Industrial agglomerations and wage gradients: the Spanish economy in the interwar period

This paper gives new evidence on the relationship between integration and industrial agglomeration in the presence of scale economies, by testing directly one of the predictions that can be derived from Krugman (1991), that is, the existence of regional nominal wage gradients and its transformation following changes in trade regimes. Our case study analyzes the effects of the substitution of an open economy by a closed economy regime, exactly the opposite process studied by Hanson (1996, 1997). In Spain, during the interwar period, protectionist policies would have favored the loss of centrality of the coastal location (Barcelona) and the relative rise of central locations (such as Madrid). Our results indicate the existence of a wage gradient centered in Barcelona during the interwar period (1914-1930) and its weakening after 1925.

Potencialidad de la modelizaci��n state-space y el filtro de Kalman para el an��lisis regional : una aplicaci��n para el ��ndice de actividad industrial

El d��ficit existente a nuestro pa��s con respecto a la disponibilidad de indicadores cuantitativos con los que llevar a t��rmino un an��lisis coyuntural de la actividad industrial regional ha abierto un debate centrado en el estudio de cu��l es la metodolog��a m��s adecuada para elaborar indicadores de estas caracter��sticas. Dentro de este marco, en este trabajo se presentan las principales conclusiones obtenidas en anteriores estudios (Clar, et. al., 1997a, 1997b y 1998) sobre la idoneidad de extender las metodolog��as que actualmente se est��n aplicando a las regiones espa��olas para elaborar indicadores de la actividad industrial mediante m��todos indirectos. Estas conclusiones llevan a plantear una estrategia distinta a las que actualmente se vienen aplicando. En concreto, se propone (siguiendo a Israilevich y Kuttner, 1993) un modelo de variables latentes para estimar el indicador de la producci��n industrial regional. Este tipo de modelo puede especificarse en t��rminos de un modelo statespace y estimarse mediante el filtro de Kalman. Para validar la metodolog��a propuesta se estiman unos indicadores de acuerdo con ella para tres de las cuatro regiones espa��olas que disponen d��un ��ndice de Producci��n Industrial (IPI) elaborado mediante el m��todo directo (Andaluc��a, Asturias y el Pa��s Vasco) y se comparan con los IPIs publicados (oficiales). Los resultados obtenidos muestran el buen comportamiento de l��estrategia propuesta, abriendo as�� una l��nea de trabajo con la que subsanar el d��ficit al que se hac��a referencia anteriormente

Algunes reflexions sobre la construcci�� d'indicadors indirectes pel seguiment de l'activitat industrial regional

En un gran nombre d'economies, l'evoluci�� de la producci�� industrial s'analitza a partir de la informaci�� sobre el Producte Industrial Brut i/o el Valor Afegit Brut que proporcionen les Comptabilitats Nacionals. A Espanya, la utilitzaci�� d'aquestes dades presenta el problema que no estan disponibles tan r��pidament com seria desitjable. En conseq����ncia, no ��s possible realitzar un seguiment a curt termini de l'activitat industrial a partir dels mateixos. Per a solucionar aquest problema, l'Institut Nacional d'Estad��stica elabora un ��ndex de Producci�� Industrial mensual a partir de la informaci�� obtinguda a trav��s d'una enquesta dirigida a una mostra representativa de les empreses espanyoles. No obstant aix��, a nivell regional, les dificultats per a realitzar un seguiment de l'activitat industrial s��n majors a causa de l'escassesa d'informaci�� estad��stica. Durant els ��ltims anys, diferents institucions p��bliques i privades han comen��at a elaborar indicadors d'activitat per a algunes regions espanyoles, encara que a partir de metodologies no homog��nies, de manera que aquests ��ndexs no s��n directament comparables. Per a corregir aquesta situaci��, en diferents f��rums s'ha proposat emprar la metodologia utilitzada per l'Institut d'Estad��stica de Catalunya (IEC) per a la comunitat catalana com alternativa per a aquelles comunitats espanyoles que no disposen d'un indicador de l'activitat industrial, at��s que per a Catalunya resulta una metodologia adequada. En aquest treball s'estudia la idone��tat d'estendre aquesta metodologia a la resta de regions espanyoles. Per a aix��, es construeixen uns indicadors d'acord amb la metodologia del IEC i es comparen amb els ��ndexs regionals obtinguts per m��todes directes per a tres de les quatre regions que existeixen: Andalusia, Ast��ries i Euskadi

Integraci��n econ��mica y localizaci��n industrial. Catalu��a, la f��brica de Espa��a: ��cu��ndo y por qu��?

En este art��culo se analizan los determinantes de la localizaci��n de la actividad industrial en Espa��a durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localizaci��n, con el fin de identificar los efectos de la integraci��n econ��mica sobre la geograf��a industrial espa��ola. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura hist��rica existente. En segundo lugar, se describen las teor��as que explican la localizaci��n de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un an��lisis emp��rico de la localizaci��n y la concentraci��n de la industria espa��ola al siglo XIX. A continuaci��n, se propone un estudio econom��trico de los determinantes de la localizaci��n industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teor��as del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, Espa��a paso a ser una econom��a integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicaci��n de las pautas de especializaci��n industrial. Por el contrario, la integraci��n econ��mica favoreci�� la significaci��n relativa de las econom��as de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localizaci��n de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeraci��n de la actividad industrial

Were Spanish migrants attracted by industrial agglomerations?: an analysis for the interwar years in the light of the new economic geography

In this paper we examine whether access to markets had a significant influence onmigration choices of Spanish internal migrants in the inter-war years. We perform astructural contrast of a New Economic Geography model that focus on the forwardlinkage that links workers location choice with the geography of industrial production,one of the centripetal forces that drive agglomeration in the NEG models. The resultshighlight the presence of this forward linkage in the Spanish economy of the inter-warperiod. That is, we prove the existence of a direct relation between workers�� localizationdecisions and the market potential of the host regions. In addition, the direct estimationof the values associated with key parameters in the NEG model allows us to simulatethe migratory flows derived from different scenarios of the relative size of regions andthe distances between them. We show that in Spain the power of attraction of theagglomerations grew as they increased in size, but the high elasticity estimated for themigration costs reduced the intensity of the migratory flows. This could help to explainthe apparently low intensity of internal migrations in Spain until its upsurge during the1920s. This also explains the geography of migrations in Spain during this period,which hardly affected the regions furthest from the large industrial agglomerations (i.e.,regions such as Andalusia, Estremadura and Castile-La Mancha) but had an intenseeffect on the provinces nearest to the principal centres of industrial development.

Integraci��n econ��mica y localizaci��n industrial. Catalu��a, la f��brica de Espa��a: ��cu��ndo y por qu��?

En este art��culo se analizan los determinantes de la localizaci��n de la actividad industrial en Espa��a durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localizaci��n, con el fin de identificar los efectos de la integraci��n econ��mica sobre la geograf��a industrial espa��ola. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura hist��rica existente. En segundo lugar, se describen las teor��as que explican la localizaci��n de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un an��lisis emp��rico de la localizaci��n y la concentraci��n de la industria espa��ola al siglo XIX. A continuaci��n, se propone un estudio econom��trico de los determinantes de la localizaci��n industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teor��as del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, Espa��a paso a ser una econom��a integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicaci��n de las pautas de especializaci��n industrial. Por el contrario, la integraci��n econ��mica favoreci�� la significaci��n relativa de las econom��as de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localizaci��n de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeraci��n de la actividad industrial

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialitzaci��. Aquest proc��s es va donar en paral��lel a la integraci�� del mercat dom��stic de b��ns i factors, en un moment en qu�� les reformes liberals i la construcci�� de la xarxa ferrovi��ria, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integraci�� del mercat dom��stic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localitzaci�� industrial. D'una banda, hi hagu�� un augment considerable de la concentraci�� espacial de la ind��stria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d��altra, un increment de l'especialitzaci�� regional. Ara b��, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d��un punt de vista te��ric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribuci�� a l'espai de l��activitat econ��mica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funci�� de la dotaci�� relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econ��mica (NEG) mostren l'exist��ncia d'una relaci�� en forma de campana entre el proc��s d'integraci�� econ��mica i el grau de concentraci�� geogr��fica de l'activitat industrial. Aquest article examina emp��ricament els determinants de la localitzaci�� industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjan��ant l'estimaci�� d��un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la for��a relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localitzaci�� de la ind��stria a Espanya. L'an��lisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotaci�� de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribuci�� geogr��fica de la ind��stria des del segle XIX, tot i que la seva for��a relativa va anar variant amb el temps.

Una nova estimaci�� retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimaci�� del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregaci�� territorial corresponent a les prov��ncies (NUTSIII) i les Comunitats Aut��nomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d���estimaci�� de les xifres hist��riques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilitzaci�� de fonts fiscals com a forma d���aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s���ofereix una estimaci�� que tamb�� es basa en les rendes generades per la producci�� industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilitzaci�� d���aquesta metodologia permet elaborar una nova estimaci�� retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al per��ode 1860-1930.

Industrial agglomerations and wage gradients: the Spanish economy in the interwar period

This paper gives new evidence on the relationship between integration and industrial agglomeration in the presence of scale economies, by testing directly one of the predictions that can be derived from Krugman (1991), that is, the existence of regional nominal wage gradients and its transformation following changes in trade regimes. Our case study analyzes the effects of the substitution of an open economy by a closed economy regime, exactly the opposite process studied by Hanson (1996, 1997). In Spain, during the interwar period, protectionist policies would have favored the loss of centrality of the coastal location (Barcelona) and the relative rise of central locations (such as Madrid). Our results indicate the existence of a wage gradient centered in Barcelona during the interwar period (1914-1930) and its weakening after 1925.

Potencialidad de la modelizaci��n state-space y el filtro de Kalman para el an��lisis regional : una aplicaci��n para el ��ndice de actividad industrial

El d��ficit existente a nuestro pa��s con respecto a la disponibilidad de indicadores cuantitativos con los que llevar a t��rmino un an��lisis coyuntural de la actividad industrial regional ha abierto un debate centrado en el estudio de cu��l es la metodolog��a m��s adecuada para elaborar indicadores de estas caracter��sticas. Dentro de este marco, en este trabajo se presentan las principales conclusiones obtenidas en anteriores estudios (Clar, et. al., 1997a, 1997b y 1998) sobre la idoneidad de extender las metodolog��as que actualmente se est��n aplicando a las regiones espa��olas para elaborar indicadores de la actividad industrial mediante m��todos indirectos. Estas conclusiones llevan a plantear una estrategia distinta a las que actualmente se vienen aplicando. En concreto, se propone (siguiendo a Israilevich y Kuttner, 1993) un modelo de variables latentes para estimar el indicador de la producci��n industrial regional. Este tipo de modelo puede especificarse en t��rminos de un modelo statespace y estimarse mediante el filtro de Kalman. Para validar la metodolog��a propuesta se estiman unos indicadores de acuerdo con ella para tres de las cuatro regiones espa��olas que disponen d��un ��ndice de Producci��n Industrial (IPI) elaborado mediante el m��todo directo (Andaluc��a, Asturias y el Pa��s Vasco) y se comparan con los IPIs publicados (oficiales). Los resultados obtenidos muestran el buen comportamiento de l��estrategia propuesta, abriendo as�� una l��nea de trabajo con la que subsanar el d��ficit al que se hac��a referencia anteriormente

Algunes reflexions sobre la construcci�� d'indicadors indirectes pel seguiment de l'activitat industrial regional

En un gran nombre d'economies, l'evoluci�� de la producci�� industrial s'analitza a partir de la informaci�� sobre el Producte Industrial Brut i/o el Valor Afegit Brut que proporcionen les Comptabilitats Nacionals. A Espanya, la utilitzaci�� d'aquestes dades presenta el problema que no estan disponibles tan r��pidament com seria desitjable. En conseq����ncia, no ��s possible realitzar un seguiment a curt termini de l'activitat industrial a partir dels mateixos. Per a solucionar aquest problema, l'Institut Nacional d'Estad��stica elabora un ��ndex de Producci�� Industrial mensual a partir de la informaci�� obtinguda a trav��s d'una enquesta dirigida a una mostra representativa de les empreses espanyoles. No obstant aix��, a nivell regional, les dificultats per a realitzar un seguiment de l'activitat industrial s��n majors a causa de l'escassesa d'informaci�� estad��stica. Durant els ��ltims anys, diferents institucions p��bliques i privades han comen��at a elaborar indicadors d'activitat per a algunes regions espanyoles, encara que a partir de metodologies no homog��nies, de manera que aquests ��ndexs no s��n directament comparables. Per a corregir aquesta situaci��, en diferents f��rums s'ha proposat emprar la metodologia utilitzada per l'Institut d'Estad��stica de Catalunya (IEC) per a la comunitat catalana com alternativa per a aquelles comunitats espanyoles que no disposen d'un indicador de l'activitat industrial, at��s que per a Catalunya resulta una metodologia adequada. En aquest treball s'estudia la idone��tat d'estendre aquesta metodologia a la resta de regions espanyoles. Per a aix��, es construeixen uns indicadors d'acord amb la metodologia del IEC i es comparen amb els ��ndexs regionals obtinguts per m��todes directes per a tres de les quatre regions que existeixen: Andalusia, Ast��ries i Euskadi

Extractants to assess zinc phytoavailability in mineral fertilizer and industrial by-products

Efficient analytical methods for the quantification of plant-available Zn contained in mineral fertilizers and industrial by-products are fundamental for the control and marketing of these inputs. In this sense, there are some doubts on the part of the scientific community as well as of the fertilizer production sector, whether the extractor requested by the government (Normative Instruction No. 28, called 2nd extractor), which is citric acid 2 % (2 % CA) (Brasil, 2007b), is effective in predicting the plant availability of Zn via mineral fertilizers and about the agronomic significance of the required minimal solubility of 60 % compared to the total content (HCl) (Brasil, 2007a). The purpose of this study was to evaluate the alternative extractors DTPA, EDTA, neutral ammonium citrate (NAC), buffer solution pH 6.0, 10 % HCl, 10 % sulfuric acid, 1 % acetic acid, water, and hot water to quantify the contents of Zn available for maize and compare them with indices of agronomic efficiency of fertilizers and industrial by-products when applied to dystrophic Clayey Red Latosol and Dystrophic Alic Red Yellow Latosol with medium texture. The rate of Zn applied to the soil was 5 mg kg-1, using the sources zinc sulfate, commercial granular zinc, ash and galvanic sludge, ash and two brass slags. Most Zn was extracted from the sources by DTPA, 10 % HCl, NAC, 1% acetic acid, and 10 % sulfuric acid. Recovery by the extractors 2 % CA, EDTA, water, and hot water was low. The agronomic efficiency index was found to be high when using galvanic sludge (238 %) and commercial granular zinc (142 %) and lower with brass slag I and II (67 and 27 %, respectively). The sources galvanizing ash and brass ash showed solubility lower than 60 % in 2 % CA, despite agronomic efficiency indices of 78 and 125 %, respectively. The low agronomic efficiency index of industrial by-products such as brass slag I and galvanizing ash can be compensated by higher doses, provided there is no restriction, as well as for all other sources, in terms of contaminant levels of arsenic, cadmium, chromium, lead, and mercury as required by law (Normative Instruction No 27/2006). The implementation of 2nd extractor 2 % CA and the requirement of minimum solubility for industrial by-products could restrict the use of alternative sources as potential Zn sources for plants.

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialitzaci��. Aquest proc��s es va donar en paral��lel a la integraci�� del mercat dom��stic de b��ns i factors, en un moment en qu�� les reformes liberals i la construcci�� de la xarxa ferrovi��ria, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integraci�� del mercat dom��stic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localitzaci�� industrial. D'una banda, hi hagu�� un augment considerable de la concentraci�� espacial de la ind��stria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d��altra, un increment de l'especialitzaci�� regional. Ara b��, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d��un punt de vista te��ric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribuci�� a l'espai de l��activitat econ��mica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funci�� de la dotaci�� relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econ��mica (NEG) mostren l'exist��ncia d'una relaci�� en forma de campana entre el proc��s d'integraci�� econ��mica i el grau de concentraci�� geogr��fica de l'activitat industrial. Aquest article examina emp��ricament els determinants de la localitzaci�� industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjan��ant l'estimaci�� d��un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la for��a relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localitzaci�� de la ind��stria a Espanya. L'an��lisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotaci�� de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribuci�� geogr��fica de la ind��stria des del segle XIX, tot i que la seva for��a relativa va anar variant amb el temps.

Integraci��n econ��mica y localizaci��n industrial. Catalu��a, la f��brica de Espa��a: ��cu��ndo y por qu��?

En este art��culo se analizan los determinantes de la localizaci��n de la actividad industrial en Espa��a durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localizaci��n, con el fin de identificar los efectos de la integraci��n econ��mica sobre la geograf��a industrial espa��ola. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura hist��rica existente. En segundo lugar, se describen las teor��as que explican la localizaci��n de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un an��lisis emp��rico de la localizaci��n y la concentraci��n de la industria espa��ola al siglo XIX. A continuaci��n, se propone un estudio econom��trico de los determinantes de la localizaci��n industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teor��as del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, Espa��a paso a ser una econom��a integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicaci��n de las pautas de especializaci��n industrial. Por el contrario, la integraci��n econ��mica favoreci�� la significaci��n relativa de las econom��as de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localizaci��n de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeraci��n de la actividad industrial

Una nova estimaci�� retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimaci�� del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregaci�� territorial corresponent a les prov��ncies (NUTSIII) i les Comunitats Aut��nomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d���estimaci�� de les xifres hist��riques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilitzaci�� de fonts fiscals com a forma d���aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s���ofereix una estimaci�� que tamb�� es basa en les rendes generades per la producci�� industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilitzaci�� d���aquesta metodologia permet elaborar una nova estimaci�� retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al per��ode 1860-1930.