Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999

Aquesta Memòria constitueix la novena entrega, corresponent als resultatsobtinguts al llarg de 1999, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuantl'equip del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona en laReserva Marina de les Illes Medes, en compliment dels imperatius que marca la Llei19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu d'aquesta Lleiés la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Plad'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitorització que guiïn i avalin l'adequació de la gestió.

Seguiment temporal de l'àrea marina protegida de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000

Aquesta Memòria constitueix la desena remesa, corresponent als resultats obtinguts en 2000, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l'equip del Departament d'Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (de 1990 a 1998) i del Departament de Medi Ambient (des de 1999) en compliment dels imperatius que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu de dita Llei és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Pla d'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitoritzacióque guiïn i avalin l'adequació de la gestió.

Seguiment temporal de l'àrea marina protegida de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001

Aquesta Memòria constitueix la onzena remesa, corresponent als resultats obtinguts en 2001, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l'equip del Departament d'Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (de 1990 a 1998) i del Departament de Medi Ambient (des de 1999) en compliment dels imperatius que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu de dita Llei és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Pla d'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitorització que guiïn i avalin l'adequació de la gestió.

Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes - I. Informe anual. Any 1995

Els seguiments o monitoritzacions, com els empenys humans, tenen per tret diferencial els alts i baixos, les dents de serra. I aixó, no només és vàlid per al comportament de les variables monitoritzades, sino també per als avatars administratius i financers. Fins l'extrem que la continuitat temporal, i no sols l'antiguitat delsregistres, és la millor mesura de la seriositat en la gestió d'un país; en aquest sentit, és evident que els països anglo-saxons tenen molt que ensenyar als llatins (p.e. en els registres de dades metereològiques).Abans del que haguèssim volgut, els alts i baixos polítics i financers van tocar, fent trontollar l'any 1995, al Seguiment del Patrimoni Biològic de les Illes Medes. L'any 1994 s'acabà el primer cicle del Pla d'Usos de l'Àrea protegida de les illes Medes (sorgit de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya).Aquest havia d'obrir les portes a un segon cicle quatrienal en el que, de forma preceptiva segons l'esmentada llei, s'havien de continuar els controls biològics del seu patrimoni natural. Per tant, no calia recorrer al nostre reiterat argument que en ecologia hom precisa de períodes d'estudi relativament llargs per definir amb fiabilitat les tendències de canvi: l'administració havia assumit l'argument i el feia seu. Malgrat tot, no podem dir que causès sorpresa la notícia que, després de moltes dil.lacions, informacions contradictòries i canvis de titularitat en els òrgans de gestió, el seguiment de 1995 es veia desproveït de suport financer (ens apresurem a reconeixer que a nivell d'intencions, el suport de les administracions involucrades no es va veure mai compromés). Conscients de la ingenuïtat d'esperar un suport lliure d'entrebancs, el nostre equip de treball havia assumit, des de l'inici del seguiment en 1990, el risc d'aquesta eventualitat. I havia previst que, arribat el cas, caldria continuar el seguiment, omplint si calia el buit derivat de la manca del marcadministratiu (en aquest cas el nou conveni entre la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Universitat de Barcelona) que per motius diversos no es restablí en tot el curs del 1995. És així que el seguiment del patrimoni natural de l'Àrea protegida de les illes Medes al llarg de l'any 1995 es feu amb recursos propis, la qual cosa vol dir amb moltes estretors econòmiques. Afortunadament, la situaciós'ha redrecat, en renovar-se per tres anys més (1996-1998) el conveni que estableix el seguiment. La satisfacció per la signatura d'aquest nou conveni, em fa alimentar l'esperança que ens anys a venir els nous gestors de la Reserva Marina de les Illes Medes, conscients del paper capdavanter d'aquest espai en la gestió dels espais litorals mediterrànis, no permetràn que tals anomalies es repeteixin.

Biomassa aérea e produção primária do estrato herbáceo em campo de Elyonurus muticus submetido à queima anual, no Pantanal

O trabalho foi conduzido no Pantanal, em fitofisionomia de campo a savana, regionalmente denominada de caronal, pela dominância de Elyonurus muticus. Os objetivos foram avaliar o efeito da queima anual de caronal sobre a biomassa aérea acumulada, produção primária líquida da parte aérea (PPLA) do estrato herbáceo e cobertura do solo. Foram coletados dados mensais de biomassa aérea acumulada durante dois anos, em uma área com queima em set./95 e ago./96, e outra sem queima. A PPLA foi estimada através das diferenças de biomassa aérea viva coletada mensalmente. A queima reduziu a biomassa aérea acumulada em aproximadamente 36% no primeiro ano e 50% no segundo. Houve uma tendência de redução de biomassa acumulada com a repetição da queima. A PPLA do estrato herbáceo nas áreas sem queima e com queima foi 3.850 kg/ha e 4.980 kg/ha no primeiro ano, e 5.090 kg/ha e 2.880 kg/ha no segundo, respectivamente. A cobertura do solo 30 dias após a queima foi de aproximadamente 30%, e somente quatro a seis meses depois foi restabelecido o porcentual da área sem queima

Asphalt Emulsion Bound Macadam in Dubuque County, Iowa, HR-216, Construction Report, 1981

This construction report describes a project investigating macadam base construction of roads. The objectives of this project were to: 1. identify a cost effective asphalt emulsion bound macadam typical cross section; 2. obtain useful data comparing seven typical cross sections; 3. determine the effectiveness of engineering fabric placed under macadam roadbeds; and 4. evaluate the use of emulsions in surface seal coats.

Reducing the Adverse Effects of Transverse Cracking, Construction Report, HR-217, 1981

The objective of this research project was to identify a method of reducing the adverse effect of transverse cracking and to improve the performance of asphalt pavement. The research involved three variations from the contractor's planned operation. Briefly, they were: (1) use of another asphalt cement; (2) saw and seal transverse joints; and (3) increased asphalt cement content. The following conclusions were reached: (1) an improved sealant or sealing procedure is needed if transverse joints are to be used in asphalt pavements; (2) the penetration-viscosity number (PVN) is an effective measure of the temperature susceptibility of asphalt cements; (3) the use of a high temperature susceptible asphalt cement produced severe transverse cracking; (4) the use of asphalt cements with low temperature susceptibility will reduce the frequency of transverse cracking; and (5) an increased asphalt cement content in the asphalt treated base will reduce the frequency of transverse cracking.

Use of Longitudinal Subdrains in the 3R Program, Final Report, HR-509, 1981

Construction of the interstate highway system began in 1956. This U.S. network of highway consists of more than 41,000 miles with 790 miles in Iowa. There have been many benefits of the controlled access roadway, but probably the most significant is the improved safety for the motorist. In Iowa, we have always endeavored to utilize quality locally available materials in our construction using the most economical or cost effective methods. Obviously when the effort is to build a cost effective system, there will be some portions of the network that will not perform as well as expected. In the design of our interstate, the main consideration for base construction under the pavement was structural capacity. The material was dense graded with the aim of supporting the pavement and distributing the load as it is transferred to the underlying grade. The drainage characteristic of the base was apparently not given adequate consideration. On jointed portland cement concrete (pcc) pavement, the water that is trapped immediately beneath the pavement causes severe problems. The traffic causes rapid movement of the water resulting in the hydraulic pressures or "pumping" (movement and redeposit of base fine material) resulting in faulting between individual slabs. Recognizing the need for maintaining this large national highway network, the Federal Highway Administration has initiated a funding program for resurfacing, restoration and rehabilitation (3R). Many miles of the system are more than 20 years old and in need of major maintenance. This new 3R Program necessitated a complete inventory of the Iowa interstate system to establish priorities and to identify those sections in need of immediate remedial treatments.

Evaluation of Changes in Productivity Resulting from Removal of Soil for Highway Construction, HR-186, 1981

Borrow areas are created where soil is removed to provide needed fill material for highway and other construction projects. Where these areas are located beyond the highway right-of-way, they must be restored and returned to useful purposes. In Iowa, borrow areas are often developed on agricultural lands and therefore, it is necessary to return them to agricultural uses whenever possible. This research project was established to evaluate the changes in row crop productivity where borrow is removed for highway construction. Secondly, several reclamation techniques were selected to be applied to borrow area research sites and the response of crops to each treatment will be evaluated. All borrow area research sites were selected in 1977 from Iowa Department of Transportation construction plans. The Audubon and Buchanan County sites were completed in the fall of 1977 and May 1978, respectively. Both were used for research in 1978, 1979, and 1980. The two remaining sites in Hamilton and Lee Counties were completed in the fall of 1978 and research was conducted at these sites in 1979, 1980, and 1981. In this report, the 1981 results from the Hamilton and Lee County borrow sites will be presented. Secondly, a summary of the three years of research from each borrow area will be presented along with specific and general conclusions from the research project.

An Optimum Allocation Approach to Closing or Relocating Highway Maintenance Garages in Iowa, 1981

Highway maintenance engineers and administrators are often confronted with a number of problems related to highway maintenance work programs. One of these problems is concerned with determining the optimum number and locations of highway maintenance garages in a given area. Serious decline in highway revenues and a high inflation rate have made it necessary to examine existing maintenance practices and to allocate reduced financial resources more effectively and efficiently. Searching for and providing of reasonable solutions to these problems is the focus of this research project. The methodology used is to identify and modify for use (if necessary) those models which have already been developed. Models which could give optimum number and locations of highway maintenance garages were found to be too theoretical and/or practically infeasible. Consequently, research focus was shifted from these models to other models that could compare alternatives and select the best among these alternatives. Three such models -- the Alabama model, California model, and Louisiana model, were identified and studied.

Report on Fly Ash Variability, MLR-81-2, 1981

The physical-chemical testing of fly ashes indicates that, under normal operating conditions, a low variability of results can be expected from a particular generating plant unit. However, unannounced changes in coal source and/or plant operations do occur and they may result in an ash with undesirable properties. Since these properties can be detected by physical-chemical testing, it is recommended that this testing be performed on a lot-by-lot basis when a plant is supplying fly ash to a construction project.

Difusión del consumo de leche en España (1865- 1981)

La aproximación habitual en el estudio de la difusión del consumo de un alimento, además de descomponer su aportación nutricional, consiste en estudiar la evolución de sus consumos medios. Pero en todo proceso de difusión de un nuevo producto, establecer el consumo promedio es tan importante como conocer el número de consumidores. Este artículo propone un análisis de la recepción del consumo de leche entre la población española atendiendo a ambas dimensiones entre finales del siglo XIX y 1981. Esto es, se combinará el conocimiento de la evolución del número de consumidores con el de sus niveles medios de consumo. Adoptar este planteamiento supone enfrentarse con el problema de la ausencia de datos sobre la magnitud de consumidores en las fuentes estadísticas disponibles. Este artículo propone una estrategia metodológica diseñada para reconstruir la evolución de esa población tanto en una escala temporal como espacial.

Biennial thistles : bull, musk, tall, 1981

Includes the history, description and control measures of a variety of thistles in Iowa.