Programa SIMBENFISC v1.0. Simulador de beneficis fiscals de la Generalitat de Catalunya.

SIMBENFISC v1.0 permet simular els beneficis fiscals que generen els següents impostos: Successions, Donacions, Transmissions Patrimonials, Actes Jurídics i Operacions Societàries. Genera un informe per a cada impost que conté: 1- Els resultats de la recaptació real per a la liquidació de l’impost segons la normativa vigent a Catalunya i la normativa vigent a l’estat. 2- Els resultats dels beneficis fiscals que corresponen a l’execució de les diferents reduccions i/o deduccions contemplades a cada impost. 3- Els resultats de la projecció de recaptació i dels beneficis fiscals que s’obtindrien d’aplicar determinats supòsits de creixement a) de la base imposable, b) de les liquidacions i c) de canvis de normativa. La informació que processa aquest simulador, òbviament, és específica de cada impost, però el seu ventall es situa aproximadament entre els 50.000 i 300.000 registres. Aquesta informació és l’input del microsimulador i la proporciona la Direcció General de Tributs i Jocs, del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a partir de les autoliquidacions que s’efectuen en cada exercici fiscal anual.

Programa SIMCAT v4.1. Microsimulador de reformes impositives de la Generalitat de Catalunya.

SIMCAT v4.1 permet simular reformes dels següents impostos: IRPF, IPPF, Successions, Donacions, Transmissions Patrimonials, Actes Jurídics i Operacions Societàries. Aquest simulador permet confegir les figures contemplades específicament per a cada impost, seguint el seu esquema liquidatori: base imposable, reduccions, base liquidable, tarifa, deduccions, bonificacions i quota. Genera un informe per a cada reforma programada que conté: 1) Resultats descriptius i estadístics, relatius a les variables d’interès de qualsevol dels impostos mencionats, per tal de poder analitzar l’impacte global de la reforma programada. 2) Resultats distributius en forma de grups ordenats de contribuents, segons base imposable gravada, per tal de poder analitzar l’impacte específic per a cada grup de la reforma programada. 3) Resultats sintètics en forma dels índexs habitualment utilitzats per analitzar reformes impositives: desigualtat, concentració, progressivitat i redistribució. 4) Resultats corresponents als guanyadors i perdedors de cada reforma, respecte a la situació de partida o, àdhuc, permetent la comparació amb d’altres reformes. 5) Gràfics de corbes de Lorenz, de tipus impositius, de guanys i pèrdues. La informació que processa aquest simulador, òbviament, és específica de cada impost, però el seu ventall es situa aproximadament entre els 50.000 i 300.000 registres. Aquesta informació és l’input del microsimulador i la proporciona la Direcció General de Tributs i Jocs, del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a partir de les autoliquidacions que s’efectuen en cada exercici fiscal anual.

Telemedicina aplicada a la dismenorrea

En aquest projecte s’ha creat una aplicació d’ús mèdic que permet veure l’eficàcia dels tractament aplicats a pacient que pateixen de dismenorrea. Aquesta aplicació està dissenyada per a ser utilitzada per a dos tipus d’usuaris, el pacient que és l’encarregat d’introduir la informació sobre els seus símptomes en els moments que aquests apareixen, i l’investigador que analitza aquesta informació per a avaluar els tractaments utilitzats. L’aplicació consta d’un entorn amigable que facilita l’ús per part dels usuaris. La seva interfície web permet a l’investigador visualitzar les dades i exportar-les per a ser utilitzades en aplicacions estadístiques, i per altra banda, també ofereix la possibilitat al pacient de fer un seguiment de l’evolució dels seus símptomes a través de gràfiques.

El projecte de convivència de centre. una manera de treballar l'autonomia i la convivència de l'alumnat

L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’ha d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquestes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.

Espectadroa de la red

Presentación de los barrios de blogs: cómo son, cómo se relacionan, cómo se propaga la información a través de éstos y cómo saber cuáles son los más interesantes.

La influencia del lenguaje cotidiano en el desarrollo de la escritura de los inmigrantes en los centros educativos

El objetivo de nuestra investigación es demostrar la importancia deluso de la lengua escolar fuera del entorno educativo y como este uso podría repercutir notablemente en el rendimiento académico del alumnado inmigrante. Según nuestra hipótesis, los alumnos inmigrantes que no practican en su vida cotidiana la lengua que se usa en los centros educativos realizarán más errores en la escritura que aquellos alumnos inmigrantes que sí practican dicho lenguaje fuera del entorno educativo. Las técnicas que emplearíamos para recopilar y clasificar la información serían cuestionarios y un corpus lingüístico. Los resultados que esperamos obtener son un número considerablemente alto de errores en la escritura por parte de los alumnos inmigrantes que no hablan el catalán en su entorno social no escolar, mientras que los alumnos autóctonos y los alumnos inmigrantes que sí practican el catalán fuera del ámbito educativo obtendrían mejores resultados. Estos resultados nos proporcionarían una evidencia más sobre la importancia del uso de las lenguas escolares en entornos no escolares.

Sistema d’informació geogràfica: per la localització i visualització d’espècies invasores al delta de l’Ebre

Al delta de l’Ebre existeix una problemàtica amb les espècies invasores. Aquest projecte pretén desenvolupar una eina per ajudar a controlar-la. És un Sistema d’Informació Geogràfica que compta amb una aplicació mòbil que enregistra a partir d’un formulari omplert per l’usuari a una base de dades SQLite. Aquesta Informació serà tramitada i inserida a un servidor de mapes on-line . Un cop publicada al servidor, serà visualitzada amb un visor cartogràfic, programat a partir de javaScript que permetrà a l’usuari dur a terme accions com cercar coordenades, establir i consultar la informació dels registres al clicar-hi a sobre

La Fractura digital

La Brecha Digital. Según la OECD, en su 'Understanding Digital Divide' 2001, el término de Brecha Digital se refiere a las diferencias entre los individuos, hogares, empresas y áreas geográficas en los diferentes niveles socioeconómicos en relación con sus posibilidades de acceso a la información y a la comunicación (TIC) y su uso con internet para una gran variedad de actividades.

Innovació social oberta: l'organització política com a plataforma

En els darrers anys hi ha hagut, al menys, dues petites revolucions en el món de lainnovació. Per una banda, la derivada del que ha sacsejat no només l'àmbit de lainnovació sinó tota la societat en general: la causada per l'impacte de les Tecnologiesde la Informació i la Comunicació. Per una altra, la innovació que "en part degut alpunt anterior" té lloc en àmbits d'innovació "no formal" i amb especial èmfasi enl'organització i l¿acció col·lectives. Aquí presentem un breu recorregut per conceptescom innovació, innovació oberta i innovació social per a entrar a definir el que creiemque són les principals característiques i components de la innovació social oberta. Enespecial, ens centrarem en aquesta innovació social oberta en el terreny de la políticaextrarepresentativa o extrainstitucionals, entroncant el discurs amb el dels movimentssocials, el ciberactivisme i la tecnopolítica.

Pragmática de la puntuación y nuevas tecnologías

La puntuación ha evolucionado a lo largo de la historia, no solo en cuanto al número de signos, sino también con respecto a su función de guía en la (re)presentación y el procesamiento del texto. El objetivo del presente artículo es discutir la pragmática de la puntuación en los principales modos de comunicación mediada por ordenador. Mi propuesta consiste en considerar que las nuevas formas escritas de interacción mediada por ordenador situadas en el polo de la inmediatez comunicativa han dado lugar a un particular sistema de puntuación metarrepresentativa que compite con los códigos de puntuación tanto retórico como gramatical.

Els secrets de la neuroeconomia

A l'inici de la crisi financera actual (2008), la situació econòmica dels EUA s'enfonsava per la caiguda en la despesa dels consumidors d'un 6,2% el quart trimestre del 2008, xifra que va superar els càlculs del 3,8% del Govern i els del 5,4% dels analistes. L'ús de més dades objectives va reduir, però no va suprimir, l'error d'aquests. Aquell mateix any a Espanya les xifres d'atur es disparaven molt per sobre del que havia previst el Govern. El 2009, ni l'evidència constant de l'augment progressiu d'aquest no va poder canviar el discurs governamental obstinat que l'atur no arribaria a taxes tan elevades. De forma similar opera el cervell econòmic, un conjunt complex de xarxes neuronals que s'encarreguen de prendre decisions i del processament de la informació emocional i motivacional. Fins i tot amb dades reals a la seva disposició, és incapaç de no deixar-se portar per les seves pròpies expectatives [...]

Carta de serveis de la Biblioteca ETSAB per al PDI

Infografia de la carta de serveis de la Biblioteca ETSAB per al PDI: solucions per a la publicació de la recerca, edicions de llibres i revistes, gestió de la informació, etc.

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.

Factores que inciden en el aprendizaje colaborativo en un entorno de formación superior mediado por tecnologías

La presente comunicación describe el análisis de un proceso de aprendizaje colaborativo en un entorno de educación superior mediado por tecnologías desde la perspectiva del estudiante. Partimos de la hipótesis que en un proceso educativo de estas características, el tipo de intervención y orientación docente incide en la respuesta del alumnado, de manera que una orientación estructurada y pautada permite enfatizar tanto la dimensión académica como la social del aprendizaje, y determina una mejor comprensión y realización de la actividad por parte de los estudiantes. Con esta investigación se pretende llegar a una comprensión de los principales parámetros e indicadores que se reflejan en una situación de aprendizaje colaborativo en entornos mediados por tecnologías, con el objeto de determinar el conjunto de estrategias orientadas a la colaboración que resultan eficaces para promover el aprendizaje. El estudio se enmarca en la teoría sociocultural inspirada por Vigotski, que enfatiza la interacción social que se relaciona con el cambio cognitivo. Gros (2005) señala algunas cuestiones que han centrado los estudios en este ámbito y que orientan nuestro trabajo: la interacción, la intervención del profesorado, la construcción colaborativa del conocimiento y las herramientas mediadoras.