obtain samples of meningitis cases in at least 70 of the State of Rio de Janeiro and develop a collaborative research between INCQS-FIOCRUZ and the IEISS, in order to set up a collection of strains for future studies. However, despite work being carried out in a rather satisfactory way, difficulties still arise and have to be overcome, to survey data.

Bacillus thuringiensis: fermentation process and risk assessment: a short review

Several factors make the local production of Bacillus thuringiensis (Bt) highly appropriate for pest control in developing nations. Bt can be cheaply produced on a wide variety of low cost, organic substrates. Local production results in considerable savings in hard currency which otherwise would be spent on importation of chemical and biological insecticides. The use of Bt in Brazil has been limited in comparison with chemical insecticides. Although Bt is imported, some Brazilian researchers have been working on its development and production. Fermentation processes (submerged and semi-solid) were applied, using by-products from agro-industries. As the semi-solid fermentation process demonstrated to be interesting for Bt endotoxins production, it could be adopted for small scale local production. Although promising results had been achieved, national products have not been registered due to the absence of a specific legislation for biological products. Effective actions are being developed in order to solve this gap. Regardless of the biocontrol agents being considered atoxic and harmless to the environment, information related to direct and indirect effects of microbials are still insufficient in many cases. The risk analysis of the use of microbial control agents is of upmost importance nowadays, and is also discussed.

Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)

El projecte de recerca “Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)” contempla l'estudi de l'Església catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parròquies i esglésies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicació dels afers eclesiàstics); en relació al poder polític-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justícia); com en relació amb els aspectes socioeconòmics i d'ordenació territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulació d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentació d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Església catalana altmedieval resta present en tots els àmbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement més profund i rigorós de la societat. Tot això, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos períodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X és un període privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinàmiques polítiques, socials, econòmiques i culturals que demostren que aquesta centúria tenia una personalitat pròpia i que la posen en rellevància respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i polítics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el món carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de mil•lenni. No obstant això, l'augment de fonts històriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la història mitjançant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuació, però també de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.

Composite Biodiversity Report

A study to ascertain the biodiversity value of lands on six hospital sites.

Oviposition response of the mosquito, Culex quinquefasciatus to the secondary metabolite(s) of the fungus, Trichoderma viride

Secondary metabolites produced by Trichoderma viride, a deuteromycetes fungus, under submerged culture condition were formulated and evaluated for oviposition attractancy against gravid females of Culex quinquefasciatus mosquito. At a concentration of 10 µg ml-1 the formulation showed remarkable attractancy with an oviposition active index (OAI) of +0.52. When the oviposition attractancy of the formulation was compared with a known oviposition attractant, p-cresol, both at 10 µg ml-1, the former was found to be more attractive to result in 70% egg laying than the later with 30% egg laying. Thin layer chromatography fractions of the secondary metabolites showed that a fraction with Rf value of 0.88 was highly active as oviposition attractant with an OAI of +0.65. Further work on identification of the active principle(s) of the microbial formulation might lead to an oviposition attractant useful in mosquito vector management.

Reaction to novelty and spatial orientation in ALPHA1B(-/-) KO mice

Knockout mice lacking alphalb noradrenergic receptors were tested in behavioural experiments to test a possible effect of the absence of this receptor in reaction to novelty and spatial orientation. Reaction to novelty was tested in two experiments. In the first one the mice' latency to exit the first part of a two compartment set-up was measured. The knockout mice were faster to emerge then their littermate controls. Then they were tested in an open-field, in which new objects were added at the second trial. In the open-field without objects (first trial), the knockout mice showed a greater locomotor activity (path length). Then the same mice showed enhanced exploration of the newly introduced objects, relative to the control. The spatial orientation experiments were done on a homing board and in the water maze. The homing board did not yield a significant difference between the knock-out and the control mice. Both groups showed impaired results when the proximal (olfactory) and distal (visual) cues were disrupted by the rotation of the table. In the water maze however, the alphalb(-/-) mice were unable to solve the task (acquisition and retention), whereas the control mice showed a good acquisition and retention behaviour. The knockout mice' incapacity to learn to reach the submerged platform was not due to an incapacity to swim, as they were as good as their control littermates to reach the platform when it was visible.

In-vitro cell exposure studies for the assessment of nanoparticle toxicity in the lung: a dialog between aerosol science and biology

The introduction of engineered nanostructured materials into a rapidly increasing number of industrial and consumer products will result in enhanced exposure to engineered nanoparticles. Workplace exposure has been identified as the most likely source of uncontrolled inhalation of engineered aerosolized nanoparticles, but release of engineered nanoparticles may occur at any stage of the lifecycle of (consumer) products. The dynamic development of nanomaterials with possibly unknown toxicological effects poses a challenge for the assessment of nanoparticle induced toxicity and safety.In this consensus document from a workshop on in-vitro cell systems for nanoparticle toxicity testing11Workshop on 'In-Vitro Exposure Studies for Toxicity Testing of Engineered Nanoparticles' sponsored by the Association for Aerosol Research (GAeF), 5-6 September 2009, Karlsruhe, Germany. an overview is given of the main issues concerning exposure to airborne nanoparticles, lung physiology, biological mechanisms of (adverse) action, in-vitro cell exposure systems, realistic tissue doses, risk assessment and social aspects of nanotechnology. The workshop participants recognized the large potential of in-vitro cell exposure systems for reliable, high-throughput screening of nanoparticle toxicity. For the investigation of lung toxicity, a strong preference was expressed for air-liquid interface (ALI) cell exposure systems (rather than submerged cell exposure systems) as they more closely resemble in-vivo conditions in the lungs and they allow for unaltered and dosimetrically accurate delivery of aerosolized nanoparticles to the cells. An important aspect, which is frequently overlooked, is the comparison of typically used in-vitro dose levels with realistic in-vivo nanoparticle doses in the lung. If we consider average ambient urban exposure and occupational exposure at 5mg/m3 (maximum level allowed by Occupational Safety and Health Administration (OSHA)) as the boundaries of human exposure, the corresponding upper-limit range of nanoparticle flux delivered to the lung tissue is 3×10-5-5×10-3μg/h/cm2 of lung tissue and 2-300particles/h/(epithelial) cell. This range can be easily matched and even exceeded by almost all currently available cell exposure systems.The consensus statement includes a set of recommendations for conducting in-vitro cell exposure studies with pulmonary cell systems and identifies urgent needs for future development. As these issues are crucial for the introduction of safe nanomaterials into the marketplace and the living environment, they deserve more attention and more interaction between biologists and aerosol scientists. The members of the workshop believe that further advances in in-vitro cell exposure studies would be greatly facilitated by a more active role of the aerosol scientists. The technical know-how for developing and running ALI in-vitro exposure systems is available in the aerosol community and at the same time biologists/toxicologists are required for proper assessment of the biological impact of nanoparticles.

Iowa Hunting, Fishing and Trapping Regulations, 2003

This booklet is not a complete set of hunting laws. It contains basic information needed during the hunting, fishing and trapping seasons.

La ramaderia extensiva a la Vall d'Alinyà. Un retrat de la ramaderia de muntanya del segle XXI

El projecte se centra en el la vall d’Alinyà, en els terrenys de la Fundació Territori i Paisatge que abasten des dels cims del Port del Comte, a més de 2.000 m d’altitud fins més avall del nucli de Perles en els 500 m, en un ambient de muntanya a la comarca de l’Alt Urgell, Catalunya. L’objectiu principal ha estat diagnosticar la situació de la ramaderia extensiva de la vall, tot predient la seva viabilitat socioeconòmica com a estratègia de futur, tant pel que fa la seva població, com per les característiques d’un paisatge en mosaic molt ben afaiçonat per la mà humana en el passat. Aquesta diversitat paisatgística assegurada per l’existència de la ramaderia extensiva, provoca una riquesa en biodiversitat ecològica, en front del creixement continu de la massa forestal causat per l’abandonament de les activitats a la muntanya. Un dels aspectes estudiats de la ramaderia de la vall, ha estat la gestió dels cinc ramats existents en l’actualitat, dos de vaques, un de cabres, un d’ovelles i un de cavalls. Des de la identificació dels moviments de transtermitància durant les diferents estacions de l’any, a la de l’obtenció dels diferents recursos alimentaris pel bestiar provinents directament de la natura. Les entrevistes personals als ramaders han estat una important font d’informació i de tractament de dades per poder diagnosticar la situació actual del sector i de la figura del pastor com a figura professional clau en la vessant socioeconòmica i paisatgística local. Es van poder identificar clarament els problemes amb els quals es troba la ramaderia extensiva i quins reptes presenta per poder arribar a ser un sector de futur per a la població de la vall. En aquest context es proposen mesures de millora de l’activitat i de difusió dels productes agroramaders de qualitat.

Développement de l'irrigation et évolution des régimes fonciers dans la région de Gaya (Niger)

Since the mid 90's, international actors as well as governmental actors have raised their interest into the development of irrigation's potential that is still largely unexploited in Niger. It seems all the more interesting as it could answer the needs of a fast growing population (3.3% per year). However, if everyone agrees on the need to development this system, the current implementation triggers questions on the process itself and its side effects. National and international policies on this matter were build upon an historical process through colonial, post-colonial and then the late 1980's neoliberal structures, leading to a business model that reveals a discrepancy between the state logic and the farming one. This business model asks for a high capacity of mobilization of resources unachievable for many, especially when they want to address small-scale irrigation (area lands is supposed to be smoothened by social measures, such as replacement of the land and primary offers to purchase the land, those measures are often not attractive. The proposed land of replacement is frequently too far away located or lesser fertile to be of any use and the economic capacity of purchasing is too little, eventually leading the farmers to leave their terroirs. Those in charge of the application of the Rural Code have succeeding in answering the need of written secured land tenure, but have difficulty to meet the challenge of doing the same to secure rights for farmers with loans or lease agreements. The small-scale irrigation could bring an answer for their financial needs to buy the land, but it would require mobilizing resources to invest or an easier access to supportive projects. The economic benefice from small-scale irrigation is now widely recognized, but we have to take also into account the risks of marginalization of part of the small farmers. For a more widely spread exploitation of small-scale irrigation, the mechanism of land regulation as well as the process to access the financial and technical support of projects must be revised in order to reach more small farmers. Développement de l'irrigation et évolution des régimes fonciers dans la région de Gaya (Niger) - Le secteur de l'irrigation a bénéficié d'un regain d'intérêt de la part des acteurs internationaux du développement et de l'Etat nigérien depuis le milieu des années 1990. Cet intérêt est à la hauteur du potentiel en terres irrigables (300Ό00 ha environ) du pays, largement sous-exploité alors que les besoins alimentaires sont grandissants, la population augmentant de 3.3% par an. Si le diagnostic est correct, les stratégies mises en oeuvre en matière d'irrigation posent question. Les interventions, aussi bien publiques qu'internationales, reposent sur un modèle entrepreneurial qui parachève une longue trajectoire historique. Initiée par l'Etat colonial, poursuivie par l'Etat post-colonial et transformé par les politiques néolibérales des années 1980, elle se caractérise par un hiatus constant entre logiques étatiques et logiques paysannes. En matière de petite irrigation privée (surfaces < 1-2 ha, technologies à faible coût), ce modèle présuppose une mobilisation de ressources (économiques, sociales, éducationnelles et foncières) inégalement réparties au sein de la population rurale. Cette recherche s'est intéressée à expliciter les liens qui existent entre le développement de la petite irrigation privée et l'évolution des régimes fonciers. Les trois questionnements qui ont guidé l'analyse empirique portent sur la sécurisation foncière, les dynamiques de marchandisation de la terre et l'accès à la terre pour tous les producteurs. Le Département de Gaya dispose d'un potentiel très important en ressources hydriques, facilement mobilisables. Les productions maraîchères et fruitières ont connu un essor très important à partir des années 1980. Initialement pratiquées par les cultivateurs, elles ont progressivement attiré l'attention d'acteurs externes au monde rural (fonctionnaires, commerçants), du fait de leur haute valeur ajoutée. La Banque mondiale a fortement soutenu cette dynamique à travers un projet à vocation entrepreneuriale, qui s'est pourtant révélé hors de portée de la majorité des petits paysans et a principalement bénéficié à ces acteurs extra-ruraux ainsi qu'à certaines élites locales. Au plan foncier, il a en particulier exclu tous les emprunteurs des terres, qui ne sont pas à même de produire des documents écrits confirmant leurs droits sur la terre. Ce projet, et plus largement l'intérêt que les acteurs extra-ruraux portent à la petite irrigation, ont contribué à alimenter la marchandisation de la terre. Sans ancrage familial dans les terroirs villageois, ces acteurs sont obligés d'acheter la terre pour faire de l'irrigation. Leur demande vient s'inscrire dans un contexte général où la pression démographique et le morcellement successif des capitaux fonciers familiaux ont progressivement individualisé la relation entre les producteurs et la terre, au point d'affaiblir ou de faire tomber les interdits coutumiers en matière de vente. Dans les espaces disposant de faibles réserves foncières, les ventes se font principalement au détriment des acteurs qui, comme les emprunteurs, disposent de droits fonciers peu stables et sécurisés. Si le retrait de la terre est socialement encadré (terre en remplacement, possibilité d'acheter la terre qui va être vendue), il pose également des contraintes agronomiques (sols de moindre qualité) et économiques (nécessité de disposer des liquidités pour racheter la terre) qui peuvent, en dernier ratio, obligent les acteurs concernés à quitter les terroirs. Les instances du Code rural, qui ont su apporter des réponses satisfaisantes à la demande de sécurisation foncière par l'établissement de documents écrits, rencontrent aujourd'hui de grandes difficultés à en faire de même pour les droits de prêt. Dans ce contexte, l'irrigation peut apporter les sommes nécessaires à l'achat des terres. Encore faut-il que ces emprunteurs disposent des ressources financières propres pour la développer ou qu'ils puissent y avoir accès grâce à l'appui d'un projet. Si l'intérêt économique de la petite irrigation privée est indiscutable, les risques de marginalisation d'une partie de producteurs ruraux qu'elle peut produire sont bien réels. Pour en faire une activité accessible au plus grand nombre, il faut revoir les mécanismes de régulation foncière, ainsi que les montages techniques et financiers qui supportent le développement de ce secteur d'activité très prometteur.